Res Publica segons Cosme Bonet

Llegesc al diari d'ahir que Nereida del Pino, professora a Las Palmas, ha estat despedida pel Bisbat per participar a una vaga el 1999. La intolerància d'una part de l'església cavalca novament, a lloms del dogmatisme més antiquat, recordant aquells nacionalcatòlics que de tant en quant amenacen en reviure els "bons temps"... un titular com aquest : Los obispos despiden por sexta vez a una docente que ya ganó cinco pleitos.... escarrufa. Vagi pel Bisbat de Las Palmas l'Animalada del dia. I serveixi aquest comentari d'avui per recordar que qualque dia els que volem una societat realment laica, i una església que entengui el seu paper real en la societat, ens mobilitzem de bon de ver.

Una "Animalada" dedicada als dirigents del PP que no saben com "escampar m..." (perdonau la vulgaritat) i davant la detenció del Director General d'Ordenació del Territori i del batle d'Andratx es dediquen a parlar de històries de fa més de deu anys, alguna de fa més de vint... i llavors ells s'enfaden si recordam el Tunel de Sóller, Zeus-Thorcal, Brokerval, les extranyes sentències de Bitel o Mapau, la condemna a Jaume Font per fer votar als difunts... o els Batallones Vasco-Españoles, o la vinculació del seu president fundador al règim franquista... mal camí han triat per "excusar-se" del cas Andratx. En sentirem d'animalades aquests dies, aquests mesos...

El mes de setembre passat el Consell de Mallorca va presentar una moció per augmentar el control del Consell Insular sobre les tramitacions dels Ajuntaments, fa temps que es té comprovat que l'autoritat urbanística insular només pot actuar quan "el mal ja està fet". Aquesta era una idea per prevenir abans d'arribar a situacions com la d'Andratx, reproduesc el debat gairebé íntegre, en especial les intervencions del conseller insular Antoni Alemany, del PP i d'UM, que va proposar un acord de consens que va ser aprovat per unanimitat.

MOCIÓ DEL GRUP DE CONSELLERS SOCIALISTES SOBRE CREACIÓ COMISSIÓ PER ESTUDIAR LA LEGALITAT DELS EXPEDIENTS URBANÍSTICS DES DE L'INICI DE LA SEVA TRAMITACIÓ MUNICIPAL.

Es dóna compte de la següent Moció:

"La Llei de Disciplina Urbanística dóna als Consells Insulars un paper important en aquesta matèria i la legislació atribueix a aquests un paper fonamental en el control de legalitat sobre els actes de les institucions locals en matèria de territori. Es per això que el Consell de Mallorca té constituïda, entre d'altres, la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric.

Fets com la declaració (i posterior anul·lació) de l'interès general d'unes instal·lacions hípiques a Ses Salines, amb totes les implicacions tècniques i polítiques; l'intent de l'Ajuntament d'Andratx d'aprovar unes NN. SS. la
missió més important de les quals era la incorporació al planejament d'actuacions urbanístiques totalment irregulars; el cas, encara sota expedient informatiu de la fiscalia, de les NN. SS. de Santa Margalida; el cas de Son Espases, etc. demostren que els mitjans humans que té el Consell per exercir les seves competències sobre els diversos temes de territori i patrimoni no són suficients per garantir unes polítiques territorials justes, transparents i encaminades únicament a l'interès general.

És evident que, si es coneix la dificultat que té el Consell de Mallorca per exercir correctament les seves competències, ha de prendre les decisions necessàries per reparar aquesta mancança.

Seria necessari conèixer la historia dels expedients que s'han de resoldre a la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric, tant la situació laboral dels tècnics que participen a l'expedient a l'ajuntament com la compatibilitat d'aquests, així com la relació dels polítics que tenen les responsabilitats de la gestió urbanística juntament amb aquests tècnics.

Es per això, que el GRUP SOCIALISTA AL CONSELL DE MALLORCA presena pel seu debat al proper Ple de la institució la següent  MOCIÓ:

El Consell de Mallorca constituirà una comissió que estudiï l'estricte compliment de la legalitat des del començament dels expedients urbanístics en seu municipal, així com la idoneïtat i compatibilitat de les persones tècniques i polítiques que hi intervenguin ."

