Res Publica segons Cosme Bonet

Escric aquest "post" amb molta pena, amb una tristesa que em fa difícil expressar-me. Venc d'un funeral. Hem despedit a un company, un militant socialista de fa molts d'anys, un d'aquests que als anys 70 es posaren al capdavant de les primeres candidatures municipals de la democràcia, en l'edat de la jubilació. Víctima d'un desgraciat accident. Em produeix encara més tristesa pensar com ens toparem pel carrer dissabte passat, i parlarem animadament d'aquesta campanya electoral. Ell era optimista. Confiava en el vot dels joves. Sempre m'ho deia.

Estic trist, molt. Les persones senzilles, honradament, humilment socialistes des de sempre són les que em recorden que tenim una responsabilitat molt gran aquells als que el partit ens ha donat una oportunitat de treballar pels nostres ideals. Esper no decebre cap d'aquests socialistes que són, sou, la vertadera sàvia que ha fet progressar Espanya des de fa més d'un segle.

Ho deia Pablo Iglesias, el pare fundador:"Los socialistas no mueren, se siembran."