Res Publica segons Cosme Bonet

L’ex-ministre Montoro deia dilluns passat que el sistema de finançament pactat per l’Estatut de Catalunya no podia aplicar-se, tot i que fos beneficiós per Balears. Ho deia a Palma, assegut devora el també ex-ministre Matas, ambdós del mateix partit (el PP) i ambdós ex-membres del mateix ex-Govern, el que presidia d’ex-president Aznar. Un Govern, per cert, que va aprovar el sistema de finançament de les comunitats autònomes del qual ara tan es queixa l’ex-ministre Matas. Però vejam... el president d’una Comunitat Autònoma, com és el cas de l’ex-ministre Matas, no hauria de posar part damunt de tot els interessos d’aquesta Comunitat? Idò bé, perquè està assegut devora l’ex-ministre Montoro i no el corregeix, ni es rebel·la. Tal vegada perque està agafat en les incongruències continues del seu Partit? Entre les lleialtat, les ambicions i les frustracions? Val la pena tenir memòria, recordar que el PP quan parla de finançament té dues o tres veus, dues, tres o més propostes diferents que fa depenent d’on parli. Sinó, feis memòria: - El PP aprova al Parlament de les Illes Balears un Règim Econòmic i Fiscal Especial per a Balears el 1998, que el mateix PP (o era diferent?) retoca, redueix, resumeix, o simplement liquida a Madrid, a on governa des de 1996, convertint-lo en un Règim Especial per a Balears que poc té a veure amb la primera proposta feta pel mateix Partit. - El PP d’Aznar mai aplica aquest REB. - El PP d’Aznar no constitueix ni les Comissions Mixtes que proposa aquest REB. - El mateix Govern, o almenys el mateix president, fa les transferències a Balears d’Educació i de Sanitat, en les dues ocasions les forces de l’esquerra de Balears denuncien que la dotació econòmica és insuficient, el PP diu que basta... - El Govern PP a Madrid aprova un sistema de finançament per les Comunitats Autònomes que segueix deixant a Balears a la cua d’aquest finançament. - L’ex-ministre Matas es converteix en president de les Illes Balears el 2003, fins al març de 2004 no el sentim a parlar de finançament. - A partir de març del 2004 l’ex-ministre Matas comença a reivindicar el REB que l’ex-Govern Aznar a on ell estava mai va aplicar. - L’ex-ministre també exigeix millorar el sistema de finançament que el seu ex-Govern va aprovar. - I també denuncia la mala dotació econòmics de les transferències d’Educació i Sanitat, per cert, fetes pel mateix partit al qual pertany. - I en un principi demana igualar l’Estatut de Catalunya quan aquest sigui aprovat, es suposa que també en l’apartat de finançament. - En un moment donat també demanen una Agència Tributària pròpia. - En un debat de l’estat de la comunitat autònoma, l’any 2004, anuncia un Euro-REB (¿?). - Un any després torna a parlar d’Euro-REB (¿?). - Quan es fa el pacte PSOE-CiU sobre l’Estatut el mateix PP diu que el sistema de finançament és inaplicable. Tot això es pot comprovar a les hemeroteques, amb poques variants, que hi poden ser, i advertesc que no som economista, tan sols llegesc la premsa. Bé idò, en que quedam? Les Illes Balears estan clarament perjudicades per l’actual sistema de finançament autonòmic, un sistema que el govern presidit per Rodríguez Zapatero ha anunciat que reformarà.. De fet Rodríguez Zapatero és el primer president espanyol que reconeix que les Illes Balears tenen un dèficit de finançament autònomic, i això no ho dic jo, ho va dir Alexandre Forcades, ex-conseller d’Economia i Hisenda dels primers temps de la nostra autonomia, és a dir, del PP (en aquells temps AP). Personalment em sembla que algú ha pensat que les paraules se les emporta el vent, que la memòria política és curta, que per guanyar vots tot es val. Idò no, crec que podem exigir claredat del Govern i del partit que li dona suport en un tema que ens importa tant a tots, com és el del finançament de la nostra comunitat autònoma, és a dir, el finançament de serveis tan bàsics i fonamentals com l’educació o la salut.