El Sr. Alemany (PSOE) explica que la Llei de disciplina urbanística concedeix un paper important al Consell de Mallorca i, a més, segons la legislació bàsica també el té sobre el control de la legalitat sobre les actuacions dels ajuntaments en temes urbanístics i de territori i sobre els planejaments territorials locals.

A continuació fa referència als fets ocorreguts a diferents indrets de Mallorca, que considera que han d'alarmar els polítics i ser una causa suficient perquè prenguin decisions per tal d'evitar-ne d'altres. En primer lloc, la declaració d'interès general de les instal·lacions hípiques de Ses Salines, que va fer el Consell de Mallorca i més tard va revisar i anul·lar, després de comprovar que no era procedent l'acord inicial. Tot seguit, parla de l'intent d'aprovació d'unes normes per part de l'Ajuntament d'Andratx, presentades  inicialment al Consell de Mallorca amb una aparença correcta, des del punt de vista tècnic, amb la consideració d'interès general, però que un cop valorades es va detectar que es tractava d'un recull d'actuacions urbanístiques irregulars i la pretensió era donar-los així un suport
jurídic. Per aquest motiu no es varen aprovar les Normes Subsidiàries d'Andratx.

A continuació, posa l'exemple de l'aprovació de les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament de Santa Margalida, pel que fa a les informacions dels mitjans de comunicació, segons les quals aquestes normes s'haurien fet, no per interès general, sinó per interessos particulars i per mitjà de compensacions econòmiques es feien les qualificacions urbanístiques.

Explica que, davant la responsabilitat del Consell per donar el vist-i-plau a un expedient i atès el costum, per respecte institucional, d'informar favorablement tot allò que ja ve informat per un ajuntament, perquè comenta
que l'experiència demostra que no és un bon sistema i que es fa necessari estudiar cada expedient amb detall. Comenta que ha conegut situacions d'aquest tipus, per exemple al municipi d'Andratx, on un expedient de llicència en sòl urbà que es tramitava com a ampliació i reforma d'una caseta ja existent, però el Consell de Mallorca ha descobert que no ha existit mai cap caseta.

Per tots aquests fets que ha posat com un exemple del que habitualment es fa, considera que el Consell de Mallorca ha de crear una estructura tècnica i política o com ho consideri convenient. El seu Grup proposa la creació d'una comissió que estudiï des dels inicis aquells expedients sobre els que el Consell de Mallorca, mitjançant aquest plenari o la Comissió d'Urbanisme hagi de prendre decisions. Com a conseqüència dels exemples i les experiències que s'han tingut, presenta la moció.

EU-Els Verds i PSM expressaren el seu suport, amb reticències, però suport.

El Sr. Puche (PP) retreu al Sr. Alemany que presenti una moció d'aquestes característiques, considera que en unes altres circumstàncies no l'hauria defensada, per exemple quan ell va ser batle, perquè és clarament una moció
intervencionista sobre qüestions municipals i demostra una total desconfiança cap als ajuntaments i una ingerència inadmissible. A més, tots els casos exposats estan perfectament controlats per la Comissió insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca.

Comenta que els organismes tenen les seves competències i responsabilitats, com també els seus funcionaris, que mereixen idèntic respecte independentment de l'administració a la qual pertanyin.

Diu que sembla que es proposa la creació d'una sèrie de comissaris polítics que controlin als controladors, o alguna cosa semblant. Coincideix amb el Sr. Alorda quan parla de mirar més o menys arreu, en funció del color polític i també amb la Sra. Rosselló quan afirma que no s'hauria de presentar, caldria poder fiar-se de l'administració. Pensa que els organismes democràtics funcionen i quan es produeix alguna anormalitat, es detecta; en qualsevol cas, intervenir sobre l'autonomia municipal, li sembla un menyspreu a una institució com el Consell de Mallorca.

