Res Publica segons Cosme Bonet

El "model valencià" que a totes les esferes aplica Jaume Matas resulta evident en la televisió autonòmica que s'ha creat el no-president per a major glòria personal, aquest vídeo, tota una genialitat, es refereix a Canal 9 però... podria ser IB3 perfectament, no ho trobau?....

Jaume Matas només entén la política en concepte de "totxos", de construcció, sinó no entenc com després de 4 anys de política cultural inexistent se li ocurreix anunciar un "Palau de l'Ópera"...

Com no sigui per una obsessió molt personal del no-president Matas pels Palaus... Palau de Congressos, Palau de l'Òpera i Palau de Matas, clar.

 

A més, ho proposa al costat de l'encara no començat Palau de Congresso, un damunt l'altra, com qui diu...

A més, deixa en ridícul a Rosa Estaràs, que també se va quedar a gust proposant que convertiria el Principal en l'Scala de Milan...

A més, deixa en ridícul a Joan Pons, el prestigiós baríton compromés per Rosa Estaràs en una gestió del Teatre Principal que ara queda petita comparat amb el Palau Matas.

A més, deixa en ridícul a la batlessa de Palma... si això és possible encara, al proposar un nou macro-projecte a un espai de Palma que tanmateix seguirà presidit per la Seu, per molts de Palaus que es faci en Matas.

Com es sol dir col·loquialment, Jaume Matas devia haver "fumat" alguna cosa abans de fer la proposta. I no entenc com la premsa li dona credibilitat, ja sabem que els grans projectes del PP es solen quedar en fum (soterrament del Passeig Marítim), no acaben d'arrancar (Palau de Congressos) o en el fons semblen amagar tota una operació sospitosament especulativa (Hospital de Son Espases).

Quina deu ser la resposta correcta? Tal vegada la resposta està en el cost del Palau? En les contraprestacions? "Cherchez la femme" diuen els francesos, que traduït al balear sol ser:"Cercau el negoci".

 

 

"Una candidatura guanyadora", així vaig voler definir la llista municipal que el PSIB-PSOE de Ses Salines i els "Progressistes" (gent del PSM, de l'entorn nacionalista, simplement d'esquerres) presentarem a les Escoles Velles de Ses Salines el passat dimecres 25 d'abril.

En Sebastià Burguera encapçala una candidatura unitària de l'esquerra front a un Ajuntament esgotat i sense idees, un tripartit PP-UM-SUD que han protagonitzat alguns dels episodis més lamentables de la política mallorquina aquesta darrera legislatura.

Però mirem la part positiva...

... la part positiva és la candidatura socialista i progressista, 21 persones al voltant d'una sola idea: servir al poble, treballar perque Ses Salines i Sa Colònia siguin coneguts arreu de Mallorca per coses positives, el seu entorn natural privilegiat, el dinamisme de grups culturals i juvenils, la seva gent, sempre acollidora.

La llista PSOE-Progressistes reuneix joventut i experiència, coloniers i saliners, homes i dones, gent preparada en definitiva per liderar un municipi que necessita, i no ho pot retrassar més, posar-se al nivell dels més punters de Mallorca.

No ens cansarem de dir que "el sud existeix", que PP i UM han oblidat el nostre poble des de sempre, i no hi han invertit, però sobretot, hem tengut uns governs municipals que no han tengut una idea de poble sobre la qual treballar i fer progressar Ses Salines.

En Sebastià Burguera, en Toni Perelló, en Cosme Orell, en Kiko González, na Maria Burguera, na Julia Sola, n'Aina Roig... tot un equip per liderar un poble. Ho van demostrar dimecres passat, amb la presència de Francina Armengol, candidata del PSIB-PSOE a presidenta del Consell, i Biel Barceló, candidat del Bloc per Mallorca al Parlament... i gairebé 300 saliners i salineres que sentiren les primeres propostes del que, sens dubte, és el projecte guanyador d'aquestes Eleccions Municipals a Ses Salines.

