Res Publica segons Cosme Bonet

Y el acto que realizo aquí, no es más que un medio revolucionario de activar la explosión de la verdad y la justicia.
Sólo un sentimiento me mueve, sólo deseo que la luz se haga, y lo imploro en nombre de la humanidad, que ha sufrido tanto y tiene derecho a ser feliz. Mi ardiente protesta no es más que un grito de mi alma.

Émile Zola. Final del cèlebre article "J'Accuse...", publicat a L'AURORE. París, 13 de gener de 1898.

El recent Congrés del PP, que ha elegit a l'enèssim president d'aquesta legislatura, va tenir al final com a protagonista una anècdota d'aquestes que conviden a pensar i a preocupar-se sobre el futur del nostre país. No debades el PP és un aspirant seriós a presidir totes i cadascuna de les institucions de les nostres Illes, precisament per això, el fet que un grup d'exhaltats (els imagin exhaltats, però no sé si ho eren) escridassasssin al president del Congrés per parlar en català, resulta del tot preocupant, i pel que a mi respecta, m'ha fet plantejar-me aquesta reflexió sobre l'evolució ideològica que està vivint el principal partit de la dreta mallorquina.

Rellegint un tom de l'obra completa de Gabriel Alomar, top casualment (si existeixen les casualitats) amb un article: “Carta a un amic diputat”, la meva atenció es fixa en la primera frase:”Me preguntes, amic meu, si seria convenient a la causa nostra la renúncia de la teva acta”, i m'interessa la reflexió.