Res Publica segons Cosme Bonet

Noves notícies escarrifoses sobre la Guerra d'Irak, un malson que no acaba. Un malson per la política exterior de l'imperi, però no em referesc a aquest principalment. El malson veritable és el de les víctimes civils de la política bel·licista dels Bush, Rumsfeld, Cheney i companyia. El propi Secretari General de l'ONU va dir públicament fa pocs dies que tot i estar sota una dictadura brutal els iraquians no havíen de patir per la seva vida només sortint de ca seva. És terrible, molt trist, increíble, que després d'una guerra de suposat "alliberament" s'arribi a la conclusió que "sota Saddam vivíem millor". Només aquesta conclusió hauria de fer reflexionar els que no s'han mogut dels seus postulats inicials.A Bush el missatge li ha arriabt ja per moltes vies: l'ONU, com acabam de dir; els seus aliats de cada vegada més (Espanya, Itàlia, i els escèptics de primera hora com França, entre d'altres); el Grup d'Experts Baker-Hamilton; i també l'electorat, que donà la majoria als Demòcrates constatant internament el fracàs exterior de la política imperialista de Bush.

Perquè, idò, no rectifica? Perquè no creu allò que li diuen els Baker-Hamilton, de cercar aliats a la zona, a Síria, a Iran, i oblidar aquella llista negra que va denominar absurdament, com treient el nom d'un còmic de Marvel: L'Eix del Mal. Per ventura demanar que es reconegui l'error és demanar massa a l'actual administració nord-americana, en això també es pareixen a l'anterior govern conservador espanyol.

Ahir la Constitució complia 28 anyets, i el PP, en contra del que solia predicar Aznar, aprofitava per llançar un missatge de la necessitat de reformar-la. Avui veig que ja es parla d'intentar el consens. Pens que el president Rodríguez Zapatero és un optimista, durant aquesta legislatura ha estat impossible aconseguir cap consens amb el PP, ni contra el terrorisme fonamentalista islàmic (11-M), ni contra el terrorisme abertzale, ni per lluitar contra la inmigració il·legal, ni a favor dels nous drets i llibertats que ha intentat impulsar el Govern socialista. Han votat a favor de lleis com la Llei Integral contra la violència de gènere o la Llei de Dependència, cert, només faltaria... Ara és Rajoy qui canvia el discurs "aznarià", que sempre va dir que la Constitució era intocable, i planteja reformes. Clar que ningú sap de que va la reforma de Rajoy... l'ha anunciada a la premsa i no se n'ha tornat a sebre res més.

Jo tenc algunes idees per suggerir... 

No són idees noves, són coses evidents, de les que ja s'ha parlat:

- la reforma del Senat per convertir-lo en una vertadera cambra de representació territorial, d'inspiració federal, com federalitzant és el nostre "Estat de les Autonomies".

- la incorporació de nous Drets, noves Llibertats... en la línia del que ha fet el Govern Zapatero durant aqueta legislatura, amb lleis innovadores com la de matrimoni homosexual, però també incorporant matisos que el 1978 no es van plantejar, relacionats amb el medi ambient i les noves tecnologies, o una nova definició de les persones depenents, com va suggerir ahir el Delegat del Govern, Ramón Socias. Tal com, per altra banda, s'ha intentat fer amb el nou EStatut d'Autonomia de les Illes Balears, amb el Capítol de Drets i Deures incorporat a petició socialista.

- la successió de la Corona, evidentment, modernitzant una institució en la mesura que és "modernitzable".

Evidentment no crec que la reforma de la Constitució hagi de ser un "punt i final" de la descentralització com algú apunta, de no ser que el punt i final signifiqui assumir d'una vegada per totes la vocació federal de l'estat espanyol, fent que el texte constitucional reflexi la complexitat de l'Espanya del segle XXI. Dic complexitat com es podria haver dit pluralitat, però amb una doble intenció, referint-me al difícil entramat institucional que hem construit, al qual hauríem de ser capaços de donar solidesa més enllà d'espuris interessos partidistes. Però complexitat també entesa per la part que correspon a una Espanya més plurinacional que mai. L'Espanya d'avui només es pot entendre, des del meu punt de vista, si som capaços d'entendre l'Espanya catalana, l'Espanya basca, l'Espanya gallega, l'Espanya castellana... i a més sabem incorporar-hi l'aportació de les moltes nacionalitats que ja formen part de la nostra societat: l'Espanya iberoamericana, l'Espanya africana. No sé si la Constitució de 1978 està preparada per assumir aquesta complexitat, en tot cas el debat seria bò, com sempre és bò el debat en democràcia.

Ahir vespre comentava que no ens havíen deixat parlar d'Andratx al Ple del Consell de Mallorca, un greu error de PP i sobretot UM, la sensació de l'opinió pública quan no es vol parlar d'un tema és que es té alguna cosa que amagar.

