Res Publica segons Cosme Bonet

El President del Govern i candidat socialista, José Luís Rodríguez Zapatero, visita Palma demà.

No t'ho perdis.

Serà a partir de les 19:30 hores al Palma Arena.

De moment tenim autobusos sortint de la pràctica totalitat de municipis de Mallorca.

web dels socialistes

 

 

Tret d'un diari d'àmbit estatal: El mejor ejemplo de los últimos días son los ataques de grupos de estudiantes contra María San Gil, Dolors Nadal y Rosa Díez. Sin encomendarse ni a Dios ni al diablo, Rajoy lo atribuyó a la oscura mano de Zapatero, la misma que alentó el 11-M, la crisis económica mundial, los problemas de la familia cristiana, la crispación... A este respecto, sin embargo, Zapatero encontró ayer un apoyo inesperado. El filósofo Fernando Savater, impulsor del partido en que milita Rosa Díez, declaró ayer que los ataques a las candidatas antes citadas "no tienen absolutamente nada que ver" con el clima electoral. Y puso un ejemplo: "No estábamos en periodo electoral ni estaba Mariano Rajoy enfadado y a mí me montaron un número exactamente igual al de María San Gil, con el mismo tipo de carteles, insultos y agresiones a los escoltas". No detalló Savater la fecha exacta en que sufrió el ataque, pero el servicio de documentación de este periódico lo averiguó en 30 segundos: fue el 3 de marzo de 2003, en la universidad de Barcelona. Aznar llevaba siete años justos en el poder.

Ai, Rajoy, Rajoy... «Quousque tándem, Rajoy, abutere patientia nostra?» (Fins quan abusaràs de la nostra paciència, Rajoy?).

Rosa Estaràs ha pronunciat avui, i perdó per l'expressió, una tonteria solemne, per no dir una "solemne tonteria". Segons llegesc a un digital bastant pro-PP: << Estaràs subraya que quienes votaron al PSOE en las últimas elecciones están hoy “más cerca” del PP >>.

Al.lucinant... algú es va perdre un capítol de Barrio Sésamo.

Els seus arguments els del PP més radical: “no quieren que se negocie con terroristas ni que se juegue con su dignidad”. El PP continua emprant durant la campanya el terrorisme, practicant l'alarmisme, amb un tò més moderat, però ficant la por al còs de qui els escolta, sembla ser que també ha advertit: "que se preocupen por la economía frente a la ralentización que se avecina”. Però: no ens havien dit que ja estàvem sumits en una crisi econòmica gravíssima provocada per Solbes? Igual no alarmen tant després de que el Ministre Solbes hagi deixat en evidència el fitxatge Pizarro.

No hem oblidat que el PP, i Rajoy particularment, han estat profetes de les set plagues d'Egipte, algunes perles de la legislatura:

La marcha contra las bodas gays reúne en Madrid a familias, obispos y líderes del PP.

"¡PSOE, terrorista! ¡Zerolo, maricón!".

Rouco le recuerda a Gallardón que la doctrina de la Iglesia sobre las bodas gay «obliga» a los políticos católicos
El secretario del grupo popular en el Congreso dice que la decisión del alcalde de casar a dos homosexuales debe tener consecuencias políticas.

Rajoy convierte su ruptura con Zapatero en una consigna electoral. Asegura que el presidente del Gobierno prefiere a Batasuna que a los "honestos" españoles. Le acusa de sentirse por encima de la ley y de "saltársela a la torera" en el proceso vasco.

 Rajoy acusa a Zapatero de «echar porquería» sobre el pasado y «falsear» la realidad.

Rajoy acusa a los artistas que apoyan al PSOE de vivir a costa de los españoles.

La cúpula policial de Acebes desmiente la teoría del PP sobre la conspiración del 11-M. El PSOE acusa a rajoy de intentar retrasar el proceso por temor a la verdad judicial. Los 'populares' insisten en seguir investigando mientras IU pide al Gobierno que no caiga en "provocaciones partidistas".

