Res Publica segons Cosme Bonet

No és el títol d'una novel·la, són els adjectius que el Govern actual posa a l'oposició, per boca del seu president i del conseller de presidència. "Si tuvieran dignidad se callarían" va dir el president la setmana anterior, i els seus repetidors als mitjans de comunicació han corregut per veure qui era el primer que recomanava a l'oposició callar, és a dir, deixar de fer oposició, ja que l'essència d'un grup que es troba a l'oposició és precisament poder expressar lliurement i pública el seu desacord amb el Govern.

Expressar amb llibertat i públicament allò amb que estam en desacord amb el Govern és el que queda a tots els que estan apartats del poder: o no són les opinions diferents la base de la democràcia?

Voldríen una oposició muda, i segons ells avergonyida. Avergonyits de que? D'haver-nos esforçat en que la crisi no afectàs als més febles de la societat, d'haver defensat l'educació i sanitat públiques front a les veus que reclamen dràstics retalls i privatitzacions, amb els ulls posats en una post-crisi ultra-liberal?

Ens volen fer callar, no som dignes de parlar al Parlament (vaja contradicció) i a més hem governant "sin alma", com diu el conseller de presidència, quan recordava que essent ell batle d'Escorca el Consell Insular li aturà aquella urbanització creada al cor de la Serra de Tramuntana, ES GUIX, per a vergonya dels que ho havíen permès. Ja s'han destapat: creuen que les eleccions autonòmiques eren una carta blanca per desfer-ho tot, com el carril bici, esborrar la memòria dels anys del pacte, i de pas, esborrar la memòria dels anys de Matas.

HISTÒRIES DEL PARLAMENT.

Aquesta actitud del PP crec que és fruit de la inseguretat pròpia d'un Govern que no troba un rumb a seguir, excepte el que es marca des del Comitè Electoral del carrer Génova de Madrid. Una inseguretat i una actitud que a més s'ha traduït en uns nous hàbits parlamentaris.

Sé que em diran que les auto-preguntes, l'auto-bombo que fan els diputats del PP als propis consellers del PP, és una cosa que s'ha fet sempre, un mal ús del "control al Govern" previst per la llei, que tots els governs han utilitzat. L'únic equip de govern que no ho ha fet, que jo tengui constància, va ser el del Consell Insular entre 2007 i 2011, en 4 anys ni una sola pregunta dels Grups Socialista, Bloc o UM-Convergència, es va dirigir ni a la Presidenta Armengol ni a cap conseller. La presidenta Salom ha duit al Consell aquesta lletja costum d'autopreguntes.

Les autopreguntes responen a la idea que no tota la part de control al Govern ha de servir per sentir crítiques i retrets. No passa res, com vos dic al Consell Insular ho varem fer i n'hem sortit. Però sembla ser que els nous Governs del PP creuen necessari compensar la tasca de l'oposició amb la tasca d'auto-alabances.

Fins aquí dins la tradició que ha existit a Balears. Però aquesta legislatura les coses han canviat una mica.

El tò de les preguntes no és ni interrogatiu, els diputats populars solen emprar el seu torn no per exposar el motiu de la pregunta, sinó per atacar "el govern anterior", més present al Parlament que "el govern actual". Les filípiques dels diferents diputats i diputades solen dirigir-se contra persones que ja no estan a la bancada del Govern, s'aplaudeixen entre ells, es feliciten i es mostren orgullosos com més agressius han estat. I això contra un "enemic" que no pot defensar-se.

La sessió de control al Govern, donada la desproporció de preguntes orals que corresponen al PP, s'ha convertit en una sessió de control a l'oposició.

Quan deim el que opinam, quan demanam explicacions (que no ens donen com tothom sap), davant aquesta incapacitat de donar respostes, el Govern ha activat el Grup popular per atacar "el govern anterior", però tot i així el seu nerviosisme esclata en algún moment, quan creient ser enginyosos es retraten amb les seves paraules. Quan la crítica puja de tò ells "eleven" els seus arguments a l'insult. Ni "fair play", ni "savoir faire": bronca, imagin que instal·lats en els manuals d'oposició enviats per Génova, no perden el tò agressiu ni quan han de donar suport a una proposta de l'oposició.

