Res Publica segons Cosme Bonet

Fa pocs dies llegia un article de Vicenç Navarro publicat a El País aquesta mateixa setmana, recomanat per un amic. En ell Navarro parlava de la part de “culpa” que té l’esquerra en general de la situació que vivim actualment, per mor del debat sobre l'Estatut de Catalunya, d’imcomprensió cap a l’Espanya plural, “culpa” perque es va acceptar una visió conservadora i unitarista d’Espanya a la Constitució de 1978, tot i que tal vegada no hi havia més remei en aquell moment.Però “culpa” sobretot per no haver reivindicat la República, els seus valors, durant aquests gairebé 30 anys de democràcia constitucional. Ara reivindicam aquella idea de modernitat de les Espanyes que va significar la República, ara ens hi posam, quan es compleixen 75 anys de la proclamació festiva i pacífica de la II República, el 14 d’abril de 1931. Cal que llegim la història, que revisem que va passar, i quins debats s’hi van produïr. Tal vegada hi trobarem més similituds de les que cabria esperar, tal vegada hi poguem aprendre qualque cosa. Fa pocs dies llegia el següent: “...atravesamos una época de tensión exagerada del ánimo político y estamos habituados ya a un sensacionalismo político de tal fuerza, que el hombre que se levanta a hablar en una reunión pública como ésta y no tiene alguna cosa tremenda que decir, algún secreto pavoroso que revelar o alguna amenaza que poner en circulación, parece que queda un poco disminuido y ligeramente en ridículo.” Sembla una referència ben actual, o almenys a mi m’ho ha semblat, en realitat són unes paraules pronunciades per Don Manuel Azaña a Barcelona l’agost de 1934.