Res Publica segons Cosme Bonet

Avui hem rebut l'Acta del darrer Ple del Consell en el qual el Grup Socialista va plantejar la moció per declarar Fill Predilecte de Mallorca a Jaume Garcias Obrador, de la que ja en varem parlar, reproduesc un extracte del debat, tal com apareix a l'Acta.

 

PUNT 22.- MOCIÓ DEL GRUP DE CONSELLERS SOCIALISTES SOBRE LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE MALLORCA.

 

Es dóna compte de la següent moció:

L'any 2006, en el 75 aniversari de la proclamació de la II República Espanyola, i complint-se també el 70 aniversari del cop d'estat feixista de 1936, el Congrés dels Diputats va acordar declarar aquest any com a "Any de la Memòria".Durant tot el passat any s'han succeït activitats que han contribuït a preservar la memòria dels fets que portaren l'esperança al poble espanyol l'abril de 1931, la qual va ser frustrada per la cruel Guerra Civil de 1936 a 1939 i la brutal repressió durant la dictadura franquista, que havia de durar fins a la mort del dictador el 1975.La repressió franquista va significar també l'obligat silenci de les famílies de les víctimes de la Guerra i de la violència feixista, un silenci que només es va començar a rompre amb la Transició a la democràcia. Tot i així, han aparegut els darrers anys col·lectius, associacions, que reclamen la recuperació de la Memòria Històrica, la reivindicació de la memòria de les persones represaliades, i l'acció de les institucions per tal, entre d'altres iniciatives, descobrir les fosses on foren enterrades moltes de les víctimes i recuperar la dignitat de tants i tants ciutadans innocents.És en el marc de tan justa reivindicació, i poc després de que el Ple del Consell de Mallorca hagi condemnat el cop d'estat feixista de 1936, que cal que el Consell de Mallorca prengui la iniciativa en la recuperació de la seva pròpia memòria històrica, i en aquest sentit, essent la institució hereva de l'antiga Diputació Provincial de Balears, sembla just que reivindiqui la figura del seu darrer President democràtic, perseguit, detingut i assassinat per l'aparell repressor del franquisme.-  El Ple del Consell de Mallorca acorda obrir l'expedient per tal de declarar Fill Predilecte de Mallorca a Jaume Garcias Obrador, darrer president democràtic de la Diputació Provincial de Balears, assassinat pels colpistes durant la Guerra Civil. - El Ple del Consell de Mallorca acorda donar tot el seu suport a les iniciatives de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, i en aquest sentit insta la Presidència de la institució a habilitar les partides necessàries per contribuir a la seva tasca.

- El Ple del Consell de Mallorca insta l'equip de govern a fer efectius els compromisos adquirits amb la memòria històrica en el Ple de 22 de gener de 2006.

  

El Sr. BONET (PSOE) comença la seva intervenció explicant que ja s'ha parlat d'aquest tema en altres ocasions, recorda que l'any 2006 va ser el 75è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola i el 70è aniversari de l'esclat de la Guerra Civil. Assenyala que actualment hi ha diverses associacions sobre la recuperació de la memòria històrica que han fet una gran feina social per recuperar esdeveniments d'aquella època i per rescatar de l'oblit aquelles persones que varen donar la seva vida en defensa de la legalitat democràtica d'aquells moments.

 

Per tant, considera que és un bon moment per parlar de la República i de la Guerra Civil, ja que recentment aquest Consell, arran d'una proposta de resolució del PSM-EN,

va condemnar el cop d'estat feixista i a més va afegir que donaria suport a les associacions per a la recuperació de la memòria històrica.

 

Creu que aquest fet de recuperar de memòria es pot simbolitzar amb una persona i per això el seu Grup proposa el Sr. Jaume Garcias Obrador, darrer president democràtic de la Diputació i proposen l'inici d'expedient per declarar-ho Fill Predilecte.

 

A continuació, explica que el Sr. Jaume Garcias fou sindicalista i militant del Partit Socialista i de la Unió General de Treballadors, tinent de batle de l'Ajuntament de Palma i finalment a l'any 1936 president de la Diputació Provincial. Comenta que quan va esclatar la Guerra Civil, va ser una de les persones que va acudir al despatx del governador civil i es va reunir amb el general Goded, que els va mentir assegurant que no es sumaria al cop d'estat. El Sr. Garcias va aconseguir amargar-se uns anys, però finalment a l'any 1938 va ser detingut i un consell de guerra el va condemnar a mort. Fou afusellat el 4 d'agost de 1939, al cementiri de Ciutat.