En definitiva, supòs que ens toca aguantar, però aguantar no vol dir callar, ni molt manco, ni deixar de dir el que pensam, perquè per això hi ha democràcia i ens vàren elegir els ciutadans. quan l'oposició no pugui parlar ens haurem de demanar si realment tenim o no tenim democràcia.

PD: Definició dels adjectius que ens han adjudicat.

INDIGNE, -IGNA adj.: 1. No digne (d'algú, d'alguna cosa). 2. Vil, roí; mancat de tota dignitat.
MALÀNIMA : Persona de mals sentiments; cast. malvado o DESALMADO.

Igual tenc la pell massa fina, no ho sé, però jo ho trob un gra massa. I voltros?

 

IB3.CRÒNICA D'UNA GESTIÓ POLÍTICA PÈSSIMA.
Vaig formar part del primer Consell d'Administració de la televisió autonòmica quan ni tan sols sabíem quin nom tendria, eren els temps de Jaume Matas, recent tornat d'exercir de Ministre de Medi Ambient a Madrid, i era l'època dels grans projectes que tan endeutada deixaren la nostra Comunitat Autònoma.

Els inicis de IB3, igual que avui, fóren polèmics. El Govern de Jaume Matas la creà a través d'una disposició a la llei d'acompanyament dels pressuposts de la CAIB, i convertí de forma provisional i transitòria (vos sòna?) el Consell Assessor de RTVE a les Illes Balers, del qual jo formava part, en el primer Consell d'Administració d'IB3.
En aquell moment just haguérem de debatre un pressupost encara magre, i va comparéixer en diverses ocasions la nova Directora General, sra. Umbert, per parlar dels plans de futur. En aquell moment el que després seria IB3 ni tan sols emitia.
De llavors fins ara ha plogut molt. Durant les etapes Umbert, Martorell i Terrassa el Consell d'Administració es va anar reunint ordinàriament, mensualment, i allà el Director General de torn explicava la seva gestió o demanava el suport per aquelles qüestions que requerien el vot del Consell, un Consell que reflectí sempre les majories i minories sorgides de les eleccions i representades al Parlament.
I arribà Gómez. D'una forma irregular i contradictòria, el propi conseller de presidència, el 19 de juliol, a la mateixa pàgina del diari a on es titula que Pere Terrassa ha dimitit, Gómez explica que el Govern cercarà un director general de perfil gestor i no un periodista. Poc després aquest "perfil gestor" es convertí en el propi conseller de presidència, un cas insòlit en democràcia, d'un membre d'un Govern dirigint una Televisió pública. Ni Berlusconi.
Per fer això hagueren de fer un decret-llei reformant una llei aprovada menys d'un any abans per unanimitat. Romperen aquí el consens que tan difícilment s'havia aconseguit després de set anys en torn a IB3, almenys, ja que mai hi va haver consens entorn al model audiovisual. Primer error, primer dèficit democràtic d'aquesta nova IB3.
Les coses no van millorar: segueix existint un Consell d'Administració, que segons la llei vigent de 1985, per la qual es creava la Televisió autonòmica, té entre les seves competències:

b. Informar al Gobierno sobre el nombramiento del Director general, de conformidad con lo establecido en el artículo 10.1.
c. Recibir notificación previa del nombramiento y cese de los directores de la Compañía y de los de sus sociedades.

