Res Publica segons Cosme Bonet

Vàrem començar el mes de juliol demanant la celebració de plens del PArlament extraordinaris, amb les mesures de control del Govern corresponents, com són les preguntes o itnerpel·lacions a les que té dret l'oposició parlamentària en període ordinari. Res vàrem aconseguir, novament el PP es manté com a fidel escolanet del Govern i dedicà el juliol parlamentari només a aprovar algunes lleis i decrets llei del Govern de Bauzá, ni la més mínima concessió a l'acció i control del Govern per part de l'oposició, tota una declaració d'una forma de fer política.

Entre les lleis que motivaren aquests plens extraordinaris la Llei de Caça, nascuda de l'interés del Consell de Mallorca i, s'ha de dir, amb moltes modificacions que actualitzaven la noramtiva del 2006. De totes formes no va ser una llei exempta de la seva polèmica, a partir de l'aprovació d'aquesta llei els infants de 8 anys a les nostres illes poden anar a caçar, sense arma de foc, però poden matar l'animaló si s'escau. Tenim dubtes raonables sobre si això és la regulació més adient per tal de donar cobertura als nins o nines que acompanyen als seus pares o padrins o concos a caçar, hagués bastat crear la figura de l'acompanyant, però no volgueren negociar això, els nins havíen de ser considerats caçadors o sí o sí.

 

El dia d'avui ve marcat per l'ingrés en presó de l'ex-tresorer del PP, Luís Bárcenas, erem molts els que ens sorpreníem que aquesta passa encara no s'hagués donat, davant les informacions, alarmants informacions, sobre la fortuna que pressumptament té a diferents comptes bancaris a l'estranger, a paradisos fiscals. Que aquesta fortuna l'hagi fet amentre xercia un càrrec polític, o varis, perquè a més de tresorer va ser senador; i que es vinculi a una trama com la Gürtel, que podria implicar el finançament il·legal del partit en el govern, no fan més que alimentar l'alarma social, afeblir el Govern, precisament en un temps de crisi, i a un govern que no ha destacat pel seu encert, ans al contrari, ha provocat major desigualtat i contestació social com mai s'havia vist a Espanya.

A les Illes Balears la cosa ja fa anys que va grossa, si em permeten l'expressió. El darrer capítol de les corrptel·les locals és l'afetr "Ràdio Calvià", el Sr. Delgado estaria essent investigat per la seva acutació quan era batle de Calvià, es va sebre pre la premsa que la Guàrdia Civil demanva la seva imputació davant els indicis que tenia, i al resposta de l'actual conseller de Turisme no ha pogut ser més desafortunada, desmesurada, desencertada... barroera. Comparar la Guàrdia Civil amb "Torrente", menysprear així les investigacions de la policia judicial, quan el país està decebut, desencantat pel lamentable nombre de casos de corrupció, és el pitjor que pot fer, un membre d'un Govern autonòmic, que hauria d'haver estat desautoritzat immediatament pel seu president, no per la Delegada del Govern. Hauria d'haver estat cridat a l'ordre pel seu partit, pel Ministre del ram, en defensa de la Guàrdia Civil. No entrarem en el cas en concret, de moment.

En positiu. Avui hem presentat una Proposició de Llei al Parlament, ho han fet la portaveu Francina Armengol i el diputat Jaume Carbonero, proposam l'ampliació del Parc Marítim-terrestre de Cabrera, protegint la fauna marina que fa poc destacava la neta del gran Cousteau, i a partir d'un informe d'OCEANA que encarregà el Govern de les Illes Balears a anys, en época de Jaume Font. El medi ambient privilegiat pot ser el millor reclam pel turisme que alimenta la nostra economia. Disposar del major Parc Marítim-Terrestre de la Mediterània sens dubte seria un honor a destacar, com tenir la Serra de Tramuntana declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Fa pocs dies comentava que veient com la UNESCO declarava el mont Fuji com a Patrimoni de la Humanitat un se'n dona compte de la importància del que vàrem aconseguir tots els mallorquins. Esperava del Consell una celebració més popular, no en el sentit de tenir molts de càrrecs públics del Partit Popular escoltant discursos, sinó una celebració festiva, a on mostràssim l'orgull, no ja de les institucions, sinó dels ciutadans per aquesta gran fita. Però si la celebració la presideix gent que va mostrqar tan poc entusiasme per la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la Serra de Tramuntana, que ni tan sols hi va firmar a favor... per ventura ho entens tot.

 

Al matí he pogut assistir en representació del PSIB-PSOE, al Fòrum Ràdio Mallorca, avui hi havia en Jaume Font, president de Proposta per Les Illes. Ha avançat moltes de les propostes que a poc a poc van comentant, no entrarem aquí al detall, sí que vull valorar molt positivament el tarannà dialogant que ha volgut deixar ben clar, l'experiència em diu que amb en Jaume Font es poden arribar a acords, encara que siguin puntuals, tal com vàrem poder comprovar a Consell de Mallorca la legislatura passada.

Treballam en les propostes de nous plenaris extraordinaris, ara ja sabem que el Govern forçarà la convocatòria de dos o tres plenaris extraordinaris per aprovar lleis que han quedat pendents (molt bé, així ho havíem demanat noltros), i validar una sèrie de decrets-llei (molt malament, seguir governant per decret-llei condueix a eliminar transparència, debat polític, i de vegades fa que el Govern faci autèntics nyaps amb aquesta mala costum de governar per decret-llei).

Per la nostra part seguirem reivindicant que no basta amb convocar Plens del Parlament per tal que el Govern pugui acabar les feines que no ha fet durant el curs, com els mals estudiants, si em permeteu la comaprança, però un Parlament no és només una oficina de convalidació de decrets del Govern, és sobretot la casa de al sobirania del poble, i la meitat del poble té la seva veu a través dels diputats, dels representants electes, de l'oposició. Per tant, la feina del Parlament és coixa si no s'accepta que l'oposició pugui exercir el seu dret estatutari, ans constitucional, a fer la tasca de control i fiscalització de l'acció del Govern. Que el PP s'hi negui només demostrarà la covardia política del Govern i del partit que li dóna suport, poc oberts o ben tancats al diàleg i al·lèrgics a la crítica.

Una cita per acabar el primer dietari d'estiu: "Hi ha gent que no vol que s’escrigui, es parli o es pensi en català, són els mateixos que no volen que es parli, s’escrigui o es pensi" Ovidi Montllor.
    

Dimarts passat el conseller Company va haver de comparéixer al Ple per explicar la liquidació del tren Manacor-Artà, a petició del PSIB-PSOE. El debat tengué poca repercussió mediàtica, al coincidir amb altres temes molt greus també tractats en aquell Ple de dimarts, com fou la mort del jove senegalès per una incorrecta atenció sanitària.

Per això vos reproduesc el debat, extret del Diari de Sessions del Parlament de les Illes Balears, per si és del vostre interès:

II. Interpel·lació RGE núm. 9435/12, presentada pelGrup Parlamentari Socialista, relativa a política del Governen matèria ferroviària.LA SRA. PRESIDENTA:Passam ara al segon punt de l’ordre del dia que correspon aldebat de la InterpelAlació RGE núm. 9435/12, presentada pelGrup Parlamentari Socialista, relativa a política del Govern enmatèria ferroviària.En nom del Grup Parlamentari Socialista, té la paraula el Sr.Cosme Bonet, per un temps de deu minuts.EL SR. BONET I BONET:Bé, idò gràcies, Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats.Sr. Conseller, ha dit vostè avui precisament que el tren deLlevant mai no s’hauria d’haver començat i a la fi, a la fi hemparlat clar. No li vengui de nou que avui parlem del tren deLlevant, bàsicament.II. Interpel·lació RGE núm. 9435/12, presentada pelGrup Parlamentari Socialista, relativa a política del Governen matèria ferroviària.LA SRA. PRESIDENTA:Passam ara al segon punt de l’ordre del dia que correspon aldebat de la InterpelAlació RGE núm. 9435/12, presentada pelGrup Parlamentari Socialista, relativa a política del Govern enmatèria ferroviària.En nom del Grup Parlamentari Socialista, té la paraula el Sr.Cosme Bonet, per un temps de deu minuts.