 

Reitera que el seu Grup considera que aquesta persona és la més adequada per simbolitzar la recuperació de la memòria històrica, ja que aquesta institució substitueix l'antiga Diputació Provincial i a més, recorda que l'Associació de la Memòria Històrica s'ha adreçat aquesta institució per demanar el seu suport per dur endavant distintes iniciatives i aprofita per demanar el suport del Ple i de l'equip de govern per dur endavant aquestes iniciatives.

 

Tot seguit, comenta que les iniciatives que volen dur endavant: la creació d'un arxiu de fons orals, la creació d'un museu de la Guerra Civil, la localització, la identificació i la preservació de fosses comunes, els memorials de les fosses més importants, unes beques d'investigació... que redundaran en l'estudi d'un període històric que no poden oblidar.

 

Per acabar comenta que el tercer punt de la moció parla dels acords presos al Ple de 22 de gener a les propostes de resolució del PSM-EN que deia que "El Consell de Mallorca promourà accions d'estudi, difusió de la repressió franquista..." i també que "... promourà i finançarà un monument en memòria dels que moriren i dels que foren represaliats per defensar la democràcia i les llibertats o un memorial que difongui aquells fets històrics." Creu que aquestes iniciatives són molt lloables, en benefici de tota la societat i per això demana el suport de tots els grups.

 

La Sra. ROSSELLÓ (EU-Els Verds) anuncia que el seu Grup votarà a favor de la moció, perquè entén que el reconeixement que es demana és just, tant a la figura del Sr. Garcias com per donar suport a les iniciatives de l'Associació de la Memòria Històrica de Mallorca. Creu que s'han de reivindicar els valors de la democràcia enfront dels valors del feixisme i el totalitarisme i per això entén que la recuperació de la dignitat i de la memòria històrica és positiu. Reitera que donarà suport als tres punts de la moció i espera que hi hagi unanimitat.

 

El Sr. ALORDA (PSM-EN) anuncia que el seu Grup votarà a favor de la moció, encara que recorda que una proposta semblant del seu partit del Sr. Emili Darder, va ser qüestionada pel PSOE en el seu moment. Així i tot, creu que quan hi ha una efemèride puntual important és convenient que hi hagi una iniciativa pel tal de recordar el fet i comenta que el seu Grup està d'acord amb dur-ho a terme.

 

Pel que fa al Sr. Garcias, considera que el moment adequat va ser quan es plantejaven les medalles d'or als ex-presidents però que l'equip de govern no ho va considerar oportú.

 

D'altra banda, creu que aquell moment històric és una llacuna i pensa que una dona com la Sra. Aurora Picornell podria ser un element que arrodoniria el reconeixement d'aquella època.

 

A continuació, afirma que va ser una decisió important la retirada de la medalla al Sr. Francisco Franco i creu que s'haurien de dur a terme els acords del Ple de dia 22 de gener.

 

Tot seguit, demana com està el tema del quadre del Sr. Emili Dardes, el qual és Fill Predilecte aprovat per unanimitat d'aquesta sala, i li agradaria conèixer qui és l'autor del quadre i en quin estat es troba l'obra.

 

També demana per la reunió amb l'Ajuntament de Palma pel que fa al monument per represaliats i lluitadors per les llibertats, la qual es va demanar a la darrera Junta de Portaveus per unanimitat, ja que considera important anar concretant les actuacions.

 

A més, vol saber quina serà la forma de col·laboració que oferirà l'equip de govern a l'Associació de la Memòria Històrica.

 

Per acabar, creu que el Sr. Garcias va fer tot el possible, fins i tot, tranquil·litzar les forces d'esquerres i que després d'acabada la guerra va ser assassinat i per això mereix el nostre record. Pensa que aquest fet ens honora més a nosaltres que a ell.

 

El Sr. RUBIO (PP) comenta que no entén perquè per alguns temes es critica que es duguin propostes ja debatudes i per altres no. Considera que parlar contínuament d'aquest tema tan sols aconsegueix obrir ferides i pensa que ja n'hi ha prou. Discrepa d'aquesta filosofia de vida, creu que en política s'ha d'anar cap endavant i no cap endarrera.

