Res Publica segons Cosme Bonet

No només l'oposició a la Guerra d'Irak fa properes les figures del president electe nord-americà i el "primer ministre" espanyol, la data de naixament, les circumstàncies familiars o l'afició al bàsquet, sempre segons el columnista Jim Hoagland, del Washington Post, ens conta EL PAíS.La reflexió que m'interessa de tot plegat és la suggerència que fa el columnista sobre el bon punt de partida que representa Zapatero com a polític de referència per a la política europea i latinoamericana de la nova administració Obama. I posant-se a pensar una mica resulta evident que l'alaiat europeu d'Obama no pot ser un Berlusconi, una Merkel enmig d'una Grossen Koalition sempre inestable, o un Gordon Brown a punt de presentar-se a les eleccions... ni per ventura un Nicolás Sarkozy que, en el fons, és un president del centre-dreta... tot i que en aquest aspecte admet que hi ha molt a dir. Zapatero, el Govern espanyol, l'estat espnayol estan en bona posició per convertir-se en aliat preferent en un nou entendiment entre ambdós costats de l'Atlàntic, això si, sota supòsits de política internacional radicalment diferents dels que han imperat a l'Administració Bush. A partir del 20 de gener, i amb Hillary Clinton de Secretària d'EStat, ho podrem comprovar.

He tengut l'honor de moderar una taula rodona en el marc de la 12ª Escola de Tardor dels Socialistes de Mallorca. Per primera vegada en molts anys no m'ha tocat organitzar-la, per ventura per això m'han cercat una feina diferent.

La taula rodona, de partida, era ja molt variada, reunia al diputat a Corts català Daniel Fernández, que fou ponent de la tan polèmica com necessària Llei de Memòria històrica aprovada fa un any. Posteriorment han parlat l'historiador David Ginard, l'activa presidenta de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria històrica de Balears, Maria Antònia París, així com tres persones més que en elles mateixes representaven aquesta història que volem donar a conéixer els socialistes amb jornades com aquesta.

Antoni Trobat, algaidí, la República l'agafà de ben jove mesclat amb els sectors progressises del seu poble. Patí en la figura de son pare la tragèdia de la desaparició. Congué els horrors de la repressió, com aquell Pou de Son Danús, a Santanyí, que ens explicava avui. Ens ha posat la pell de gallina amb un relat tan senzill com corprenidor.

Josep Cànaves. Militant antifranquista a la posguerra. Pollencí actiu, indomable, detingut i tancat per repartir propaganda contra la dictadura el 1948. Optà per 10 anys d'exili voluntari a Bons Aires. Tornà per militar al PSOE des de 1978. I avui el teníem reivindicant la desaparició de "El Valle de los Caídos".

Emilio Alonso. D'una generació diferent als dos anteriors, fill de tinent republicà, emigrat a Palma i obligat a presentar-se davant les autoritats franquistes com un delinqüent per haver estat fidel a l'ordre constitucional republicà. Alonso visqué en primeríssima persona la Transició, diputat a les Corts constituents del 1977 ens ha relatat la visió, emocionada, dels que compartiren escons amb diputats i senadors encara vius del temps de la República, "menys rupturistes que els més joves", ens ha contat.

Sens dubte un horabaixa d'allò més instructiu, una taula rodona de la que, insistesc, se'n pot estar orgullós i honrat d'haver-hi participat. Gràcies als companys i companyes de la Federació per pensar en mi. Però gràcies sobretot perque en una data com el 20-N hem coincidit en que el millor futur per "El Valle de los Caídos" seria un barrubí.

 

Sembla increíble que en plena época de crisi el PP demani que es disolgui una empresa pública. Sembla bastant contradictori amb el discurs que fan. I més ho és encara quan l'empresa que pretenen disoldre és una que es va crear amb el seu vot favorable durant la passada legislatura: la Televisió de Mallorca. Vos assegur que ho van fer, per part d'una veu autoritzada dins el PP, davant molts altres polítics...

