Ahir al Judici de l'11-M va quedar bastant clar que el Govern Aznar no havia estat sincer en les declaracions entre l'11 i el 14 de març. Copïi un titular dels diaris d'avui:"El jefe de los Tedax asegura que «nunca se habló de Tytadine»" (ABC, d'avui).

I segueix: "Juan Jesús Sánchez Manzano, jefe de los Tedax cuando se produjeron los atentados del 11-M, afirmó ayer ante el tribunal que juzga la matanza que «en ningún momento» oyó decir en su unidad en las horas posteriores a las explosiones que la dinamita utilizada fuera Tytadine. La revelación tiene gran importancia debido a que en este tipo de dinamita se basó el Ministerio del Interior para atribuir a ETA la autoría de la matanza en esa fase inicial."

El mateix dia el PP es dedica a fer renou al Congrés dels Diputats... començ a pensar si tota l'exagerada postura del PP i dlàters mediàtics en torn al cas De Juana no és més que una cortina de fum per tapar el que ahir el cap dels TEDAX deixava clar davant el Tribunal: el ministre Acebes va intentar enganar la ciutadania espanyola després dels greus atemptats de l'11-M. 

 

La cortina de fum hauria servit al PP per desviar l'atenció de la ciutadania del que, sense el "renou mediàtic" de De Juana, seria el judici més important de la història d'Espanya.

El PP sacrifica el record de l'11-M en funció dels seus interessos partidistes. No és nou, ja ho va fer el mateix 11-M.

Seguesc mirant els diaris d'avui i encara m'indigna més veure com un dels missèrs es dedica a "atacar" al policia perque no li dona la raó en la seva teoria conspirativa:

"Abogado de víctimas acosa a policía. El juez amonesta al letrado de la AVT por no buscar la verdad en su feroz interrogatorio a un testigo." (El País, d'avui).

"Sánchez Manzano fue desbordado en todo momento por los letrados conspirativos hasta el extremo de reconocer su falta de conocimiento en aspectos técnicos y señalar "Yo no soy Tedax". Luego precisó: "Nunca se ha cuestionado como hoy mi trabajo en la especialidad"."

El jutge considera que aquest advocat "no cerca la veritat".

Igual que el jutge som molts els que pensam que el PP, els seus adlàters mediàtics, i bona part de les associacions que té instrumentalitzades, tampoc cerquen la veritat.

Com tampoc cerquen la derrota d'ETA.

Ni cerquen la derrota dels terroristes islàmics.

Cerquen el poder. El seu afany de poder és tan gran que no tenen manies en destruir tot el que s'hi interposi, i ara mateix qui hi està davant és Zapatero i el seu Govern.

Cercar el poder és una opció, és seguir aquell argument de que "el fi justifica els mitjans", atribuïda a Maquiavel, tot i que mai la pronunciàs. Però no crec que el poble espanyol realment esperi dels seus governants aquesta actitud irresponsable. El temps ens ho dirà. 

Hores abans d'iniciar un breu viatge a Euskadi rellegesc la premsa a la xarxa, i trob una interessant reflexió a les pàgines del Diario de Mallorca, les signa A. Papell, per interessants, i en part compartides, les reproduesc:

 

Carece de sentido afirmar que con el "proceso de paz" el Gobierno se había colocado en manos de ETA porque a).-no se produjo en todo el tiempo del alto el fuego ni una sola medida penitenciaria, y b).- el gran atentado del 30 de diciembre fue la prueba más elocuente de que no se habían hecho concesiones. Y si las cosas son así, tampoco es verosímil la idea de que se ha evitado la muerte en prisión de De Juana para no dañar irremediablemente el "proceso", un proceso irremisiblemente truncado y que ya nunca podría restablecerse sobre los fundamentos iniciales. Sí puede colegirse, en cambio, además de las razones humanitarias, la voluntad de evitar un incendio irremisible en sectores de la opinión pública vasca, que con esa muerte hubieran revisado su rechazo o su escepticismo actuales en relación a la violencia de ETA.

 

Fins quan, PP, abusaràs de la nostra paciència i no tornaràs al camí del sentit comú? 

Avui, tres anys després, som una mica més lliures. Aquesta és la sensació que tenc, la que destacaria. La que es superposa al clima de bronca permanent que el PP i els seus adlàters mediàtics intenten imposar. Més lliure per opinar el que volguem, sense la pressió que existia en aquell temps... clar que el PP deia el mateix que ara, acusava d'assassins i partidaris d'ETA a tots els que no combregaven amb les seves rodes de molí. Però és que eren el Govern! Els Telediarios eren un NODO dirigit per l'encara no oblidat Urdaci. Qui qüestionava el Govern era tingut per traïdor a la pàtria. Vaja, més o menys el que segueixen dient ara.

La memòria és curta, però val la pena recordar algunes coses ben fetes d'ençà la victòria socialista del 14M. 