 

El Sr. CERDÀ (conseller executiu de Patrimoni i Identitat Cultural) anuncia que el seu Grup s'abstendrà al primer punt de la moció i votarà a favor dels dos següents.

 

A continuació, comenta que pel que fa al primer punt, considera que ara no és el moment oportú sinó que hauria de posposar per abans de la Diada quan es concreten els candidats a Fills Predilectes, encara que reconeix que no té res en contra del Sr. Garcias.

 

Demana al Sr. Bonet si es podrà votar per separat, i així votarien afirmativament als punts dos i tres.

 

El Sr. Bonet contesta al Sr. Cerdà que no té inconvenient en dividir la moció per tal d'aconseguir el suport, encara que lamenta que UM no voti a favor de l'inici de l'expedient per declarar Fill Predilecte al Sr. Jaume Garcias, però vol recordar que el seu Grup ja va presentar el Sr. Garcias, abans que el Sr. Cerdà fos conseller, l'any 2005 i l'equip de govern va demanar que quedés damunt la taula. L'any 2006 també hi ha haver polèmica i ara acaba la legislatura i continua sobre la taula.

 

Pel altra banda, considera més trist el punt de vista del PP, assegura que el seu Grup vol parlar sobre la memòria històrica i reconeix que se n'ha parlat altres vegades, però insisteix en que val la pena recordar aquesta etapa històrica ja que consideren que és un deute moral. A més recorda que tan sols el punt segon ja s'havia discutit i que la resta de punts són nous.

 

Comenta que llegirà un fragment d'un article de la Sra. Angeles Caso parlant de la recuperació de la memòria històrica i del descobriment de les fosses comunes. El títol és significatiu "Honrar a los muertos" i a continuació llegeix algunes frases que expressen millor que ell el sentiment en plantejar mocions d'aquest tipus.

"Esa es una de las características que diferencian claramente al ser humano de sus antecesores los primates. Oigo muchas voces molestas por este esfuerzo de recuperación, acaso no pueden dejar a los muertos en paz – dicen. Tal vez quienes así claman no se den cuenta de que el problema de fondo es que a esos muertos nunca se les dejó en paz. Esos muertos de la Guerra Civil, todos esos miles de mujeres y ancianos, hombres adultos y muchachas inocentes han yacido durante setenta años entre piedras y lodos, anónimos y secretos enterazos como animales en tumbas innombrables sobre las que nadie pudo nunca por desconocimiento o por miedo depositar una flor, derramar una sola lágrima pública. Darles nombre, cobijar sus restos, desearles que la tierra les sea leve, no es un acto de venganza, ni un intento de reabrir viejas heridas cicatrizadas, es un derecho elemental de quienes los añoraron día tras día durante setenta años y sobretodo es un deber ineludible de cualquier ser humano que se considere como tal a sí mismo". 

Honrar el Sr. Garcias com a un símbol de les víctimes de la Guerra Civil és per al meu Grup també un deute ineludible.

 

La Sra. ROSSELLÓ creu que es perdrà una oportunitat, una vegada més, per defensar la democràcia i en contra del feixisme i per això considera interessant la recuperació de la memòria, després de la violència feixista d'aquell moment.

 

A més, el seu Grup considera que amb aquesta moció no es vol remoure res, sinó tan sols dignificar unes per sones que varen morir a un moment determinat.

 

Per altra banda, no compren com algun Grup no pot donar suport a aquesta moció, ja que creu que no hi ha arguments i li sembla molt trist que es vulguin tancar les ferides d'aquesta forma.

 

Creu que a l'Estat espanyol es continua amb una situació desfasada, ja que qualsevol país ha estat capaç de dignificar els morts que han estat assassinats en situacions de dictadures i no entén perquè no es vol entrar en aquest debat.

 

Per acabar, reitera que dóna suport a la moció i lamenta profundament que no hi hagi hagut unanimitat, i que un Grup, no ho accepti de cap manera.

 

El Sr. ALORDA reivindica poder parlar dels casos necessaris, creu que qualsevol país té unes fites que ha de recordar contínuament, com per exemple el fet de recordar el 31 de desembre com a fet històric decisiu.

 

Per això, recorda que la República va ser un camí que duia cap a la democràcia que va ser truncat per un cop d'estat feixista l'any 1936 i que una gent va defensar les llibertats i la democràcia i que, per això, va ser sacrificada. Creu que sempre se'n hauria de parlar com fan a altres països posant, fins i tot, un ram de flors al soldat desconegut i fer-ho conjuntament tots els partits polítics.