 

Si fóssim mal pensats podríem sospitar que el PP vol fer desaparéixer una televisió que no controla, perque no conceben una televisió pública no controlada per ells. Però no volem ser malpensats. En realitat troben que costa massa... però clar, no varen pensar això quan varen crear IB3?

La veritat és que a hores d'ara, des del meu punt de vista, actualment la TV de Mallorca ha assolit un alta qualitat, i té un públic fidel, que t'atura per carrer a felicitar-te per feines com la del documental "Memòria i oblid d'una guerra". Dia a dia es demostra que una televisió diferent és possible, una televisió amb visió local però sense ser localista, una telelvisió que actua independentment, aprofitant un pressupost modest, i aconseguint un alt grau de qualitat.

Aquest és el camí iniciat per l'equip de Maria Goñi fa un any, en la línia d'un model audiovisual modern i exemplar. Pel que a nosaltres respecta, un model a seguir perfeccionant i que comptarà amb el nostre total suport.

 

Segons el GOB:" El PSOE i el BLOC han complit avui (referint-se a divendres) amb un dels seus grans compromisos com a formacions polítiques i com a part del pacte de governabilitat del Consell de Mallorca: no permetre més camps de golf amb oferta complementària."

Diu el GOB:"...la Comissió Insular d'Urbanisme s'han donat les passes necessàries per evitar els camps de golf prevists a Son Real (Santa Margalida) i Son Baco (Campos). Per una banda, la delimitació de l'àmbit de la zona arqueològica per a l'incoació de la declaració del BIC de Son Real, amb el vots a favor de tots els partits, i per l'altra, l'inici de l'expedient de caducitat de Son Baco, un petició que el GOB havia fet en diverses ocasions al Consell de Mallorca i que finalment avui s'ha sotmès a votació i s'ha aprovat, tot i els vots en contra del PP i de UM i gràcies al vot de qualitat de la Consellera Ma. Lluïsa Dubón. Ara aquest expedient haurà de comptar amb tres mesos de tramitació que esperam que acabin amb l'arxiu d'aquest projecte i per tant amb l'amenaça de la destrucció d'aquest indret a Campos."

Campos és un municipi envejable, i envejat, per tenir un entorn preservat, curiosament a pesar dels seus diferents governs municipals al llarg de la nostra història democràtica. De totes formes, d'ençà que l'agricultura deixà de ser una font de beneficis a Campos es té la impressió que han quedat al marge de la "riquesa" generada per l'urbanisme descontrolat i la urbanització de la costa d'altres municipis mallorquins. Almenys aquesta és la teoria que es sol argumentar, també en aquest cas. Resulta curiós, de totes formes, que d'altres municipis es lamentin de no haver sabut preservar la costa, és a dir, en el sentit exactament contrari que esmentàvem.

Segurament ara mateix ni el futur de Campos, ni el de cap altra municipi, passa per impulsar polítiques urbanístiques/turístiques més pròpies dels anys 60 o 70, ni tampoc per camps de golf que, en general, no són projectes de turisme de qualitat sinó promocions inmobiliàries encobertes. En el marc de la crisi que vivim, especialment greu pel que fa al sector inmobiliari, sembla poc seriós confiar en aquest tipus de projectes. M'atreviria a pronosticar que el "turisme de qualitat" (tan pregonat pels que volen camps de golf) no vendrà a jugar a golf, sinó  segurament cercant aquells indrets naturals preservats que encara ens queden a Mallorca, i aquesta serà l'oportunitat de futur dels municipis que hagin sabut preservar el seu entorn privilegiat.

 

Ahir, durant tot el dia, van comparéixer davant Comissió tots i cadascun dels consellers i conselleres de l'equip de govern del Consell de Mallorca per explicar el seu pressupost i respondre les preguntes de l'oposició. El reflex que n'apareix a la premsa avui, per desgràcia, en resulta molt pobre i esbiaixat cap a la roda de premsa feta per l'oposició, el PP, el qual evidentment intenta trobar motius de crítica a uns pressuposts que estan complint amb pràcticament tot allò que durant els mesos precedents han anat avançant els diferents responsables polítics, des de la presidenta fins als diferents consellers.