 

Després de dir que em sento una mica més lliure diria que em satisfà veure com el PSOE ha anat complint amb el seu programa electoral, assolint fites, una darrera l'altra... i només han passat 3 anys!

El primer compromís va ser amb la Pau, la retirada de les tropes de l'Irak, amb tot el pes que significa això, però també amb tots els problemes que a nivell internacional pot crear aquest fet.

Ha seguit una imparable tasca legislativa que ens ha duit a ser un dels països més avançats socialment parlant, així com també un dels països amb majors llibertats pels seus ciutadans: començant per la Llei contra la Violència de Gènere, seguint amb la Llei de Matrimonis Homosexuals, o les recents Lleis d'Autonomia Personal i Atenció a les Persones Depenents, i la Llei d'Igualtat.

S'ha abordat la qüestió de la inmigració legalitzant i fern aflorar el mercat negre, i després intentant aturar el desastre humà de la immigració il·legal arribant a convenis de col·laboració amb els països d'origen.

S'han acceptat les propostes de reforma dels Estatuts d'Autonomia en un debat obert, públic, valent, amb sentit d'estat.  Amb crítiques a ambdós extrems (PP i nacionalistes), qui tanmateix al final han hagut de convergir amb el PSOE per lograr acords en positiu i en benefici dels ciutadans.

L'economia a tota marxa, amb superàvit , i això que s'ha augmentat la despesa social, i s'estan posant en marxa nous drets socials.

S'han augmentat el nombre de policies i guàrdies civils, front a la progressiva privatització de la seguretat que es produia en anys anteriors.

En fi... em deix coses, segur que s'han comés errors, no seré jo que digui que aquest és el Govern Perfecte..., però en deu minuts davant l'ordinador crec que se m'acudeixen més coses bones que ha aportat Rodríguez Zapatero al futur d'aquest país, de les dolentes que el PP voldria destacar.

Deu ser per això que el PP es dedica a "fer renou" sigui amb el tema que sigui, tot per intentar "tapar" la bona gestió del Govern Socialista en tants de camps. I tanmateix els ciutadans són més intel·ligents del que la dreta creu o voldria.

 

 

Amb aquest "post" m'afegesc, ans que sigui virtualment, al que defensa la Plataforma "Salvem Mallorca", de la qual en podeu trobar el manifest aquí. Tal com ahir ja s'hi va afegir la Federació Socialista de Mallorca.

I faig una crida als "bons mallorquins" (parafrasejant no sé qui) a que acudeixin el proper dissabte, a les 18 hores a la Plaça d'Espanya de Palma (al costat del que "El Mundo" anomena "La Atocha de Baleares" , és a dir Ses Estacions) per fer una gran marxa contra la forma "expansiva" d'entendre la política del totxo i de la butxaca plena... en fi, ja sabem de que parlam, no? Au idò, aquí queda.

 

El Bisbe d'Osca incompleix el Cinquè Manament:"No mataràs". No vull dir que el Bisbe sigui un assassí, però a la darrera pastoral diu ben clar que hagués preferit que el Govern deixàs morir a De Juana Chaos.

 

Si el Bisbe creu moralment millor que es deixi morir una persona... deu estar desitjant que és mori. Per tant aquest Bisbe s'haurà de confessar de Pecat Capital, per desitjar la mort d'un altre ésser humà.

Així de simple, i si ampliam acabarem amb la conclusió que els 300.000 manifestants de l'altre dia també desitgen la mort de De Juana Chaos, també s'hauran de confesar. Clar que el PP incompleix sobretot el vuitè manament de l'ESglésia Catòlica: No diràs fals testimoni ni mentiràs. Se'n deuen haver posat molts de cilicis els srs. cappares del PP!

I no parlem ja d'aquell manifestant del PP que sentia ahir per la ràdio:"...Y si hay que matar pues eso!" Que dit just darrera aquella senyora que afirmava "España Una, Grande y Libre".... aquests del PP comencen a fer por de bon de veres.

 

Supòs que els estrategues del PP no estan molt contents del fracàs relatiu de la manifestació d'ahir, fracàs progressiu ja constatable a les manifestacions de l'AVT, a la qual han anat acudint de cada vegada menys gent. Palma en va ser un bon exemple, entre 2000 i 5000 persones, fent la mitja de les diferents informacions, són poca gent pel partit que ostenta la majoria absoluta a Balears.

 

Les bases del PP estaran satisfetes, alguns pensaran que Zapatero hauria de dimitir després de l'eufòria post-marxa. Com ja deia l'altre dia em preocupa aquest plantejament, que històricament s'assembla massa a les mesures de pressió poc democràtica dels anys 30.