No està d'acord que es parli de idoneïtat i compatibilitat de les persones tècniques i polítiques que intervinguin. Pel que fa a la compatibilitat, la considera evident i parlar de idoneïtat li evoca comissaris polítics i no ho accepta, com tampoc que es qüestioni que el sistema democràtic funciona. Per tota això, no considera necessari crear cap organisme d'aquestes característiques.

El Sr. Vicens (UM) considera molt correcta l'exposició de la moció per part del Sr. Alemany. Explica que el seu Grup coincideix en un 90% amb el que s'ha dit, perquè comparteix la preocupació expressada, però també manifesta que la Comissió d'urbanisme ja actua com a control de legalitat, detectant anomalies, sancionant i impugnant llicències; en tot cas, necessitarien més mitjans, funcionaris i inspectors, atesa la problemàtica existent i la preocupació que genera. Per aquest motiu el seu Grup no comparteix la moció tal i com es presenta, pel fet que envaeix  competències municipals. En aquest sentit, coincideix amb el que ha expressat el Sr. Alorda.

Demana a tots els Grups polítics que llegeixin bé el text, perquè vol matisar, en primer lloc, que el seu Grup està d'acord, perquè la comissió ja està constituïda, en una part del text, quan diu: ".. el Consell de Mallorca constituirà una comissió per l'estudi estricte del compliment de la legalitat." En canvi, no ho comparteix quan diu: " ... des del  començament dels expedients urbanístics a la seu municipal."

(...)

El Sr. Alemany considera que un dels objectius de la moció ja s'ha complit, atès que tots els Grups, a excepció del PP, han reconegut que el tema d'urbanisme no funciona com seria desitjable. Expressa, com opinió pròpia, que si algú investigués a Mallorca com es va fer a Marbella, segurament l'expedient seria similar i aquesta és la denúncia principal de la moció.

Comenta que també ha expressat abans que entenia la dificultat de redactar
una proposta ben clara per evitar això i que el que realment es vol dir amb la proposta és que s'ha de prendre qualque decisió per evitar que es produeixin aquests fets.

Respon al Sr. Vicens, quan explica que ja es fa, que es fa però amb moltes d'errades i només coneixem les errades que es descobreixen, però no la resta; com aclariment del que diu, posa l'exemple de l'expedient de Ses Salines, en el qual el PSOE i EU varen presentar un recurs de reposició demanant la revisió de tots els informes, per determinar si era correcte. El motiu era que alguns tècnics parlaven d'unes edificacions que no existien en realitat, com finalment s'ha comprovat. Reconeix que és molta feina, però demana que aquest procediment que es va fer en aquest cas i que es va demostrar tan útil, es faci extensiu a tots els expedients, perquè va quedar ben demostrat que les actuacions anteriors de l'administració local no havien estat les adequades.

Explica que, quan ha dit que no sabia si la solució era la creació d'una comissió és perquè accepta que li diguin quina redacció és l'adequada per a la proposta; demana que, si s'accepta que existeix el problema, es faci la
proposta per solucionar-lo i proposa que s'estudiï la forma més adient per aquests casos.

No accepta que li diguin que això és intervencionisme i llevar competències municipals, com tampoc la interpretació que fa el Sr. Puche sobre la idoneïtat dels tècnics; posa l'exemple de l'expedient de Ses Salines, concretament dels tècnics que signen informes afirmant l'existència d'edificacions no existents, com confirmen després les fotos aèries. Respon al Sr. Puche que no coincideix amb ell en aquest sentit, perquè ha pogut comprovar casos de contractacions puntuals d'un tècnic per a un expedient concret, que finalitzen quan l'expedient es tanca. Explica que si es tractes
d'un tècnic funcionari la consideració seria diferent, però no sempre és així i aquest és un dels motius de la proposta.

Reitera el problema d'urbanisme que hi ha a Mallorca pel que fa a les subrogacions, els interessos generals o l'aprovació de planejaments i que el Consell de Mallorca, com a institució responsable, amb competències ben clares sobre aquest tema ha de prendre les decisions oportunes per tal d'evitar que situacions com les esmentades es puguin repetir. Respecte al contingut de la proposta, diu que ho deixa en el sentit ampli que ha explicat, perquè s'estudiï amb el millor criteri com correspondria fer-ho.