(La foto me l'ha passada l'amiga Xesca Burguera, també a la llista)

Un 25 d'abril sempre em convida a recordar la "revolució dels clavells". Jo vaig néixer aquell any, el que en sé ho conec pels llibres de història, per l'interés que per mi ha tengut sempre aquest aconteixement polític, de nom poètic, romàntic. Un 25 d'abril els soldats portuguesos substituiren les baionetes per clavells, i amb aquest gest canviaren dictadura per democràcia.

Qui pot negar que aquest sigui un bell gest?  

 

Aquí, a la nostra "provincia d'ultramar", la pre-campanya electoral segueix la seva tònica baixa. El principal aspirant a mantenir la cadira, sr. Matas, continua amagat. I la candidata "interposada" per evitar les crítiques ha rebaixat el nivell de la seva campanya. De Catalina Cirer no cal ni fer-ne cap comentari.

Des del meu punt de vista el PP cerca la baixa participació electoral, i això confirmaria que a pesar de les soflames pro-majories absolutes es contenten amb l'statu quo. Els mitjans donen gran cobertura a les inauguracions de Govern i mantenen el nivell dels partits de l'oposició en un segon plànol. Cerquen la mínima confrontació de candidats i d'idees... ho entenc, tant si confronten persones com si confronten idees el PP hi surt perdent.

Els socialistes hem optat, davant el panorama, pel que deim una "campanya de proximitat", per ventura una revolució silenciosa (que més voldríem), no de clavells sinó de roses,... els candidats socialistes s'esgoten anant amunt i avall parlant amb la gent, i això sense convidar-los a sopar o dinar d'arròs brut i porsella, com s'Institut.... perdó! el Comité Electoral del PP.

De totes formes, ni les inauguracions i dinars/sopars del PP, ni la campanya de proximitat del PSIB-PSOE, permeten un debat públic d'idees... per això insistim tant en que cal fer debats als mitjans audiovisuals (mai n'haviem tengut tants a les Illes Balears, i mai tan infrautilitzats... amb el que costen!).

Ni PP ni UM accepten els debats, concretament UM ni tan sols compareix a les reunions per tractar el tema, i el PP s'escuda en la postura tancada dels uemites per també negar-s'hi. 

Davant això hem insistit en la nostra proposta d'un cara-a-cara Armengol-Estaràs, les dues cares més representatitves dels dos models a triar el proper 27 de maig, el model de canvi i regeneració política des de l'esquerra que representa Armengol, front al continuisme de la dreta que representa Estaràs.

El PP, en la seva estratègia de "refredar" les eleccions, defuig el debat, fuig del cara-a-cara,  amaga els candidats... i segueix convidant a sopars i dinars.

Noltros seguirem fent quilòmetres, denunciant la corrupció que enverina les nostres institucions... o recordant-ho, perque a pesar que els mitjans a penes en parlin els mallorquins i mallorquines encara tenen present les vergonyes d'Andratx, Santa Margalida, el cas Cavallistes, Ca'n Domenge, Son Espases o el Rasputín.

 

L'acord entre el PSOE i IU significarà un major suport a una Llei que, a pesar de les veus apocalíptiques de la dreta, és de justícia històrica.

 

Ja vaig dir en en el seu moment que a pesar que certament alguns aspectes de la Llei es quedaven curts, sobretot si tenim en compte les penúries familiars i l'obit obligat per les circumstàncies a que s'ha sotemés a les v´citimes de la Guerra i sobretot d¡e la repressió franquista, a pesar d'això i d'aspectes manifestament millorables, ens trobàvem davant una llei que cap govern anterior havia afrontat. I es trobava en la típica situació de qui vol intentar sumar racionalment bones voluntats, i es troba que els sentiments afloren, a cada banda del ventall ideològic.

La dreta (PP) seguirà inmòbil en el seu rebuig a la Llei de Memòria, no volen condemnar el franquisme, ni volen reconéixer la barbàrie de la repressió, però amb aquesta notícia d'avui veim que la majoria que pot fer possible aquesta llei es comença a ampliar. Això ja de per si és una bona notícia. Dialogant, apropant posicionaments segurament es podrà fer una llei millor, com amb tot, parlant avançam.