Però al mateix nivell em preocupa la manca de valors i de idees que demostra el PP des que va perdre les eleccions el 14-M, un mal perdre que els radicalitza de cada dia més. Haver de posar l'organització del partit a "tapar" les expressions ultradretanes com són les banderes amb l'Àguila Imperial i pre-constitucional és símptoma de que comencen a perdre el control de les pròpies bases.

El PP demostra ser un partit sense valors i sense ideologia, que intenta omplir el seu buit programàtic apoderant-se de forma exclussiva de símbols i idees que haurien de ser del conjunt de ciutadans, és a dir, s'apropien no només de símbols constitucionals comuns a tots els espanyols, sinó també d'idees i posicionaments polítics que compartim el 90 % dels espanyols, socialistes inclosos, com és una clara postura contra ETA, o una evident defensa dels valors de la Constitució espanyola.

Des del PP, contra això, s'intenten apoderar de les idees de la Constitució o de la victòria de l'estat de dret sobre el terrorisme, com si només ells defensassin aquests valors. Això és rompre Espanya de veres, el voler convertir els valors comuns i els símbols de l'estat en valors i símbols partidistes.

El PP més que un "Partit Popular" sembla aspirar a ser un "Partido Nacional Español". Des del seu punt de vista, el que no combregui amb ells no és digne de ser ciutadà espanyol. Amb això cometen l'error històric de la dreta espanyola (de Cànovas del Castillo a Franco, si m'apurau) de voler apoderar-se de la "idea d'Espanya", una idea que tendeixen a simplificar en un ideal antiquat, intolerant i de vel·leitats imperialistes, una idea caduca front a la idea que es va plasmar en la Constitució de 1978, el nom de la qual empren en va.

Ara bé, en els darrers temps si una idea és pròpia del PP és el bel·licisme. Ho demostraren quan parlàven d'Irak: Volien la guerra front als que demanaven la pau. Però ho demostren en el cas d'Euskadi: Guerra total policial front a qualsevol opció de diàleg. Bel·licisme a ultrança front a pacifisme, aquesta és l'únic plantejament clar del PP aznaro-rajoyista.

Un plantejament que passa de les idees a les estratègies de Partit, i que està impregnant a les bases del PP, de cada dia més radicalitzades, com deiem.

Una senyora assistent a la manifestació d'ahir, tota exaltada ella, deia per la ràdio que a l'estranger es parla d'Espanya com de Sierra Leone. La sensibilitat d'aquesta senyora era nul·la, demostrava una visceral·litat i un punt de vista tan irracional que explica una mica els posicionaments radicals del PP, i el fracàs relatiu de les concentracions de divendres i de la manifestació de Madrid. Aquets posicionaments provoquen reacció a l'altra banda (no sé si els estrategues electorals del PP ho han tingut en compte), com la d'un amic que em deia, tot parlant de l'antipacifisme del PP, que preferia una Espanya més discreta en el plànol internacional que un president Aznar reduït a "perrito faldero" de Bush. Entre el "perrito faldero" i Sierra Leone hi ha el terme mig a on s'identifica la inmensa majoria d'espanyols.

I tot això en el tercer anniversari de l'11-M, data per unir-nos tots en el rebuig al terrorisme, a la violència en general, sigui en forma de terrorisme o en forma de guerra, data per declarar-nos un cop més PACIFISTES. Ahir s'exaltà la "guerra total" al Govern. Per mi, i crec que per molts altres, la pitjor manera d'honrar les víctimes de l'11-M.

 

Som aficionat als còmics... en general, i d'entre els diferents estils no he exclòs mai el còmic més purament "made in america", els còmics protagonitzats per super-herois vestits de vistosos colors, lluitant contra la injustícia... de vegades des d'uns plantejaments innocentots o "carcas", en tot cas històries d'aventures que, com tot, sempre tenen un rerafons ideològic o social.

No només els còmics pensats com a "obres mestres", com podria ser la coneguda obra "V de Vendetta", duita al cinema recentment, sinó tambe en els casos més comercials, com seria el cas de Capità Amèrica,  els seus autors intenten donar-los una vessant que toca l'actualitat. El titular d'El País d'avui crida l'atenció per ser un bon exemple d'això: "El Capitán América muere asesinado tras rechazar la ley antiterrorista de Estados Unidos. El superhéroe se niega a inscribirse en una base de datos policial y es abatido por un francotirador"

 

Deu voler ser un reflexe dels temps: el superheroi que es posa la bandera de les barres i les estrelles per vestit, el símbol vivent, s'oposa a la política anti-terrorista del seu país. És un missatge clarament contra Bush, en un llenguatge entenedor, que arriba a un públic juvenil massa sovint allunyat dels debats polítics.

No és casualitat que Marvel faci un argument així, a Terra trob un breu resum del que passa al còmic en qüestió:

 Su muerte este miércoles cuando se puso en venta el último ejemplar del cómic ha causado conmoción, según recoge hoy la prensa local, entre los miles de seguidores de este soldado nacido en 1941 y que combatió la corrupción política en la era Watergate.