Curiosament la mateixa llei diu també: Artículo 10.1. El Director general de la Compañía será el órgano ejecutivo de la entidad pública y tendrá que ser nombrado por el Gobierno, oído el Consejo de Administración.
Bé, doncs, si podem acceptar que el decret-llei nomenava el conseller com a Director General passant per damunt de la llei de 1985, almenys es podria esperar que el Consell d'Administració fos informat. Idò no. El Consell d'Administració no es va reunir ni el juliol després de la dimissió de Pere Terrassa, ni el mes d'agost.. ni duia camí de fer-ho el mes de setembre, ja passava del termini quan els seus membres, la majoria, signaren una petició de reunió al director General.
La resposta seria còmica si no fos per la situació: els contestaren que ja ho tenien previst i que convocaven la reunió que havien ignorat durant els dos mesos anteriors.
Mentre passava això, hi havia hagut tota la negociació sobre el nou Director General. Hi acudirem de bona voluntat, a pesar del pecat original, i fins i tot consensuarem un nom, que poc després digué que no.
Es posà un nou nom sobre la taula, i començaren els rumors sobre les vertaderes intencions del PP, a algú li extranya que desconfiàssim després d'un procés tan erràtic, tan mal gestionat, i en el qual el conseller de presidència mai va donar la cara?
Demanàrem garanties de la imparcialitat del nou Director General, i en aquell moment ens podríen haver dit: es nomenaran els nous directius amb un concurs públic. Això no es va fer. Per contra començaren a circular noms de futurs directius d'IB3 alguns vinculats al PP, altres no. I amb aquest panorama havíem de fer el vot de confiança? Demanàrem garanties, demanàrem prorrogar les negociacions, demanàrem que es desmentíssin els rumors... la conseqüència fou el "rodillo", el tancar les portes a la negociació i acusar-nos a l'oposició de no voler pactar.

Recapitulem: l'anterior Director General dimiteix i es diu que per pressions del Govern, enlloc de nomenar un substitut "perfil gestor" es nomena un polític, un conseller del Govern, no es convoca el Consell d'Administració, es reforma la llei d'IB3 per decret-llei sense ni consultar ni informar l'oposició, i a l'hora de negociar el Director General no s'accepta ni tan sols allargar els terminis de la negociació. Creieu que hi ha marge per confiar en qui està gestionant tan malament tot l'assumpte?

LA TELEVISIó DE MALLORCA: ELS MOTIUS REALS.
A això sumau-hi que estan tancant la segona televisió pública de les Illes Balears, la Televisió de Mallorca, una Televisió exemplar tant en la seva gestió econòmica com periodística. Però a la qual el PP ha jurat destruir. No han volgut ni asseure's amb la resta de partits polítics per parlar-ne. L'hi tenen jurada. I perquè?
També vaig viure el naixament de la Televisió de Mallorca. La modificació de la llei de la TDT, que Aznar havia fet a mida de determinats grups mediàtics (basta agafar el comandament a distància de la TV per comprovar-ho), per permetre les televisions insulars (petició balear i canària), vam viure l'intent de Jaume Matas de tancar les televisions Locals, i com aquestes s'aliaren i es convertiren en l'embrió de la TV de Mallorca.
L'aposta de Francina Armengol fou contundent: Marisa Goñi, i que em perdoni per emprar el seu nom, però era una periodista que venia de ser co-premiada per un Ortega y Gasset pels vols de la CIA, crec que poc sospitosa de ser manipulable. L'actitud del PP cap a la TV de Mallorca sempre va ser un poc hostil, incialment sense arribar a demanar el tancament. Més bé ens acusaven de "manipular" els informatius. No sé si també ho feien amb IB3, però en aquella época el PP no atacava a UM en excés...
Però TV de Mallorca incomodava, els seus documentals, investigacions... en l'època en que apareixien cada dia nous casos de corrupció política arribaren a incomodar a molta gent, i en especial un documental va provocar la ira dels nostres socis, i crec que va ser en aquest moment en que el PP començà a apuntar-se a les tesis d'alguns dirigents d'UM que no s'amagaven de dir que haviem de tancar la TV de Mallorca. Vendetta? No m'atreviria a dir-ho, però la manca d'arguments del PP (avui són econòmics, demà són d'audiència) ens ho poden fer pensar.