Text definitiu de la proposta d'esmena. Per tant, allà on diu: "El Consell de Mallorca constituirà una comissió que estudiï l'estricte compliment de la legalitat des del començament dels expedients urbanístics en seu municipal,
així com la idoneïtat i compatibilitat de les persones tècniques i polítiques que hi intervinguin" ha de dir: "Sense perjudici de les competències municipals, el Consell de Mallorca i la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric promouran i potenciaran l'estricte compliment de la legalitat per part de les
Administracions municipals en la elaboració dels planejaments municipals i altres instruments d'ordenació urbanística."

El PP... sembla ser que es va sentir al·ludit:

El Sr. Rubio (PP) intervé per explicar que el seu Grup votarà la proposta que ha fet el portaveu d'Unió Mallorquina, però puntualitza que no està d'acord amb el text que precedeix la proposta, perquè està totalment en contra d'aquesta exposició de motius. Deixa clar que el que vota el seu Grup és només la proposta alternativa presentada pel Sr. Vicens.

El Sr. Alorda també intervé per anunciar que el seu Grup votarà a favor de la proposta del Sr. Vicens i per fer constar que considera que precisament l'exposició de motius és el que li dona sentit i coherència.

La Sra. Rosselló explica que el seu Grup subscriu les afirmacions anteriors del Sr. Alorda.

Tot seguit, atès que el consens en la proposta alternativa és general, s'aprova la moció per unanimitat.

Això passava el 4 de setembre... i ara en Jaume Matas vol emblicar la troca per fer-se l'innocent, a qui pretén enganar el PP amb les seves mentides?

Tothom en parla, tothom el comenta, el PP es posa nerviós... ha tocat la fibra sensible: diu LA VERITAT. EL VIDEO DEL PSOE sobre la treva de 1998. Ni una imatge equivocada, tot són declaracions d'Aznar d'aquella época, de dirigents del PP, titulars de premsa... de tot en definitiva. Val la pena veure'l, escoltar-lo, reflexionar-hi, i comparar amb el que diu el PP ara... comprovar la hipocresia, les mentides, el brutal electoralisme i demagògia baraters que estan emprant.... i per cert, diumenge jo era a Madrid, i ni de prop fer-hi hi havia un milió de persones, per favor! Si ni tan sols hi havia embussos.

PRIMERA PART.

SEGONA PART.

 

 

Eugenio Hidalgo, batle i candidat del PP d'Andratx, i el Director General d'Ordenació Territorial del Govern de les Illes Balears, Jaume Massot, entre d'altres, han estat detinguts pels casos de corrupció urbanística que la Fiscalia Anticorrupció estava investigant. Casos denunciats públicament per l'oposició, PSOE i UM, i pel GOB.

El cas és greu, però podria ser la "punta de l'iceberg" de la corrupció urbanística a Mallorca. Això és el que ens ha de preocupar, existeixen uns vicis, uns defectes, una manera de funcionar en determinats ajuntaments que condueixen a situacions inadmissibles en democràcia, com ha estat el cas d'Andratx. Un cas del que tots en parlam aquests dies per la seva espectacularitat, sens dubte, per la contundència de l'actuació de la Fiscalia Anticorrupció i dels efectius de la policia judicial.

El fet mediàtic es produeix a Andratx, però...

...el mal ús del poder i dels instruments de l'administració pública en benefici propi, com a Andratx, es té la sospita generalitzada que es segueix produïnt a molts municipis. A Andratx, diuen els ciutadans entrevistats pels mitjans de comunicació, "tothom ho sabia". És clar, un promotor i constructor que és batle i que en pocs anys (des del 1991 quan Margalida Moner el va fer regidor d'urbanisme) va passar de ser un modest mecànic o responsable d'un concessionari, a ser un potentat, amb porsche i ferrari, i Miró, inclosos... només faltava la jirafa dissecada, deia avui Maties Vallès.

Un polític que canvia de cotxe sovint, i que ho fa amb cotxes de bastants milions de pessetes, i que només té un sou de batle o de diputat o d'assessor... és sospitós als ulls de la ciutadania, com podem comprovar quan escoltam els veïnats d'Andratx.