Ens trobam a mitja legislatura i dos anys els ha costat dir laveritat, mostrar realment el que tenien intenció de fer amb elprojecte de tren de Llevant, acabarem amb les vies verdes i lasuspensió definitiva que ja insinuaven vostès, l’agost del 2011.Era el juliol del 2011 quan, des del Govern, filtraven quesuspenien de forma indefinida les obres per a la finalització deltren Manacor-Artà, i ja donaven per fet que els doblers delministeri no arribarien. Això ho afirmaven a la premsa, tot justdesprés d’haver trepitjat els despatxos de les conselleries i haembullat la troca fins al 19 d’abril d’enguany, quan el Governha acordat iniciar la resolució dels contractes d’obres de laconstrucció de la línia ferroviària Manacor-Artà, i entre lesgestions que se li encomanen en aquest acord a vostè i al jaexvicepresident, Sr. Aguiló, figura en primer lloc la negociacióamb les empreses adjudicatàries per a la resolució i liquidaciódels contractes, els únics, aquestes empreses, que possiblement

en treuran un benefici econòmic de tot plegat.

 S’ha de dir que no ens sorprèn molt la resolució del temaprincipal, de polèmica que hem tengut oposició i govern enmatèria ferroviària durant aquests dos anys, el tren de Llevant,motiu de discrepància fonamental en matèria de projectes, i defutur, perquè la resta d’actuacions, com pot ser l’electrificació,no ha estat més que una continuació dels projectes iniciats,d’aquells que precisament figuraven en el conveni ferroviari,també motiu de polèmica o, més ben dit, motiu de menyspreuper part del PP durant aquests anys i ara, definitivament,

enterrat per vostès.

 Idò, Sr. Company, s’ha acabat ballar la Yenka, ja no anamuna passa endavant i una passa enrere, ara totes són cap enrere.Li hem dit en diverses ocasions i li ho repetirem avui: vostès nocreuen en el tren com alternativa de transport públic, no hicreuen, no valoren els avantatges que pugui tenir desostenibilitat, d’alternativa al transport per carretera i per tant,de manera combinada amb l’electrificació, degenerar menorCO2. No li ho hem dit només nosaltres, els ho han dit desd’entitats ciutadanes i ecologistes, li han dit darrerament que ésnegligent i irresponsable abandonar unes obres com les del trende Llevant, a partir d’ara un moment a la inoperància.També han dit de vostès, associacions ciutadanes defensoresdel ferrocarril, que actuen amb criteris purament ideològics i nosocials, sense entendre la importància del ferrocarril per aMallorca, negant-se a tenir una visió de futur i li he de dir que

ho compartim plenament.

 Aquest és un dels temes principals, la manca de visió defutur que demostren, la incapacitat de tenir una negociacióseriosa i amb resultats amb el Ministeri de Foment, però, comhan de fer cas al Ministeri de Foment al Govern balear si vostèsmateixos són els primers que han dejectat el conveni des delprimer dia? I això, malgrat que fa menys d’un mes vostèsmateix, Sr. Company, deia a una comissió d’aquest parlamentque feia un reivindicació continuada de les inversions de l’Estat,amb un resultat ben magre hem de dir, amb una total incapacitatper tombar la Sra. Pastor o per inoperants o perquè el seuobjectiu ha estat des del principi liquidar el projecte.Per tot això ens trobam avui interpelAlant-vos, Sr. Conseller,sobre la liquidació del tren de Llevant, i aquest és el dubteprincipal que ens agradaria que aclarís i que se sinceràs davantaquest parlament i davant l’opinió pública: han deixat elprojecte abandonat perquè no hi creuen ni hi han cregut mai,com ha insinuat avui mateix o perquè han estat absolutamentincapaços d’aconseguir finançament? Cap de les respostes eldeixarà molt bé, Sr. Conseller, des del nostre punt de vista.Per una banda perquè si ha deixat el projecte abandonat, sides d’un principi tenia clar que no s’havia de continuar, idò haenganat vostè durant un any i mig o dos els batlles, a tota la gentque demanava la continuació del projecte, als batlles i els ha dit-i està escrit en premsa-, els va dir que la primera opció quetenia era la continuació del projecte, però deixant caure sempreallò de les vies verdes que finalment és el que faran, un llarg ienorme passeig, símbol o monument com s’ha dit a la seva

inoperància.

 Tornant a la pregunta, si la resposta és que no continua perla incapacitat d’aconseguir finançament, idò tampoc no eldeixarà molt bé, ni a vostè ni al Govern al qual pertany ni al seupresident, quina influència té el Govern de les Illes Balears aMadrid? Cap ni una si hem d’atendre a la realitat que ens

trobam avui.

 Això és el que pensam, a Madrid ni els escolten. Ja es vaveure a la tramitació del pressuposts generals de l’Estat, a la cuad’inversions per a comunitats autònomes, aquells pressupostsque el president deia que eren absolutament injustos i als qualsno varen ser capaços d’esmenar. D’aquells pressuposts nomésen varen treure un compromís, una declaració d’intencions, pel

qual encara no hem vist ni un cèntim d’euro per pagar el conveni de carreteres.

És que resulta que quan vostès negocien(...) un pressupost que perjudica les Illes Balears tenen clar quehan de prioritzar les carreteres i no el ferrocarril, això ha estatsempre així, vostès quan aposten per la inversió opten percarreteres i ens parlen de desmesura quan només les autopistesd’Eivissa ens han costat 520 milions que pagarem durant totauna generació, 25 anys, això demostren els fets, Sr. Company.Vist el que ha anat succeint -i tenim ja una bona part delegislatura esgotada- començam a tenir un relat, començam faveure un sentit en la seva actuació, no són els primers que esdediquen a dejectar el tren com a mitjà de transport públic, aMallorca n’hi ha una llarga tradició. Menysprear el tren i alabarel transport per carretera, ho hem sentit al Partit Popular actual,certament, però també se sentia als anys seixanta el plefranquisme, quan es varen començar a tancar línies senceres detren a Mallorca com Palma-Santanyí el 64 o Santa Maria-

Felanitx el 67.

 Mirin, quasi tots els pobles que hem tengut tren i que l’hemvist desaparèixer tenim una història a contar sobre aquest fet icuriosament de Ses Salines a Artà totes s’assemblen. Al final dela història sempre et deixen caure la sospita que algú esbeneficiava de la desaparició d’una línia de tren, beneficiava aqui tenia l’exclusiva, exclusiva que en el meu poble es vaconvertir en sinònim d’autobús, l’exclusiva, deien nosaltres, unaparaula que incorporarem al diccionari de la llengua salinera, talera el pes de l’operació econòmica o negoci que feien alguns

amb aquesta desaparició del tren.

 No dic que cinquanta anys després passi el mateix, que fosel que passàs, però sí que sembla que vostès segueixen el mateixestat d’opinió, que les nostres illes són massa petites per tenir

una xarxa ferroviària.