Aquest matí, en canvi, m'he aixecat pensant que el ciutadà que no segueix habitualment la política pot pensar que n'estam parlant ara de corrupció, i no ho hem fet durant tota la legislatura. No és cert. Si algún tema ha marcat l'agenda política han estat els diferents casos de corrupció, abús de poder o amiguisme que hem denunciat des de l'oposició. Val la pena fer una mica de memòria.... 

Com deia a un comentari anterior, el mes de setembre, com a conclusió de tot un any de diverses denúncies ja havíem hagut de plantejar una moció al Consell Insular demanant més mitjans per luitar contra la corrupció urbanística municipal.

Durant aquests mesos havíem hagut de parlar ja d'Andratx, denunciat a Fiscalia pel propi PSIB-PSOE, per UM, pel Consell, pel GOB, per particulars... i del cas Santa Margalida, el famós "cas cintes", tret a rotlo per una investigació d'un mitjà de comunicació.

Havíem hagut de parlar del cas de Llucmajor, que implica a l'ASI de Rabasco a més del PP local. I sobretot havíem denunciat, polemitzat i implicat fins a 11 ajuntaments del PP per haver emès certificats falsos en el Cas Cavallistes, les quadres i habitatge de l'ex-batle de Ses Salines.

Fa poc hem entrat a parlar dels increments extraordinaris del patrimoni personal, i hem hagut de veure sobre la premsa i al carrer, intensos debats sobre els interessos particulars que es sospita que es podríen amagar darrera els grans projectes (faraònics) del PP a Ciutat...

Corrupció ha estat una de les paraules més repetides aquesta legislatura, en les seves múltiples variants...  Han afavorit familiars i amics com en el cas de la Consellera d'Inmigració. I això que es varen escandalitzar quan el Ministre de Justícia va fer uns comentaris sobre l'urbanisme i la corrupció... 

Era l'estiu passat quan parlàvem del cas Cavallistes, del cas Llucmajor, quan encara parlavem de Bitel, de Mapau, de Rasputín (un altre cas d'un alt càrrec dimitit per ¿corrupció?), i treiem a llum la famosa llista dels 42 alts càrrecs del PP col·locats al Govern... 

La pregunta que jo em faig és: podríem parlar de tot això si no existís? O esperava el PP que complissim amb la "omertà" que imposen als seus socis?  

Avui al Consell de Mallorca hi ha hagut un Ple intens, centrat en les diverses iniciatives de l'oposició, aquelles propostes que passen desapercebudes per a l'opinió pública, que a penes aconsegueixen un breu als diaris. Entre aquestes propostes els socialistes en plantejàvem dues: una d'elles demanava a l'Institut de Serveis Socials i Esportius que destinàs més doblers a la prevenció de drogodependències, un tema de fons social, d'actualitat en la seva part "criminal" a través dels diferents titulars que han aconseguit els clans de la droga de Son Banya. Aquesta moció ha estat rebutjada per PP i UM.

L'altra moció demanava la modernització de la institució, des d¡un plantejament ampli, però amb clara voluntat de millorar la informació als ciutadans, la participació... com que era una declaració d'intencions s'ha aprovat per unanimitat.

L'horabaixa tots els grups de l'oposició havíem preparat una moció conjunta sobre el "Cas Andratx".

Era una moció per via d'urgència, això vol dir que només es pot parlar d'ella si la majoria absoluta dels consellers i conselleres insulars voten a favor de la urgència. Majoria que actualment tenen UM i PP, o en tot cas una majoria alternativa de PSIB, PSM, EU-EV més UM. Durant tot el dia hi ha hagut intents de consensuar la moció entre PSIB, PSM, EU-EV i UM. Els primers punts, més generals, parlàven de rebuig a la corrupció, genèricament, però el darrer dels acords feia referència a l'oferiment del Consell de Mallorca a l'Ajuntament d'Andratx per auxiliar-lo en la gestió i disciplina urbanística del municipi. Aquest darrer aspecte no ha estat assumible per UM. Perquè?

Els mitjans de comunicació apunten (fins i tot a nivell estatal) que la moció pretenia "assumir les competències d'urbanisme". Tampoc era tan taxativa. "Oferia" suport a l'Ajuntament, hi ha un matís important. Però cobrava major substància si tenim en compte que divendres passat Jaume Matas (president del Govern i del PP, el partit del ja ex-batle Hidalgo) i Jaume Porsell (batle accidental d'Andratx, també PP) signaven un consorci o protocol sense precedents per donar la gestió urbanística d'Andratx a un despatx de Madrid. Sona a cosa rara, no és ver?

Si després d'aquests fets el Consell s'hagués oferit, hagués donat la primera passa, haguéssim tengut la possibilitat de que fóssin funcionaris públics, no un caríssim despatx de Madrid pagat pel Govern (controlat pel PP, el Govern i segurament el despatx), qui tenguéssin la darrera paraula sobre la gestió de l'urbanisme a Andratx. Però no. UM donant la cara, i el PP per darrera, no han volgut.