Tant debò aquesta actuació contundent de la Fiscalia servís per aturar aquells que amb la vista posada a les eleccions del proper maig ja pensaven en convertir-se en poderosos regidors d'urbanisme, tant debò l'operació Voramar sigui un punt d'inflexió, un "Mai més", tant debò la contundència de la Justícia faci recuperar una mica de la confiança perduda dels ciutadans en les institucions.

Jo sol pecar d'optimisme, i pens que "Voramar" serà un fet que marcarà els propers anys en la societat i la política de les nostres illes (i l'economia... tal vegada), però som pessimista pel que fa a l'opinió dels ciutadans, encara hi ha casos "cintes" a Santa Margalida, casos "Cavallistes", casos Llucmajor, trànsfugues a Calvià, actuacions irregulars a Felanitx, Plans Generals sospitosos... operacions de grans projectes que s'amortitzen tots sols a Palma... que seguiran creant desconfiança entre els ciutadans, fins que no s'expliquin ben explicats, i es prenguin les mesures que cal prendre.

FOTO EXTRETA DE "ELCORREODIGITAL", UN CAS AMB REPERCUSIÓ A NIVELL ESTATAL.

Palma és una ciutat que es deshumanitza cada dia un poc més, aquesta és la sensació que en tenc, com a persona que hi treballa, que hi ha viscut en algunes temporades de la seva vida... Palma també és una ciutat amb un potencial extraordinari, de ser una ciutat acollidora, mediterrània, interessant per viure-la, en definitiva. Cada dia veim com destrossen una nova part d'aquesta Ciutat, avui m'he fixat en el Born. No tenc molt de temps per passejar-me, però anant amb cotxe m'he trobat, de sobte, amb el carrer tallat, mal senyalitzat, amb vehicles d'obres rodejant els cotxes particulats, taxis, autobusos... la perfecta definició del caos. Les obres fetes a l'atropellada, mal explicades, menys justificades... la destrucció de la ciutat mediterrània pel caos i el cutrerisme de la Palma de Cirer és un procés que a poc a poc va posant a la ciutat contra els ciutadans. Esper que d'aquí a sis mesos, quan Cirer i cía se'n hagin d'anar, encara tengui remei.

Jaume Matas ha volgut quantificar i li surten 2500 milions d'euros. El cert és que s'ha aconseguit un acord sobre finançament a l'Estatut, amb el qual per primera vegada un govern de l'estat reconeix el dèficit històric d'inversió a les Illes Balears, i estableix un mecanisme pel qual aquesta es garanteix, al marge de voluntats polítiques canviants. Millora el model de finançament anterior, millora la llei de REB. I a pesar de les previsions catastrofistes de la vicepresidenta Estaràs durant les darreres setmanes, demostra a les clares que la voluntat del govern socialista, i per suposat dels socialistes de les illes, ha estat en tot moment d'arribar a un acord, d'aprovar una reforma estatutària que ens situa al nivell de les comunitats dites "històriques".

Darrerament només s'ha parlat de la part econòmica, que imagin és la que convenia més al PP, tot i que el PP estatal ha posat força traves a la fórmula que garantirà les inversions. Però aquest fet no ha de fer-nos oblidar que no parlam simplement d'euros, sinó també de noves competències, d'estructura interna de la comunitat autònoma, de major paper pels consells insulars, i de nous drets i llibertats pels ciutadans de les Illes Balears.

Avançam, sens dubte, i hem aconseguit, si tant vol el sr. Matas, 2500 milions d'euros que amb el sr. Aznar (i el sr. Matas, curiosament) al Consell de Ministres.