La ultraderecha vuelve a las calles de Madrid de la mano de Alcaraz.10 grupos de extrema derecha acudirán a la manifestación convocada por la AVT

Aquest no té pèrdua: Rajoy acusa al Gobierno de alinearse con quienes apoyan la bomba atómica.

Aquesta ha estat la legislatura del PP, a pesar que ara vulguin posar-se una "careta" de falsa moderació.

Senyora Estaràs, lluny, aprop... una lliçó bàsica del "Barrio Sésamo". Els votants socialistes del 2004... com poden votar aquest historial? 

 

La campanya electoral o pre-campanya, comença a veure's influida pel dia a dia nostrat, les divergències sobre determinades lleis, però també, en positiu, l'assoliment de fites importants.

 Avui al Consell de Mallorca hem pogut presentar un programa de Medi Ambient per incentivar que els Ajuntaments millorin els seus sistems de recollida slectiva. Una qüestió en la qual, i contràriament al que pensa Greenpeace, Mallorca n'és pionera, capdavantera en el marc de l'estat espanyol.

També he pogut parlar del conveni de carreteres entre el Govern Antich i el Consell de Mallorca, corolari del Conveni dels Consells amb el Ministeri de Foment. Un conveni que té a veure amb la paraula complida de Zapatero, negociat amb el Govern del PP, amb un Consell controlat pel pacte PP-UM. A on el PSIB-PSOE, i particularment en Francesc Antich tengué un paper exquisit.

La pre-campanya, per tant, pren forma, no tapa la política diària del país, però es van concretant els missatges, el PSIB-PSOE centrat en la defensa dels éxits socials i econòmics del Govern  Zapatero, en explicar els nous drets socials i les noves llibertats que tenim.
El PP en la seva línia, fent acudits sobre el President i presentant conills de la xistera, al més pur estil Matas, que cada any treia un REB diferent, que mai concretava, als debats de política general.
I Unitat, amb el seu tema del finançament. I ESquerra Unida intentant des-centrar el debat polític cap a l'esquerra.
No vull entrar en massa detalls, no m'agrada ficar-me amb les candidatures adversàries a on els candidats són companys de pacte. Tampoc vull parlar (no som tant dolent) dels mitjans... algún s'inventa conspiracions d'opereta dins el PSOE, mentre un altra obvia la poca implicació de determinats integrants d'una coalició, o passen per alt la divisó d'un PP encara ferit per l'enfrontament Ramis-Salom. No ho vull fer.

Pens que la campanya està prenent el seu rumb. Encara lent, sense aconseguir animar les masses. Per mi això començarà el proper 26 de febrer, dimarts vinent, al Palma Arena ple de gom a gom, les masses, en aquest cas socialistes, victorejaran el President Zapatero i l'encaminaran cap a un resultat històric.

Ja ho sabeu: dia 26 de febrer, dimarts vinent, al Palma Arena, amb Zapatero. A partir de les 19.30. Començarà la cursa electoral de bon de veres.

Seguiu la campanya a la web dels socialistes.

No. El portaveu de la crispació durant tota la legislatura ara va de moderat. Rajoy ha estat el portaveu del radicalisme, dels missatges incendiaris. Recordau allò de "España se rompe"? O allò altre de "la familia se rompe"? Recordau la teoria de la conspiració?  REcordau les manifestacions a on es mesclaven les banderes espanyoles pre-constitucionals amb les banderes del PP? Recordau els insults al President del Govern? Recordau les agressions de militants del PP contra un ministre socialista? Recordau a Martínez Pujalte, a Zaplana, a Acebes? Els crispadors professionals que han desaparegut ara durant la campanya. Només en queda un dels crispadors: el propi Rajoy.

Convé fer memòria...

L'estratègia del PP ha estat simple: 3 anys d'alimentar i mantenir mobilitzats els ultres més ultres del seu partit. I els té tan mobilitzats que ara li costa aturar-los. Alcaraz i la seva AVT o els bisbes en són els exemples més evidents...

Ara, a un mes de les eleccions vol ser el partit de la moderació. El PP moderat? Algú s'ho pot creure? O és que el PP pensa que els ciutadans són imbècils, i que tenen memòria de moscard?

