Res Publica segons Cosme Bonet

“...porque el Estatuto es cosa de todos los españoles; cosa vuestra (dels catalans), en primer termino, porque para vosotros es y para vuestra patria, y sois vosotros, los catalanes, los que tenéis que aplicar el Estatuto, llenarlo de contenido en beneficio de vuestra tierra y sacar de él los frutos que nosotros esperamos de su vigencia y lozania.Y es, además, cosa de todos los españoles porque el Estatuto es una pieza fundamental, no ya de la Constitución escrita de la República, sino del cuerpo moral mismo de la República Esapañola.” Manuel Azaña. Barcelona, agost de 1934. Tal com acabavem l’anterior comentari començam aquest, amb unes paraules d’Azaña que rompen les barreres del temps i apareixen carregades d’actualitat. El seny s’imposa, el tarannà dialogant del President del Govern demostra que parlant ens podem entendre, els espanyols d’aquí, i els espanyols d’allà. L’Espanya que parla diferents llengües, però una Espanya que parla, tot reconeixent la seva diversitat. Els que voldrien que res no avançàs ara han de canviar d’estratègia, en aquesta partida de política fina els que només saben disparar l’artilleria gruixada queden fora de joc. I ara? Que dirà, sense anar més lluny, en Matas? En quina fase ens trobam? Voldrà el mateix que Catalunya, o no dirà res per no crear nervis devers el carrer Gènova? Seguirem en la indefinició més absoluta que ha caracteritzat des del primer dia aquest govern conservador que patim a les Illes Balears?