Res Publica segons Cosme Bonet

Aquest comentari d'avui anirà a la secció d'Animalades, perque Jaume Matas segueix intentant enganar, confondre, embullar la troca amb el Règim Especial per a les Illes Balears. Una breu història ens ajudarà a entendre-ho:

- Jaume Matas proposa un Règim Fiscal Especial a mitjans dels anys 90.

- El PP, governant a Madrid, el 1998 tira enterra el projecte, es converteix en Règim Especial, sense "Fiscal".

- El PP, governant a Madrid, a partir de 1999 impedeix l'aplicació del REB tot per no donar un duro al Govern del Pacte de Progrés.

- El PP no demana l'aplicació del REB quan torna al poder a Balears el 2003.

- El PP se'n recorda del REB quan el PP perd les eleccions generals el 2004.

- Jaume Matas resuscita la idea del REB, o d'un EUROREB, el 2005 (o era el 2004), ho diu al debat de política general, i no en torna a parlar mai més.

 - Durant el debat de la reforma de l'Estatut el PP parla del REB, però finalment es planteja una solució financera diferent, parlant de fet insular. Ja som al 2006.

- Jaume Matas torna a resuscitar el Règim Fiscal, devers 10 anys després, quan el text de l'Estatut ja està en tràmit, i afirma que tendrà el suport del tripartit (increíble però cert!).

En fi... Encara se'l pot creure a aquest home?

Si la premsa pogués escriure sense complexos podrien haver dit ahir el que la majoria de gent pensava: que Jaume Matas va ser incapaç de respondre les acusacions de l'oposició. I que de l'oposició la millor va ser la portaveu socialista, sense menystenir el bon paper de Rosselló i Mascaró. Podrien dir sense complexos allò que qui més qui menys va veure si va seguir el debat: xifres i més xifres. Cap projecte de país. Cap proposta il·lusionant. Gestió que no és gestió perque és demolliberal i la seva política consisteix en no dir res. Silenci còmplice davant la corrupció. Abandó dels serveis públics. Abandó de l'educació i la sanitat públiques. Triomfalisme buit d'esperances en el futur. Autocomplaença... i tot això amb una posada en escena de mal parlamentari. El Matas de Madrid no és molt millor. (Segueix)

El triomfalisme és previsible en aquest tipus de debat. Un president no pot sortir a fer altra cosa, cert. Però l'excés resta credibilitat. Jaume Matas no destaca per una gran oratòria ni tampoc té un estil que arribi a la gent. Això sí, sempre hi arriba carregat de xifres. Enaquest cas xifres conjunturals per demostrar que ell i el seu Govern han ressuscitat l'economia balear enfonsada pel Pacte. És la tesi que manté des de fa quatre anys, analitzant l'economia de les illes com si visquessim aillats de la resta de l'univers i no ens afectassin ni els atemptats de les torres bessones ni la situació de mercats turístics emergents. El viure tancat dins una bimbolla explica que el govern conservador no prengui cap mesura, i no la seva constant definició de "demolliberal"... (Segueix)

Es presenta interessant. Curiós que a IB3 els comentaristes ja donaven a Jaume Matas guanyador abans de començar el debat. Perque llavors diguin que no és una televisió partidista, TeleMatas. El triomfalisme del PP i el seu entorn, visible en els comentaris del programa matinal d'Angela Seguí, i la sensació de impunitat que tenen tant el Govern com els Ajuntaments del Partit Popular recorden el triomfalisme i impunitat del PP el 1995, quan Cañellas estava enganxat pel Túnel de Sóller i Brokerval, però es creia l'amo del món. També llavors anaven "a sac" a carregar-se UM i menyspreaven l'oposició. El 1995 va començar la legislatura dels 3 presidents, quan en Matas va ser president gràcies a la punyalada per l'esquena a Cristòfol Soler...

Una nova boutade de l'ex-president Aznar, tan absurda, sortida de lloc i extremista que ni Mariano Rajoy n'ha volgut fer cap valoració. Aznar creu que el món musulmà li ha de demanar disculpes a ell per haver guanyat la batalla de Guadalete al darrer rei visigot de la península ibèrica, Don Rodrigo, i haver ocupat fins el 1492, vuit segles, sòl hispànic. No parla de les disculpes que ha de demanar l'estat espanyol als indis d'Amèrica per haver ocupat pràcticament tot el continent durant quatre-cents anys (fins 1898, no?), oblida el perdó que s'ha de demanar, imagin, també als habitants de Filipines, del Rif, del Sidi Ifni, de Fernando Poo, etc... I evidentment no se li va ocurrir dir que els Estats Units haurien de demanar perdó als indis que nord-americans. 

