Res Publica segons Cosme Bonet

El triomfalisme és previsible en aquest tipus de debat. Un president no pot sortir a fer altra cosa, cert. Però l'excés resta credibilitat. Jaume Matas no destaca per una gran oratòria ni tampoc té un estil que arribi a la gent. Això sí, sempre hi arriba carregat de xifres. Enaquest cas xifres conjunturals per demostrar que ell i el seu Govern han ressuscitat l'economia balear enfonsada pel Pacte. És la tesi que manté des de fa quatre anys, analitzant l'economia de les illes com si visquessim aillats de la resta de l'univers i no ens afectassin ni els atemptats de les torres bessones ni la situació de mercats turístics emergents. El viure tancat dins una bimbolla explica que el govern conservador no prengui cap mesura, i no la seva constant definició de "demolliberal"...

Lliberals al més pur estil del segle XIX, aquells del deixar fer deixar passar. Efectivament, en el cas dels serveis públics com l'Educació i la Sanitat el cert és que deixen fer totalment, deixen passar. Les seves teories sobre l'educació, parlant d'alumnes "passius", varen posar els cabells drets a més d'un. El triomfalisme sobre la situació de la sanitat pública va deixar astorats als usuaris de la mateixa que el varen sentir per la televisió. Es va atribuir el mèrit de la bona feina feta per l'Escola d'Hosteleria (UIB) i en recerca (també UIB), oblidant els seus enfrontaments també amb la UIB en matèria lingüística. Oblidant parlar de les autopistes d'Eivissa i de la terra que ha de beneficiar a algún important empresari que ja ha anunciat que farà campanya pel PP. Va oblidar la política social (per ell és assistència social, beneficència, caritat), va oblidar la Conselleria de J. M. Rodríguez (perque deu ser) i va oblidar demanar disculpes a Francesc Quetglas pel cas Bitel, a pocs dies de que l'amic Xisco ens hagués deixat, hagués pogut quedar com un senyor però ni això va sebre.

No puc deixar de dir que va fer una oferta, si es pot dir així, sobre els vols interinsulars. Una proposta basada en un informe fet pel Foment del Turisme, actualment presidit per un empresari del sector aeri, precisament, i per la qual una companyia seria l'adjudicatària d'un servei públic de nova invenció. Clar que per arribar aquí Jaume Matas primer ha d'aconseguir que l'estat cedeixi a les Balears una competència que fins abans d'ahir no va plantejar, i això que el darrer any l'hem passat parlant de les competències que hem d'incorporar a l'Estatut d'Autonomia... aquesta improvisació del Govern! En fi, la única conclusió és que Matas va demanar que es deixi d'aplicar el 50 % dels descomptes per residents que ens paga el Govern central. Vaja proposta cutre, no? Supòs que, gràcies a la premsa adicta al règim, ens intentaran convèncer de que és una idea magnífica i en seguirem parlant. Per mi no mereix una paraula més.

Jaume Matas va avorrir els seus i tot. I a l'hora de contestar no va voler entrar en allò que també ens preocupa, i que també va oblidar, la corrupció urbanística que patim. Els silencis qualque vegada diuen més que les paraules.