Puc entendre, fent un esforç de posar-me en la seva pell i en les seves difícils relacions, que en virtut dels seus pactes no vulguin prendre un acord sobre la forma de gestionar l'urbanisme d'Andratx, però després d'una setmana com la que hem tengut no és comprensible que entre UM i PP es "pacti" el silenci (omertà en diuen a una cosa semblant). Silenciar el debat és silenciar l'opinió dels ciutadans, és amagar-se davant una realitat tossuda, i amb la que tanmateix es trobaran en sortir de la Sala de Plens del Consell Insular. Optar pel silenci, en aquest cas, és un gran error.

Els nervis han arribat al Consolat de Mar, s'acaba d'anunciar una petició de reunió de Matas amb el Fiscal General, Conde-Pumpido. Sembla ser que hi ha hagut noves filtracions, o una "cridada anònima" segons Matas. Curiós que avisin al PP, curiós que telefonin al Consolat de Mar per "avisar" de registres a cinc ajuntaments més.

El que jo em deman és que ha d'anar a parlar Matas amb el Fiscal General? Quin paper creu que pot jugar en la investigació? Deu sebre coses del seu ex-director general? Perque l'únic despatx que s'ha registrat del Govern ha estat aquest, la resta d'investigacions es limiten a l'Ajuntament d'Andratx, i, segons la filtració anònima, a cinc ajuntaments més.

La veritat és que cal que el president Matas parli clar, amb aquesta passa que acaba de donar s'ha posat enmig de tota la tempesta, resulta mal d'entendre, i ara fan falta moltes més explicacions. Que passa al Consolat? Que passa al PP? 

El que jo crec és que qui no té res que amagar li és igual si li registren el despatx o ca seva, és qui té alguna cosa que amagar que es posa nerviós. O això em diu el seny. 

Els agradava parlar dels malentesos del Pacte de Progrés, idò mirau-los ara, com el cà i el moix: De Santos diu que a presidenta del Consell l'ha amenaçat. Qualifica de "chapuza" la "reconstrucció" del Pont des Tren, no s'entenen per la façana marítima, vàren haver de retirar la Llei del Sòl (redactada per l'expert Jaume Massot, independent fitxat per Jaume Matas i Mabel Cabrer per la seva demostrada expeirència, en paraules del president), el conseller d'hisenda per no aplicar l'impost sobre benzines que va preveure el govern del PP per ajudar a finançar la sanitat es va inventar una "autotaxa" que ni tan sols va aplicar, a Montuïri els va caure un pont, han inaugurat trams de carreteres que després han tallat per seguir fent-hi obres, l'asfalt de la macro-autopista de Sa Pobla a dos mesos de la inauguració ja necessita ser canviat, per no parlar dels diferents accidents laborals a les carreteres, la destrucció de patrimoni durant aquestes mateixes obres, no han volgut fer un nou Hospital a Son Dureta per no-sé-quins extranys interessos, a Palma han destruït patrimoni i aixecat mitja ciutat per fer aparcaments que al final tampoc resolen el rpoblema de trànsit, no han fet ni un sol metre de nova via de tren, no s'han entesos per les obres del Teatre Principal, estan destinant els doblers de promoció turística a empreses privades, i a viatges a Rússia i a no sabem on ... i avui no parlam de corrupció ni de il·legalitat urbanístiques.

Quin és el pacte de "chapuzas"? Evidentmentel pacte Matas-Munar ens ha deixat més desastres i mals papers dels que mai havíem vist en aquesta Comunitat Autònoma, i alerta, que encara els queden sis mesos per davant!!

Llegesc al diari d'ahir que Nereida del Pino, professora a Las Palmas, ha estat despedida pel Bisbat per participar a una vaga el 1999. La intolerància d'una part de l'església cavalca novament, a lloms del dogmatisme més antiquat, recordant aquells nacionalcatòlics que de tant en quant amenacen en reviure els "bons temps"... un titular com aquest : Los obispos despiden por sexta vez a una docente que ya ganó cinco pleitos.... escarrufa. Vagi pel Bisbat de Las Palmas l'Animalada del dia. I serveixi aquest comentari d'avui per recordar que qualque dia els que volem una societat realment laica, i una església que entengui el seu paper real en la societat, ens mobilitzem de bon de ver.

Una "Animalada" dedicada als dirigents del PP que no saben com "escampar m..." (perdonau la vulgaritat) i davant la detenció del Director General d'Ordenació del Territori i del batle d'Andratx es dediquen a parlar de històries de fa més de deu anys, alguna de fa més de vint... i llavors ells s'enfaden si recordam el Tunel de Sóller, Zeus-Thorcal, Brokerval, les extranyes sentències de Bitel o Mapau, la condemna a Jaume Font per fer votar als difunts... o els Batallones Vasco-Españoles, o la vinculació del seu president fundador al règim franquista... mal camí han triat per "excusar-se" del cas Andratx. En sentirem d'animalades aquests dies, aquests mesos...

