Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
cosmeb | 25 Febrer, 2007 11:11
Fa alguns mesos els socialistes reivindicarem la figura del que fora primer Diputat Socialista a les Corts de la República, i actiu participant en els debats d'elaboració de la Constitució de la II República.
Aquests dies es compleixen 70 anys del seu afusellament, concretament el vint-i-quatre de febrer del trenta-set, a les sis i mitja del matí.
No em resistesc a citar aquí la vergonya de la sentència que ordenava el vil assassinat d eJAume, entre d'altres destacats republicans com Emili Darder, Antoni Maria Ques i Antoni MAteu, deia:"...debemos condenar i condenamos a los procesados Alejandro Jaume Rosselló, Antonio María Qués Ventayol, Emilio Darder Cánoves y Antonio Mateu Ferrer como autores responsables por ejecución directa en un delito de rebelión militar a la pena de muerte, declarando asimismo su resposabilidad civil. Sin determinación de cuantía con reserva de la que en trámite y por la autoridad que corresponda se determine."
"Rebelió militar"... quan Jaume havia estat detingut mentre era a la seva casa de Pollença. Els rebels, els colpistes, exageraven la condemna corresponent per aquests quatre prohoms de la societat mallorquina, l'alçada moral i intel·lectual de Jaume i els altres era una molèstia, sens dubte, per la mediocritat que caracteritzava a aquells "personatgets" que eren els feixistes i militars, amagats darrera uniformes, correatges i pistoles.
Mediocres que condemnaren Mallorca, Balears, Espanya a la grisor i mediocritat dels 40 anys de franquisme, de dictadura bananera de la que encara en beuem nefastes conseqüències.
Aquella Mallorca moderna que pogué ser, condemnada a mig segle d'endarreriment pel cop d'estat dels militars africanistes, podrà ser la que somniaren Jaume, Darder o Mateu, i tants d'altres, si som capaços de mirar cap al futur, però sempre sense oblidar el passat que ens hi ha conduït.
Acab amb les darreres paraules de la carta d'Alexandre Jaume a la seva família, tota una lliçó a tenir en compte resumida en sis paraules:"No me olvidéis pero no sufráis."
(Les cites són extretes del llibre Alexandre Jaume, d'Alexandre Font Jaume, publicat el 1987 per l'Ajuntament de Palma).
Cosme Bonet Bonet. Saliner, socialista, politòleg. Nat el 1974, llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i graduat en Dret per la UOC. Em vaig sumar al projecte del PSIB-PSOE quasi en el canvi de segle, allà he tengut oportunitat d'exercir diferents responsabilitats, tant internes com institucionals, entre aquestes Conseller de Presidència del Consell del 2007 al 2011 i Conseller d'Economia i Hisenda del 2015 al 2019, diputat al Parlament de les Illes Balears entre 2011 i 2015, actualment som Senador per Mallorca, honorat de poder representar la nostra illa. A més de la política el meu temps l'ocupa la família, els amics, la música, la literatura, els còmics,...
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Hola Cosme:
M'agradaria conèixer,si és possible, sa teva opinió personal, genèrica i sincera damunt el recentment aprovat Estatut de la nostra Comunitat Autònoma. I molt particularment:
a)Creus que la creació del Consell de Formentera és una victòria política del PP?
b)Creus que la no
l'equiparació en drets i deures del català i el castellà és una oportunitat històrica perduda?
c)En quant a la reforma de finançament,creus que s´hagués pogut ser un poc més ambiciós?
d)Creus que haver aprovat
l´estatut amb el consens del dos partits majoritaris a les nostres illes i fer-ho uns poc mesos abans de les eleccions ha respost a un joc d´estratègia política del PP?
e)"And last but not least"(darrera però no última)Quan creus que els balears tendrem una nova oportunitat de reformar el nostre Estatut d´autonomia, i ,en conseqüència, mirar d´aprofondir més en l´autogovern i acostar-mos una mica al que seria un model d´Estat federal o semi-federal(ein Bundestaat)?