 

El PP vol fer incidència en el tema de les subvencions nominatives (si saben vostés que vol dir), agafa la "brocha gorda" i s'aferra a un error de la informació donada a la premsa dissabte passat per atacar no sap ben bé que, en el cas del Departament de Presidència el PP està atacant i denunciant els convenis que signarem amb la Fundació Universitat Empresa de la UIB, la Fundació Universitat Catalana d'EStiu, la Fundació Santuari de Lluc o Sa Nostra per impulsar una gran iniciativa sobre "La Sibil·la". Supòs que cadascun dels projectes que hi ha darrera aquestes fundacions, perfectament delimitats en els respectius convenis en el seu moment, responen a unes necessitats de la societat mallorquina, a unes inquietuds i sensibilitats, a les quals el PP no s'atreveria a atacar. Però com deia... "brocha gorda" i ja veurem, el rigor queda a ca seva (si mai ha existit) i van a cercar el titular més espantós possible. Trist favor a política mallorquina, sens dubte.

Per altra banda els pressuposts del 2009 difícilment són atacables, durant el 2008 es van concretar 2 convenis fonamentals amb el Govern de les Illes Balears per carreteres i per benestar social, que una vegada incorporats als pressuposts del 2009 representen al voltant de 50 milions d'euros, destinats a fer obra pública i a la millora dels serveis socials, entés això en el sentit més ampli perque el primer que s'ha de fer és posar ordre a un cert desgavell heretat de l'etapa anterior.

A més, s'han aconseguit nous acords també amb el Govern de Francesc Antich, el president més insularista que hem tengut, que han permés entre d'altres coses augmentar la partida del Pla d'Obres i Serveis, preveure millores d'equipaments pels Bombers de Mallorca, millorar l'atenció a les associacions de gent gran (un altre d'aquests forats "heretats"), augmentar discretament la partida de la televisió pública per tal de millorar els salaris i contenir el deute de la institució, que no és poca cosa. Que fan falta fer moltes més coses per Mallorca? Segurament sí, però els partits que conformen l'equip de govern marcaren aquestes prioritats en les seves àrees de responsabilitat. Segurament el PP ho hagués fet d'una altra forma, però noltros hem optat per millorar els serveis socials i invertir en obra pública. Creim que amb el seu modest pressupost el Consell és a través d'aquestes dues polítiques com millor pot ajudar en aquesta situació de crisi que vivim. La resta són titulars, i poca cosa més al darrera.

Durant els darrers temps i a través de facebook, vaig incorporar-me a un grup de suport a Barack Obama. Poc abans de sortir a Grant Park a celebrar la històrica victòria electoral el candidat guanyador ens enviava el següent missatge, que crec prou interessant per compartir-lo a través d'aquest blog:

I'm about to head to Grant Park to talk to everyone gathered there, but I wanted to write to you first.

We just made history.

And I don't want you to forget how we did it.

You made history every single day during this campaign -- every day you knocked on doors, made a donation, or talked to your family, friends, and neighbors about why you believe it's time for change.

I want to thank all of you who gave your time, talent, and passion to this campaign. We have a lot of work to do to get our country back on track, and I'll be in touch soon about what comes next.

But I want to be very clear about one thing...

All of this happened because of you.

Thank you,

Barack

---

Estoy a punto de salir para Grant Park para hablarle a todos los que allí se han reunido, pero me gustaría escribiros a vosotros primero.

Acabamos de hacer historia.

Y no quiero que os olvidéis de como lo conseguimos.

Vosotros hicisteis historia cada día durante esta campaña –- cada día que llamasteis a las puertas, hicisteis una donación o hablasteis con vuestra familia, amigos y vecinos sobre por qué creíais que era la hora del cambio.

Quiero daros las gracias a todos los que habéis dado vuestro tiempo, talento y pasión a esta campaña. Tenemos mucho trabajo que hacer para volver a poner nuestro país en su sitio, y yo me pondré en contacto pronto para contaros cual es el siguiente paso.