El mes de setembre passat el Consell de Mallorca va presentar una moció per augmentar el control del Consell Insular sobre les tramitacions dels Ajuntaments, fa temps que es té comprovat que l'autoritat urbanística insular només pot actuar quan "el mal ja està fet". Aquesta era una idea per prevenir abans d'arribar a situacions com la d'Andratx, reproduesc el debat gairebé íntegre, en especial les intervencions del conseller insular Antoni Alemany, del PP i d'UM, que va proposar un acord de consens que va ser aprovat per unanimitat.

MOCIÓ DEL GRUP DE CONSELLERS SOCIALISTES SOBRE CREACIÓ COMISSIÓ PER ESTUDIAR LA LEGALITAT DELS EXPEDIENTS URBANÍSTICS DES DE L'INICI DE LA SEVA TRAMITACIÓ MUNICIPAL.

Es dóna compte de la següent Moció:

"La Llei de Disciplina Urbanística dóna als Consells Insulars un paper important en aquesta matèria i la legislació atribueix a aquests un paper fonamental en el control de legalitat sobre els actes de les institucions locals en matèria de territori. Es per això que el Consell de Mallorca té constituïda, entre d'altres, la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric.

Fets com la declaració (i posterior anul·lació) de l'interès general d'unes instal·lacions hípiques a Ses Salines, amb totes les implicacions tècniques i polítiques; l'intent de l'Ajuntament d'Andratx d'aprovar unes NN. SS. la
missió més important de les quals era la incorporació al planejament d'actuacions urbanístiques totalment irregulars; el cas, encara sota expedient informatiu de la fiscalia, de les NN. SS. de Santa Margalida; el cas de Son Espases, etc. demostren que els mitjans humans que té el Consell per exercir les seves competències sobre els diversos temes de territori i patrimoni no són suficients per garantir unes polítiques territorials justes, transparents i encaminades únicament a l'interès general.

És evident que, si es coneix la dificultat que té el Consell de Mallorca per exercir correctament les seves competències, ha de prendre les decisions necessàries per reparar aquesta mancança.

Seria necessari conèixer la historia dels expedients que s'han de resoldre a la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric, tant la situació laboral dels tècnics que participen a l'expedient a l'ajuntament com la compatibilitat d'aquests, així com la relació dels polítics que tenen les responsabilitats de la gestió urbanística juntament amb aquests tècnics.

Es per això, que el GRUP SOCIALISTA AL CONSELL DE MALLORCA presena pel seu debat al proper Ple de la institució la següent  MOCIÓ:

El Consell de Mallorca constituirà una comissió que estudiï l'estricte compliment de la legalitat des del començament dels expedients urbanístics en seu municipal, així com la idoneïtat i compatibilitat de les persones tècniques i polítiques que hi intervenguin ."

El Sr. Alemany (PSOE) explica que la Llei de disciplina urbanística concedeix un paper important al Consell de Mallorca i, a més, segons la legislació bàsica també el té sobre el control de la legalitat sobre les actuacions dels ajuntaments en temes urbanístics i de territori i sobre els planejaments territorials locals.

A continuació fa referència als fets ocorreguts a diferents indrets de Mallorca, que considera que han d'alarmar els polítics i ser una causa suficient perquè prenguin decisions per tal d'evitar-ne d'altres. En primer lloc, la declaració d'interès general de les instal·lacions hípiques de Ses Salines, que va fer el Consell de Mallorca i més tard va revisar i anul·lar, després de comprovar que no era procedent l'acord inicial. Tot seguit, parla de l'intent d'aprovació d'unes normes per part de l'Ajuntament d'Andratx, presentades  inicialment al Consell de Mallorca amb una aparença correcta, des del punt de vista tècnic, amb la consideració d'interès general, però que un cop valorades es va detectar que es tractava d'un recull d'actuacions urbanístiques irregulars i la pretensió era donar-los així un suport
jurídic. Per aquest motiu no es varen aprovar les Normes Subsidiàries d'Andratx.

A continuació, posa l'exemple de l'aprovació de les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament de Santa Margalida, pel que fa a les informacions dels mitjans de comunicació, segons les quals aquestes normes s'haurien fet, no per interès general, sinó per interessos particulars i per mitjà de compensacions econòmiques es feien les qualificacions urbanístiques.

Explica que, davant la responsabilitat del Consell per donar el vist-i-plau a un expedient i atès el costum, per respecte institucional, d'informar favorablement tot allò que ja ve informat per un ajuntament, perquè comenta
que l'experiència demostra que no és un bon sistema i que es fa necessari estudiar cada expedient amb detall. Comenta que ha conegut situacions d'aquest tipus, per exemple al municipi d'Andratx, on un expedient de llicència en sòl urbà que es tramitava com a ampliació i reforma d'una caseta ja existent, però el Consell de Mallorca ha descobert que no ha existit mai cap caseta.