Per rematar el tema Aznar torna a criticar la idea d'Aliança de Civilitzacions, proposada per Zapatero, amb el suport de Kofi Annan. Per Aznar només val allò de "Santiago y cierra España". I això tenint en compte que l'Aliança de Civilitzacions significa, bàsicament, un diàleg intercultural, semblant a el que va dir el Papa als ambaixadors de països de majoria musulmana ahir, als quals va demanar un diàleg interreligiós. Aznar, més radical que el PP, fent de Cid per les universitats americanes, ha passat per damunt el Papa i tot. Possiblement és l'expressió més clara de l'extremisme ideològic al qual viatja la dreta espanyola. Un viatge, marxa enrere, ja ho vaig dir una vegada, ens obligarà a rescatar aquella màxima del regeneracionisme de principis del segle XIX, però que per determinats elements de la dreta espanyola es veu que continua essent necessària, per modernitzar Espanya caldrà que facem allò que deia Joaquín Costa: "yo le echaba doble llave al sepulcro del Cid para que no volviese a cabalgar".

No resulta cap novetat, i com ha dit qui més qui menys que ha opinat sobre les paraules del Ministre de Justícia: a les Balears és vox populi com funcionen les coses. No sé si es tan vox populi o no, dependrà del lloc, la persona... el que està clar és que no és fàcil de perseguir. El sistema judicial té les seves dificultats, s'ha d'entendre que també les té per evitar abusos, però el cas de les cintes a Santa Margalida, per posar un exemple recent, creen indignació entre molta gent. "Els de sempre", diuen, en surten sempre impunes... (Segueix)

Idò al Congrés tot el nacionalisme "perifèric" va donar suport a l'Estatut, és d'agraïr el vot en positiu, una actitud, la de CiU, ERC, BNG, Nafarroa Bai, EA... més positiva i constructiva que aquesta altra actitud que tant sovinet llegim per aquí de degradar el text de l'EStatut per a les Illes Balears sense entrar en els detalls.
Ja vaig dir en el seu moment que és injust que no es vulgui valorar les bondats d'aquesta reforma, tan àmplia i tan a fons que certament s'ha de considerar un nou Estatut.
 (Segueix)

Es pot baixar la intervenció completa, una intervenció molt correcta, no debades els representants del Parlament intervenien al Congrés dels Diputats per presentar un acord que tenia un suport majoritari, per tant parlaven des de l'acord, inicialment sense ànim de polemitzar. La intervenció de la portaveu socialista va fer especial esment en l'acord aconseguit, en l'avenç que significa el nou estatut pel nostre autogovern, en la passa històrica que es donava ahir. Aquí teniu alguns extractes de la intervenció de na Francina Armengol, per a qui interessi, els que més m'han agradat a mí:

"La descentralización autonómica ha demostrado ser excelente para España, y también, como no, para la ciudadanía que vive en cada autonomía. Por eso, vale la pena avanzar en la consolidación del estado autonómico. Además hay que modernizar y adecuar nuestras normas institucionales básicas a los nuevos retos del siglo veintiuno.

Como Sus Señorías comprenderán el proceso de debate de este proyecto de Estatuto de Autonomía no ha sido fácil..."

 (Segueix)

Amb més alegria per uns i menys per altres, amb punts de vista per tots els gusts, avui l'Estatut de les Illes Balears ha passat el seu primer tràmit al Congrés dels Diputats. He pogut seguir tot el debat des d'allà mateix, tota una experiència vos ho assegur. Deixarem per un altra dia els detalls i anècdotes. Deixarem per un altra dia l'anàlisi acurat i a fons del que es va sentir en aquella tribuna. Però no puc estar-me de fer un breu comentari, un flaix. Em qued amb el "meló" de Jaume Matas. El president de les Illes Balears ha fet un discurs que ha començat recordant a la Mare de Déu de Lluc, i ha seugit disculpant-se davant el PP de Rajoy, Acebes i Zaplana d'haver aprovat un Estatut, finalment ha rematat la jugada dient que si "s'obri el meló tots en volem un troç", o una cosa més o menys així. D'aquest debat en quedarà el meló de Jaume Matas, que ha vengut a dir que no tenim la maduresa suficient per aspirar a tenir un Estatut d'Autonomia de primer nivell, sinó que ho feim perque el veïnat ho fa. Sona embullat, però és que ha estat embullat.

Això sí, al final de les cinc reformes d'Estatuts d'Autonomia presentades fins ara és la que ha aconseguit més suports dels Senyors i Senyores Diputats. Tot un éxit, sols Esquerra Unida s'ha abstingut, vots en contra no n'hi ha hagut. 307 a favor i 6 abstencions. El nacionalisme català, basc, gallec i canari ha votat en bloc a favor d'aquest Estatut, que no deu ser tant de mínims pel que s'ha sentit a l'hemicicle. En seguirem parlant.

No puc deixar passar la Diada de Mallorca, aquesta en que la bandera ha tengut tant de protagonisme, recordant que també la varem lluir per Itàlia, com es comentava en un bloc anterior, aquí teniu la foto, tot un homenatge o no?