El Capitán América, cuya verdadera identidad era Steve Rogers, cayó acribillado por un francotirador frente a un tribunal en Nueva York, una dramática escena en la que se ve sangre fluir de su uniforme estampado con los colores de la bandera de Estados Unidos.

El 'centinela de la lucha por la libertad y los derechos' fue asesinado por negarse a aceptar una ley antiterrorista promulgada por el Gobierno que ordena a los superhéroes entrenarse de manera similar a los militares y policías.

La ley suscitó crispación política entre los superhéroes, que derivó en la formación de dos facciones: una de oposición, liderada por el Capitán América, y otra pro gubernamental, conducida por el Hombre de Hierro.

El Capitán América, que consideraba la legislación una erosión de las libertades civiles, decide emprender una lucha judicial contra ella, pero lo que consigue es la muerte, presuntamente a manos de una agente de inteligencia enamorada de él.

És possible que reneixi de les seves cendres, com tants i tants de personatges del món de la ficció (Superman mateix va morir i resuscità). Però que mori per oposar-se a la política anti-terrorista, els mateixos dies que un Congrés dels Estats Units de majoria demòcrata debateix la retirada d'Irak no em sembla casualitat. 

A Estats Units el tema ha creat força expectació, no podia ser d'altra manera. Bush de cada vegada està més sol, aviat només li quedarà un aliat, el nostre Roberto Alcázar particular: José María Aznar, mentre en Pedrín (Mariano Rajoy, per exemple...) convoca manifestacions, les més importants de la democracia, segons ell mateix, que no s'ha atrevit a comparar la concentració amb aquelles altres que es feien a la Plaza de Oriente... 

 

Me referesc a la sorprenent retirada de Jaume Matas, ja no es veu tan guanyador, ni il·lusionat... que deu haver passat? No ha perdut molt de temps en cercar successora, posa a una persona de molta confiança per tapar el forat... i d'una manera molt poc alegre la proclamen candidata.

 

Avui alguns coneguts comentaven que darrera la retirada de Matas de la candidatura al Consell de Mallorca s'hi podria amagar alguna cosa relacionada amb el Cas Andratx. Ho deien per la coincidència de les noves declaracions de Hidalgo previstes per avui.

En realitat Hidalgo no ha parlat, el tema s'allarga, no es tanca... per ventura el PP avalua que encara pot surtir més afectat pel Cas Andratx del que ho està fins ara... deixa a Rosa Estaràs per compartir el possible fracàs electoral a Mallorca? La responsabilitat entre dos per ventura és més assumible? O té a veure amb algun altre cas que de moment la resta de mortals no hem avaluat com a greu... però que ells saben realment a on acabarà?

El temps ens ho dirà.... o no.

 

 

"Només ens faltava l'església catòlica que, per boca del bisbe Cañizares, beneeixi la turba contra un govern que, segons ell, protegeix la vida d'un assassí mentre facilita la mort a una malalta terminal." (Ferràn Aguiló dixit al DdB d'avui).

Llorenç Capellà anava més lluny i comparava el Delegat del Govern, el company Socias, amb el Governador Civil del 1936, el republicà Antonio Espina, a qui Goded va enganar aquells dies nefastos de juliol.

Jo no aniria tan enfora però...

 

...estic preocupat per la plasmació de la deriva "ultra" del PP en una presència al carrer d'elements violents, que fa alguns dies ja tiraven còctels molotov contra seus de partits democràtics. El cert és que l'estil d'oposició del PP, més propi dels anys 30 del segle passat que del segle XXI, aboquen els incontrolats a sortir al carrer amb banderes pre-constitucionals, i animen a una ultradreta adormida des de feia uns 30 anys. És d'una irresponsabilitat increíble.

Acebes mateix reconeixia que tant se'ls enfot tot, que lo únic que els interessa és guanyar les eleccions i només així aturaran la crispació. Talment ho va dir ahir. És de bojos.

L'economia espanyola, per la seva banda, va bé. Tenim més drets socials que mai. El nostre paper internacional s'ha reforçat des que no anam de xotet de cordeta de Bush... el PP té pocs arguments per fer oposició, és comprensible que es centrin en la política antiterrorista.

Ja no és tan comprensible que es dediquin a mentir descaradament. Cal que facem permanentment un exercici de memòria per destapar la hipocresia del principals protagonistes de la crispació actual, entre ells Pedro Jota Ramírez, que va publicar fa anys un article que m'ha fet arribar un amic a un comentari: Prohibido suicidarse en primavera.

Tothom té dret a canviar d'opinió, però... no ens vulguin fer combregar amb rodes de molins, que per això ja tenim en bisbe Cañizares (un nou cardenal Segura, Llorenç Capellà? ).

