Res Publica segons Cosme Bonet

Era juny quan vaig tenir el plaer de llegir les "Memoires d'outre-tombe" de François-René de Chateaubriand, desconnectant de la campanya electoral encara recent, transportant-me a través de les paraules de l'escriptor a una època crucial per a la història mundial, els temps de la Revolució Francesa, de l'Imperi napoleònic i de la restauració. Tan llunyà políticament com interessant em va resultar aquest model d'autobiografia.

Alguns fragments, com el que segueix, els vaig copiar tot pensant que els voldria compartir en algún moment, pot ser a través d'aquest bloc. Aquí el teniu, per ventura el primer de varis, és possible que una provocació per qui no conegui les memòries de Monsieur Chateaubriand:

Respecto a los muertos, es fácil encontrar las causas de la adhesión del salvaje a las santas reliquias. Los países civilizados tienen, para conservar el recuerdo de su patria, la tradición de las letras y de las artes; tienen ciudades, palacios, torres, columnas, obeliscos; tienen la huella del arado en campos antes cultivados; los nombres estan esculpidos en bronce y mármol; las acciones, consignadas en las crónicas.
Los pueblos salvajes no tienen nada de esto: su nombre no está escrito en los árboles; su choza, construida en pocas horas, desaparece en algunos momentos; el cayado con que hace su labor, roza la tierra, sin lograr abrir un surco. Sus canciones tradicionales mueren con la última memoria que las retiene; se desvanecen con la última voz que las repite.
Las tribus del Nuevo Mundo sólo tienen un monumento: la tumba.
Quitad a los salvajes los huesos de sus padres, y les quitáis su historia, sus leyes y hasta sus dioses; quitáis, además, a estos hombres, entre las generaciones futuras, la prueba de su existencia, así como la de su fin.

Memoires d'outre-tombe, Chateaubriand.

Resulta evident que Monsieur de Chateaubriand es considerava civilitzadament superior als "salvatges" del Nou Món, però quina manera més bella de reivindicar la memòria d'una gent condemnada, ja en aquell moment, a ser engolits per la "civilització" que arribava d'Europa. Pensau que gairebé res en queda d'aquests nadius nord-americans que Chateaubriand va conéixer en els seus viatges, el mateix viatge en el qual, per cert, li van presentar a George Washington en persona, qui vivia a una senzilla casa amb la seva esposa Martha. La visió que Chateaubriand ens presenta dels Estats Units d'Amèrica, tan salvatge, tan "per fer" resulta sorprenent, i a l'hora trista, vista des del moment actual. Almenys a mi m'ho va resultar.

Sabeu que darrerament no escric molt en aquest bloc, no en tenc massa temps, no trob el moment d'asseure'm davant la pantalla i el teclat. Però hi ha moments, com anit mateix, que me domina la indignació, que qued bocabadat de la barra inmensa, la barra enorme, que demostra el PP de Mallorca aquests dies.

Miquel Ramis continua exercint de portaveu del seu partit, i dient "animalades". Em disculpi sr. Ramis però no sé qualificar d'altra manera el fet que, a menys de 100 dies del nou govern, demani dimissions pels recents DESASTRES provocats per la gestió "chapussera" del PP (entengui's: Metro submarí o Hospital mal engirgolat i mai fet). El suposadament gran gestor Matas s'està demostrant, per la via indiscutible dels fets, que era el gran "chapusser", i que les grans obres faraòniques eren  gegants amb peus de fang, cortines de fum per ocultar la realitat: la ineficàcia del PP.

Eficaç és aquell que sap aconseguir els seus objectius al cost més òptim. És evident que el PP no ha assolit el seu objectiu: mantenir-se al poder. Però tampoc ha aconseguit cap dels objectius ficticis que ens volia fer creure, posem per cas modernitzar les infrastructures. Les dimissions que ha de demanar el sr. Ramis no són al Govern actual sinó dins ca seva, a on comparteix butaca amb els grans responsables de la ineficàcia i la rialla en que s'ha convertit la nostra comunitat autònoma per a la resta d'Espanya.

Si Rajoy volia ser com Matas (crec que va dir alguna cosa semblant durant la campanya) van arreglats. Rajoy, de cada dia, també demostra la manca de rumb del PP a nivell general. Lamentable haver de tenir una oposició tan poc seriosa.

El setembre avança implacable, les temperatures suaus es converteixen en la norma. Pel que fa al curs polític, s'acosta la Diada de Mallorca, el 12 de setembre, que marca un no declarat inici de temporada, es crea expectació sobre el discurs de la Presidenta, a veure que dirà. Un discurs que estic segur que tornarà a marcar l'inici del nou curs polític. Un curs que serà diferent, perque... clar, aquest estiu ha estat un estiu intens, un estiu en que tot ha canviat, en que Mallorca mai tornarà a ser la mateixa (esperem).

Si ens fixam ens els grans protagonistes polítics pels nou curs veurem que la Presidenta del Consell Insular ja no és la Presidenta de la frontissa. El President del Govern ja no és l'exministre frustat que vol passar per gran gestor. Ni la batlessa de Palma és la restauradora de les festes religioses de la Ciutat.

Al capdavant de totes les institucions s'ha produït un canvi històric. I és ara, amb l'inici del nou curs polític, quan han de començar a notar-se els canvis.

Però ni tot és política en la vida, ni tot serà política en aquest bloc, com no ha estat tot política aquest estiu.