Les escenes viscudes al Congrés dels Diputats durant la legislatura han quedat a la retina de molts de ciutadans:

 

 I el 9 de març volem això?

Diumenge passat recordàvem a la companya Mercedes al sopar anual d'entrega del Premi Maria Plaza. Na Francina Armengol recordava que na Mercedes Buendía formava part d'aquella Comissió Executiva dels Socialistes de Mallorca elegida l'any 2000, la mateixa executiva que passà de 33 candidatures municipals a 50, i que decidí crear un Premi anual per reconéixer els mèrits de les dones i entitats que han lluitat per la igualtat real entre dones i homes.

 

Jo vaig conéixer na Mercedes en aquella executiva, les seves intervencions "explosives", entusiastes, mogudes per una passió per tot allò que feia, per la seva feina en temes socials, per la seva dedicació al PSOE i al seu municipi, Alcúdia. Era una d'aquestes dones d'empenta que trobam a les bases dels partits polítics i que la història no ha d'oblidar, no pot oblidar. La història de veres, la que parla de les persones que fan possibles els avanços socials té a moltes Mercedes entre les seves pàgines, regidora d'Alcúdia, secretària de Benestar Social i vocal de l'executiva de Mallorca, membre de la Junta del Fons Mallorquí de Solidaritat, lluitadora pro-saharauis... tantes coses que la identifiquen com un exemple de socialista militant, de ciutadana dedicada encara en la malaltia a la societat. Aquest és el mèrit que mereix ser premiat.

A Mercedes li concedirem el Premi Maria Plaza, en la seva vuitena edició, per aclaparadora unanimitat de la Comissió Executiva a la que va pertànyer fins que ens va deixar, sense haver complit encara els 50. L'auditori de sopar, d'unes 300 i pico persones, d'empeus, aplaudí llargs minuts, amb llàgrimes als ulls, perquè negar-ho, minuts eterns que tanmateix no són suficients, no ho poden ser mai, per pair la tristesa que a tots ens tenia corpresos.

L'acte tenia contingut electoral (com Mercedes segurament ens hagués exigit) i comptà amb la presència de Trinidad Jiménez, la líder del socialisme madrileny dedicada ara a les relacions amb Iberoamèrica. Una dona d'empenta també. Mercedes no ho hagués volgut d'altre manera. Si li havíem de fer un homenatge havia de ser amb un escenari ple de dones: les seves filles, la presidenta del Consell, Francina Armengol, Trinidad Jiménez, i la candidata d'Alcúdia, amiga i companya, Melchora Gómez. I al final del recorregut, la millor dedicatoria: el 9 de març guanyarem i ho farem per tu ,per gent com tu, Mercedes. Petons.

 

La Comissió Executiva de la FSM el 2004, Mercedes, entre na Francina i jo.

Amb Trinidad Jiménez.

Supòs que ja coneixeu el canal psoe a Youtube.

Aquest és el darrer vídeo penjat: una vergonya de manipulació del PP! Al més pur estil Urdaci, el recordau? Només fa 4 anys que els "Telediarios" eren d'aquest estil...

Avui en dia ja resulta impossible no estar ben informat del que fan i diuen els candidats en una campanya electoral:

Aquí teniu alguns dels recursos que podeu trobar a la xarxa:

- Podeu seguir la intensa campanya dels candidats mallorquins al Congrés i al Senat a través de la web de la Federació Socialista de Mallorca.

- Podeu seguir el que deim els socialistes als diferents Blogs a través de l'agregador "Blogaires Socialistes". Podeu consultar concretament el blog del candidat al Senat, Xavier Ramis.

- O tenir una visió de conjunt del que fan les Agrupacions Socialistes a través de Xarca Socialista.

- La novetat la posa a nivell federal el PSOE amb el canal de Youtube.

- I sempre teniu les clàssiques webs del PSOE, de les Joventuts Socialistes de les Illes Balears  (que també estan fent una intensíssima campanya) o del PSIB-PSOE.