 

 

 

Francina Armengol va ser contundent el dia de la presentació de la candidatura socialista al Consell: la candidata del PP a presidir el Consell de Mallorca és (era) Maria Antònia Munar. Una afirmació que fa tenir força ressò a El Mundo, i que va fer que UM contestàs a través d'un altre diari.

El PP va contestar ahir i va elegir a Rosa Estaràs com a candidata al Consell de Mallorca.

 

És un canvi de cartell, és una resposta a una nova realitat, es una nova estratègia... sembla, en tot cas, una mica improvisat. Anunciat per Matas un dia que hi ha Ple al Parlament, amb una elecció poques hores després, poc glamour, i declaracions poc afortunades... molts de temes mesclats, el mateix dia que s'està parlant de IB-3 i els seus programes-espies a Son Espases, les manifestacions que confonen el PP i la ultradreta, i els diaris van carregats amb la reprovació del Consell a Rodrigo de Santos...

...un mal dia per fer un anunci tan important, o un dia mal calculat... l'aparell del PP perd gas, o improvisa, que és el que fa la sensació, amb un Matas "faltat d'il·lusió", i això que el seu lema és "Ple d'Il.lusió", un Matas que menysprea el Consell de Mallorca, pel qual Rosa Estaràs vol dignitat i transparència, en unes afirmacions que semblen un míssil contra Maria Antònia Munar i contra el govern del Consell, que per cert és del PP en pacte amb UM.

Amb aquesta decisió el PP torna al camí de la lògica: llistes separades, candidats diferenciats.

Però ens segueix generant dubtes sobre la seva equívoca actuació fins ara (l'excusa de la publicació al BOE de l'Estatut sona també improvisada), dubtes compartits per opinions tan qualificades com Maria Antònia Munar:

- Perque el PP rectifica la seva estratègia de "doblete" de Matas ara?

- Tenen enquestes, com s'ha dit, que els auguren un "càstig" pels nombrosos casos de Corrupció que marquen aquesta legislatura (la "legislatura de les corrupcions", no de les solucions)?

- Perque Rosa Estaràs parla ara de "majoria suficient" i no "majoria absoluta"?

- Tornen a jugar a un escenari de pactes amb UM?

- Estaràs parla de fer campanya en positiu, no mirar al passat... s'avergonyeix de la gestió d'1/3 del pressupost del Consell que han fet aquesta legislatura des de l'Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca?

- Sabia vosté que Rosa Estaràs és qui ha dirigit, des de l'ombra, aquest Institut?

- I que passa amb Pere Rotger? No és el president del PP-Mallorca? Finalment Matas ha aconseguit arraconar-lo del tot?

- Creuen vostés que si Matas no té cap il·lusió per presidir el Consell, Rosa Estaràs sí que en té? No devia esperar l'eterna successora una oportunitat...? O és que el PP prepara l'escenari d'una virtual derrota a tots els fronts?

Un panorama interessant, no ho dubtin. I encara més interessant quan comencem a parlar de les llistes del PP, i, sobretot, de com tanca el PP el desgavell intern que té a Palma.

Perque al PP i adlateres mediàtics els agrada parlar dels altres, però ells són els que tenen més brou intern, i de molt.... atenció que l'únic partit que té llistes electorals tancades al Parlament, Consells, principals Ajuntaments és el PSIB-PSOE... insistim: l'aparell del PP perd gas, ja no és el que era.

Estiguin atents al que passarà a partir d'ara, serà interessant, els ho assegur.

 

 

Acebes creu que la crispació acabarà el dia que Zapatero perdi unes eleccions, al demagog professional li surt la vena sincera: l'estratègia de crispar la societat espanyola és una estratègia electoral permanent del PP. És a dir: realment no n'hi ha per tant, però al PP li interessa que els espanyols estiguin en estat de guerra permanent.

Estat de guerra permanent, de guerra civil... aquest és el panorama que la cúpula del PP creu que li convé. Anam arreglats.

Acebes desviava l'antenció davant l'evidència de la seva doble moral, quan s'ha començat a veure que el PP d'Aznar va tenir més màniga ampla amb els Etarres de la que ha tengut fins ara el Govern de Zapatero...

 

Aquest és el resum dels fets:

-          ETA secuestró al funcionario de prisiones José Antonio Ortega Lara el 17 de enero de 1996.  A cambio de la liberación del secuestrado, la banda exigía el reagrupamiento de los presos etarras en cárceles próximas al País Vasco. 

-          Entre 1996 y 1997 el Gobierno del Partido Popular reagrupó a 43 presos de ETA en cárceles del País Vasco o próximas al País Vasco.  

-         Al menos 13 de esos presos tenían delitos de sangre. Entre todos sumaban 26 asesinatos.