Estic esperant poder llegir els diaris de sessions del debat d'ahir sobre les esmenes a la totalitat dels pressuposts de la Comunitat Autònoma, perque dels talls que vaig poder sentir per la ràdio no vaig entendre molt bé el que volia argumentar el Conseller d'Economia i Hisenda. Per suposat (faltaria més) parlava de que l'economia balear anava fantàsticament bé, a diferència de l'espanyola (¿?) que tenia alguns problemes. Ara bé, també reconeixia que la única mesura que havíen pres era eliminar l'ecotaxa, que es veu que devia ser un instrument macroeconòmic que ni Keynes hagués estat capaç d'imaginar, ja que segons el PP tota l'economia balear depèn només d'aquest impost turístic. Imagin que no va parlar de que han augmentat just el doble l'impost d'actes jurídics documentats, ni de que han creat un nou impost, l'autotaxa, que no han arribat a aplicar. No degué parlar del pla de desestacionalització que serveix per endeutar els ajuntaments. I va reconéixer que tenien un gran endeutament, però clar... és culpa de Madrid. Evidentment: Madrid va transferir Sanitat amb una dotació molt baixa, així com també Educació. Clar que aquestes transferències es feren efectives en temps del senyor Aznar. Igual el Conseller no se n'havia adonat. Per ventura es volia referir al tan comentat conveni de carreteres, que la Consellera d'Obres Públiques no ha estat capaç de renegociar, i que finalment beneficiarà als Consells Insulars. Va oblidar comentar que han rebut de l'estat subvencions per construir centres de dia (els mateixos que les senyores Roses Estaràs i Puig van inaugurant), un significatiu augment en el finançament sanitari (que encara no hem vist traduït ni en centres de salut ni en oncòlegs a Menorca, per cert), o la major part dels doblers que destinen a inmigració (crec que poca gent sap que la majoria de programes d'inmigració de la sra. Pastor venen del Ministeri de Treball i Afers Socials). Deia al principi que tenc ganes de llegir el diari de sessions, perque no sé si ho vaig entendre malament... o va ser així de curiosa la intervenció. Vos ne faré cinc cèntims quan arribi a les meves mans.

Em permetreu el tò tal vegada una mica exagerat del títol d'aquest blog d'avui, en reivindicació del laicisme, però és un impuls fornt al que consider l'excessiva combatitivitat de la jerarquia de l'Església Catòlica espanyola durant els darrers temps. Han pres cartes en política, no només en qüestions morals, sinó educatives, i fins i tot han parlat de la lluita anti-terrorista. Aquests dies hem conegut la seva darrera creuada: contra l'Educació per a la ciutadania.

Llegesc a algun medi digital afirmacions com aquesta:

"la Conferencia Episcopal Española (CEE) se ha volcado ahora en una campaña de choque para desactivar, en lo posible, los contenidos más vidriosos de la controvertida asignatura de Educación para la Ciudadanía, que se implantará de manera obligatoria en el sistema educativo."

Em preocupa, com podeu suposar, la combatitivitat d'una jerarquia decididament ficada en política. Em preocupa i em deceb, perque l'ESglésia Catòlica és una potència dins la societat espanyola, ho ha estat històricament, i ha tengut un paper, en ocasions, altament positiu, com durant la transició i els darrers anys del franquisme, clar que en aquells temps uns vents diferents inflaven les veles de la barca del pescador, els vents modernitzadors del Concili Vaticà II.

Vents que a poc a poc s'han anat aturant, i que actualment ja estàn de reculada. A pesar de tot la jerarquia purpurada segueix amb les seves curolles, continuen decebent a qui en un moment donat pogueren ser creients o projectes de creients, com jo mateix, però que ens quedam preocupats i decebuts quan llegim declaracions com les següents, extretes de la nota de premsa de la Conferència Episcopal sobre unes Jornades d'Estudi de l'Educació per a la Ciutadania:"El Presidente de "Profesionales por la Ética", Jaime Urcelay Alonso, ha cerrado la sesión de la mañana con la ponencia titulada Antropología subyacente en el currículo del área de Educación para la Ciudadanía, en la que ha indagado en el modelo de hombre que se presenta en los contenidos curriculares de la asignatura y ha dado algunas pistas para discernir en qué medida este modelo es conciliable con la antropología cristiana. El ponente ha señalado algunos aspectos fundamentales de la antropología subyacente como, por ejemplo, un ser inmanente ajeno a su Creador, sin trascendencia y, por lo tanto mutilado en su realidad; un hombre en el que las facultades espirituales del alma son eclipsadas por el nivel del conocimiento sensible y los afectos; un ser humano autónomo que se construye a sí mismo y que no puede conocer la verdad ni objetivar el bien, y cuya sexualidad no es constitutiva sino el resultado del deseo y la elección."