En fí, que avui en dia qui no està informat és perque no vol.

 

 

El pessimisme i l'optimisme deuen ser formes diferents de fer país. Vull dir amb això que un polític, un intel·lectual, un periodista o una persona que perdi un moment en imaginar el país on viu, en fer-se'n una imatge mental i projectar aquesta en el futur, amb perspectiva del passat, pot tenir-ne una percepció positiva o negativa, depenent de la persona i la seva circumstància, percepció a partir de la qual construirà (si és persona constructiva) la seva idea de país, el seu projecte personal del que hauria de ser el país. Perquè dic tot això?

 

En la voràgine electoral que ens acompanya, i per ventura en tota l'activitat política i en el món que l'enrevolta (periodistes, tertulians de ràdio i de cafè, etc.) un comença a veure com certament alguns partits o coalicions construeixen el seu discurs únicament i exclussiva sobre la visió negativa del país. Sentim o llegim a diari, dimensionades amb excés, afirmacions sobre si estam expoliats, humiliats, sotmesos... o bé tenim una economia enfonsada, deprimida, sense perspectiva de futur... opinions o idees totes elles respectables, totes elles dignes de ser tingudes en consideració, perque en moltes ocasions les sentim per boca (o les llegim) de persones a qui es suposa uns coneixements, una capacitat, una posició privilegiada d'observadors del nostre país.

 

Clar que si analitzam el marc en el qual es fan tals afirmacions podem sospitar que són fruit de campanyes electorals en boca de polítics, opinions interessades en determinats articles, armes, en defintiva, del dia a dia polític.

 

És una sensació personal, reforçada per la desconfiança que hi ha actualment de la societat civil envers la política i els polítics, que aquest tipus d'estratègia o de discurs "en negatiu" no contribueix en res de positiu al país, és més, desanima la ciutadania de ser activa i participativa, la duu a tenir una visió negativa de la política, i del futur col·lectiu. En definitiva, a la llarga no és bona per construir el país, per fer-lo progressar. Fer la política a la contra, en negatiu, en permanent estat de desconfiança cap a les institucions i les persones que les ocupen acaba debilitant la pròpia democràcia, i només satisfà als acèrrims de cada facció política.

 

Convendria algun dia posar-nos d'acord en reivindicar la política en positiu, en aprendre a fer oposició o campanya electoral sense dibuixar en negatiu tot el que és o ha estat el país fins al moment. Confiar o desconfiar en el futur del país, de Mallorca, de les Illes, és del que parlam.

 

Consensos i unanimitats són difícils, i no en parlem en campanya electoral, però ens haurem de plantejar, sobretot davant unes eleccions, si aquell que sempre ens parla en negatiu està capacitat per liderar o representar el seu país, per molt que s'ompli la boca de pàtria o de país. Una pàtria, un país, uns ciutadans, en els que semblen no confiar.

Aquests darrer cap de setmana alguns mitjans de comunicació d'àmbit estatal han publicat enquestes, en alguns el PSOE rondava el 41,7 % o el 42 %, el PP estava entre el 37 i el 39 %. El resultat no era molt diferent de l'any 2004, les distàncies quasi no es mouen, això sí, la participació prevista rondava el 70 % tirant per avall. I d'entre els votants decidits el 70 i pico % dels votants del PP ja estaven convençuts d'anar a votar i votar el PP, en canvi els votants d'esquerres, com és habitual, només estaven decidits a anar a votar devers el 56 %, i un nombre més ampli estava indecís. Que vol dir tot això?

 

Per mi les tendències confirmen allò que uns i altres analistes han anunciat, que una baixa participació pot afavorir el PP, una molt baixa participació por aconseguir fins i tot que superi el PSOE en nombre d'escons o de vots totals. Per contra, un agument de la participació, amb les darreres enquestes a la mà, significaria un augment de la distància entre PP i PSOE a partir de les darreres xifres (en torn als 3 punts), i per tant una consolidació i una majoria més clara per les opcions progressistes.