-         Los acercamientos se realizaron mientras ETA mantenía secuestrado al funcionario de prisiones José Antonio Ortega Lara 

-         El Gobierno dijo abiertamente que la medida se tomaba para intentar que ETA liberara a Ortega Lara. 

o       El Delegado del Gobierno en el País Vasco Enrique Villar dijo que “los movimientos que se están produciendo van en la línea de conseguir que estas personas que lo tienen retenido cambien de alguna manera su salvaje comportamiento y se obtenga la libertad de este señor”.  

o       El Ministro del Interior, Jaime Mayor Oreja, dijo que la medida se había tomado para quitarle a ETA argumentos con los que pudiera justificar el asesinato de Ortega Lara: “los miembros de ETA, en el supuesto de que en un momento determinado decidieran una actuación, que ojala no se produzca, lo tienen más complicado en el sentido de que no pueden justificar que aquí se ha producido una cerrazón y una intransigencia por parte de Interior” 

o       El Ministro del Interior Jaime Mayor Oreja solemniza el 29 de junio de 1996 el primer acercamiento de presos en una rueda de prensa junto al Delegado del Gobierno en el País Vasco y al Director General de Instituciones Penitenciarias. Mayor Oreja asegura que el reagrupamiento se realiza “en función de las actuales circunstancias” y en el marco de una estrategia pacificadora “que sirva igual con tregua y sin tregua”. Mayor Oreja añadió que "el Gobierno va a actuar desde la serenidad, sin situarse ni en la precipitación ni en la intransigencia".

LOS PRIMEROS 32 ETARRAS REAGRUPADOS Con delitos de sangre 

- Begoña Uzcudun Echenagusias. Acusada de tres asesinatos y varios intentos de asesinato

- Luis María Lizarralde Izaguirre. Acusado de seis asesinatos y varios intentos de asesinato- José Manuel Arzallus Eguiguren. Acusado de dos asesinatos y otros delito de terrorismo

- Ernesto Alberdi Olano. Acusado de dos asesinatos, un intento de asesinato y otros delitos de terrorismo                       

 - José María Zubiaurre Portugal. Acusado de cuatro asesinatos                       

- María Amor Sagastume Arrieta. Condenada por dos asesinatos

- Pedro María Aira Alonso. Acusado de un asesinato y de dos intentos de asesinato

- José Ignacio Picabea Burunza. Condenado por un asesinato y otros delitos de terrorismo- Iciar Galardi Sagardía. Condenado por un asesinato y colaboración en otros dos asesinatos

- Ignacio Mendiburu Iturrain. Condenado por un asesinato y otros delitos de terrorismo                       

- Miguel Ángel Osa Aldecoa. Condenado por un asesinato                       

- José Manuel Olaizola Eizaguirre. Condenado por un asesinato

- José Miguel Arbelegui Acusado de un asesinato, un secuestro y varios intentos de asesinato 

El resto estaban acusados o condenados por secuestros, intentos de asesinato,  colaboración con banda armada etc.

- María Cruz Careaga  Mezo.

- Pedro María Iriondo Mallablabarrena.

 - Miguel Ángel Zarrabe.                       

- José Antonio Ostolaza Izaguirre.

 - David García Gómez                       

- Juan Luis Aparicio Benito

- José Ignacio Aizpurúa.                        

- Iván Illaramendi Ortiz.                        

- María Begoña Arrondo Iruín.                        

- María Begoña Arroyo Pérez de Nanclares.                        

- Ignacio Hernández Martos.                        

- José Alberto Arribas Puerto                       

- Santiago Euba Echevarría.                       

- María Jesús Onaindía Susaeta                      

  - José María Aramburu Lete                       

- Agustín Illareta Casas.                        

 - Anakoz Bilbao Mezo                       

- José Fernando Cuerdo Rodríguez                        -

 Juan Francisco Franco Argibay 

CRONOLOGÍA 

• 17 de enero de 1996. Ortega Lara es secuestrado por ETA (bajo el Gobierno de Felipe González)

 

• Enero de 1996. ETA reivindica el secuestro y exige el reagrupamiento de sus presos en cárceles próximas al País Vasco como condición previa para la liberación del funcionario

 

• Mayo de 1996. Aznar jura su cargo como Presidente del Gobierno

 

• Junio de 1996. El Gobierno revela que está estudiando reagrupar a unos 150 presos de ETA en cárceles del País Vasco o próximas al País Vasco.

 

• 23 de junio de 1996. ETA declara una tregua de una semana.

 

• 29 Junio de 1996. Mayor Oreja anuncia el reagrupamiento de 32 presos de ETA en cárceles del País Vasco o próximas al País Vasco

            13 de los etarras tenían delitos de sangre.                         

• 30 de junio de 1996. Finaliza la tregua declarada por ETA.

 

• 8 de enero de 1997. ETA asesina a Jesús Cuesta

 

• 10 de enero de 1997. ETA asesina a E. Olaciregui.