Per tots aquests fets que ha posat com un exemple del que habitualment es fa, considera que el Consell de Mallorca ha de crear una estructura tècnica i política o com ho consideri convenient. El seu Grup proposa la creació d'una comissió que estudiï des dels inicis aquells expedients sobre els que el Consell de Mallorca, mitjançant aquest plenari o la Comissió d'Urbanisme hagi de prendre decisions. Com a conseqüència dels exemples i les experiències que s'han tingut, presenta la moció.

EU-Els Verds i PSM expressaren el seu suport, amb reticències, però suport.

El Sr. Puche (PP) retreu al Sr. Alemany que presenti una moció d'aquestes característiques, considera que en unes altres circumstàncies no l'hauria defensada, per exemple quan ell va ser batle, perquè és clarament una moció
intervencionista sobre qüestions municipals i demostra una total desconfiança cap als ajuntaments i una ingerència inadmissible. A més, tots els casos exposats estan perfectament controlats per la Comissió insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca.

Comenta que els organismes tenen les seves competències i responsabilitats, com també els seus funcionaris, que mereixen idèntic respecte independentment de l'administració a la qual pertanyin.

Diu que sembla que es proposa la creació d'una sèrie de comissaris polítics que controlin als controladors, o alguna cosa semblant. Coincideix amb el Sr. Alorda quan parla de mirar més o menys arreu, en funció del color polític i també amb la Sra. Rosselló quan afirma que no s'hauria de presentar, caldria poder fiar-se de l'administració. Pensa que els organismes democràtics funcionen i quan es produeix alguna anormalitat, es detecta; en qualsevol cas, intervenir sobre l'autonomia municipal, li sembla un menyspreu a una institució com el Consell de Mallorca.

No està d'acord que es parli de idoneïtat i compatibilitat de les persones tècniques i polítiques que intervinguin. Pel que fa a la compatibilitat, la considera evident i parlar de idoneïtat li evoca comissaris polítics i no ho accepta, com tampoc que es qüestioni que el sistema democràtic funciona. Per tota això, no considera necessari crear cap organisme d'aquestes característiques.

El Sr. Vicens (UM) considera molt correcta l'exposició de la moció per part del Sr. Alemany. Explica que el seu Grup coincideix en un 90% amb el que s'ha dit, perquè comparteix la preocupació expressada, però també manifesta que la Comissió d'urbanisme ja actua com a control de legalitat, detectant anomalies, sancionant i impugnant llicències; en tot cas, necessitarien més mitjans, funcionaris i inspectors, atesa la problemàtica existent i la preocupació que genera. Per aquest motiu el seu Grup no comparteix la moció tal i com es presenta, pel fet que envaeix  competències municipals. En aquest sentit, coincideix amb el que ha expressat el Sr. Alorda.

Demana a tots els Grups polítics que llegeixin bé el text, perquè vol matisar, en primer lloc, que el seu Grup està d'acord, perquè la comissió ja està constituïda, en una part del text, quan diu: ".. el Consell de Mallorca constituirà una comissió per l'estudi estricte del compliment de la legalitat." En canvi, no ho comparteix quan diu: " ... des del  començament dels expedients urbanístics a la seu municipal."

(...)

El Sr. Alemany considera que un dels objectius de la moció ja s'ha complit, atès que tots els Grups, a excepció del PP, han reconegut que el tema d'urbanisme no funciona com seria desitjable. Expressa, com opinió pròpia, que si algú investigués a Mallorca com es va fer a Marbella, segurament l'expedient seria similar i aquesta és la denúncia principal de la moció.

Comenta que també ha expressat abans que entenia la dificultat de redactar
una proposta ben clara per evitar això i que el que realment es vol dir amb la proposta és que s'ha de prendre qualque decisió per evitar que es produeixin aquests fets.

Respon al Sr. Vicens, quan explica que ja es fa, que es fa però amb moltes d'errades i només coneixem les errades que es descobreixen, però no la resta; com aclariment del que diu, posa l'exemple de l'expedient de Ses Salines, en el qual el PSOE i EU varen presentar un recurs de reposició demanant la revisió de tots els informes, per determinar si era correcte. El motiu era que alguns tècnics parlaven d'unes edificacions que no existien en realitat, com finalment s'ha comprovat. Reconeix que és molta feina, però demana que aquest procediment que es va fer en aquest cas i que es va demostrar tan útil, es faci extensiu a tots els expedients, perquè va quedar ben demostrat que les actuacions anteriors de l'administració local no havien estat les adequades.

Explica que, quan ha dit que no sabia si la solució era la creació d'una comissió és perquè accepta que li diguin quina redacció és l'adequada per a la proposta; demana que, si s'accepta que existeix el problema, es faci la
proposta per solucionar-lo i proposa que s'estudiï la forma més adient per aquests casos.