 Era vostè qui des d’aquesta mateixa tribuna ens parlava delspagesos desenfeinats o pagesos senyors amb poques feines quees dedicaven a fer control de passatgers als vagons del tren deManacor, Sr. Company, avui ens podem estalviar exempleshumorístics, devem ser l’únic territori d’Europa on encaraentenem que la desaparició del tren és un signe de modernitat,l’únic país on es parla amb menyspreu de trens i tramvies, i elPartit Popular és portaveu d’aquest estat d’opinió.El sistema de transport, tren o bus, és també un componentmés definitori del model de creixement que es vol imposar enun país. Les carreteres van lligades a l’ocupació massiva deterritori per a nuclis urbans. És un model especulatiu on elsdoblers públics es gasten en caríssimes infraestructures,autopistes com algunes que ja hem esmentat, per propiciar unextraordinari negoci immobiliari i del sector d’automoció. Eltren, en canvi, comunica nuclis urbans propiciant la contencióurbanística, estalvi i protecció del territori, les infraestructuressón austeres i econòmiques i no hi ha lloc a l’especulació ni abeneficis immobiliaris ni ocupació excessiva del camp, ni morts

per accidents, si m’apura.

 Només s’han recuperat línies de tren, hem de recordar-ho,sota governs progressistes. El PP, sí, ens va deixar una herència:el metro, aquell metro tan costós i ara una via verda al Llevant,sols un govern progressista va aconseguir un conveni per 443milions d’euros, un conveni que vostès han dejectat, hanmenyspreat i no han defensat en cap moment i que és l’excusaara per liquidar el tren de Llevant, un conveni del qual es riuen,com se n’han rigut avui mateix, però bé que han inaugurat obresque s’han fet gràcies al conveni, com l’electrificació fins a Incaque la varen inaugurar amb tota una comitiva de devers 200persones, alts càrrecs, batlles... encapçalats pel president i per

vostè.

 Anunciava vostè en aquell moment fins i tot les següentsinversions d’electrificació a Manacor, a Sa Pobla, de 35 milions,de 17 milions, parlava, les quantitats exactes que figuraven alconveni per a aquests mateixos projectes, per tant, molt dedejectar el conveni, però al final han inaugurat a costa d’aquest

conveni.

 Mirin, no els discutirem els terminis. Podríem entendre quedes del ministeri els demanassin aportar menys quantitat anual,que els demanassin redactar un conveni nou, però no podemacceptar aquesta rendició en tota regla que han fet, rendició en

tota regla, bandera blanca.

 Si segueixen amb l’aplicació de l’acord del Consell deGovern del 19 d’abril, ens trobaran frontalment en contra,naturalment, però només a l’oposició, els batlles ja han avisatque estudien les vies judicials per obligar-lo a complir, elsmembre de la plataforma ciutadana anuncien mobilitzacions i amés fan càlculs sobre el cost de liquidació, 8, 12 milions d’eurosde la mateixa liquidació i -diuen- indemnitzacions que podrienarribar a 25 milions d’euros, no ho sé, vostè ens ho podriaaclarir avui ja que en té l’oportunitat, perquè vostè hoargumenta amb informes d’Advocacia i de situació econòmica,informes que desconeixem i aprofit per demanar-li una mica deceleritat en la tramesa d’aquests informes que ja li hem demanat

per via parlamentària.

 Han decidit liquidar un projecte d’amplíssim suport sociali institucional i crec que ho han fet d’amagat, sense avisar, senseuna sola telefonada als batlles, sense donar la cara, ni tan solsals seus correligionaris del Partit Popular de Llevant ques’havien sumat a les unanimitats dels seus ajuntamentsdemanant que es continuassin les obres.El que més greu ens sap és que després de dos anys de donarvoltes, de marejar la perdiu, de cercar na Maria per la cuina hanacabat on varen començar. Tenim la sensació que des del primerdia tenien decidit tancar aquesta obra. Per tant, no l’han lluitadani un sol dia amb vertader convenciment per aconseguir lapròrroga, renovació del conveni o un nou conveni fins i tot. Jali ho dic, no m’hagués semblat una mala solució.Als resultats ens remetem, després de dos anys de donar-livoltes no són capaços de recordar a la ministra que ella mateixaté previst al seu pla d’infraestructures de transport i habitatge elconveni pel tren la Mallorca, dins els annexos, que no s’aferrinvostès a la possibilitat de finançar i acabar les obres, que noprefereixin lluitar en lloc de tancar, no podem entendre querenunciïn a dur una inversió pública cap a les illes amb els llocsde feina que això generaria, perquè tots els problemes que abansha esmentat vostè tenien solució, si s’haguessin posat a fer feinael primer dia, refacin un projecte per a Manacor, posin-se a

negociar amb aquest ajuntament.

 Ens sembla irresponsable, Sr. Company, i molt trist ques’hagin rendit d’aquesta manera i hagin decidit liquidar unprojecte, com li deia, amb tant de suport social i institucional.

Moltes gràcies.

 

(Alguns aplaudiments)

 LA SRA. PRESIDENTA:Té la paraula el representant del Govern, Sr. Gabriel

Company, per un temps de deu minuts.

 EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDIAMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):Moltes gràcies, Sra. Presidenta. Sr. Bonet, recentment ja emva tocar explicar la política de mobilitat d’aquest govern. Javaig dir que la política de mobilitat no només és la partferroviària, sinó que hi ha molta més cosa a dir. Sembla que pera vostès no n’hi ha i a més sembla que la política ferroviàriaalmanco en allò en què m’interpelAla, que era la política generaldel Govern en matèria ferroviària, sembla que només parlam delManacor-Artà, és dir del non nato Manacor-Artà, bé.Li vull recordar que quan parlam de mobilitat parlam demoure’s d’una manera eficaç, d’una manera ràpida, segura isostenible. Un model eficaç perquè és un recurs públic el queempram i no admet capricis. Sé que aquesta paraula no elsagrada gens, però no admet pagar 14 euros, com he dit fa unaestona, per un servei que podem tenir per 1 euro.Per tant, primer de tot hem de ser eficaços, no podemgestionar ni un minut més sense conèixer la informació bàsicadel tren, no podem -i crec que no ho hem fet, perquè després elsdiré les xifres- continuar perdent passatgers com es perdien entemporades anteriors, sinó que els hem d’augmentar que és elque hem fet quan hem millorat el servei de mobilitat a través

d’autobús.

 També li deia una modalitat ràpida, crec que no importatornar-li repetir que desplaçar-se des d’Artà a Palma amb dueshores i vint minuts no és gaire ràpid, d’acord? Per tant, això ésel que vostès havien dissenyat com a model de mobilitat.Mobilitat segura, bé, entenc en aquest cas tota la mobilitatque estava prevista és segura, i un mobilitat sostenible. És clar,Sr. Bonet, sostenible econòmica i socialment que a més vostès,a això, ho tenen clar perquè ho han dit de manera reiterada, queeconòmicament ha de ser sostenible. Per tant, crec que aquestesquatre paraules és el que hem de continuar cercant.Continuen sent plenament vigents els principis enumeratsque vaig dir el novembre del 2011 i aquesta conselleria, en lalínia marcada pel Govern de les Illes Balears desenvoluparàtotes les iniciatives sobre criteris d’austeritat, transparència i

rigor econòmic.