Enteneu, com entenc jo, que segons el ponent les "facultats espirituals" de l'home queden eclipsades per la llibertat en la seva sexualitat?

Pel que podem comprovar l'Església Catòlica, almenys la seva jerarquia, segueix obsessionada pels vells tabús de fa segles. Tabús que ara pretenen perpetuar a través de l'ensenyament.

Ha clausurat les jornades el cardenal Cañizares que ha acabat dient:"Ante esta ley sólo cabe o el que se retire o el movilizarse, en los niveles de opinión pública y de objeción de conciencia,"

No és hora de que els laics, la gent que desitja una societat laica, unes institucions laiques, s'organitzin públicament per respondre a les pressions de la jerarquia de l'Església Catòlica, en defensa de la llibertat, de la llibertat de pensament, de la llibertat d'educació?

No és necessària una resposta en favor del laïcisme front al paper protagonista que reclama la jerarquia catòlica? Que en pensau?

Completant el que comenta Toni Roig he trobat aquest document, sempre interessant a recordar en un dia com avui... el Testament de Franco...

 

I per completar una visió amb humor del moment històric :)

 

 

 

Ara resulta que l'escull de l'Estatut és un dèficit històric en inversions que l'estat "deu" a les Illes Balears. No dic que no tengui raó el sr. Matas, històricament així ha estat, no hem rebut moltes inveresions que ens pertocaven, però a més, i a als anys 90, quan vam rebre les competències d'Educació i Sanitat (Governs Aznar) aquestes estaven mal dotades, tampoc es va voler invertir ni una pesseta en desdoblaments (Govern Aznar), i es va fer un sistema de finançament de les Comunitats Autònomes clarament perjudicial per les illes Balears (amb aquella famosa frase de "fuera hace mucho frio", un Govern Aznar)... i això sense tenir en compte que el REB va ser retallat per una majoria del PP que mai la va aplicar. Jaume Matas estava en el Govern Azanr, i ara té una nova perspectiva: benvingut! També té la sort de tenir un Govern, Zapatero, obert a parlar-ne, i a damunt la taula la millor oportunitat en vint anys de millorar les finances de la Comunitat Autònoma, per una via o per l'altra... esperem que no la desaprofiti per uns interessos purament partidistes i electoralistes, perque són molts els comentaris a la premsa "amiga" del règim en el sentit de que amb un mal resultat de la negociació el PP té la campanya feta. Repetesc: esperem que posin per una vegada els interessos generals per davant.

La mentida és una arma habitual dins l'estil de fer política del PP, ens ho han demostrat sobradament, ens ho segueixen demostrant, segueixen aquella teoria tan coneguda de que si una mentida la repeteixes molt acabarà per semblar una veritat. Això ho diu tot d'aquesta gent. Que a més, quan ja s'ha descubert el pastel de que el vídeo presentat pel PP contra una hipotètica situació d'inseguretat ciutadana és un frau, ja que la insegurat que demostra el vídeo és de l'época d'Aznar... ni tan sols han fet un "amago" de retirar-lo, sinó que s'obstinen en la mentida, deixant veure un cop més a tothom el que realment són: mentiders. L'amic Toni Roig també en parla, no vos ho perdeu. Com ell també pens que en política no val tot. Pens que els ciutadans hauran de demostrar un cop més que no confien en un PP que empra la mentida per fer política diàriament. La inseguretat que el PP mostra és la inseguretat d'Aznar, i per Balears en un cap de setmana tan poc adequat com el que Joan Mesquida ha donat la benvinguda a 154 nous policies a les Illes Balears. El PP torna a quedar en evidència, cap Govern central anterior havia duit tants nous policies a les nostres illes com s'està fent ara. Lamentable la postura del PP, insostenible diria jo. Es mereixen l'animalada del dia.