Aquesta és la realitat d'aquestes eleccions. Tot i que com ja sabem, ens podem fiar poc de les enquestes. El 2004 a Balears es va donar per segur el 5-3 o el 4-3-1 durant molt de temps. En el conjunt de l'estat, en canvi, una setmana abans de les eleccions (dies abans del brutal atemptat islàmic del 11M) les enquestes parlaven d'empat tècnic o de victòria del PSOE en vots reals, tot i que probablement no en escons. Per alguns l'11M va fer guanyar el PSOE (els teòrics conspiratius), per mi l'11M va aconseguir una reacció pròpia d'una democràcia madura: va empényer els ciutadans a votar, a exercir el dret suprem a decidir. Un augment de la participació ha volgut dir, històricament, una victòria de les esquerres. En aquestes tornam a estar.

Quan un reflexiona sobre la legislatura que s'acaba, i pensa en quines coses deixarà per a la posteritat tenc una impressió que ja he manifestat en altres "posts": tenim més drets, tenim més llibertat.

Algú recorda els darrers anys de l'aznarisme? Va ser una etapa emocionant, el país ficat en la Guerra d'Irak, desastres ecològics mentre els ministres eren de caça major, els "Telediarios" de l'Urdaci, dient allò dels C-C-O-O obligat pels Tribunals, el "Decretazo", la LOCE, la LOU... amb els estudiants al carrer, la persecució mediàtica sistemàtica de tot allò que fes "olor" de nacionalisme (nota: no entenc com els de Unitat es poden plantejar votar en Rajoy de president...). Quatre anys després l'aire que podem respirar és de més llibertat. Així de clar. Mires TVE i veus pluralitat.

Repasses les lleis aprovades durant la legislatura i veus una línia claríssima que fa de les persones i les seves necessitats el centre de tota l'acció política: la primera llei fou contra la Violència de Gènere, la Llei de matrimonis homosexuals, la Llei d'Atenció a les persones depenents, la llei d'autònoms, la Llei de Igualtat de la Dona... l'augment de les pensions, del salari mínim interprofessional.

Per altra banda es va fer un important esforç en avançar en el model d'estat, les reformes d'estatuts d'autonomies més ambicioses des de principis dels anys 80 s'han fet durant aquesta legislatura, l'exemple de Balears és claríssim, a pesar de les crítiques fetes des del nacionalisme maximalista d'un costat i d'altra, per uns mai serà suficient (sinó perdrien sentit com a moviment polític) pels altres sempre serà massa perque "romp Espanya".

Fins i tot en les coses que no han sortit be no es pot negar el voluntarisme del Govern, estic parlant per exemple de la política d'habitatge, a on la lluita contra els gegants difícilment veurà fruits no ja en aquesta legislatura sinó en anys propers... o la mateixa lluita contra la violència de gènere, una lacra que va més enllà de la legislació i les mesures policials. O la immigració, a on el procés de regularització, tota una necessitat humanitària, es complementa amb mesures per evitar l'arribada massiva, mesures no sempre tan efectives com es desitjaria.

I hi ha l'economia, el superàvit assolit per Solbes any rera any i que ara podria revertir per mitjà de devolució de l'IRPF en les famílies, o la xifra històrica d'ocupats, assolida poc abans de que es comencessin a a donar els primers símptomes de la recessió mundial.

I hi ha el terrorisme, desgraciadament s'ha hagut de combatre la lacra d'ETA amb una oposició que ha romput un dels consensos bàsics de la democràcia espanyola i l'ha utilitzat políticament, demagògicament. Fins ara. Ara ja no l'utilitza, el PP ha deixat de centrar la campanya en ETA perque sap que el ciutadà espanyol mitjà no accepta el "tot val" en política... com tampoc els ha acceptat el "tot val" de l'absurda "teoria de la conspiració", feliçment enterrada entre els folis de la sentència de l'11-M.

El balanç té ombres, és clar, però és positiu. Per mi es resumeix en una frase: em sent més lliure.