 Farem un repàs. La Llei de transports i mobilitat, aquesta lleique ja ha passat l’exposició pública, una llei que l’hemretardada perquè volíem conèixer l’abast de la modificació dela LOT a nivell estatal, per a nosaltres era molt prudent conèixerels canvis normatius nacionals. Bé, en aquesta llei tractaremsobre les especificitats pròpies del nostre transport, de tot eltransport públic, perquè vostès -ja dic- continuen emparrats aparlar només de transport ferroviari quan nosaltres estamemparrats a parlar de transport públic.Eficiència en les operacions regulars. Continuam treballanten aquesta matèria, insistesc que l’eficiència és fonamental pera nosaltres, capricis, els menys possibles o cap ni un i aquíparlam tant d’autobús com de tren.Hem passat ja més de disset mesos des de l’entrada del’anomenat Pla d’eficiència del transport regular per carreterai li he de dir que hem transportat exactament el mateix nombrede viatges que l’any 2011, però amb 2.200.000 euros menys delque ens costava. Per tant, el servei es dóna el mateix i fins i totmillor i ens ha costat 2.200.000 euros menys. Les dadesd’ocupació mitjana dels nostres vehicles s’ha incrementat en un16%. Per tant, crec que aquí ja començam a veure el que és

gestionar i gestionar el millor possible.

 El sistema de transport regular per carretera està en contínuamillora, tant a nivell extern, que és el que perceben elsciutadans, com de manera interna, recollint informació,informació que després s’ha de bolcar per millorar dia a dia totel transport. En aquest sentit, tant podem parlar de millores fetesa la zona de Calvià, a la reordenació del servei de Sant Joan, onvostè en cert moment em va dir que l’havíem deixatincomunicat i està més ben comunicat que mai, noves paradesa Cala Murada i a S’Espinagar, petites millores al servei

d’Andratx, etc.

 Especial esment en aquest apartat hem de fer al serveiferroviari que des de principi de legislatura fa esforços perarribar a un punt de gestió mínimament admissible. Com bé sapvostè, però convé que ho sàpiga tothom, tenim SFM, unaempresa que ens costa a tots els ciutadans de les Illes Balears 75milions d’euros anuals i només en factura un 6 milions, 5 o 6milions d’euros. Evidentment, si fos una empresa normal icorrent estaria... faria molt d’anys que estaria difunta.Treballam en dues línies, incrementar tot el que es pugui,dins una situació normal, els ingressos i també disminuir el quesón les despeses. Quant a ingressos, ho saben vostès també,instalAlarem el sistema de barreres tarifàries de què s’haguessinpogut preocupar envers de gastar doblers a altres bandes des defa ja molt de temps. Amb aquest sistema el que es pretén és nonomés recaptar més, sinó també tenir una informació molt mésfidedigna i no pegar a pens, com devien fer vostès perquèevidentment no tenien informació suficienteSi parlam de planificació, serà una matèria molt importanten la futura llei de transports. És a dir, deixarà molt clar aquestallei que es pot fer el que es pot fer, però el que no és viable desdel punt de vista econòmic, social i mediambiental no es podràfer. Per exemple, no es podrà dur endavant gastar 190 milionsd’euros amb una inversió com la que vostès varen proposar peral pla.... per al pla... vaja, per al Llevant, de Manacor a Artàtenint en compte que només tenien previst en el millor dels

casos moure 500.000 passatgers.

 Parlant del tren, que és el que realment ens importa, aquestgovern té molt clar la política a seguir en matèria ferroviària,passant per l’eficiència d’un sistema de transports que s’hademostrat totalment insostenible. Supòs que estarem d’acordamb aquesta afirmació, que un sistema que ingressa 6 milionsd’euros, més o manco, i té un cost d’un 75, és a dir, tenim undèficit de 70 milions d’euros anuals, això és insostenible i si nohi estan d’acord, idò, lògicament tenim definicions d’economia

sostenible molt diferents.

 En aquests moments difícils i... complint nosaltres el quepensam que s’ha de fer en inversions en xarxa ferroviària li diréque no en farem cap ni una que no vagi encaminada a millorari modernitzar la xarxa que ja tenim. És una cosa que els he retretde manera continuada. Crec que vostès es varen engatar d’èxitper una qüestió ideològica i varen anar a fer volar coloms entreManacor i Artà quan hi havia moltíssimes de coses definides amés en el Pla director sectorial de transports com a prioritaris

que vostès no dugueren a terme.

 Per tant, la nostra política de mobilitat ferroviària respondràa allò que els he enumerat, ens hem de preocupar de lamodernització de la nostra xarxa, i ja hem parlat abans delprojecte de barreres tarifàries, però també hem de parlar de lamodernització dels nostres sistemes d’ajuda d’explotació, delssistemes d’informació al viatger, dels nostres sistemes remots

d’informació i gestió, etc.

 Per tant, el nostre treball va en aquesta línia. Que ningú noesperi que ens posem a fer en aquests moments noves xarxesque incrementin el quilometratge de la xarxa ferroviària. No hofarem senzillament perquè no tenim doblers per fer-ho, peròtambé perquè creim que no és el millor sistema de mobilitat quetenim en aquests moments, implantació de noves xarxes que totssabem que són econòmicament inviables i li he de dir també, Sr.

Bonet, que ho són les pagui qui les pagui.

 No passen a ser viables en el moment en què les paguiMadrid, continuen sent inviables perquè després algú els ha demantenir i li ho he dit, només..., moltes vegades han dit que elsnúmeros que traiem, no ho són, no són bons, avui només li hedonat una divisió, que ha de fer, eh?, dèficit d’explotació, vostèsap perfectament de què xerr, ha tengut àrees d’economia i pertant, aquest món no li ha de venir de nou, dèficit d’explotaciódividit entre els viatgers que el seu estudi diu que tendrem.Per tant, en aquesta... de Manacor-Artà, idò els he de dir quecreiem que és... bé, és una inversió ideològica i ens sap molt degreu haver de repetir, repetir i repetir, una obra ideològica ons’encarreguen els trens un mes abans d’encarregar l’estudi dedemanda, no un mes abans de tenir-lo, dia 3 de juliol de 2009vostès encarregaren els trens i dia 3 d’agost, dia 4 d’agost perdó,un mes i un dia després encarregaren, adjudicaren el primerestudi de demanda, és a dir, vostès es tiraren a fer l’obra sense

saber què tenien entre mans.

 Això del primer estudi, que després no els va agradar i aldesembre de 2009, bastants de mesos després, adjudicaren elsegon estudi de demanda i al setembre de 2010 els entreguen elsegon estudi de demanda. A aquestes alçades, ja havien licitatun grapat de milions d’euros, cent i busques o dos-cents, és adir, sense haver tingut encara l’estudi de demanda a les mans.Això, almanco permeti’m que li digui que és d’un irresponsable

total.

 Miri, si feim la comparació de l’obra adjudicada amb elsdoblers que tenien del conveni ferroviari, vostès adjudicaren 3milions d’euros, perdó, tenien 3 milions d’euros el 2008 in’adjudicaren 2; el 2009 tenien 25 milions d’euros in’adjudicaren 80 ja; el 2010, aquí ja la frenada, el fre de mà jano hi era, eh?, el de peu ja s’havia cremat, el 2010 tenien 15milions d’euros del conveni ferroviari i n’adjudicaren 144,3,144 contra 15 que en tenien, i el 2011 en tenien 14 i mig in’adjudicaren 3,1, ja varen tornar a trobar el fre de mà, però entot això, escolti, és que el que ens han deixat ha estat unpanorama realment molt complicat d’adreçar.No és creure més o manco en el tren, és que vostès nocreuen en l’autobús, no creuen en altra cosa que no sigui el tren,bé, crec que aquí hi ha molt a parlar, però hauríem de posar unpoquet de seny i coneixement, que sé que vostè en té, Sr. Bonet,i en aquest cas el que ha d’entendre és que el que ens vàremtrobar allà no..., no..., sé cert que a vostè no li hagués agradatque li deixassin un panorama com el que em varen deixar a mi.De totes maneres, millorarem tota la xarxa que tenim enaquests moments, tot el que puguem, mirarem d’aconseguir elmàxim doblers per fer determinades inversions que sí creim quesón priorità

Aquesta setmana al Parlament hem pogut parlar de temes que afecten a la nostra gent jove, problemes com la manca d'ocupació, la necesistat de soritr a cercar feina a l'estranger... qüestions importants, que l'oposició duu a debat a al seu del poder legislatiu autonòmic, tot preocupats perquè percebem una notable passivitat del Govern, particularment pel que fa a la joventut illenca.