No és que sigui difícil, la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears arriba amb un suport ampli, molt ampli, per tant té garanties de tenir una tramitació més tranquila que d'altres que han hagut de passar el mateix envit. I l'oposició al mateix tampoc ha estat tan forta, per part del PP em referesc. Han hagut de sortejar les seves pròpies incoherències en aquesta qüestió, l'oposició frontal de Rajoy i els seus a l'Estatut català o a l'andalús, i el suport a determinats aspectes del balear (pràcticament idèntics als abans esmentats) faran que la postura que plantegi el PP estatal hagi de ser, per força, contradictòria amb el que han dit a tothom que els ha volgut escoltar. Pel PP avui no es romprà Espanya, tot i que les Illes aconseguim més competències, millor finançament, la dissolució del Parlament de forma separada... en definitiva avanços substancials que caldrà valorar com pertoca. Demà més, imagin.

Els antics romans haurien declarat l'11 de setembre dia "negre" o "dies atri", o per ventura "dies alienses", eren els dies en que els déus havien provocat una gran derrota, un gran fracàs, un gran desastre... quan estam a dia 11 de setembre no puc menys que tenir aquests tipus de pensaments, les efemèrides que es conmemoren tenen totes un tò negatiu: la derrota de 1714, per començar cronlògicament. Però podriem seguir amb el cop d'estat a Chile, que tengué com a conseqüència l'assassinat del President Allende, i després una brutal repressió, i una llarga dictadura sota la bota de Pinochet. I finalment l'11 de setembre de 2001, l'atemptat de les Torres Bessones... que més cal afegir? Que no n'ha fet de mèrits per ser un "dia negre"? Encara més... (Segueix)

Cadascu té el seu punt de vista, però en Rajoy acaba de demanar endurir la Llei d'Estrangeria (que és la mateixa que va aprovar el propi PP, tot i que amb un Reglament diferent), i les Comunitats Autònomes governades pel PP (entre elles Balears, és clar) comencen una estratègia de posar pegues a l'acollida d'immigrants arribats, bàsicament a les costes Canàries.
Jo no dic que el PP estigui demostrant una trista insolidaritat, però el que fan... per una part esmenar-se a si mateixos (torna a fer rialles, Senyor Rajoy) i per l'altra posar pegues a l'acollida solidària dels irregulars arribats a les costes espanyoles (Rosa Estaràs ha estat qui ha jugat aquest paper pel que he sentit, en el nostre cas)... tot plegat me fa pensar que sí, que el PP està demostrant ser molt insolidari.
I llavors organitzaran festes, fires i saraus diversos a càrrec de la Conselleria que encapçala Encarna Pastor. Però a l'hora de ser solidaris els giren l'esquena. Trist.

Hi ha molta gent que directament li diu "TeleMunar", per la meva part pens que no mereix aquest nom, almenys de moment s'ha de reconéixer que ha guardat les formes, que als informatius s'ha donat cabuda a totes les formacions polítiques i també a les plataformes socials més crítiques, cosa que no sempre ha estat així... IB3 directament les ignora, i quan el Centre Territorial de TVE va emetre l'especial "Salvem La Real" cal recordar que el PP reclamava amb vehemència que es suprimís aquest programa. La forma com ha nascut aquesta televisió explica que sigui tan plural, en els seus inicis. Ha aconseguit unanimitats gairebé impensables dins el Consell de Mallorca, aquest és un factor important, perque el vot unànim és difícil d'aconseguir sense un mínim de garanties. Però hi ha dos factors més que marquen el seu naixament: en primer lloc que aparegui després de que IB3 s'hagi destapat clarament com el que està essent, per desgràcia: una televisió de partit (del Partit Popular, s'entén). Però en segon lloc la participació des del primer moment de les televisions locals de l'illa, "salvades" de la desaparició a la que les condemnava la llei aprovada pel PP, gràcies a la fórmula escollida pel Consell per posar en marxa la seva televisió insular. Cal recordar que el Conseller d'Economia i Hisenda del Govern va enviar cartes per fer tancar les televisions locals, idò entre els assistents a la magnífica i original festa d'inauguració de la TVMallorca s'hi podia veure l'esmentat conseller, que no hagués volgut mai que es salvassin les TVs Locals.

El secretari general del PP s’inventà ahir al Parlament uns expedients urbanístics inexistents per intentar confondre el debat sobre corrupció, tanmateix no va ser capaç de replicar les acusacions de la portaveu socialista. El que s’està demostrant a poc a poc, dia a dia, i està essent investigat per la justícia per la fiscalia o als tribunals denunciat pels ciutadans o per la premsa, a municipis com Santa Margalida, Calvià, Ses Salines o Andratx són o tenen tota la pinta de ser trames organitzades per afavorir determinats particulars o cobrar comissions.  (Segueix)