No accepta que li diguin que això és intervencionisme i llevar competències municipals, com tampoc la interpretació que fa el Sr. Puche sobre la idoneïtat dels tècnics; posa l'exemple de l'expedient de Ses Salines, concretament dels tècnics que signen informes afirmant l'existència d'edificacions no existents, com confirmen després les fotos aèries. Respon al Sr. Puche que no coincideix amb ell en aquest sentit, perquè ha pogut comprovar casos de contractacions puntuals d'un tècnic per a un expedient concret, que finalitzen quan l'expedient es tanca. Explica que si es tractes
d'un tècnic funcionari la consideració seria diferent, però no sempre és així i aquest és un dels motius de la proposta.

Reitera el problema d'urbanisme que hi ha a Mallorca pel que fa a les subrogacions, els interessos generals o l'aprovació de planejaments i que el Consell de Mallorca, com a institució responsable, amb competències ben clares sobre aquest tema ha de prendre les decisions oportunes per tal d'evitar que situacions com les esmentades es puguin repetir. Respecte al contingut de la proposta, diu que ho deixa en el sentit ampli que ha explicat, perquè s'estudiï amb el millor criteri com correspondria fer-ho.

Text definitiu de la proposta d'esmena. Per tant, allà on diu: "El Consell de Mallorca constituirà una comissió que estudiï l'estricte compliment de la legalitat des del començament dels expedients urbanístics en seu municipal,
així com la idoneïtat i compatibilitat de les persones tècniques i polítiques que hi intervinguin" ha de dir: "Sense perjudici de les competències municipals, el Consell de Mallorca i la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric promouran i potenciaran l'estricte compliment de la legalitat per part de les
Administracions municipals en la elaboració dels planejaments municipals i altres instruments d'ordenació urbanística."

El PP... sembla ser que es va sentir al·ludit:

El Sr. Rubio (PP) intervé per explicar que el seu Grup votarà la proposta que ha fet el portaveu d'Unió Mallorquina, però puntualitza que no està d'acord amb el text que precedeix la proposta, perquè està totalment en contra d'aquesta exposició de motius. Deixa clar que el que vota el seu Grup és només la proposta alternativa presentada pel Sr. Vicens.

El Sr. Alorda també intervé per anunciar que el seu Grup votarà a favor de la proposta del Sr. Vicens i per fer constar que considera que precisament l'exposició de motius és el que li dona sentit i coherència.

La Sra. Rosselló explica que el seu Grup subscriu les afirmacions anteriors del Sr. Alorda.

Tot seguit, atès que el consens en la proposta alternativa és general, s'aprova la moció per unanimitat.

Això passava el 4 de setembre... i ara en Jaume Matas vol emblicar la troca per fer-se l'innocent, a qui pretén enganar el PP amb les seves mentides?

Tothom en parla, tothom el comenta, el PP es posa nerviós... ha tocat la fibra sensible: diu LA VERITAT. EL VIDEO DEL PSOE sobre la treva de 1998. Ni una imatge equivocada, tot són declaracions d'Aznar d'aquella época, de dirigents del PP, titulars de premsa... de tot en definitiva. Val la pena veure'l, escoltar-lo, reflexionar-hi, i comparar amb el que diu el PP ara... comprovar la hipocresia, les mentides, el brutal electoralisme i demagògia baraters que estan emprant.... i per cert, diumenge jo era a Madrid, i ni de prop fer-hi hi havia un milió de persones, per favor! Si ni tan sols hi havia embussos.

PRIMERA PART.

SEGONA PART.

 

 

Eugenio Hidalgo, batle i candidat del PP d'Andratx, i el Director General d'Ordenació Territorial del Govern de les Illes Balears, Jaume Massot, entre d'altres, han estat detinguts pels casos de corrupció urbanística que la Fiscalia Anticorrupció estava investigant. Casos denunciats públicament per l'oposició, PSOE i UM, i pel GOB.

El cas és greu, però podria ser la "punta de l'iceberg" de la corrupció urbanística a Mallorca. Això és el que ens ha de preocupar, existeixen uns vicis, uns defectes, una manera de funcionar en determinats ajuntaments que condueixen a situacions inadmissibles en democràcia, com ha estat el cas d'Andratx. Un cas del que tots en parlam aquests dies per la seva espectacularitat, sens dubte, per la contundència de l'actuació de la Fiscalia Anticorrupció i dels efectius de la policia judicial.

El fet mediàtic es produeix a Andratx, però...

...el mal ús del poder i dels instruments de l'administració pública en benefici propi, com a Andratx, es té la sospita generalitzada que es segueix produïnt a molts municipis. A Andratx, diuen els ciutadans entrevistats pels mitjans de comunicació, "tothom ho sabia". És clar, un promotor i constructor que és batle i que en pocs anys (des del 1991 quan Margalida Moner el va fer regidor d'urbanisme) va passar de ser un modest mecànic o responsable d'un concessionari, a ser un potentat, amb porsche i ferrari, i Miró, inclosos... només faltava la jirafa dissecada, deia avui Maties Vallès.