 

• 7 de febrero de 1997. El Gobierno anuncia el traslado de 5 presos a cárceles del País Vasco o próximas al País Vasco

 

• 10 de febrero de 1997. ETA asesina a Domingo Puente y Rafael Martínez Emperador

 

• 11 de febrero de 1997. ETA asesina a Francisco Arratibel

 

• 17 de febrero de 1997. ETA asesina a Modesto Rico

 

• 11 de marzo. ETA asesina a F. J. Gómez Elósegui

 

• 24 de abril. ETA asesina a Luis A. Samperio

 

• 3 de mayo. ETA asesina a J. M. García Fernández

 

• 19 de junio de 1997. El Gobierno anuncia el traslado de 6 presos a cárceles del País Vasco o próximas al País Vasco

 

• 1 de julio de 1997. La Guardia Civil libera a José Antonio Ortega Lara

    DECLARACIONES 

Ø      El Delegado del Gobierno en el País Vasco Enrique Villar relacionó el 17 de junio de 1996 la política de reagrupamiento de los presos de ETA con el intento de lograr la liberación de Ortega Lara. Villar declaró en Bilbao que “los movimientos que se están produciendo, este cambio de alguna forma en la política, van en la línea de conseguir, primero el cumplimiento de la ley manteniendo la dignidad y, segundo, que estas personas que lo tienen retenido cambien de alguna manera su salvaje comportamiento y se obtenga la libertad de este señor”. 

Ø      El Ministro del Interior, Jaime Mayor Oreja, dijo que la medida se había tomado para quitarle a ETA argumentos con los que pudiera justificar el asesinato de Ortega Lara: “los miembros de ETA, en el supuesto de que en un momento determinado decidieran una actuación, que ojala no se produzca, lo tienen más complicado en el sentido de que no pueden justificar que aquí se ha producido una cerrazón y una intransigencia por parte de Interior” 

Ø      El Ministro del Interior Jaime Mayor Oreja solemniza el 29 de junio de 1996 el primer acercamiento de presos en una rueda de prensa junto al Delegado del Gobierno en el País Vasco y al Director General de Instituciones Penitenciarias. Mayor Oreja aseguró que el reagrupamiento se realizaba “en función de las actuales circunstancias” y defendió una estrategia pacificadora “que sirva igual con tregua y sin tregua”. También dijo que "el Gobierno va a actuar desde la serenidad, sin situarse ni en la precipitación ni en la intransigencia".  

El primer cambio de cárcel de los presos de ETA se produjo en la misma semana en la que la organización terrorista había iniciado una tregua de siete días y en la que pidió al presidente Aznar, en un comunicado que publicó un diario vasco, que se pronunciase sobre "sus intenciones para superar el conflicto entre Euskal Herría y España".

Un grupo de desconocidos ataca con cócteles molotov la sede del PSOE en Alcalá de Henares. (El País, avui)

Afegeix: En la fachada se pueden leer pintadas alusivas a Rodríguez Zapatero que indican 'ZP traidor' y 'Z-ETA-P'

 

Aquest és el resultat de la irresponsabilitat del PP i dels seus màxims dirigents.  Ja no són banderes amb l'àguila imperial franquista, ni crits d'assassins i "Vete con tu abuelo"... els seguidors de les consignes del PP ara ja han passat al cóctel Molotov. El PP hauria de condemnar aquests fets, el PP hauria de condemnar la violència... o només en condemna segons quina?

LLegesc amb preocupació la deriva ultradretana de les darreres crides del PP a les concentracions ciutadanes, ahir ja ho insinuava, avui sembla que comença a ser una preocupant realitat: 'Al grito de "Todos a Ferraz" unos 1.000 manifestantes han permanecido concentrados una media hora en las inmediaciones de la sede socialista coreando gritos como "Zapatero dimisión" y "Viva España", con muchos de los asistentes enarbolando banderas constitucionales de España, preconstitucionales, y otras con los símbolos franquistas del yugo y las flechas.' (El País)

 

Atenció al que s'està produïnt a Espanya. És qüestió de temps que l'estratègia d'excitar la irracionalitat que està practicant el PP acabi derivant en un renaixament dels moviments ultradretans. A Palma ja s'ha vist, ahir mateix, a Plaça de Cort... 

El PP balear, amb la vicepresidenta del Govern Rosa Estaràs al capdavant, participà en la protesta, que des del principi agafà un caràcter extremista per l'activa participació de grups ultradetans. (Diari de Balears)

 

I del mateix diari:  ...dirigit a «los españoles de bien», fou constantment interrompuda per crits d'estil feixista com «una, grande y libre»», o antidemocràtics, com els que instaven a protagonitzar un «golpe de Estado». Per si fos poc, grups pronazis d'estètica skin head arribaren al final de la concentració passejant amb banderes de «Democracia Nacional».

