Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
cosmeb | 25 Març, 2010 13:45
El recent Congrés del PP, que ha elegit a l'enèssim president d'aquesta legislatura, va tenir al final com a protagonista una anècdota d'aquestes que conviden a pensar i a preocupar-se sobre el futur del nostre país. No debades el PP és un aspirant seriós a presidir totes i cadascuna de les institucions de les nostres Illes, precisament per això, el fet que un grup d'exhaltats (els imagin exhaltats, però no sé si ho eren) escridassasssin al president del Congrés per parlar en català, resulta del tot preocupant, i pel que a mi respecta, m'ha fet plantejar-me aquesta reflexió sobre l'evolució ideològica que està vivint el principal partit de la dreta mallorquina.
El punt de partida ideològic del PP actual no l'anirem a cercar al tardofranquisme, ni tan sols a la UCD, creada a partir de incorporacions ideològiques i personals tan diverses que l'acabaren per destruir. El PP actual començà a configurar-se segurament després d'assolir la presidència del Govern de les Illes Balears el 1983, i durant més d'una dècada (fins el 1995) va estar molt marcat per la forta personalitat de qui fou el seu primer president: Gabriel Cañellas. No debades es va parlar (i se'n parla encara), de cañellisme. Aquella AP, que al llarg dels anys 80 va anar unificant les restes de la UCD i altres partits de centre-dreta, era evidentment una formació conservadora, però tractada de “liberal” en comparació a l'AP de Fraga, i amarada d'un cert regionalisme, que era el segell personal del cañellisme. Les seves bones relacions amb la Generalitat catalana de Pujol, o l'ambició manifestada per Cañellas a La Vanguardia el 1991 de convertir la coalició pre-electoral PP-UM en una solució similar a la de UPN, definien la ideologia d'aquell PP de 1995.
Amb Cristòfol Soler aquell regionalisme pareixia que s'havia de reafirmar amb major força encara, però va ser destituït al poc temps, després d'haver participat en la Diada de l'OCB, un fet tan simbòlic com inacceptable per alguns elements del seu partit.
Llavor començà l'época de Matas, que, des del meu punt de vista, va necessitar alguns anys per adaptar-se. Amb Matas, sobretot després del pas a l'oposició el 1999 i la seva “aventura” madrilenya, es va importar al PP balear l'estil de l'aznarisme, amb tots els trets que el van caracteritzar, per una banda la voluntat d'aconseguir una imatge de modernitat i eficiència, després d'uns congressos que almenys teòricament havíen “centrat” el partit, inicialment identificat amb els democrata-cristians del Partit Popular Europeu fins que va preferir identifcar-se amb els neo-cons de Bush, i amb una creixent reivindicació del nacionalisme espanyol. Aquests trets van identificar ideològicament el “matisme”, si es pot denominar així. Però certament tenc la impressió que la identificació ideològica no era la principal preocupació del seu lideratge intern dins el PP.
Després de la desfeta del 2007 el PP encara està en un procés de redefinir-se ideològicament, i ara mateix no sabria dir si impera una idea més neo-con o més propera al liberalisme que el va caracteritzar fa anys... dues coses veig més clares: el “regionalisme” l'han deixat aparcat, i qui marca l'agenda ideològica del PP actual no és la direcció, sinó l'oposició interna, i per tant el “delgadisme”, possiblement l'opció més clarament neo-con i espanyolista, i a nivell estatal més semblant a l'estil de la “lideresa” Aguirre.
Ara bé, tot plegat no és més que fruit de l'anàlisi d'un observador extern que, per uns moments, ha volgut deixar de banda la connotació d'adversari.
Publicat a LA VEU DE MALLORCA el 21/03/2010.
Cosme Bonet Bonet. Saliner, socialista, politòleg. Nat el 1974, llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i graduat en Dret per la UOC. Em vaig sumar al projecte del PSIB-PSOE quasi en el canvi de segle, allà he tengut oportunitat d'exercir diferents responsabilitats, tant internes com institucionals, entre aquestes Conseller de Presidència del Consell del 2007 al 2011 i Conseller d'Economia i Hisenda del 2015 al 2019, diputat al Parlament de les Illes Balears entre 2011 i 2015, actualment som Senador per Mallorca, honorat de poder representar la nostra illa. A més de la política el meu temps l'ocupa la família, els amics, la música, la literatura, els còmics,...
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Si jo soc cripto-PP o cripto-UM, tu seràs segurament cripto-PSOE (socialista amagat o anónim)... no?
Dir-te que el que fa demagògia ets tu, només un petit exemple: oblida't de la corrupció, posa damunt la balança el fet entre la legisltura 2003-2007 i el fet en aquesta legislatura des de 2007 a ara, compara projectes, iniciatives, solucions ràpides als problemes, reactivació de les empreses, etc.
El problema dels socialistes en aquestes illes, a diferència dels seus companys i jefes de la península, és que competeixen amb el PP presumint del que no fan!!! és a dir, a la península, inclós a Catalunya, es barallen per qui ha fet més Km de carreteres o autovies, més km de tren, més infraestructures, més projectes, etc... talment aquí... no? Dons d'això se'n benficia el PP!!!
I que quedi clar, no soc ni del PP ni d'UM, però de vegades les veritats fan mal...
Salut!
La única esperança del PP és fer-nos prendre la roda de molí de que "tots som iguals". Es la gran mentida que creuen que els salvarà electoralment.
Em sorprenen afirmacions com la de Francesc, que prefereix el latrocini al "no fa absolutament res de res", una afirmació tan falsa i allunyada de la realitat que cau per si mateixa i demostra la demagògia del qui la subscriu.
A diferència del sr. Francesc i els cripto-PP o cripto-UM (PPes i UeMes amagats o anònims) crec que l'única alternativa real per al nostre futur és un pacte liderat per l'esquerra del PSOE i demés forces nacionalistes i progressistes, que ens facin oblidar d'una vegada per totes els desastres del centre-dreta que ha enfonsat les Illes Balears i les han convertit en la vergonya d'Espanya.
Menos mal que llegó el pacto en el 2007, imaginaos que hubiera seguido Matas: ahora estaríamos todos en la miseria, y MATAS COMO UN EMIR DEL GOLFO PERSICO!!!
Aguanta pacto.
www.diariodemallorca.es/mallorca/2010/03/31/matias-valles-ocho-mil-escobillas-fianza/558109.html
Sabeu el que és més trist de tota aquesta història?: QUE EL PP TORNARÀ A GUANYAR LES ELECCIONS AL 2011... i sabeu per què?:
1.- Perquè als votants del PP els hi podrien robar la cartera i compixar la butxaca que seguiran votant al PP.
2.- Perquè no hi ha alternativa, la gent s'estima més que els hi robin i tenir benestar i coses... a la inutilidad de l'actual pacte de govern: res de res (només es salva UM, perquè al manco han fet "algo" bo per les illes (exceptuant la presunta corrupció evidentment)"
3.- El PSOE no fa absolutament res de res, només saben fer xorrades i aguantar la cadira calenta.
A diferència del Sr. Cosme Bonet (ja que el PSIB-PSOE no ho considero una alternativa, jo voldria formar el foro: PER UNA ALTERNATIVA AL PP A LES ILLES BALEARS.