Un polític que canvia de cotxe sovint, i que ho fa amb cotxes de bastants milions de pessetes, i que només té un sou de batle o de diputat o d'assessor... és sospitós als ulls de la ciutadania, com podem comprovar quan escoltam els veïnats d'Andratx.

Tant debò aquesta actuació contundent de la Fiscalia servís per aturar aquells que amb la vista posada a les eleccions del proper maig ja pensaven en convertir-se en poderosos regidors d'urbanisme, tant debò l'operació Voramar sigui un punt d'inflexió, un "Mai més", tant debò la contundència de la Justícia faci recuperar una mica de la confiança perduda dels ciutadans en les institucions.

Jo sol pecar d'optimisme, i pens que "Voramar" serà un fet que marcarà els propers anys en la societat i la política de les nostres illes (i l'economia... tal vegada), però som pessimista pel que fa a l'opinió dels ciutadans, encara hi ha casos "cintes" a Santa Margalida, casos "Cavallistes", casos Llucmajor, trànsfugues a Calvià, actuacions irregulars a Felanitx, Plans Generals sospitosos... operacions de grans projectes que s'amortitzen tots sols a Palma... que seguiran creant desconfiança entre els ciutadans, fins que no s'expliquin ben explicats, i es prenguin les mesures que cal prendre.

FOTO EXTRETA DE "ELCORREODIGITAL", UN CAS AMB REPERCUSIÓ A NIVELL ESTATAL.

Palma és una ciutat que es deshumanitza cada dia un poc més, aquesta és la sensació que en tenc, com a persona que hi treballa, que hi ha viscut en algunes temporades de la seva vida... Palma també és una ciutat amb un potencial extraordinari, de ser una ciutat acollidora, mediterrània, interessant per viure-la, en definitiva. Cada dia veim com destrossen una nova part d'aquesta Ciutat, avui m'he fixat en el Born. No tenc molt de temps per passejar-me, però anant amb cotxe m'he trobat, de sobte, amb el carrer tallat, mal senyalitzat, amb vehicles d'obres rodejant els cotxes particulats, taxis, autobusos... la perfecta definició del caos. Les obres fetes a l'atropellada, mal explicades, menys justificades... la destrucció de la ciutat mediterrània pel caos i el cutrerisme de la Palma de Cirer és un procés que a poc a poc va posant a la ciutat contra els ciutadans. Esper que d'aquí a sis mesos, quan Cirer i cía se'n hagin d'anar, encara tengui remei.

Jaume Matas ha volgut quantificar i li surten 2500 milions d'euros. El cert és que s'ha aconseguit un acord sobre finançament a l'Estatut, amb el qual per primera vegada un govern de l'estat reconeix el dèficit històric d'inversió a les Illes Balears, i estableix un mecanisme pel qual aquesta es garanteix, al marge de voluntats polítiques canviants. Millora el model de finançament anterior, millora la llei de REB. I a pesar de les previsions catastrofistes de la vicepresidenta Estaràs durant les darreres setmanes, demostra a les clares que la voluntat del govern socialista, i per suposat dels socialistes de les illes, ha estat en tot moment d'arribar a un acord, d'aprovar una reforma estatutària que ens situa al nivell de les comunitats dites "històriques".

Darrerament només s'ha parlat de la part econòmica, que imagin és la que convenia més al PP, tot i que el PP estatal ha posat força traves a la fórmula que garantirà les inversions. Però aquest fet no ha de fer-nos oblidar que no parlam simplement d'euros, sinó també de noves competències, d'estructura interna de la comunitat autònoma, de major paper pels consells insulars, i de nous drets i llibertats pels ciutadans de les Illes Balears.

Avançam, sens dubte, i hem aconseguit, si tant vol el sr. Matas, 2500 milions d'euros que amb el sr. Aznar (i el sr. Matas, curiosament) al Consell de Ministres.