 

Tot seguit, intenta convèncer la dreta perquè es sumi a la unitat del demòcrates per celebrar i recordar als demòcrates. Creu que en aquella època hi va haver molta repressió i que seria molt sa fer aquest reconeixement de forma unànime.

 

El Sr. CERDA reitera que el seu Grup no qüestiona el fons de la proposta del Sr. Garcias, sinó el moment en què s'ha presentat i mantén que votarà a favor dels punts dos i tres de la moció.

 

La presidenta comenta que es passa a la votació de la moció, la qual es farà per separat.

 

Punt 1

 

S'aprova el  punt per catorze vots a favor (PSOE, PSM-EN i EU-Els Verds), zero en contra i devuit abstencions (PP i UM).

 

Punt 2

 

S'aprova el punt per desset vots a favor (PSOE, UM, PSM-EN i EU-Els Verds), zero en contra i quinze abstencions (PP).

 

Punt 3

 

S'aprova el punt per desset vots a favor (PSOE, UM, PSM-EN i EU-Els Verds), zero en contra i quinze abstencions (PP).

UM ha contestat a Francina Armengol a través dels "Gritos y Susurros" de la Última Hora, diuen que Maria Antònia aspira a ser Presidenta del Parlament en el possibles pactes futurs. No és una afirmació completament nova, és un rumor extés, molt respectable, que vaticina un canvi en els papers protagonistes de la política balear.

 

De totes formes l'envit de la candidata socialista no anava dirigit a Maria Antònia Munar, ni a UM, sinó al PP, que continua sense tenir candidat al Consell de Mallorca, i si Munar no fa comptes presidir el Consell... i això que segueixen predicant i sospirant per una majoria absoluta que mai han tengut a Mallorca.

Em seguesc fent la mateixa pregunta: i si tenguéssin la tant desitjada majoria absoluta... Jaume Matas seria el president del Consell Insular de Mallorca?

El PP segueix sense donar resposta a tan important interrogant. Que s'amaga darrera l'erràtica estratègia del PP? Una crisi interna que fins ara han ocultat prou bé?

Fa alguns mesos els socialistes reivindicarem la figura del que fora primer Diputat Socialista a les Corts de la República, i actiu participant en els debats d'elaboració de la Constitució de la II República.

Aquests dies es compleixen 70 anys del seu afusellament, concretament el vint-i-quatre de febrer del trenta-set, a les sis i mitja del matí.

No em resistesc a citar aquí la vergonya de la sentència que ordenava el vil assassinat d eJAume, entre d'altres destacats republicans com Emili Darder, Antoni Maria Ques i Antoni MAteu, deia:"...debemos condenar i condenamos a los procesados Alejandro Jaume Rosselló, Antonio María Qués Ventayol, Emilio Darder Cánoves y Antonio Mateu Ferrer como autores responsables por ejecución directa en un delito de rebelión militar a la pena de muerte, declarando asimismo su resposabilidad civil. Sin determinación de cuantía con reserva de la que en trámite y por la autoridad que corresponda se determine."

"Rebelió militar"... quan Jaume havia estat detingut mentre era a la seva casa de Pollença. Els rebels, els colpistes, exageraven la condemna corresponent per aquests quatre prohoms de la societat mallorquina, l'alçada moral i intel·lectual de Jaume i els altres era una molèstia, sens dubte, per la mediocritat que caracteritzava a aquells "personatgets" que eren els feixistes i militars, amagats darrera uniformes, correatges i pistoles.

Mediocres que condemnaren Mallorca, Balears, Espanya a la grisor i mediocritat dels 40 anys de franquisme, de dictadura bananera de la que encara en beuem nefastes conseqüències.

Aquella Mallorca moderna que pogué ser, condemnada a mig segle d'endarreriment pel cop d'estat dels militars africanistes, podrà ser la que somniaren Jaume, Darder o Mateu, i tants d'altres, si som capaços de mirar cap al futur, però sempre sense oblidar el passat que ens hi ha conduït.

Acab amb les darreres paraules de la carta d'Alexandre Jaume a la seva família, tota una lliçó a tenir en compte resumida en sis paraules:"No me olvidéis pero no sufráis."

