Res Publica segons Cosme Bonet

Tragèdia. 

Ens costarà anys superar l'impacte de l'accident de l'avió de Spanair, no tenc paraules per descriure la impressió el mateix dia de la notícia, supòs que com molts altres quedarem davant el televisor astorats, talment aquell fatídic 11-S o el 11-M.Tenc la sensació que aquests tipus de catàstrofes mouen una gran onada d'estupefacció i de solidaritat, possiblement una solidaritat fruit de la identificació amb les víctimes.

Per sort o per desgràcia quan més propera la desgràcia més fàcilment ens ficam en la pell de les víctimes, major és l'empatia.No és sempre així, quan més llunyana és la catàstrofe més difícil resulta sentir-se corprès per la desgràcia aliena, a pesar que a l'aldea global tot és proper, inmediat, com si passàs a la vora.En tot cas, estic content que no s'hagi caigut en el parany d'utilitzar les víctimes d'aquest terrible accident per fer demagògia, tot i que algun intent si que hi ha hagut.Des d’aquí la meva solidaritat amb les famílies desfetes per un desastre que ens costarà oblidar a tots. 

Olímpics. 

Les Olimpíades han estat el segon tema de l'agost, i les "medalles mallorquines" sens dubte han contribuït a que tots els que ens sentim aquesta terra ens haguem considerat una mica més partíceps dels bons resultats del conjunt dels atletes olímpics espanyols, no debades no hi havia hagut tantes medalles d'or d'ençà el 1992.Des del Consell hem pensat (i molt particularment la presidenta) que aquest paper històric dels esportistes mallorquins, siguin de plata o d'or, s'ha de reconèixer, i així ho farem en el marc de la propera Diada de Mallorca.Tot i així, per mi és motiu de reflexió el comentari que vaig sentir a un conegut, que deia que tant Llaneras com Nadal si bé efectivament són mallorquins, en el moment que vàren començar a destacar varen prendre cap a Barcelona. Certament, motiu de reflexió sí que ho és, de ser realment així. 

Corrupció. 

Volia evitar parlar de Turisme Jove, però llegesc als diaris del 30 d'agost que els familiars d'un dels imputats en el cas ha agredit als periodistes que cubrien la notícia. Resulta lamentable, i recorda altres agressions que es feren a periodistes que cobrien altres casos de corrupció durant la legislatura passada. Vull expressar aquí el meu suport als soferts informadors, que pateixen l'agressivitat dels mancats de raó i sobrats de prepotència, una prepotència que segurament va induïr a més d'un a propassar-se en la seva gestió, confonent el benefici personal amb el que hauria de ser una gestió en favor dels interessos generals.Record agressions semblants en els casos "cintes" de Santa Margalida i "cavallistes" a Ses Salines, de la qual en una segona ocasió en vaig ser tristament protagonista. Hi ha gent que hauria d'entendre que els Fiscals actuen perque hi ha alguna cosa a investigar, i no cercar culpables i enemics, sinó fer examen de consciència i si troben que tenen raó esperar a que el temps posi a cadascú al seu lloc.

La violència, i més en aquests casos, l'únic que ens fa pensar és que no hi ha raons amb força, i per tant cerquen tenir la raó a la força. PEr sort aquests temps funestos ja han passat... Lamentable el paper del portaveu del PP, Simarro com a digne successor del defenestrat Ramis, surt a fer rodes de premsa per crear cortines de fum, amollar el ventilador, i vendre allò tan típic del PP del "tots som iguals". Idò no, l'actitud correcta foren les disculpes de les setmanes anteriors, no un contraatac que vist el que hem vist fins ara els rebotarà com un boomerang. 

Fí d’agost. 

Acab els meus dies de relax, intermitents, a la Colònia de Sant Jordi, recentment arribat de sentir un magnífic concert de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, al Teatre Principal. Magnífic programa, del qual destacaria la Suite Simfònica MAllorca de Baltasar Samper, interpretada molt encertadament per uns músics molt joves de totes les terres de parla catalana, i sota la batuta de Salvador Brotons.

Arrib a la Colònia de Sant Jordi, lloc d'estiueig de personatges de tot color i condició (de tot!), i aniré a dormir sentint de lluny la musiqueta estiuenca dels "madrilenyos" que celebren la fi de l'estiu a la platja, a un xibiu. Esper que almenys la deixin neta. La setmana que ve noltros seguirem aquí.

Aquestes darreres setmanes s'ha fet efectiu el pacte entre PP-cDM i UM a Muro, avui n'hem hagut de prendre posició en roda de premsa, hem manifestat el suport dels socialistes de Mallorca als companys de Muro, de la Coalició PSOE-Entesa per Muro, com no podia ser d'altra manera. Els amics Pere Amengual i Ramon Quetgles han hagut de patir la deslleialtat d'un pacte en el que molts de murers i mureres tenien dipositades esperances de "canvi", després de molts anys de "lo mateix".

Idò "lo mateix de sempre" torna a Muro, un pacte entre PP-CDM i UM, del qual em diuen que les bases dels nacionalistes no n'estan massa satisfets. Desconec el que deuen pensar les bases del PP-CDM, però coneguent l'historial d'enfrontaments entre UM i CDM, i el fet que el candidat del PP.-CDM fa poques setmanes oferís una moció de censura al PSOE-Entesa fa pensar que és un pacte que té poc futur. El temps ho dirà. De moment el Golf, la privatització de l'aigua i l'urbanisme semblen ser punts de contacte entre les dues formacions conservadores.

Era inevitable que un representant de la premsa (una, crec que era) demanàs si el pacte de Muro afectaria altres institucions. Hem estat contundents: no. El cas de Muro és diferent de qualsevol altra sitaució anivell municipal i evidentment no es pareix en res al que pot passar a nivell insular o autonòmic.
No crec que darrera el pacte municipal a Muro entre UM i PP-CDM hi hagi una estratègia d'UM a nivell insular, a pesar de l'antecedent de Búger. En canvi sí que crec que hi ha una estratègia del PP, com deiem en anteriors escrits, el PP ha renunciat a la seva aspiració d'obtenir majoria absoluta, desconfia de les seves possibilitats futures, i sap que la única forma d'assolir poder és pactant amb UM, almenys en aquests moments. Supòs que han pensat en la situació del 2011, però que respecte a les relacions PP-UM condueixen a un escenari contradictori i difícil.

Per una banda si el PP manté bones relacions amb UM té una porta oberta als pactes futurs, a pesar dels antecedents de pactes PP-UM força negatius, basta recordar Calvià, a on el PP segueix alimentant políticament al trànsfuga Thomàs, Andratx, Sóller... per no parlar del Consell i "l'aire fresc" de Rosa Estaràs, corrent gelada dirigida directament contra Maria Antònia Munar. Bones relacions que tant dins el PP ocm dins UM tenen detractors.

Per altra banda el cert és que si per, circumstàncies de la política, UM no assolís el mínim per entrar al Parlament i/o al Consell el principal beneficiat seria el PP. Però clar, apuntar cap aquí significaria pel PP fer una feina agressiva de captació de votants d'UM que xocaria frontalment amb l'intent de mantenir bones relacions.
Poden prendre cap a qualsevol banda, al passat Congrés del PP semblava decidir-se quina de les dues estratègies, però vist l'ajustat del resultat, qui sap cap a on pot prendre el PP en el futur. Serà qüestió d'estar atents, i no dexar de fer feina.