Estic esperant poder llegir els diaris de sessions del debat d'ahir sobre les esmenes a la totalitat dels pressuposts de la Comunitat Autònoma, perque dels talls que vaig poder sentir per la ràdio no vaig entendre molt bé el que volia argumentar el Conseller d'Economia i Hisenda. Per suposat (faltaria més) parlava de que l'economia balear anava fantàsticament bé, a diferència de l'espanyola (¿?) que tenia alguns problemes. Ara bé, també reconeixia que la única mesura que havíen pres era eliminar l'ecotaxa, que es veu que devia ser un instrument macroeconòmic que ni Keynes hagués estat capaç d'imaginar, ja que segons el PP tota l'economia balear depèn només d'aquest impost turístic. Imagin que no va parlar de que han augmentat just el doble l'impost d'actes jurídics documentats, ni de que han creat un nou impost, l'autotaxa, que no han arribat a aplicar. No degué parlar del pla de desestacionalització que serveix per endeutar els ajuntaments. I va reconéixer que tenien un gran endeutament, però clar... és culpa de Madrid. Evidentment: Madrid va transferir Sanitat amb una dotació molt baixa, així com també Educació. Clar que aquestes transferències es feren efectives en temps del senyor Aznar. Igual el Conseller no se n'havia adonat. Per ventura es volia referir al tan comentat conveni de carreteres, que la Consellera d'Obres Públiques no ha estat capaç de renegociar, i que finalment beneficiarà als Consells Insulars. Va oblidar comentar que han rebut de l'estat subvencions per construir centres de dia (els mateixos que les senyores Roses Estaràs i Puig van inaugurant), un significatiu augment en el finançament sanitari (que encara no hem vist traduït ni en centres de salut ni en oncòlegs a Menorca, per cert), o la major part dels doblers que destinen a inmigració (crec que poca gent sap que la majoria de programes d'inmigració de la sra. Pastor venen del Ministeri de Treball i Afers Socials). Deia al principi que tenc ganes de llegir el diari de sessions, perque no sé si ho vaig entendre malament... o va ser així de curiosa la intervenció. Vos ne faré cinc cèntims quan arribi a les meves mans.

Em permetreu el tò tal vegada una mica exagerat del títol d'aquest blog d'avui, en reivindicació del laicisme, però és un impuls fornt al que consider l'excessiva combatitivitat de la jerarquia de l'Església Catòlica espanyola durant els darrers temps. Han pres cartes en política, no només en qüestions morals, sinó educatives, i fins i tot han parlat de la lluita anti-terrorista. Aquests dies hem conegut la seva darrera creuada: contra l'Educació per a la ciutadania.

Llegesc a algun medi digital afirmacions com aquesta:

"la Conferencia Episcopal Española (CEE) se ha volcado ahora en una campaña de choque para desactivar, en lo posible, los contenidos más vidriosos de la controvertida asignatura de Educación para la Ciudadanía, que se implantará de manera obligatoria en el sistema educativo."

Em preocupa, com podeu suposar, la combatitivitat d'una jerarquia decididament ficada en política. Em preocupa i em deceb, perque l'ESglésia Catòlica és una potència dins la societat espanyola, ho ha estat històricament, i ha tengut un paper, en ocasions, altament positiu, com durant la transició i els darrers anys del franquisme, clar que en aquells temps uns vents diferents inflaven les veles de la barca del pescador, els vents modernitzadors del Concili Vaticà II.

Vents que a poc a poc s'han anat aturant, i que actualment ja estàn de reculada. A pesar de tot la jerarquia purpurada segueix amb les seves curolles, continuen decebent a qui en un moment donat pogueren ser creients o projectes de creients, com jo mateix, però que ens quedam preocupats i decebuts quan llegim declaracions com les següents, extretes de la nota de premsa de la Conferència Episcopal sobre unes Jornades d'Estudi de l'Educació per a la Ciutadania:"El Presidente de "Profesionales por la Ética", Jaime Urcelay Alonso, ha cerrado la sesión de la mañana con la ponencia titulada Antropología subyacente en el currículo del área de Educación para la Ciudadanía, en la que ha indagado en el modelo de hombre que se presenta en los contenidos curriculares de la asignatura y ha dado algunas pistas para discernir en qué medida este modelo es conciliable con la antropología cristiana. El ponente ha señalado algunos aspectos fundamentales de la antropología subyacente como, por ejemplo, un ser inmanente ajeno a su Creador, sin trascendencia y, por lo tanto mutilado en su realidad; un hombre en el que las facultades espirituales del alma son eclipsadas por el nivel del conocimiento sensible y los afectos; un ser humano autónomo que se construye a sí mismo y que no puede conocer la verdad ni objetivar el bien, y cuya sexualidad no es constitutiva sino el resultado del deseo y la elección."

Enteneu, com entenc jo, que segons el ponent les "facultats espirituals" de l'home queden eclipsades per la llibertat en la seva sexualitat?

Pel que podem comprovar l'Església Catòlica, almenys la seva jerarquia, segueix obsessionada pels vells tabús de fa segles. Tabús que ara pretenen perpetuar a través de l'ensenyament.

Ha clausurat les jornades el cardenal Cañizares que ha acabat dient:"Ante esta ley sólo cabe o el que se retire o el movilizarse, en los niveles de opinión pública y de objeción de conciencia,"

No és hora de que els laics, la gent que desitja una societat laica, unes institucions laiques, s'organitzin públicament per respondre a les pressions de la jerarquia de l'Església Catòlica, en defensa de la llibertat, de la llibertat de pensament, de la llibertat d'educació?

No és necessària una resposta en favor del laïcisme front al paper protagonista que reclama la jerarquia catòlica? Que en pensau?