 (Les cites són extretes del llibre Alexandre Jaume, d'Alexandre Font Jaume, publicat el 1987 per l'Ajuntament de Palma).

Avui el Consell Polític dels Socialistes de Mallorca ha aprovat per "aclamació" la llista, amb el suport explícit del candidat a President del Govern, Francesc Antich, i la candidata a batlessa de Palma, Aina Calvo, la candidatura, el grup de persones que són l'alternativa al Govern de dretes PP-UM que fins ara, fins el proper maig, està gestionant el Consell Insular de Mallorca.

Francina Armengol lidera l'equip, amb unes aptituds sobradament conegudes i demostrades durant el temps ha hagut d'exercir de Portaveu de l'oposició al Parlament de les Illes Balears, també demostrades en la seva feina com a Secretària General de la Federació Socialista de Mallorca, des d'on ha aconseguit que els Socialistes estiguem presents a la pràctica totalitat de municipis de l'illa. Una fita històrica. En fí, una "dona de combat" per liderar el canvi que Mallorca espera i necessita.

El canvi serà polític, però també generacional, alguns ja diuen que és una candidadura "JASP"... comprovau-ne els currículums al final del post. Jo dic que és per mi sempre un orgull poder formar part d'una candidatura d'un Partit centenari com el Partit Socialista Obrer. Però a més, m'omple d'il·lusió la tasca que tenim per davant amb na Francina, amb totos els companys i companyes als que ens uneixen la mateixa il·lusió, el projecte compartit, les ganes i l'empenta per transformar Mallorca en quelcom més modern, més just, més solidari, més sostenible.

Avui comença un nou camí, avui s'ha presentat l'equip titular, esperam que d'aquí al 27 de maig se'ns hagi sumat tota la gent que vol el canvi a Mallorca. Per això treballarem.

 

   

Francina Armengol. Inca 1971. Llicenciada en Farmacia. Secretaria General de la FSM. Secretaria Executiva de la Comissió Executiva del PSOE. Portaveu del Grup Parlamentari Socialista.

Antoni Alemany. Alcúdia, 1947. Enginyer tecnic. Actucalment és conseller al Consell de Mallorca i diputat autonomic. President dels Socialistes de Mallorca. Va ésser
Batle d'Alcúdia durant 8 anys.

Maria Lluïsa Dubón. Doctora en Geografia. Presidenta de la Delegació Territorial del Col.legi de Geografs de les Illes Balears fins febrer de 2007. Entre 1999 i 2003, diputada al Parlament i consellera d'Urbanisme i Medi Ambient al Consell de Menorca.

Cosme Bonet. Ses Salines, 1974. Llicenciat en Ciencies Polítiques. Secretari d'Organització de la FSM. Portaveu adjunt al Consell de Mallorca.

Josefina Ramis. Binissalem, 1971. Professora de Filosofia al col.legi Sant Agustí. Experiencia en dinamització juvenil. Independent.

Miquel Ramón. Puigpunyent, 1962. Llicenciat en Ciencies Economiques. Regidor de l'Ajuntament de Puigpunyent. Secretari de Medi Ambient dels Socialistes de Mallorca.

Cristina Moreno. Palma, 1974. Diplomada en Infermeria. Professora associada al Departament d'Infermeria i Fisioterapia de la UIB. Presidenta del Comité d'Empresa a la Policlínica Miramar. Independent.

Pere Joan Martorell. Lloseta, 1972. Llicenciat en Psicologia. Escriptor i editor. Darrer Premi Ciutat de Palma de Poesia, Joan Alcover, per l'obra 'Dansa nocturna'. Tinent de Batle de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Lloseta.

Pilar Sansó. Sant Joan, 1974. Diplomada en Empresarials. Va se candidata a la Batlia de Sant Joan en 2003. Es consellera al Consell de Mallorca.

Pablo Martín. Palma, 1976. Misser. Vocal de l'Associació de Joves Advocats de Balears.

Silvia Cano. Calviá 1981. Llicenciada en Filosofia. Secretaria d'Organització de Juventuts Socialistes de Calviá. Becaria en l'Observatori per a la Igualtat d'Oportunitats.

Antoni Nadal. Felanitx, 1979. Ex secretari general de JSIB. Conseller al Consell de Mallorca.