Per poc que es deixin anar els del PP ens deixen veure la poteta del llop per sota de la pell del xotet, quin millor exemple que les paraules del senyor Arias Cañete, capitost del PP, sobre la immigració: "La mano de obra inmigrante no es cualificada. Ya no hay camareros como los de antes" o aquest altre titular, que no té pèrdua: Arias Cañete achaca a los extranjeros el colapso en las urgencias.

Tota la polèmica sorgeix per la idea "brillant" de Mariano Rajoy de fer signar un contracte als que arribin per comprometre'ls a respectar les costums d'Espanya. I té raó en Rubalcaba quan es demana: qui decidirà quines són les bones costums? 

Seran anar a missa cada diumenge, a una manifestació mensual, no tenir relacions abans del matrimoni, ni acceptar els matrimonis homosexuals,... ?

En fí, molt perdut veig el PP. Sinó quedau-vos amb la proposta d'avui: si el PP guanya sembrarà 1500 arbres per minut durant els propers 4 anys.

Espantats? Jo també, perque tal exageració només demostra que el compromís de Mariano d'avui és una xifra buida de contingut. Així no anam, senyors del PP. 

I els deixareu governar? En fi, amb barbaritats com les que proposen cada dia esper que arribem al famós 80 % per mantenir el país pel camí del progrés... i del seny. 

Resultarà que el president Zapatero és més bon cristià que en Rouco, en Martínez Camino i demés "defensors de la fe". Posa "l'altra galta", i els reconeix que poden demanar el vot pel PP, però que no haurien de parlar de terrorisme en campanya electoral. No sé si és exercici de tarannà ("Talante" en bon català) o una elegant manera de contestar a la famosa pastoral. En tot cas tenc la sensació que la cosa de posar l'altra galta els bisbes no ho practiquen. Supòs que no resultarà sorprenent que la intervenció dels bisbes en la campanya electoral m'hagi fet pensar precisament en la Bíblia, no debades, i com quasi tothom, he rebut una educació impregnada de catolicisme. Idò bé, he recordat aquell famós passatge:

Mc 12,13-17
Llavors li enviaren alguns dels fariseus i dels herodians per agafar-lo en alguna cosa que digués.
El van a trobar i li diuen: "Mestre, sabem que ets sincer i que no tens favoritismes per a ningú, ja que no mires la posició social dels homes, sinó que ensenyes de veritat el camí de Déu. ¿És permès de pagar l'impost al Cèsar o no? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?"
Ell, que coneixia la seva hipocresia, els digué: "Per què em voleu comprometre? Porteu-me un denari, perquè el vegi."
Ells la hi van donar. I ell els preguntà: "De qui són aquesta efígie i aquesta inscripció?" Ells contesten: "Del Cèsar."
Llavors Jesús els digué: "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu." I es van quedar atònits.

I encara més, rellegint la Bíblia es pot trobar algún interessant passatge referent a l'afició dels summes sacerdots per ficar el nas en política.

Jn 11,45-53
Els principals sacerdots i els fariseus, llavors, van convocar el consell i van dir: "Què hem de fer? Aquest home fa molts miracles.
Si el deixem fer, tothom creurà en ell, i els romans se'ns tiraran a sobre, destruiran el temple i, fins i tot, el país."
Un d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: "Vosaltres no ho sabeu entendre.
¿No compreneu que ens convé més que un home mori pel poble, que no pas que tota la nació es perdi?"
Això no va sortir d'ell mateix, sinó que, com que aquell any era el gran sacerdot, va profetitzar que Jesús havia de morir per la nació,
i també per tal d'aplegar, en un sol poble, els fills de Déu dispersats.
D'ençà d'aquell dia, estaven ben decidits a matar-lo.

Mirau per on, "el Llibre" (així, amb majúscules) té paràboles, exemples, històries que han guiat a la humanitat (o a part d'ella) durant uns dos mil anys, i ens il·lustra en la polèmica actual. No és la meva voluntat fer un sermó (viquipedia: Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana )... però m'inquieta la imatge del Caifàs, el gran sacerdot, fent aquesta reflexió, tan nacionalista per altra banda, de que "convé més que un home mori pel poble, que no pas que tota la nació es perdi". Reflexió que per ventura es podria compartir, però aquí hi ha el detall: són els "principals sacerdots i els fariseus" qui decideixen quin és el bé de la nació. No resulta sorprenentment propera l'escena?