EL DARRER CAPÍTOL.
Amb tota aquesta situació: qui ha polititzat IB3? Qui ha polititzat el debat audiovisual a les Illes Balears? Els que posen un conseller a dirigir una televisió pública? O els que demanam major transparència i algun gest que ens doni confiança?
El darrer capítol ha estat el canvi d'estructura de IB3 Ràdio i IB3 Televisió. Aquesta vegada si que s'informà al Consell d'Administració, per part del nou subdirector, el nom del qual ha sortit més en titulars de premsa del que ell segurament hagués volgut, però és una víctima més dels gestors polítics de l'embull.
S'informà dels càrrecs però no de les persones que l'ocuparien. Correcte. Però els noms sortiren publicats a la premsa. No hi entràrem, pot ser aquest era el procediment correcte segons els serveis jurídics de l'Ens Públic. Fins que algú dels serveis jurídics degué advertir a la Direcció que per la Llei del Sector Públic Instrumental, una llei que desenvolupa l'Estatut Bàsic dels Empleats Públics, s'ha de fer concurs públic per cobrir aquestes places de directius.Indignació entre els professionals, preocupació entre els que havíen estat cridats per ser directius, víctimes també de la mala gestió poítica de l'assumpte.
Davant això sols demanam transparència, que es compleixin les lleis. Coses que ja s'haurien de fer per sistema, i no ser considerades una "politització", des de quan el compliment de la llei és "polititzar"?

 

FINAL.
Parlàvem del Consell d'Administració, i hem parlat de tot. El Consell poc pot fer de moment si el Director General decideix no tenir-lo en compte, però haurà d'aprovar el Pressupost i les retribucions, perquè de moment i mentre no es nomeni un nou Director General i un Consell de Direcció segons els termes de la nova llei, és d'aplicació l'antiga. Això podria ser ràpid si el Govern volgués negociar amb l'oposició, però ha decidit esperar 6 mesos. Una clàusula introduïda pel propi PP a la llei d'IB3 de 2010, que permet nomenar Director i Consell sense cap tipus de consens.
Veurem com evoluciona, jo avui mateix he recomanat al Govern que faci "borrón y cuenta nueva", també amb la TV de Mallorca. No es poden fer les coses així en una democràcia del segle XXI. I sol ser millor reconéixer els errors i trobar solucions enlloc d'aquest "mantenella y no enmendalla" del Govern. Insistiré per acabar: estam a la seva disposició per negociar, però cada passa que donen s'allunya del consens (no hem parlat ni de la llengua ni de la privatització), tornin passes enrere, tornin al 19 de juliol, i comencem a pactar un model audiovisual per les Illes Balears.

 

ANNEX. Competències del Consell d'Administració segons la llei de 1985:

Artículo 7.1. Corresponden al Consejo de Administración las siguientes competencias:

      a. Cuidar del cumplimiento de lo establecido en la presente Ley.

      b. Informar al Gobierno sobre el nombramiento del Director general, de conformidad con lo establecido en el artículo 10.1.

      c. Recibir notificación previa del nombramiento y cese de los directores de la Compañía y de los de sus sociedades.

      d. Aprobar, a propuesta del Director general, el plan de actividades del ente público, que fijará los principios básicos y las líneas generales de programación, así como el plan de actuación de sus sociedades.

      e. Aprobar la memoria anual relativa al desarrollo de las actividades de la entidad y de las de sus sociedades.

      f. Aprobar con carácter definitivo las plantillas de la Compañía y las de sus sociedades, así como sus modificaciones.

      g. Aprobar el régimen de retribuciones de la Compañía y el de sus sociedades.

      h. Aprobar el anteproyecto de presupuestos de la Compañía y el de sus sociedades.

      i. Informar los proyectos de disposiciones que en materia de publicidad se proponga dictar el Gobierno de las Islas Baleares.

      j. Dictar normas reguladoras de emisión de publicidad a través de las sociedades de la Compañía, teniendo en cuenta el control de calidad de la misma, el contenido de los mensajes publicitarios y la adaptación del tiempo de la publicidad a la programación y a las necesidades de los medios.

      k. Determinar semestralmente el porcentaje de horas de programación destinadas a los grupos políticos y sociales significativos, fijando los criterios de distribución entre ellos en cumplimiento de lo que se establece en el artículo 20 de la Constitución.

      l. Determinar anualmente un porcentaje mínimo de producción propia que se deberá incluir en la programación de cada medio.

      ll. Conocer de aquellas cuestiones que, aun no siendo de su competencia, el Director general de la Compañía someta a su consideración.

      m. Conocer periódicamente la gestión presupuestaria y emitir su parecer sobre la misma.