Moltes gràcies pel teu temps.
Salut!
Hola Cosme:
M'agradaria conèixer,si és possible, sa teva opinió personal, genèrica i sincera damunt el recentment aprovat Estatut de la nostra Comunitat Autònoma. I molt particularment:
a)Creus que la la creació del Consell de Formentera és una victòria política del PP?
b)Creus que la no
l'equiparació en drets i deures del català i el castellà és una oportunitat històrica perduda?
c)En quant a la reforma de finançament,creus que s´hagués pogut ser un poc més ambiciós?
d)Creus que haver aprovat
l´estatut amb el consens del dos partits majoritaris a les nostres illes i fer-ho uns poc mesos abans de les eleccions ha respost a un joc d´estratègia política del PP?
e)"And last but not least"(darrera però no última)Quan creus que els balears tendrem una nova oportunitat de reformar el nostre Estatut d´autonomia, i ,en conseqüència, mirar d´aprofondir més en l´autogovern i acostar-mos una mica al que seria un model d´Estat federal o semi-federal(ein Bundestaat)?
Vos envii una notícia que surt avui a El País referent al programa electoral del PP.
Fixeu-vos-hi bé en el punt relatiu a la corrupció.Definitivament,no tenen vergonya.
....
El Programa Marco electoral del PP, que será presentado hoy por el presidente del partido, Mariano Rajoy, incluye un total de 680 propuestas, soluciones y compromisos para mejorar la vida de los ciudadanos, hacer frente a los “problemas reales”, afrontar los retos y fijar una agenda para el futuro.
Rajoy presenta este mediodía en el Teatro de la Casa de Campo de Madrid el Programa Marco del Partido Popular de cara a las elecciones autonómicas y municipales del próximo 27 de mayo y que será la base para el resto de programas electorales de las comunidades autónomas y municipios. Además del presidente del PP, intervienen en este acto la coordinadora del programa y actual secretaria ejecutiva de Política Autonómica y Local del partido, Soraya Sáenz de Santamaría, así como la presidenta madrileña, Esperanza Aguirre, y el alcalde de la ciudad, Alberto Ruiz Gallardón.
El PP centra su programa electoral -cuyos ejes fundamentales son la libertad, la igualdad y la solidaridad entre españoles- en aportar soluciones a los "problemas reales" de los españoles y dan especial importancia a temas como la inmigración, la seguridad ciudadana, la política económica y social y el modelo territorial.
El Programa Marco cuenta con tres ejes:
- Nación en positivo está dedicado a explicar el modelo territorial del PP, basado "en la igualdad y la libertad de los ciudadanos" y en el que se busca "especialmente la transparencia y la honradez" en la gestión.
- Centrados en ti recoge las políticas sociales y las medidas económicas que este partido pretende poner en marcha y que abarcan las áreas de sanidad, educación, un programa de apoyo a las familias y medidas en apoyo a una inmigración "ordenada, legal, e integrada". Especialmente importante en este apartado es una bajada de impuestos municipales (IBI, sucesiones).
- Espacios para convivir recoge las propuestas sobre lucha contra el cambio climático, con medidas dirigidas a incentivar el compromiso de los ciudadanos y a no "gravar o hacer más costoso" el respeto al medio ambiente.
Los populares incluyen, además, una serie de medidas contra la corrupción urbanística, como el endurecimiento de las penas por este delito, destinar los beneficios incautados a los condenados a políticas sociales o promover la declaración de bienes y actividades de los cargos electos al principio y al final de cada mandato.
También recogen medidas para proteger a los propietarios frente a la ocupación ilegal de viviendas, y propone que se celebren juicios rápidos para estos supuestos y los de desahucio.
Además, según el Programa Marco, el PP garantizará desde las CCAA el traspaso de competencias a los ayuntamientos mediante un efectivo proceso de segunda descentralización y promoverá una reforma "en profundidad" del sistema de financiación local para que los municipios obtengan recursos del Estado y de las comunidades.