 

... que naixia a Montpeller el Rei En Jaume, a qui deim "El Conqueridor". Enguany serà any de cel·lebracions amb aquest motiu, el primer acte a les 11 d'aquest matí al Consell de Mallorca. Des d'aquest bloc m'afegesc a la idea de recordar aquest dia publicant un fragment del "Libre dels Fets", i quin fragment més adeqat que aquell en el que el propi Rei conta com va néixer i com va ser escollit el seu nom:

E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ' la uespra de nostra dona sancta Maria Candaler. E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces, e deyen matines en la esglesia de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel portal cantaren: ¶ Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas, entram quant cantauen aquel cantich. E puys leuaren nos a sent Fermi e quant aquels quins portauen entraren per la esglesia de sent Fermi, cantauen: ¶ Benedictus Dominus Deus Israel.E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes. E feu fer ·XII· candeles totes de ·I· pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus duraria, que aquel nom auriem nos. E dura mes la de sent Jacme be ·III· dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme.

Ahir tenguerem una primera trobada per preparar la campanya electoral. De tots és sabut que la campanya de les eleccions generals implica menor mobilització a nivell local, per aquest motiu volguerem començar reunints els COmitès Electorals de Mallorca. El que havia de ser una jornada de treball es convertí també en un mediàtic aparador per presentar els candidats del PSOE de Mallorca a les llistes del Congrés i del Senat, encapçalats per Xavier Ramis al Senat i Antoni Garcies al Congrés, i amb el suport d'Elena Espinosa, ministra d'Agricultura, sentirem les primeres propostes del projecte Zapatero, que Garcies i Ramis representen a Balears i a Mallorca.

Molta gent omplia el local on ens haviem reunit, es respirava un moderat optimisme, tambe un lògic sentit de la responsabilitat ens embargava a tots. Pensam que ho tenim millor que mai, cert. Per això mateix creim que estam obligats a treure el millor resultat de la història.

Antoni Garcies no se'n va amagar del que pensa: si Unitat tregués un diputat seria a costa del PP, perque el Pp treurà menys vots que el PSOE a Balears, això seria tornar a la situació de 1986. Qui ha dit que és impossible? Les poques enquestes que hem conegut fins ara demostre un PP i un PSOE molt aprop l'un de l'altra, a pesar de la històrica fortalesa del PP balear.

Un missatge és clar, ens convé un nou govern Zapatero a Madrid... sabem el que és, ens ha permés tenir el nou Estatut, que incorpora millor finançament per Balears, com es veurà a mesura que s'apliqui. Però globalment Zapatero també ha representat dur més llibertat i més drets socials pel conjunt de la societat espanyola. El Govern de l'estat ja no demonitza els que pensen diferents, i en política exterior estam del bàndol d ela pau i de l'europeisme. Pel que fa a l'economia la desaceleració que s'intueix i es comença a veure demostra que hi ha una economia sòlida, i a més l'estat disposa d'un superàvit que pot revertir als ciutadans per incentivar l'economia (és la proposta dels 400 €)... front a això que hi ha? El Govern hipotètic de Rajoy, Acebes, Zaplana, Aguirre, Pizarro i els bisbes? Jutjau voltros mateixos.

Els candidats, d'esquerra a dreta: Aurora Bonnín (Congrés), Tolo Homar (Congrés), Pablo Martín(Congrés), Cati Calafat (suplent Senat), Marta Aguirre (Congrés), MAria Francisca Servera (Senat), Antoni Garcias (Congrés), Xavier Ramis (Senat), Míriam Muñoz (Congrés) i José Ángel Prieto (suplent al Senat), acompanyats de Francina Armengol, Francesc Antich i Elena Espinosa. Experiència, joventut, il·lusió, serietat... una candidatura guanyadora