Antonia Riera

Daniel Guirao

Marta Aguirre

Antoni Mestre

Barbara Bibiloni

Antoni Gutierrez. Muro

Maria Galmés. Sant Llorenç

Gabriel Amer. Inca

Cata Morell. Sóller

Rafel Oliver. Maria de la Salut

Margalida Melia. Pollença

Lluis Socias. Sa Pobla

Adelia Olmos. Palma

Damia Perelló. Llubí

Francesca Alzamora. Santa Margalida

Gregori Estarellas. Llucmajor

Maria Ibañez. Alcúdia

Carlos Aguilar. Palma

Maria Genovart. Alaró

Celestí Alomar. Palma

Teresa Riera. Palma

Antoni Ballester. Campos

Agustina Sánchez. Ses Salines

Nicolás Homar. Palma

Incoherent fins a la mèdula l'inefable Acebes avui fa gal·la d'una contradicció que encara li resta credibilitat de la poca que ja tenia, pobre home.

Avui resulta que el PP critica el referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia fent referència a l'abstenció, oblidant que ells mateixos defensaven el SÍ, i a més, duent la poca participació a nivell de "fracàs" del Govern de l'estat,... més incompetència verbal sembla impossible. (i incontinència clar) 

 

Amb el cas de l'Estatut d'Andalusia el PP va intentar fer, des del principi, una arma o un míssil polític contra Zapatero. No ens ve de nou, pel PP, ja irremideiablement perdut en l'absurd polític més absolut, fins i tot els morts són una arma de confrontació política vàlida... tot val per atacar l'enemic, creuen,el "síndrome del perdedor" els continua abocant a una boja carrera contra tot i contra tots (darrerament també contra el Tribunal Suprem).

 

Idò bé, primer estaren CONTRA l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, després A FAVOR, acabaren defensant el SÍ al referèndum... i ara s'alegren de la poca participació.

 

Sí, ho dic bé, s'alegren d'haver pogut fer de l'alta abstenció una arma per atacar el govern socialista... El PP no farà cap altra tipus de valoració, segons ells Zapatero tocaria poder mobilitzar tots els andalusos que vulgui quan vulgui... No com ells, que mai han aconseguit convèncer el poble andalús de la seva capacitat de Govern... i per aquest camí al senyor Arenas li queden anys i kilòmetres d'arenas del desierto de l'oposició al Parlament andalús, amb aquests ridículs que li fan fer els seus companys madrilenys.

José María Rodríguez ens ha obsequiat avui amb una nova "perla" que no té desperdici: "¡Nos persiguen!" ha exclamat a Santa Margalida.

Clar que no ha aclarit que és habitual que la Justícia i la Policia persegueixin a aquells que incompleixen la llei, i cobrar comissions, per posar un exemple i sense acusar a ningú, Déu me'n guard, és un delicte.

En fí, com l'altre dia amb "¡Que vienen los socialistas!", avui li torn a recomanar una película: TODOS A LA CÁRCEL.

A aquest pas estarem fent una programació alternativa d'IB3, no vos pareix?

La "perla" diària del conseller Rodríguez avui fa referència a que el Ministre de Justícia ha influit en que la Fiscalia actuàs de forma contundent en els casos Voramar i Góndola,... ai sr. Rodríguez, no sé si ha influit o no, però curiosament vosté només satura a parlar dels casos que li interessa esmentar, oblida per exemple el cas Malaya.

Si hi hagués hagut algún tipus de "influència" tenc molt de dubtes que fos en el sentit que vosté, tan mal pensat sempre, vol insinuar...

 

A diferència de l'época de Governs Aznar, el que afortunadament ara sí que es persegueix és la corrupció urbanística... abans no és que no hi hagués desastres a Marbella, pero posar l'exemple més evident,  però per ventura la Fiscalia General, el sr. Cardenal, sempre disciplinat a les ordres del PP, es veu que no tenia instruccions ni "influències" de perseguir la corrucpió.

 

Tornen o mai han desaparegut del tot? La kale borroka cutre de la ultradreta sempre ha reclamat un espai a Palma. No és el primer cop que els diaris en parlen, però després de que a les manifestacions suposadament en favor de les víctimes del terrorisme, s'amenaci de mort a Zapatero o a Carod Rovira, me deman si determinades actituds no estaran incitant a aquests elements a tornar a sortir al carrer. "Ladrón", "Asesinos" o "Rip" no són insults habituals dins una democracia, i amb un mínim d'educació, responen a persones amb poca intel·ligència i nul sentit comú. En tot cas trist, molt trist.