 

Ahir, dijous, tenguerem oportunitat de fer algunes preguntes al Conseller d'Educació, Cultura i Universtitats, que en part també gestiona ocupació i joventut, que no és poca cosa, sobre la política de joventut que està aplicant el Govern de les Illes Balears. La resposta va ser decebedora, vam constatar com més d'un any després de que els SOCIALISTES duguessim una proposta de fer un PLA D'OCUPACIÓ JUVENIL per les Illes Balears, aquest ni tan sols s'ha començat a treballar, ni a estudiar, ni a negociar.

No només això, vivim una época en que totes les polítiques de joventut han passat a un segon terme, les retallades, l'austeritat, justifiquen, per Bosch i el PP, que el Govern liquidi l'organisme de participació dels joves de les Illes Balears, el Consell de la Joventut, justifica que es deixin de fer programes de prevenció de la SIDA, d'educació sexual, de formació en valors, d'associacionisme,... reduint la política de joventut a temps lliure i informació juvenil, justificant la desaparició de programes com els de Salut perquè "la conselleria de salut ja ho fa", aquesta afirmació del conseller és precisament un retrocés de 30 anys en polítiques per als joves, s'abandona la transversalitat, la idea dels programes integrals de joventut, per tornar a unes Direccions Generals de Joventut que només es dediquen als albergs juvenils, a la informació i al Carnet Jove. Demostra la manca d'interés d'aquest Gover i del PP en la política per a joves.

No només això, va afirmar el Conseller que l'emigració de joves, 3000 de les illes entre 2007 i 2012, és una "aventura", per noltros és un drama, un problema social perque la nostra societat és incapaç de donar oportunitats a la generació més ben formada de la història. Front a aquesta situació tenim un cert "cofoïsme" del Govern que en això hi veu oportunitats (per alguns sí, no ho negam) i una programes europeus que funcionen. Pot ser els programes europeus funcionen, és la societat illenca i el Govern d'aquí el que no funciona.

I un breu esment a la infància, que hem posam ben a posta al títol, i és que ahir durant el matí vaig poder adreçar una pregunta al Director General d'IB3 sobre la programació infantil de la televisió pública. Aquesta es redueix a uns 40 minuts cada dematí, excepte els diumenges on l'equifit minutatge baixa a 20, deixant-ne 50 per la Santa Missa. El Director General s'excusava de no oferir programació infantil en la llengua pròpia de les Illes Balears enviant-hos a veure les televisions generalistes o sobretot els canals especialitzats, en castellà tots ells, li vaig poder dir que si els nostres infants havien de veure programació adreçada a ells en la seva llengua mare ens estava convidant a sintonitzar Canal 33.

En definitiva, tan poc prioritaris són els nins i nines per IB3 com ho són els joves pel conseller Bosch.

 

 

 

Ha vengut el vice-secretari d'organització del PP estatal per afirmar que "el PP és el partit més transparent d'Espanya", el mateix dia en que se sabia que el PP no troba els papers de la seva comptabilitat dels anys de 1990 a 1995. No ens sorprèn tal afirmació venint de la persona que va dir que no es podia acomiadar a Sepúlveda (ex de Mato, investigat per Gurtel) perquè era "funcionari" del partit, i que efectivament va ser acomiadat poques setmanes després, o que va afirmar que hi havia d'haver limitacions a la llibertat de premsa... en fí. Algú hauria de recordar-li que tanta transparència és una autèntica novetat al PP de les Illes Balears, que tot ha estat part d'una operació per ocultar els embulls de la incompatibilitat, diguem-ne suposada, de l'oficina de farmàcia del President amb l'exercici de la presidència del Govern de les Illes Balears. Fa més d'un any que el PP es nega a mostrar les declaracions de béns i activitats del President al Parlament, i només les ha fetes públiques quan s'hi ha vist abocat per les circumstàncies. Ve Floriano precisament quan creixen els rumors de la desconfiança del PP estatal cap al PP balear.

I mentrestant, seguim sense sebre si l'incompliment del dèficit implicarà, com va amenaçar Montoro, una nova destralada als serveis públics i als drets socials dels illencs. Això és el que ens importa, és el que demanam setmana rera setmana al Parlament, de fet és la pregunta que la Portaveu socialista, Francina Armengol, hagués dirigit al President Bauzá aquest dimarts si no fos de viatge a Rússia... amb Delgado, precisament a Rússia. Tots recordam Rasputín. I precisament Delgado. Basta llegir els diaris d'aquest cap de setmana. 

Beatriu d’Holanda abdica, renuncia, dimiteix del seu càrrec, la més alta magistratura en qualsevol república, la figura del cap de l’estat. La reina Beatriu fa com la seva mare Juliana o la seva padrina Guillermina, i aquest fet, que s’inscriu dins el que ja podríem considerar una manera de fer de la Corona dels Països Baixos, provoca un debat a Espanya, a la única monarquia supervivent del sud d’Europa, descomptant per suposat el Principat de Mònaco.

 

A Espanya la Corona es veu més qüestionada en aquests temps que en cap altre moment des de la restauració dels Borbons al capdavant del regne a la mort del dictador que governà com si fos un monarca absolut, sense atrevir-se mai a cenyir-se la corona. El debat es produeix en un temps de profunda crisi econòmica i institucional, de desprestigi de la política, sí, però també d’institucions com la Corona que sempre havien gaudit d’un prestigi per damunt de les anades i vengudes de la política, un prestigi guanyat amb el procés de la Transició, amb el paper que tingué Joan Carles al 23F (no entrarem en teories conspiratòries ara), i amb una certa tranquil·litat que donava al conjunt de les institucions la simpatia de la que gaudia entre l’opinió pública la figura del monarca.

Tot això ara es posa en qüestió, i no és un tema menor l’aprofitament personal que ha intentat fer una part de la família, el genre Urdangarín, direm pressumptament, de la seva situació privilegiada. Si no parlàssim d’un càrrec vitalici que pren un sentit col·lectiu i familiar (la Corona, la Casa del Rei, la Família Reial, la Dinastia…) no ens trobaríem en aquesta situació, si parlàssim del profit tret per un familiar d’un expresident de la República, no tendríem motiu per fer-nos tantes preguntes sobre el model d’estat, una qüestió que molts volien entendre superada pel paper històric de Joan Carles a la Transició i posterior consolidació de la Democràcia espanyola.

