Res Publica segons Cosme Bonet

Ja vaig dir en en el seu moment que a pesar que certament alguns aspectes de la Llei es quedaven curts, sobretot si tenim en compte les penúries familiars i l'obit obligat per les circumstàncies a que s'ha sotemés a les v´citimes de la Guerra i sobretot d¡e la repressió franquista, a pesar d'això i d'aspectes manifestament millorables, ens trobàvem davant una llei que cap govern anterior havia afrontat. I es trobava en la típica situació de qui vol intentar sumar racionalment bones voluntats, i es troba que els sentiments afloren, a cada banda del ventall ideològic.

La dreta (PP) seguirà inmòbil en el seu rebuig a la Llei de Memòria, no volen condemnar el franquisme, ni volen reconéixer la barbàrie de la repressió, però amb aquesta notícia d'avui veim que la majoria que pot fer possible aquesta llei es comença a ampliar. Això ja de per si és una bona notícia. Dialogant, apropant posicionaments segurament es podrà fer una llei millor, com amb tot, parlant avançam.

Una Llei de Memòria Històrica que arribarà tard per ventura per molts dels protagonistes o testimonis d'aquells temps, avui llegint el Diario de Mallorca trobam avui la notícia de la mort de qui pot ser un exemple del que parlam, un supervivent d'aquella etapa dramàtica que fins als seus darrers dies va viure amb passió la política. A persones com Gabriel Rosselló, representants d'una generació marcada pel drama de la Guerra Civil i la dictadura franquista, devem aquesta Llei de Memòria Històrica.