Res Publica segons Cosme Bonet

La política et dona oportunitat de conéixer molta gent, de que te venguin a explicar les iniciatives més diverses, i extranyes de vegades. La teva responsabilitat és sebre escollir aquelles que realment siguin d'interés social. I pens que ahir el suport que vam explicar a la premsa que donàvem suport a l'ASSOCIACIÓ BALEAR D'INFANTS AMB MALALTIES RARES, recentment creada per un grup de "mares coratge", que han hagut d'afrontar no només la situació de tenir un infant molt malalt, sinó que a més aquesta malaltia sigui molt mala de diagnosticar, i pràcticament impossible de tractar ja que per la seva incidència aquestes malalties denominades rares no s'investiguen als laboratoris a l'igual que altres que afecten a major nombre de pacients.

Vos convid a visitar la seva web, així com a consultar la informació apareguda als mitjans digitals o les agències (la premsa escrita d'avui ho ha ignorat, sigh!), perquè són d'aquestes iniciatives que de vegades apareixen a la societat civil i que requereixen tot el nostre respecte, el nostre suport, la nostra atenció.

ABAIMAR: http://abaimar.com/index.html.

 

 

Alguna cosa es mou a l'esquerra italiana? Diumenge, dia de comprar diaris, de llegir-los amb la tranquil·litat que no tens altres dies. M'ha cridat l'atenció: La 'antivelina' que ganó a Papi. Debora Serracchiani es la revelación de la izquierda italiana.

En el marc de l'hegemonia del Popolo della Libertà, és a dir, el berlusconisme, sorprenia trobar-se amb la notícia d'una missèr de 38 anys, Debora Serracchiani, Secretària del Partito Democratico de Udine, la mateixa ciutat d'Eluana Englaro, la tristament famosa al·lota que va provocar el debat a Itàlia sobre l'eutanasia,...

Serracchiani al seu districte ha tret uns 9000 vots a Berlusconi, el qual, per si no ho sabieu, es presentava a totes les circunscripcions electorals. Superant també en número de vots al cap de llista regional del PDI, Luigi Berlinguer, cosí de l'històric dirigent. I no només això, ha guanyat a la Lega Nord, i, sobretot, s'ha convertit en l'alè d'esperança de l'esquerra italiana.

Però és que la història no va començar el diumenge, sembla ser que Serracchiani ja va destacar fa algun temps a l'Assemblea Nazionale dei Circoli del PDI, una trobada de les bases del partit. Allà el seu fou el discurs que més entusiasmà els militants allà reunits. Se'n feu ressò El País: Nace una estrella en la izquierda italiana. A L'Unità: Se un discorso ti cambia la vita: tutti pazzi nel Pd per Debora Serracchiani.

I perquè? He vist el discurs, he entès algunes coses, com que semblava que llegia la cartilla al secretari, Dario Franceschini, la defensa Walter Veltroni, la reivindicació de les bases i d'una nova generació política, però de mentalitat, i la reflexió que el canvi no vendrà espontàniament, s'ha de lluitar.

EL VÍDEO.

Com deia, en aquell moment va entusiasmar les bases del Partit Democràtic, i pocs mesos després ha aconseguit una "proesa" en aquesta Itàlia tan berlusconitzada. La Reppublica dóna un títol interessant a l'entrevista que li fa: La ragazza che superò Silvio. I fan sul web: "Yes, she can".

Al Facebook ja hi ha un grup titulat "Debora Serracchiani Segretaria PDI subito". No sorprèn, bona part de la campanya s'ha basat en la seva capacitat de mobilització a través d'internet, a través d'un blog, d'una pàgina ben original, però també d'un discurs clar, directe, i una capacitat de convicció i d'il·lusionar demostrada pels resultats electorals.

 

Per ventura passarà una ventada, com tantes a l'esquerra italiana, o a l'esquerra europea, i no en tornarem a sentir parlar. Però... que voleu que vos digui, pens que val la pena seguir la carrera, i per ventura aprendre alguna cosa del discurs que li ha permès ni més ni menys que vèncer a l'imbatible "Papi" Berlusconi.

Preocupants noticies des d'Holanda: la ultradreta és la segona força política, allà ja han votat a les eleccions al Parlament Europeu. En teoria els resultats electorals als diferents països de la Unió Europea s'han de conéixer el diumenge vespre, quan ja s'hagi votat a cadascun dels estats... doncs bé als Països Baixos s'han botat la norma i a hores d'ara ja sabem que després del governant partit demòcratacristià, s'ha produït un ascens importantíssim i significatiu del "Partit de la Llibertat", que sota el seu suggestiu nom amaga una política de intolerància i plantejaments ultradretans...

 

Els estats que formam part de la Unió Europea no som compartiments estancs, ni molt menys... val la pena repetir allò de que entre el 70 i el 80 % de la legislació que aplicam prové de directives europees. Idò bé, que els holandesos hagin optat per donar més força i representativitat a un partit d'ultradreta no ens és aliè. És en moments així en que hem d'insistir encara més que ens estam jugant molt... les eleccions al Parlament Europeu no poden ser un circ per "donar avisos" com pretén un PP totalment abduït en la seva impaciència per tornar a La Moncloa (l'obsessió que se'ls menja), sinó que hem de votar per Europa.

Hem de posar una barrera a aquests partits ultradretans que representen l'Europa més intransigent, l'Europa que vol fer passes enrera, l'Europa que vol oblidar que ha estat la pau, la tolerància i la col·laboració entre els europeus el que ens ha duit la prosperitat, i no la intolerància, el nacionalisme excloent i aquesta idea de l'Europa tancada al que és diferent... aquests són els plantejaments de l'Europa dels anys 30 que ens dugueren a la guerra mundial.

Per posar fre a aquesta Europa, que no volem, ni ella ens vol a nosaltres, és encara més important que diumenge facem un acte de civisme, de responsabilitat històrica i anem a votar, per contribuïr, des d'aquí, a tenir una majoria progressista, d'esquerra, que faci front a l'ultradreta al Parlament Europeu.

Aquesta és la decissió històrica que prendrem diumenge... els "avisos" i els debats en clau "estatal" són un engany i una manca de sentit comú.

Diumenge anau a votar, a aturar la ultradreta, a votar per continuar amb la Unió Europea, però amb una Unió que com fins ara sigui un model de protecció dels drets, de les llibertats, de la pau i la tolerància.