Es pot dir, el mateix dia, en el mateix mitjà de comunicació, dues coses totalment oposades... i que no passi res?Idò sí, el president Matas, en una nova carambola d’aquestes increíbles, assegura el mateix dia, en el mateix mitjà de comunicació que l’Estatut de Catalunya és dolent per Balears i que l’Estatut de Balears ha de ser com el de Catalunya? Algú ho entèn? El que és mal d’entendre és que encara se’l prengui en sèrio quan parla de la reforma de l’Estatut.

“...porque el Estatuto es cosa de todos los españoles; cosa vuestra (dels catalans), en primer termino, porque para vosotros es y para vuestra patria, y sois vosotros, los catalanes, los que tenéis que aplicar el Estatuto, llenarlo de contenido en beneficio de vuestra tierra y sacar de él los frutos que nosotros esperamos de su vigencia y lozania.Y es, además, cosa de todos los españoles porque el Estatuto es una pieza fundamental, no ya de la Constitución escrita de la República, sino del cuerpo moral mismo de la República Esapañola.” Manuel Azaña. Barcelona, agost de 1934. Tal com acabavem l’anterior comentari començam aquest, amb unes paraules d’Azaña que rompen les barreres del temps i apareixen carregades d’actualitat. El seny s’imposa, el tarannà dialogant del President del Govern demostra que parlant ens podem entendre, els espanyols d’aquí, i els espanyols d’allà. L’Espanya que parla diferents llengües, però una Espanya que parla, tot reconeixent la seva diversitat. Els que voldrien que res no avançàs ara han de canviar d’estratègia, en aquesta partida de política fina els que només saben disparar l’artilleria gruixada queden fora de joc. I ara? Que dirà, sense anar més lluny, en Matas? En quina fase ens trobam? Voldrà el mateix que Catalunya, o no dirà res per no crear nervis devers el carrer Gènova? Seguirem en la indefinició més absoluta que ha caracteritzat des del primer dia aquest govern conservador que patim a les Illes Balears?

Fa pocs dies llegia un article de Vicenç Navarro publicat a El País aquesta mateixa setmana, recomanat per un amic. En ell Navarro parlava de la part de “culpa” que té l’esquerra en general de la situació que vivim actualment, per mor del debat sobre l'Estatut de Catalunya, d’imcomprensió cap a l’Espanya plural, “culpa” perque es va acceptar una visió conservadora i unitarista d’Espanya a la Constitució de 1978, tot i que tal vegada no hi havia més remei en aquell moment.Però “culpa” sobretot per no haver reivindicat la República, els seus valors, durant aquests gairebé 30 anys de democràcia constitucional. Ara reivindicam aquella idea de modernitat de les Espanyes que va significar la República, ara ens hi posam, quan es compleixen 75 anys de la proclamació festiva i pacífica de la II República, el 14 d’abril de 1931. Cal que llegim la història, que revisem que va passar, i quins debats s’hi van produïr. Tal vegada hi trobarem més similituds de les que cabria esperar, tal vegada hi poguem aprendre qualque cosa. Fa pocs dies llegia el següent: “...atravesamos una época de tensión exagerada del ánimo político y estamos habituados ya a un sensacionalismo político de tal fuerza, que el hombre que se levanta a hablar en una reunión pública como ésta y no tiene alguna cosa tremenda que decir, algún secreto pavoroso que revelar o alguna amenaza que poner en circulación, parece que queda un poco disminuido y ligeramente en ridículo.” Sembla una referència ben actual, o almenys a mi m’ho ha semblat, en realitat són unes paraules pronunciades per Don Manuel Azaña a Barcelona l’agost de 1934.

Diu l’Alcover-Moll que una república és el “cos polític d'una comunitat; conjunt d'institucions i organismes pertanyents al règim d'una comunitat política”, curiosament allò de que m’agradaria parlar al meu bloc. Diu també que ve del llatí “republica”, és a dir, de “res pública”, que vol dir la cosa pública. Va’t ací que aquesta llatinada “res publica” esdevé avui el nom d’aquest Bloc. De la cosa pública nostrada m’agradaria parlar. N’hi ha moltes de coses a dir, no som el primer ni en seré el darrer. Però pens que val la pena aportar opinions a una cosa pública que necessita fortes dosis de seny, i de gent que posi en evidència l’absurd que representen alguns posicionaments polítics, que com que els fan qui els fan sembla que han d’anar a missa. Un granet de sorra en una platja a punt de ser devorada per la enèssima voràgine urbanitzadora del nostre país, això és aquest bloc, que, amb humilitat, comença avui i amb aquest article. Qui aures audiendi, audiat.