 

Alguna cosa "lletja" està passant a Espanya, i el PP, amb Rajoy al capdavant, està tenint el mateix paper irresponsable que ahir mateix es recriminava als presidents del Betis i del Sevilla, que amb les seves declaracions exciten els ànims dels grupúsculs radicals.

Rajoy i la seva cort d'Acebes i Zaplanas, amb el seu verb incendiari, inquisitorial, exciten els grups ultradretans, que es creuen novament amos del carrer, recuperen les banderes pre-constitucionals i comencen a demanar cops d'estat a crits.

 

Atenció! Si queda una mica de seny al si del PP haurem de tenir confiança en que actui, abans no sigui massa tard. 

Sabem que Rajoy no està preparat per ser president del Govern de tots els espanyols, li manca la visió d'estat, i s'esforça en demostrar-ho contínuament, com ha fet ara amb el cas "De Juana Chaos" i l'anunci d'una "marxa". Li manca capacitat de lideratge, no lidera ni el seu propi partit. I li manca valentia, a ell, que li agrada insultar i titllar de "covard" al President Zapatero, ell és el més covard de tots, incapaç d'enfrontar-se al búnker ultra del seu partit, incapaç de liderar el centre polític en un acte de responsabilitat per contribuïr a l'anhelada pau a Euskadi.

 

 

 La decisió d'enviar a De Juana a Euskadi per controvertida és valenta. El Govern del President Zapatero sabia que aquesta seria una decisió mal entesa i àmpliament utilitzada per una oposició irresponsable i mancada del sentit de la mesura, però tot i així ha pres la decisió difícil, la única possible en democràcia: posar la vida humana per damunt dels interessos partidistes.

Al final aquest era el vertader dilema: deixar morir De Juana de inanició, i evitar així l'atac brutal que era previsible de la dreta, o continuar amb De Juana a Madrid, alimentat per sonda, i lograr una certa unanimitat entre els sectors més radicals de les víctimes del terrorisme i de l'oposició.

La decisió ha estat la més valenta: enfrontar-se a la incomprensió, assumir el debat públic, respondre a la manipulació que fa la dreta política i mediàtica, però posar la vida humana i la llei per damunt dels interessos purament partidistes.

Rajoy no ha decebut, o ha tornat a decebre, segons es miri, i com a resposta "convoca una marxa" cotnra la negociació, la rendició... i tot això que sempre diu.

Quan encapçali la seva marxa, a la qual ha volgut titular "rebelió cívica", Rajoy s'apropa perillosament a les estratègies dels partits de la dreta dels anys 30, que acalmaven al "Jefe", feien marxes, vestien d'uniforme... alguns es vestien la camisa negra i exigien la presidència del Govern per a ells. Esper que el senyor Rajoy no prengui aquests exemples, i torni al camí del seny.

El PP s'ha acostumat a tergiversar la realitat segons li convengui, i dins aquesta estratègia a plantejar dubtes (raonables o no) sobre qualsevol cosa que no estigui d'acord amb els seus principis, assumint que ells tenen la veritat absoluta, i adoptant un estil "inquisitorial" ... demanen explicacions sempre seguit, però no en donen cap sobre "sospitoses" actuacions d'ells mateixos. Aquí van algunes preguntes sobre l'actuació del PP que molta gent es fa:

Per quin motiu per al PP és "políticament" positiva l'OPA d'E-On i és "políticament" negativa la compra d'accions d'Endesa per part d'Enel?

Quins interessos fan coincidir al PP amb E-On? I perquè el PP converteix l'OPA d'E-On per apoderar-se d'Endesa en qüestió principal de la política estatal?

Per quin motiu el PP desitja que es deixi morir de De Juana Chaos?

Quins interessos fan coincidir el PP amb una part de l'entorn d'ETA que desitgen la conversió de De Juana en un màrtir?

Per quin motiu el PP no vol una Llei del Sòl? Perque voten en contra?

Perque tenen tant d'interés en mantenir la legislació estatal del sòl amb la normativa actual quan s'estàn produint tants de casos de corrupció urbanística?

A que es deuen les coincidències entre l'empresa que feu la campanya electoral del PP del 2003, fa campanyes per la Conselleria d'Interior, encapçalada pel Secretari General del PP, i al mateix temps manté reunions amb un càrrec del PP (Miquel Ramis) per parlar "del 2007"?

Per quin motiu el Govern Aznar no tenia cap unitat de la policia o la guàrdia civil a vigilar el terrorisme islàmic després d'haver-se implicat en la Guerra d'Irak i de ser públiques i notòries les amenaces d'Al-Qaeda contra Espanya?

 

Deix de banda les moltes preguntes sobre el cas Andratx que ens hem fet durant els darrers mesos, només deix aquí escrites les que em faig després d'un dia políticament bastant mogudet... un dia festiu per a les nostres illes: el BOE publica el Nou Estatut.