Vivim un temps en que tot es posa en qüestió i ens adonam que ningú ho havia previst, la Casa Reial reacciona amb lentitud i amb sorpresa a aquesta nova situació d’impopularitat. Però no només això, ara resulta que en gairebé 35 anys de Constitució ningú havia pensat en la necessitat de redactar la Llei Orgànica de l'abdicació, que preveu la Constitució al seu article 57. 5.:” Les abdicacions i les renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s’esdevingui en l’ordre de successió a la Corona es resoldran amb una llei orgànica.” Ens podem remuntar a la tradició? Antecedents històrics immediats en tenim pocs, cap diría jo, per suposat cap aplicable. De fet, si feim un breu repàs a la historia contemporània d’Espanya, resulta inquietant. Fem memòria, Joan Carles succeeix com a cap de l’estat a un militar, a un dictador, mancat de cap tipus de legitimitat democràtica i que va mantenir-se al poder fins a la seva mort. Franco succeïa per la força de les armes a Manuel Azaña, president de la República democràticament elegit, finalitzant el seu mandat amb el final d’una Guerra Civil. Azaña succeïa a Niceto Alcalá-Zamora, qui tampoc va culminar el seu mandat sinó que va ser destituït per les Corts en virtut d’una previsió constitucional. Alcalá-Zamora fou el cap de l’estat que succeïa a Alfons XIII, abdicat i exilat en virtut de la derrota electoral d’abril de 1931… cal remuntar-nos a Amadeu de Savoia per trobar un rei que abdicàs, que succeí per cert a Isabel II, també derrocada per una revolució… en fí. De tot menys estabilitat o antecedents en els quals inspirar-se davant una eventual abdicació de Joan Carles. Qui havia de pensar que fiàvem la solidesa de la institució monàrquica al carisma de Joan Carles? Una institució que no es renova periòdicament per les urnes, que no rep una actualització de la seva legitimitat democràtica cada pocs anys, necessita altres tipus de legitimitat, la història, la tradició solen ser les que sustenten les monarquies encara supervivents al món actual, però també per un esforç de modernitzar-se, d’adaptar-se als nous temps, d’assolir el reconeixement de l’opinió pública per altres vies.

En aquest temps en que tot es qüestiona, més que en cap altre moment des de la mort de Franco, la monarquia espanyola necessita renovar-se, actualitzar-se, molta gent considera esgotat el crèdit de legitimitat aconseguit per Joan Carles. Curiosament qualsevol intent de retocar la Constitució per actualitzar la monarquia xocarà amb la por a una república que tengueren els constituents, que blindaren el títol II, complicant qualsevol intent de modificació i dificultant així la introducció dels canvis que vinguéssim com a lògica evolució de la societat, valgui d’exemple la preeminència dels fills sobre les filles en l’ordre successori ("La successió al tron seguirà l’ordre regular de primogenitura i de representació, i serà preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, l’home a la dona, i en el mateix sexe la persona major a la menor...") que xoca amb la idea de igualtat de gènere àmpliament assumida per la societat espanyola actual.

 

Una institució vitalícia i hereditària, anacrònica en una democràcia del segle XXI, necessita una capacitat d’adaptació als temps per renovar periòdicament la seva legitimitat, i resulta sorprenent que en 35 anys ningú es plantejàs que Joan Carles per ventura hauria de plantejar-se l’abdicació, i que pot ser les normes de successió tradicionals xocarien amb els valors d’una societat moderna. I tot això, enmig del cas Noós on per desgràcia les Illes Balears tenim un paper destacat, l’herència del PP que governà del 2003-2007, herència enverinada, tan enverinada que ha contaminat fins i tot la més alta institució de l’estat, encara que sigui indirectament.

 

 

PD: L'article que explica el procés de reforma constitucional pel que afecta a La Corona. 

Article 168

1. Si es proposava la revisió total de la Constitució o una de parcial que afectés el títol preliminar, el capítol segon, secció 1a del títol I, o el títol II, es procedirà a l’aprovació del principi per majoria dels dos terços de cada cambra, i a la dissolució immediata de les Corts.

2. Les cambres elegides hauran de ratificar la decisió i procedir a l’estudi del nou text constitucional, que haurà de ser aprovat per majoria dels dos terços de les dues cambres.

3. Aprovada la reforma per les Corts Generals, se sotmetrà a referèndum per a la seva ratificació.

El 2 de desembre es commemoren els 30 ays de l’arribada de Felipe González a la presidència del Govern espanyol, si no tenim en compte les presidències de Largo Caballero i Negrín assumides enmig de la Guerra Civil, es pot dir que en una situació de normalitat democràtica va ser el primer cop que un socialista assumia la direcció del poder executiu a la història d’Espanya, “Felipe” hi arribava, el 1982, amb 40 anys. Havia assumit la direcció del Partit Socialista Obrer Espanyol a Suresnes, el 1974, amb tan sols 32 anys. Havia pres lse regnes d’un Partit que s’estava modernitzant, rejovenint després dels anys grisos de la Dictadura, assumí el Govern amb una majoria parlamentària crec que irrepetible, en ambdós casos moments històrics a on Espanya estava marcada per la dictadura (amb Franco viu i a l’exili el 1974, i amb un cop d’estat molt recent el 1981) i un país pel subdesenvolupament de l’estat espanyol. Quan deixà la presidència del Govern i la secretaria general del PSOE, el 1996, deixava un país a on s’havia implantat un estat democràtic, un estat del benestar, homologable a la resta de repúbliques europees, amb les que compartíem la construcció del que avui és la Unió Europea, a la que havíem entrat el 1986, de la mà del Govern de Felipe González, culminant una aspiració de modernització i europeïtzació d’Espanya que només era un anhel des de 1898, per posar-hi una data significativa.

 

Cap altra generació tendrà l’oportunitat de poder fer tant pel seu país com la generació que representa Felipe González, per la història d’Espanya i per la història del socialisme democràtic. “Felipe” representa la generació dels socialistes de la post-dictadura, la primera d’elles, la dels que visqueren la transició, la creació del sistema actual, són els pares fundadors del socialisme o de la socialdemocràcia espanyola actual, els de l’època heroica de ls Corts Constituents i del 23F, de la victòria del 82, del que ja hem esmentat: la creació de l’estat del benestar, l’entrada a Europa, la modernització, en definitiva, d’Espanya.

