Res Publica segons Cosme Bonet

Pens que aquest vídeo, aquest tema, aquesta qüestió, és la que més clar deixa la importància de aprticipar i anar a votar a les eleccions al Parlament Europeu el proper diumenge 7 de juny ---> (Segueix)

Un sou polític, per alliberar, premiar, casigar, allunyar, jubilar algú que es veu "obligat" a deixar el seu espai polític sigui a l'àmbit autonòmic (cas de la nostra Rosa Estaràs) o com fou el cas en el seu moment de Mayor Oreja.

Al debat d'ahir es va demostrar el que cerquen els de Rajoy i Aznar amb aquesta campanya: debilitar el govern central,fer de la campanya europea una espècie de plebiscit sobre la crisi econòmica mundial, que segons ells té un gran culpable: Zapatero. Pot ser mai que Obama no se n'hagi adonat!! Basta canviar a Zapatero per Rajoy (o Ansar) per solucionar la crisi econòmica mundial!! A que esperen els marines?

 

 (Segueix)

Hi ha dies que llegeixes aritcles que creus que val la pena compartir, un cop més coincidesc amb el pensament de Suso del Toro al seu article: "La España real es plural". Publicat avui a El Pais, subtitula l'article amb una afirmació contudent i, des del meu punt de vista, molt encertada: Los nacionalistas españolistas y los nacionalistas periféricos pesan mucho más en España que los escasos federalistas. No obstante, la visión de estos últimos se corresponde mejor a la historia y la realidad.

Cert que abocats a una confrontació entre nacionalismes, aquesta impedeix veure la realitat de la convivència i de les possibilitats polítiques que té un plantejament federal de l'estat. En fí, un article del tot recomanable.

Algunes cites:

 (Segueix)

Alguns aconteixements polítics recents m'ha fet reflexionar, un cop més, sobre la volatilitat de les coses que es fan o es diuen en política, dels girs inesperats que dóna el món real, com si imitàs un "culebrón" o una comèdia d'embulls, digna d'en Xesc Forteza.

 

 (Segueix)

El PSOE publica un manifest amb motiu del dia d'internet. Una relfexió prou interessant que vos convid a llegir i signar si compartiu.

La meva aportació ve en forma de reflexió personal: el 1995 (crec) estava acabant la carrera i vaig tenir el privlegi (llavors era privilegi) de tenir una clau d'accés i un compte d'email a la sala d'ordinadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, gràcies al fet de presidir un associació universitària. Després dels emails, les pàgines de comentaris, els cercadors, els chats, els primers correus (hotmail, yahoo...) personals... vaig atrevir-me a fer una web pròpia, aquest blog... ara estam amb les "xarxes socials". Resulta impresionant girar l'ullada cap enrere i comprovarcom han canviat les coses. Un detall més de collita personal: el 1997, quan vaig assumir la secretaria general de Joventuts Socialistes, ens arribà un ordinador regalat per la Comissió Executiva Federal, i un módem! Primer tenguérem connexió a internet a les JSI que al PSIB. I al Parlament, només es podia accedir a internet a un únic ordinador situat a un reconet de la impressionant biblioteca de l'antic "Círculo Mallorquín".Fa poc més de deu anys... i mirau com estam ara. No s'entén la política sense les TIC.

I estic segur que d'aquí a 10 anys més encara ens sorprendrà més recordar com estam ara. Feliç dia d'internet!

Sentint el portaveu del PP al Consell, que mesclava l’Alemanya nazi, la Rússia stalinista, amb les crisis del petroli dels anys 70 i el crack del 1929, i tot plegat per venir a comparar l’actuació del Consell contra la crisis amb Herbert Hoover, el president republicà que va haver de fer front a la crisi del 1929, pensava que s’havia equivocat de debat, però no, el motiu era pintar una situació suficientment catastrofista per abordar la crítica de la gestió del Consell de Mallorca (al·lucinau!)
 (Segueix)