Una Llei de Memòria Històrica que arribarà tard per ventura per molts dels protagonistes o testimonis d'aquells temps, avui llegint el Diario de Mallorca trobam avui la notícia de la mort de qui pot ser un exemple del que parlam, un supervivent d'aquella etapa dramàtica que fins als seus darrers dies va viure amb passió la política. A persones com Gabriel Rosselló, representants d'una generació marcada pel drama de la Guerra Civil i la dictadura franquista, devem aquesta Llei de Memòria Històrica.

Jaume Matas ha passat de ser l'aspirant a presidir totes les institucions presidibles després del 27M a desaparéixer de l'arena política. Va delegar en Rosa Estaràs la feina bruta d'atacar de forma inmisericorde a UM i es va retirar a la seva no-presidència dedicada gairebé en exclussiva a no-inaugurar... casualment es passeja per Palma i casualment el troben visitant el suposat "Metro" (ni un metro més de via de tren... pero metros de publicitat)... o per ventura s'ha dedicat els darrers mesos a resoldre el desgavell intern del PP...

... o per ventura s'amaga perque té moltes explicacions a donar...

... breument: Jaume Matas hauria de donar la cara i sortir a opinar sobre el fet que el President del Consell Consultiu, el màxim organisme assessor del seu Govern, estigui ara mateix imputat en el cas de corrupció urbanística més greu de la Història de les Illes Balears.

En un país normal l'opinió pública, o la publicada mínimament rigorosa, estarien marcant d'aprop a un president amagat a les cavernes per no respondre davant una situació tan excepcional com aquesta.

Però clar... no ho fan, excepte honroses excepcions.

La meva suposició és que Jaume Matas estava fent unes llistes electorals en les quals els seus companys s'estaven atacant a la jugular mútuament, rescatant ferits de la batalla, canviant cromos entre les llistes de Cirer i Estaràs, i col·locant com a aforats a alguns dels principals protagonistes dels escàndols urbanístics de la legislatura, és a dir: José María Rodríguez, aquell que conversava amb el principal imputat del Cas Andratx per avisar-lo de que "era dilluns" ... o la batlessa de Felanitx, imputada en el Cas Cavallistes... o la batlessa de Santa Margalida, que ha hagut d'assumir el "paperillo" de substituir a Del Olmo després d'un altre greu cas de pressupte cobrament de comissions... o la directora general que hagué de menjar-se el "paperillo" de substituir a l'altre gran imputat del "cas Andratx", Jaume Massot.... o el batle de Campos, que també tenia la seva petita quaota d'il·legalitats pressumptes... o l'andritxola Cabrer... o Flaquer, el cap de la Conselleria que va pagar les factures del Rasputín.... o la mateixa Rosa Estaràs, en el seu moment pel mig del cas Mapau, la consellera que signà les factures del "Rasputín", la que està emprant S'Institut com a Comité Electoral...

Comprenc que Jaume Matas no doni la cara, s'hauria de passar tota la campanya electoral explicant o intenant explicar perque la renovació del PP és 0 % (excepte la quaota de CiU, Janer) després d'una legislatura clarament marcada per la pressumpta o més que pressumpta corrupció que ha afectat al PP, des dels Ajuntaments al propi Govern.

El PP es sent "perseguit" pels que no pensen igual que ells. Supòs que per això va decidir fer "boicot" a un mitjà de comunicació privat. Curiós concepte aquests de la "llibertat" que tenen al PP, per "llibertat" la dels privilegiats, la dels "seus", els demés que vagin alerta.

Qui ha anunciat la darrera "persecució" contra el PP és l'inmaculat Acebes. Té dallons que Acebes consideri "normal" que un partit polític falsifiqui els impresos de Correus, cas de Melilla, pels que no esitiguin assebentats del més recent "pressupte" frau electoral del PP.

En matèria de frau electoral tan descarat en tenen àmplia experiència, a les nostres Illes tenen fins i tot polítics en actiu que en varen ser condemnats i s'han "rehabilitat", i no mir a ningú 

El PP s'ha fet "trampós" per fer aquesta campanya electoral... uep!... precampanya! Encara deu faltar el millor.