Pero hay algo que quiero dejar muy claro...

Todo esto ha sucedido gracias a vosotros.

Gracias,

Barack

Obama president, el primer afro-americà a la White House, 140 anys després de la guerra civil que enfrontà el país per la qüestió de l'esclavitud. Sens dubte un fet històric. És també un dels presidents més joves, en el marc d'una participació electoral sense precedents. Enmig d'una crisi econòmica mundial desconeguda des de feia molt de temps. Enmig del major descrèdit internacional dels Estat Units. Barack Obama té alguna cosa de providencial.

Sens dubte molts d'americans

pensen avui en Martin Luther King: ... a pesar de las dificultades del momento, yo aún tengo un sueño. Es un sueño profundamente arraigado en el sueño "americano". Sueño que un día esta nación se levantará y vivirá el verdadero significado de su credo: "Afirmamos que estas verdades son evidentes: que todos los hombres son creados iguales".

Fill d'un estudiant kenià i d'una nord-americana, nascut a Hawai, ha viscut a Indonèsia, estudiat a New York i a Harvard, treballat i fet carrera política a Chicago, amb una peculiar biografia que en res es sembla a l'heroi de Vietnam que és John McCain, amb Obama per ventura neix una nova percepció dels Estats Units, és el candidat global, perdó, el president global, producte d'un món globalitzat, sense fronteres que valguin. Avui comença una nova época, pot sonar exagerat, no crec que ho sigui. Ahir vaig sentir per la ràdio com algú assegurava que la victòria d'Obama significaria que Europa tornaria a ser la vella Europa, que Estats Units tornaria a agafar el seu paper de líder mundial, de modernitat, que amb Bush Jr. havia perdut. Si és així torna el líder, agafa el lideratge d'un món on Europa, encara un nan polític, no ha estat capaç d'agafar-lo els 8 anys en que Estats Units ha deixat de ser-ho.

Comença un nou temps, les expectatives són moltes, les dificultats també, però sens dubte tots tenim avui la sensació única de viure un moment històric. Ho ha dit el president electe dels Estats Units, el 44:'Change has come to America', el canvi ha arribat a Amèrica. El temps del canvi ha començat.

Primer guanyador de la nit electoral nord-americana: la Democràcia.

La participació més alta en més de 40 anys, en paraules del USA TODAY:"They also say the country could surpass the high-water mark set in 1960, when Democrat John Kennedy faced Republican Richard Nixon and nearly 64% of eligible citizens voted."

El Washington Post titula que el principal problema dels votants ha estat la llarga espera.

Amb l'1 % a New Hampshire 66 % a favor d'Obama, amb el 33 % a favor de McCain, són les primeres dades que trob. La nit tan sols ha començat.

Hem après a desconfiar de les enquestes, o per ventura hem après que sempre hi ha una enquesta que ens permet creure que les eleccions aniran com un voldria. En aquesta recta final de les eleccions presidencials nord-americanes un dels candidats va amb una aventatge clara, Barack Obama, però l'altra diu que "encara és possible guanyar", que amb una setmana més de campanya els republicans repetirien victòria... em sona a allò que va dir Felipe González el 1996, amb una setmana més de campanya Aznar no hagués estat president. Qui sap.

Avui he perdut una mica de temps en visitar pàgines de diaris nord-americans, tenia la por o la sospita que, igual que passà amb Kerry fa 4 anys, els mitjans d'aquí donàssin una visió esbiaixada, a favor d'Obama.

Idò no, les enquestes semblen clares a favor d'Obama, m'he fixat especialment la pàgina del USA TODAY a on es pot seguir l'evolució dels darrers mesos, i estat a estat.

Les darreres enquestes:

NBC/WSJ. Del 1/11 al 2/11

McCain - 43 %

Obama - 51 %

 

Gallup. Del 31/10 al 2/11

McCain - 44 %

Obama - 55 %

 

També als estats clau els darrers anys guanya Obama... Ohio (de 6 punts) i fins i tot Florida (de 4 punts).

Queda la recta final, però les enquestes, de moment, són clares.