Res Publica segons Cosme Bonet

Alguns aconteixements polítics recents m'ha fet reflexionar, un cop més, sobre la volatilitat de les coses que es fan o es diuen en política, dels girs inesperats que dóna el món real, com si imitàs un "culebrón" o una comèdia d'embulls, digna d'en Xesc Forteza.

El recentment firmat pacte PP-UM al municipi de Llucmajor és el fet que m'ha fet pensar això. Jutjau voltros mateixos la curiosa història que s'ha produït. Anam retrocedint en el temps:

PP i UM han pactat perque el PP governava en minoria.
El PP governava amb minoria perque el nou batle Joan Jaume (PP) no tenia/no volia/ no podia arribar a un acord amb el seu antic soci ASI (el regidor que succeí a Rabasco).
El PP governava en minoria després que el "Cas Rabasco" hagués obligat a dimitir al dirigent d'ASI així com al batle del PP, Lluc Tomàs.
El "Cas Rabasco", que implicà PP i ASI, es va moure, entre d'altres motius, per una denúncia del grup socialista, signada per un dels regidors.
Curiosament aquest regidor ja no milita al PSOE... i aquí ve la curiositat de tota la història, que tanca aquest  cercle: actualment té un alt càrrec a l'administració autonòmica a les ordres de... UM!

Mirau si dona voltes el món, si canvien els pactes, les aliances, les persones... La política "è mobile qual piuma al vento"... i encara més " muta d' accento - e di pensier."

Cita de Rigoletto, amb el permís del mestre Verdi:

        È sempre misero
        chi a lei s' affida,
        chi le confida - mal cauto il cor!

        Pur mai non sentensi
        felice appieno
        chi su quel seno - non liba amor!


Resulta sorprenent com són d'aplicables els versos a segons quines anades i vengudes de la política! La tradució a la wikipedia. I no oblideu  substituir "donna" per "política"