Hi ha hagut una segona generació, la que ha representat José Luís Rodríguez Zapatero, amb totes les llums i ombres, encara males de destriar perquè no tenim la perspectiva històrica necessària. Però sens dubte ha estat una segona generació. Zapatero arribà a la secretaria general del PSOE en un moment de gran decepció i neguit del Partit, perdre el Govern després de 14 anys semblava que havia de ser una dificultat insuperable, però el procés pel qual va arribar a secretari general ens serví de catarsi, ens permeté recuperar la il·lusió, impulsar unes idees i una manera de fer més modernes, impulsar tot un programa de drets i llibertats civils, de nous drets socials com l’atenció a la dependència, que foren una realitat, especialment durant la primera legislatura. Zapatero arribà a secretari general amb 39 anys, i a president del Govern amb 43. Ara, en el moment de la pitjor crisi econòmica en 80 anys, una crisi que ha desmuntat governs i ideologies que pensàvem fortament consolidades, vegeu Sarkozy i el que està passant ara amb el seu partit la UMP, troba el Partit Socialista en una situació en que necessita novament, com el 2000, i segurament com el 1974, una nova catarsi, una actualització, una adaptació als nous temps, un “aggiornamento”. Hem de mantenir el bagatge dels nostres valors històrics que, cal recordar-ho i reivindicar-ho, han impulsat des de 1879 la democratització, l’assoliment de drets socials i llibertats a tot el país, i també han contribuït al reconeixement de la realitat plurinacional i pluricultural de l’estat espanyol. Sense aquest bagatge no s’entén el Partit Socialista de Felipe, de Zapatero, ni s’entendrà el que hagi de sorgir de la situació actual. En el darrer Congrés tenguerem oportunitat de revisar i rectificar moltes de les polítiques que es varen fer des del darrer Govern, parlarem de retorn als valors, de major contacte amb la societat civil, de representar novament la veu dels que no tenen veu. No serà un procés senzill, no serà un procés fàcil. I sobretot: és un procés que ha de liderar i ha de consolidar la tercera generació de socialistes de la democràcia de 1978. L’energia i la visió d’aquesta tercera generació pot ser és imprescindible per sortir reforçats d’aquest procés. És el moment de prendre el pols a un nou moment històric, diferent de qualsevol altre del passat, i per adaptar-nos-hi amb garanties ho haurà de fer la gent que entengui el moment, la tercera generació. Una generació que va créixer amb Felipe González de president i que ara li pertocarà defensar el llegat d’aquells primers governs socialistes, els drets socials assolits després de la dictadura, 50 anys més tard que la resta d’Europa, i que ara, amb l’excusa de la crisi, de l’austeritat estèril, de les polítiques necons desapareixen. Els socialistes, que tant vam fer des del Govern per implantar i fer possibles aquests drets, hem de ser els primers en les línies de defensa d’aquests valors, i els primers en proposar les fórmules per sotmetre la dictadura dels mercats, recuperant, un cop més, aquella afirmació d’un socialista històric, Fernando de los Ríos: si volem que l’home sigui lliure, haurem de fer a l’economia esclava. Aquest és el repte dels nous temps, aquest serà el repte dels socialistes de la tercera generació de la democràcia espanyola.

Conegut l’avanç (ja que no el detall) dels Pressuposts de les Illes Balears per al 2013, una cosa podem concloure, l’ortodoxia de que feia gala el vicepresident econòmic des de fa gairebé any i mig, i que era la recepta mágica per recuperar la confiança i sortir de la crisi, ha fracassat, i ha sigut enterrat pel mateix Govern que presumia del seu suposat liberalisme econòmic i denunciava el fracàs de l’intervencionisme. Idò ara ens torbam amb uns pressuposts que decideixen augmentar els imposts, anant contra un dels dogmes o dels manaments d’aquest liberalisme econòmic.

A IB3 fa pocs dies encara es titulava: "el grup socialista ha criticat que no apliqui l’impost de patrimoni, que suposaria recaptar 30 milions d’euros. Josep Ignasi Aguiló ha afirmat que les mesures que aplica el Govern ja donen resultats." Això fa menys d’una setmana, o recordar que després d’aplicar el cèntim sanitari a la benzina afirmaven que no pujarien impostos. I a tot això, els nous imposts arriben després de constatar que els retalls ni aturen el dèficit de la Comunitat, ni recuperen la confiança dels mercats.

Un pensa, que haurien d’haver aplicat la pujada d’imposts a grans patrimonis, per exemple, abans d’aprofundir en la recessió amb les retallades indiscriminades.

A tot això, si a més pensam que en aquest sistema capitalista en que vivim els economistes i polítics que suposadament defensen el liberalisme econòmic ens pretenen convèncer de que un gran banc (o una gran concessionària pública) no pot tenir pèrdues, sinó que l’estat ha d’acudir al seu rescat... alguna cosa no funciona en aquesta teoria del liberalisme econòmic, una de les característiques del capitalisme no és precisament assumir les pèrdues del risc?

Vivim temps estranys, un temps en que els liberals econòmics defensen la intervenció de l’estat i la pujada d’imposts, mentre ens atrapen en el seu discurs sobre la reducció del dèficit, en el fons el que trobarem serà la gran diferència real entre la dreta i l’esquerra, la dreta desmantetlla l’estat del benestar, dient-nos que és inassumible, però on queda la justícia social? Aquest çes el sentit de l'estat del benestar que hem de defensar des de l'esquerra, des del socialisme.

Deix aquí la meva intervenció a la proposició conjunta que presentàrem els dos grups de l'oposició demanant al Govern el manteniment de la Fundació Memòria Democràtica :

1)     Proposició no de llei RGE núm. 3764/12, presentada pels Grups Parlamentaris Socialista i PSM-Iniciativaverds- Entesa i Més per Menorca, relativa a manteniment de la Fundació Memòria Democràtica (rectificada mitjançant l'escrit RGE núm. 3767/12). Dèiem que aquesta moció, l’hem presentada de forma conjunta perquè coincidim en la voluntat que s’expressa al mateix títol del manteniment d’aquesta entitat, la fundació, i ve motivada per la decisió del Govern d’aprovar la desaparició d’aquesta fundació balear a la memòria democràtica. Crec que val la pena fer una mica d’antecedents, d’aquest concepte de memòria històrica i de memòria democràtica. D’uns anys ençà té una certa importància a la vida política i social espanyola. Va culminar d’alguna manera la pressió que feien aquelles associacions com l’Associació per a la recuperació de la memòria històrica o el Fòrum per la memòria que varen començar a donar-se a conèixer per la feina de rescat de les restes dels represaliats pels sublevats per la guerra civil i que varen introduir aquest tema dins l’agenda política espanyola.

(segueix...)