La Junta Electoral de Zona acaba d'obrir diligències contra la campanya de Rosa Estaràs. El fet, denunciat pel PSIB-PSOE, era la convoatòria de dos actes diferents però, cruiosament, a la mateixa, hora, al mateixa lloc i amb la mateixa protagonista: Rosa EStaràs. El pressupte delicte electoral: un acte el convocava l'Ajuntament i l'altre el convocava el PP de Lloret.

 

 

El PP segueix pensant que la gent no és molt viva, segueix insultant la inteligència els electors, i confón permanentment el seu Partit amb les institucions que governa... reminiscències d'uns temps de Partido Único? O simple desesperació davant la impossibilitat de treure la majoria absoluta tan anhelada.

La guerra entre les dretes els fa perdre el cap per ventura. EL PP fa animalades, promet coses que ja estan fetes, o repromet promeses imconplides, fa campanyes institucionals i de partit, gastant doblers a balquena (com pot ser que tenguin tantes donacions "anònimes"?!) i la seva adversària, Munar, se dedica a batejar Estaràs de "bruixa", sempre segons la premsa local.

Per compensar Matas fitxa el "glamour" convergent i antigament pseudo-esquerranós de M. Pau Janer, tot i que això de les M. Pau no li sol donar molta sort al Senyor Matas. Presenten dues llistes, al Consell i al Parlament, que resulta que només és una llista, com és això? A quina institució pensa "perdre" en Matas? A quins electors volen enganar?

Estan massa acostumats a enganar i fotre a l'electorat. Per ventura el 27 de maig del 2007 tornaran a comprovar que "la gente no es tonta", igual que ho varen haver de comprovar el 13 de juny de 1999, quan la desesperació va dur a matas a fitxar a la seva primera M.Pau.

I me supòs que encara no ho hem vist tot...

 

Haurem d'aprendre a viure amb les animalades del PP, o les haurem de corregir en la mesura que sigui possible. El que ara ens volen fer passar com a "bona gestió" es desventlla un cop i un altre com el resultat d'una política feta a "corre-cuita", tudant els doblers de tots, afavorint qui sap qui i anunciant, ara, que han "complit". Però... amb qui han "complit"?

 

No parlaré avui dels doblers tudats d'un parc de menys de cinc anys destruït amb motiu del soterrament malanomenat "metro", no parlaré del defectuós asfaltat de l'autopista d'Inca a Sa Pobla, ni dels accidents laborals ocorreguts durant les obres fetes a corre-cuita a les carreteres pel PP, oblidades ja per la consellera Cabrer, qui recentment a un diari no va ser capaç de considerar els greus accidents laborals com el més "trist" de la seva gestió,... no, avui parlarem del perill públic que representa el "metro" pels seus propis usuaris, en un dia en que no s'ha inaugurat, però comença el "període de proves".

Un "metro" que és un perill... no només pels fums asfixiants que omplen els túnels (a qui se li ocorr soterrar trens de gasoil!), sinó també i especialment per la mancança de mesures de seguretat amb que s'obre aquest servei, per la mancança de, fins i tot, llums d'emergència a estacions importants com Jacint Verdaguer. Parlam del fet, no tan anecdòtic com pot semblar, de que el dia de la no-inauguració feta pel no-president Matas (o si és president?) s'han apagat els llums, i els viatgers han hagut d'accedir al tren a les fosques, en alguns casos guiats per un empleat d'una empresa de seguretat... suposam que els extractors tampoc funcionaven, per tant el fum deu haver seguit intoxicant als sofrits usuaris...

A on és la famosa eficàcia del PP? Doblers tudats, això és el que torna a ser el famós "metro", un cop més el no-president ens ven fum, i mai més ben dit.

 

 

La setmana passada Francina Armengol acompanyada del batle del municipi andalús de Jun parlava en roda de premsa de les Tecnologies d'Informació i Comunicació. La premsa local no li va fer molt de cas pero La Vanguardia sí que en parlen: Los ciudadanos de Jun dispondrán de móviles con DNI electrónico integrado e internet a 15 megabytes. 

Jun, tot un exemple de municipi punter en TIC. Un model per Mallorca, per ventura.