 

 

 

El que fóra altratemps "totpoderós" aparatchik del PP, Sr. Rodríguez, deu anar amb les ombres mortes d'ençà la seva històrica (o era histriònica?) participació en el Cas Andratx, digna d'un sainete o d'una pel·lícula de principis dels anys 80 (tenc en ment l'actor perfecte per fer del nostre conseller, però m'ho guard de moment). En fí, ridículs a part, el sr. Rodríguez i la cúpula del PP balear sempre havien menyspreat la feina dels socialistes, però resulta que ara tot ho fan per por de l'oposició.

 

La perla diària de José María Rodríguez, tot i no ser com aquella del "lunes" avui no té pèrdua:"Si de algo avisé al ex alcalde de Santa Margalida, Antoni del Olmo, es de que los miembros del PSOE actuarían contra él como ´fariseos´ y que practicarían un acoso y derribo".

Ara ens voldrà fer creure que devien tenir por de les crítiques de l'oposició i dels judicis paral·lels (hem de parlar de Margarita Nájera? Una nova querella de Carlos Delgado s'ha arxivat... i això no ho va ser un judici paral·lel?)

Realment si no parlàssim d'un tema tan seriós com és la corrupció... en podriem escriure una comèdia, o fer una pel·lícula per projectar a "Cine de Barrio".

Precisament, parlant de "Cine de Barrio", als srs. del P.P., que han tornat tan porucs, els recoman una pel·lícula: ¡QUÉ VIENEN LOS SOCIALISTAS!

No vos perdeu la Banda Sonora: quevienenlossocialistas.mp3  :))))

 

 

El PSIB-PSOE ha anunciat el que ja es veia inevitable: deixarem d'assistir als programes que ens convidi IB3.

Val la pena reconéixer-ho: no ens costarà molt, a penes ens convidaven a res. Ni tertúlies, ni programes de debat, ni als informatius ens véien als socialistes.

 

No crec que cap televident habitual d'IB3 trobi a faltar el Partit Socialista, perque no hi hem estat mai, i perque amb la parcialitat i sectarisme de que ha fet gal·la IB3 fins ara és difícil trobar un teleespectador que no tengui carnet del Partit Popular o en sigui un simpatitzant rabiós (en el sentit més col·loquial de la paraula, no en el sentit de portaveu del PP).

El PP amollarà els dobermans insulars (cans de bou, s'entén) per dir que seguim els dictats de Madrid, que és una estratègia,i bla bla bla... el de sempre.

(un incís: És curiós que ara resulti que tenim una estratègia que funciona com un rellotge, i ells en són pobres víctimes... sempre havien predicat el contrari.)

Si tenguessin capacitat per fer-ho els voldria raonar a aquests srs. del PP que no han de trobar extrany que deixem d'anar a IB3, està clar que no podem impedir que segueixin "telemadritzant" IB3, però no esperin que siguem còmplices d'aquest permanent atemptat contra la pluralitat informativa.

Bona nit, i bona sort. :)

No subvencionen al Consell de Joventut perque no representa la joventut de les Illes Balears?

Idò qui la representa?

És gravíssim el que acaba de dir la Consellera Rosa Puig, és una "ficada de pota" amb totes les de la llei, d'una INEPTITUD increíble,... permetin-me una dolentia, fruit de la indignació: no és extrany que des del PP l'enviin a lluitar la batlia d'Algaida, que saben que no guanyaran, i no comptin amb ella per un eventual futur Govern... segons diuen les males llengües.

I a tot això me deman que en diu el Sr. Gómez Gordiola, actual Director General d'Inmigració, anterior Director General de Joventut, i a qui vaig tenir el gust de conéixer com a president del "tan poc representantiu" Consell de la Joventut de les Illes Balears, en representació de la OJE?

I el Sr. Antoni Serra, actual president de l'Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca, i que va ser Vicepresident del Sr. anteriorment anomenat?

Els vaig conéixer en un temps en que treballàvem des de les diferens associacions juvenil pels interessos de la joventut d'aquestes illes, des del Consell de Joventut, el mateix al qual el Govern del que formen part ara desprecia... m'agradaria sebre'n la seva opinió.