Amb un 60 % dels militants socialistes que han votat a les primàries la presidenta regional i exministra Ségolène Royal entra en la carrera per substituir Chirac al capdavant de la República.

 

Royal representa dins el Partit Socialista de França una proposta fresca, nova, renovada, que ha retornat la il·lusió a un partit encara afectat per la derrota a les presidencials del 2002. Caldrà estar atents al que passi al país veí. De totes formes, ahir en parlava: atents a les dones de l'esquerra, posen nerviosos a la dreta.

http://www.desirsdavenir.org/

 

 

Diumenge passat a l'acte de presentació d'Aina Calvo com a candidata socialista a Palma, de quatre intervinents tres foren dones: la pròpia Aina Calvo, Francina Armengol i Maria Teresa Fernández de la Vega. Tal com destacaren en les seves intervencions la vicepresidenta del Govern, i també Francina Armengol i el candidat Francesc Antich, és una prova del grau d'igualtat que està acosneguint la societat espanyola, i dins ella de forma destacada el Partit Socialista. Francesc Antich en va fer broma, considerant que les lleis de paritat al final seran per garantir la presència dels homes més que des les dones. Un comentari no faltat de raó quan vam poder comprovar diumenge mateix, in situ, la capacitat i la solidesa de les tres polítiques socialistes. Maria Teresa Fernández de la Vega, Francina Armengol i, per suposat, la candidata a batlessa de Palma, Aina Calvo, han demostrat sobradament en la seva actuació en cadascun dels àmbits polítics corresponents que són dones d'empenta, i això preocupa a la dreta.

És curiós comprovar com en els tres casos Fernández de la Vega, Armengol i Calvo han estat sistemàticament ignorades, silenciades o menyspreades per la dreta i per la premsa adicta a aquesta, basta recordar en el cas de la vicepresidenta qu els atacs més encesos els va rebre per l'entrevista a una revista de moda o per al visita a les dones africanes, temes banals, que no fan més que demostrar la misogínia de qui va protagonitzar l'atac, en un paper molt destacar Eduardo Zaplana.

La dreta política i mediàtica a Balears ha seguit el mateix exemple en els casos de Calvo i Armengol. En el cas d'Armengol la dreta política i mediàtica s'ha dedicat a ignorar o silenciar la feina feta com a portaveu al Parlament, o la ingent feina a les Agrupacions Locals i Grups Municipals de Mallorca, a on els militants de base saben perfectament les capacitats de la dirigent socialista. O més recentment en el cas d'Aina Calvo, a qui han retret que no aparegués en públic, han ignorat el seu magnífic currículum polític com a diputada i consellera insular, a on havia demostrat sobradament la seva altura política, o s'han inventat el doi d'una suposada soletat totalment desmentida pels fets, que són tossuts.

La dreta mediàtica i política té por a aquestes "dones d'empenta" del socialisme espanyol i balear, al que caldria sumar a Joana Barceló. A la dreta li preocupa i reacciona amb la misongínia que la caracteritza. Tanmateix la ciutadania és més viva del que sempre s'han pensat, i hi ha cicles que per molt que desbarrin no els podran aturar.

 

 

L'embós de la carretera d'Andratx o la caiguda del pont de la carretera de Montuïri (curiosament silenciada dels mitjans de comunicació), sumats a altres accidents laborals com el que es va produir en el seu moment a l'autopista de Llucmajor, les pròpies obres en si, la situació de l'asfalt en alguns trams recentment inaugurats de l'autopista d'Alcúdia, la deficient senyalització de les obres, siguin del Consell com del Govern, la destrucció d'elements patrimonials a Campanet, a Montuïri o a Algaida durant les obres... la constatació de que finalment tanta obra, tan cara, tan llargues, tan polèmiques no eviten els embossos, fan pensar a l'observador atent que les obres no s'han fet amb una correcta planificació, i molt menys amb una visió de conjunt del país, sinó en funció d'altres interessos més espuris, des de la necessitat de contractar obres, tallar cintes inaugurals a connectar urbanitzacions amb l'aeroport. Un "bunyol", un "nyap", un "nyarro", una "chapuza" de país és el que ens estan fent.