Sí, sí, no s'escandalitzin que tot d'una m'entendran, senyors lectors... darrerament el PP està criticant el nomenament de Mariano Fernández Bermejo, i l'està criticant per ser un nomenament d'un polític "progressista i combatiu"... i que tendrà això de dolent? També han dit que és un "polític frustrat"... i que s'ha llevat la careta perque estava "fent política"... de tenir una vida "tenyida de política"... en fí... que insinuen que la política és qualque cosa dolenta en si mateixa. Com si un ministre no hagués de ser polític. Per això deia que me recorda a Franco, per allò que solia dir el dictador, com un consell de vell sanguinari:"Usted haga como yo y no se meta en política".

El PP demana ministres com Franco que "no se metan en política". O no es referien a això?

S'han començat a veure aquests dies els cartells publicitaris amb els que els socialistes començam allò que es sol anomenar la pre-campanya. El lema "Nous temps" convida a pensar en un temps de canvi que s'acosta. Això, almenys és el que pretenem.

La voluntat de canvi polític, percebuda com una necessitat per àmplies capes de la societat, és sempre el motor de la caiguda de governs d'un color per ser substituïts per un altre, de diferents idees, i que arriben al poder, a la gestió de les institucions, empesos per la necessitat d'afrontar en primer lloc els problemes que han generat la sensació, la necessitat del canvi dins la seva societat.

 

És per això que el lema socialista "Nous temps" resulta especialment adequat a les Illes Balears, a Mallorca i a Palma. S'ha constatat el fracàs de la gestió dels Governs PP-Matas, PP-UM i PP-Cirer . Fracàs palpable en el mal ambient que han duit al debat polític. Un mal ambient que l'han duit ells, és clar, perque ha estat el PP qui ha amparat als protagonistes dels sonats casos de corrupció que han esclatat a diferents municipis... escàndols urbanístics que es venen a sumar a un altre tipus d'escandols tipus "Rasputín", "Mapau" o l'assessor d'Educació condemnat per pederastia, que han contribuït a forjar una imatge de desconfiança del PP. A això hem de sumar la imatge de mentida que han heretat del trio calavera Rajoy-Acebes-Zaplana, i la gran demagògia que sempre ha caracteritzat les intervencions de Jaume Matas, ...

 

La "imbatible" gestió de que presumia la vicepresidenta es tradueix en menys quilòmetres d'asfalt que quilòmetres de tren va fer el pacte... es tradueix amb les Escoles sense calefacció, els centres de salut que NO han construït, la política hospitalària posada al servei de les requalificacions urbanístiques, el girar l'esquena als ciutadans discrepants, pintar de colors les motos i cotxes de la policia local i vendre molt de fum... molt molt de fum...

 

Massa fum per a que els surti bé. Fan falta nous aires, uns NOUS TEMPS, que tornin la HONRADESA, la TRANSPARÈNCIA, la LLEIALTAT, JUSTÍCIA SOCIAL, i la BONA GESTIÓ SEMPRE MIRANT PER L'INTERÉS GENERAL... uns nous temps que sens dubte representen Francina Armengol, Francesc Antich i Aina Calvo.

Poder llegir a la premsa el nom d'un antic company d'escola, un colonier (de la Colònia de Sant Jordi, s'entén), entre els noms dels millors fotògrafs del món,  crea una certa satisfacció... i al mateix temps una certa frustració, Pep Bonet (Colònia de Sant Jordi, 1974) és un fotògraf internacionalment conegut i reconegut, per ventura massa poc conegut en la seva pròpia terra d'orgien. Esperm que aquest premi sigui un motiu per conéixer un poc més la seva magnífica  feina: enhorabona Pep.

 

Ho hem dit en més d'una ocasió: han tornat bojos! Ara resulta que des de l'oposició volen decidir qui pot ser ministre i qui no (per fer això primer han de guanyar les eleccions, aprofit per recordar al PP que VAREN PERDRE LES ELECCIONS GENERALS FA TRES ANYS).

I surt en Michavila, tot un LEGIONARIO DE CRISTO (ultra com el que més) a dir que un Fiscal que pertany a la Unió Progressista de Fiscals és un "ultra esquerrà"... el senyor Michavila, legionario i ad later dels Acebes-Zaplana apocalíptics mereix l'Animalada del dia d'avui. Chapeau! De cada dia vos superau, PePes.

 

PD: A tot això Acebes fa com la batlessa de Felanitx i adverteix:"vos penedireu!!!!".