Això, com deim, culmina en una llei, la Llei de memòria històrica, aprovada pel Congrés dels Diputats el 31 d’octubre de l’any 2007. D’alguna manera aquesta llei, ja a la seva mateixa exposició de motius tot i que importants col·lectius d’aquest moviment de la memòria històrica la varen considerar insuficient, venia a cobrir un forat que existia després de la transició que pels motius especials que es donaren en aquell moment, per ventura no s’havia parlat suficientment de tota una sèrie de persones que havent donat la vida o havent desaparegut no havien estat reconegudes de cap manera ni tampoc no havien tingut, diríem, el reconeixement que mereixien perquè en molts de casos, en tots els casos, són víctimes de judicis injustos. Em permetré citar alguns paràgrafs literals d’aquesta exposició de motius de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com de memòria històrica: “Es la hora así de que la democracia española y las generaciones vivas que hoy disfrutan de ella honren y recuperen para siempre a todos los que directamente padecieron las injusticias y agravios producidos por unos u otros motivos políticos o ideológicos o de creencias religiosas en aquellos dolorosos periodos de nuestra historia, desde luego a quienes perdieron la vida, con ellos a sus familias, también a quienes perdieron su libertad alpadecer prisión, deportación, confiscación de sus bienes, trabajos forzosos o internamientos en campos de concentración dentro o fuera de nuestras fronteras”.Més endavant ja amb un aspecte més concret i referint-se als articles 11 a 14 d’aquesta llei: “atendiendo también en este ámbito una muy legítima demanda de no pocos ciudadanos que ignoran el paradero de sus familiares, algunos aun en fosas comunes prevén medidas y instrumentos para que las administraciones públicas faciliten a los interesados que lo soliciten las tareas de localización y en su caso identificación de los desaparecidos como una última prueba de respeto hacia ellos”.Crec que això, aquesta previsió de la mateixa llei de la memòria històrica, que com dic hi va haver col·lectius que la varen considerar insuficient, és una mostra del respecte de devem com a societat democràtica a uns fets que no hem d’oblidar, precisament, sinó tenir-los molt presents sempre.És el reconeixement des d’un punt de vista humà a unes persones, a unes famílies que han hagut de viure durant diverses generacions sense saber on tenen enterrats els seus morts. Crec que aquest és el primer... la primera qüestió moral que hauríem de tenir davant quan parlam de la recuperació de la memòriahistòrica.El Govern va promoure, idò, durant la legislatura passada la creació d’aquesta fundació balear de la memòria democràtica que no és aliena als objectius que es marcava aquesta llei de memòria històrica, tot i que com deim possiblement no responia exactament al que volia ser aquella llei, no n’és unaconseqüència directa, però sí que podem dir que està dins aquesta mateixa línia dels esforços de les administracions públiques espanyoles durant aquests darrers anys de recuperar la memòria, de rendir aquest respecte a aquestes víctimes de la guerra civil.S’informava en el seu moment que el Govern promouria la localització de foses comunes en les nostres illes, de fet, sigui per via oral que ha passat de pares a fills, se sap pràcticament o se sospita on són aquestes foses comunes, les més importants, a les nostres illes, on hi ha hagut camps de concentració ocamps de tancament, on aquestes famílies saben o sospiten que hi tenen els seus familiars.La fundació, per tant, es marcava com un dels objectius elaborar un mapa per identificar foses dins el territori balear, però a més l’entitat volia promoure la recuperació moral de la memòria personal i familiar de qui va patir persecució durant la guerra civil i la dictadura en compliment d’aquests objectius que ja hem esmentat de la memòria històrica. Idò bé, la dotación inicial que es donava a aquesta fundació balear de la memòria democràtica -i feim esment a la dotació econòmica perquè precisament aquest ha estat l’únic argument esgrimit pel govern actual per procedir a la supressió d’aquesta fundació, liquidació d’aquesta fundació- és de 30.000 euros.Sabem que les polítiques d’austeritat són les polítiques de moda, les que ho justifiquen tot durant aquesta legislatura, qualsevol cosa per immoral que sigui està justificada en pro d’aquesta política d’austeritat, en pro d’aquesta, d'aquesta voluntat d’acabar en tot el que soni a herència rebuda. Jo els recordaré l’informe d’Amnistia Internacional del 9 de maig del 2012, que diu literalment: “No se garantiza a las víctimas y a los familiares de la guerra civil y del franquismo ninguno de los derechos humanos relativos al acceso efectivo a la justicia que incluye la obligación del Estado de investigar, el derecho a saber y el derecho a una reparación, muy al contrario la pauta de actuación de los jueces y fiscales ha sido la desestimación generalizada de las denuncias presentadas”, no només això, a les Illes Balears ens afegim a aquesta vergonya denunciada per Amnistia Internacional suprimint l’únic instrument del qual gaudia el Govern de les Illes Balears que era precisament aquesta fundació que tot just acabava de començar les seves feines. Per tant, contra aquesta immoralitat que representa fer desaparèixer aquesta fundació, per 30.000 euros, que són com les trenta monedes de la vergonya, les trenta monedes bíbliques, nosaltres proposam que aquest parlament insti el Govern a mantenir aquesta fundació balear a la memòria democràtica, que en racionalitzi -amb aquest neollenguatge que tant els agrada el funcionament i el pressupost, però que la mantengui per un mínim de dignitat democràtica.Moltes gràcies.

Hem sabut aquests dies que una empresa s'ha adjudicat la gestió de l'escorxador de Palma, aquesta empresa ho ha aconseguit per 185.000 € tot i que serà compensada per l'Ajuntament de Palma i per la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori amb uns 355.000 €. Fa dues setmanes TORNAVEM a interessar-nos sobre la LIQUIDACIÓ de CARN ILLA, l'empresa pública que fins ara gestionava l'Escorxador de Palma.

I.2) Pregunta RGE núm. 2945/12, de l'Hble. Diputat Sr.
Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,
relativa a liquidació de Carn Illa.
Ara per formular la segona pregunta RGE núm. 2945/12,
relativa a liquidació de Carn Illa, intervé el diputat del Grup
Parlamentari Socialista el Sr. Cosme Bonet i Bonet, com sap,
per deu minuts.
EL SR. BONET I BONET:
Gràcies, Sr. President. Hem acabat parlant de competències
i en la pregunta que li presentava ara segurament també en
parlarem perquè els escorxadors són competència dels ens
locals, com molt bé ens ha recordat en diferents ocasions a
través de distintes preguntes, escrites també, que ha formulat
aquest diputat a la Conselleria d’Agricultura.
Això no lleva que fins ara el Govern fos el principal soci
d’una empresa pública que donava servei a l’escorxador de
Palma i amb aquest motiu d’alguna manera cobria des del
Govern de les Illes Balears una necessitat, que era mantenir
obert l’escorxador de Palma i com hem recordat en altres
ocasions que hem pogut parlar d’aquest tema alguna empresa
amb una colAlaboració públic privada i a més interinstitucional,
no?, amb colAlaboració de l’Ajuntament de Palma, Govern i
distints operadors privats que, a poc a poc, com que la qüestió
no ha donat benefici, ha duit a la liquidació de l’empresa
pública.
De vegades les preguntes de totes maneres perden actualitat,
perquè és clar a aquestes alçades demanar-li quines solucions
pensa donar als problemes creats per la liquidació de Carn Illa
quan ja estam al procés de fer el concurs i que la gestió de
l’escorxador de Palma l’assumeixi algun operador privat..., clar,
aquesta pregunta va ser presentada el 24 d’abril del 2012, han
passat molts de mesos i han passat moltes coses; entre altres
coses ha passat..., s’ha demostrat, pels motius que sigui, que pot
explicar si vol o no, que els escorxadors de la part forana han
242 ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012
donat suficient cobertura a les necessitats que hi ha hagut fins
ara i si no, expliqui’ns-ho, quin és el problema que hi ha hagut.
Supòs que la solució..., així com està formulada la pregunta
em podria dir que és l’adjudicació i que sigui un operador privat
qui se n’encarregui, és possible, però mentrestant hi ha hagut
una certa provisionalitat que el sector des de distints àmbits i
amb veus i portaveus molt diferents ha considerat perjudicial
per al sector, no? Llegíem una opinió de la Mesa agrària de
Mallorca que deia que el problema és que s’ha tancat
l’escorxador de Palma sense que la resta d’instalAlacions
estiguin preparades per cobrir-ne les necessitats. Recordaré que
vostè ens va dir que no s’improvisava, però la sensació que la
resta hem tengut és que sí, que s’improvisava.
La preocupació del sector anava més enllà. ASAJA Balears
alertava que el tancament de l’escorxador de Palma suposava
una pèrdua mensual de 75.000 euros. Això, si comptam maig,
juny, juliol, agost, setembre, si féssim la suma del càlcul que en
el seu moment feia ASAJA Balears parlaríem d’una pèrdua de
375.000 euros durant tots aquests mesos, i continua, fins que
estigui adjudicat i en ple rendiment el nou escorxador per tant,
no sé... si s’ha gestionat de la millor manera possible.
El mateix diari recordava, aquí, que vostè havia dit que no
es podria permetre el tancament de l’escorxador de Palma, idò
sí, al final el que hem tengut és aquesta.... nosaltres ho
definirem com a improvisació perquè no ho podem definir
d’altra manera. Crec que avalen la nostra sensació
d’improvisació les denúncies i les queixes que hem hagut de
saber mitjançant els mitjans o directament d’alguns d’aquests
gestors, per part dels gestors dels escorxadors que se n’han
hagut de fer càrrec.
Com sabíem aquests dies el pes fonamental l’ha duit
Manacor, amb un 65% dels animals, és l’únic que se n’ha pogut
fer càrrec del ramat boví, i Felanitx, bé, Inca pràcticament ha fet
molt poca cosa, no?
Reclamaven ja fa mesos inversions per millorar les
instalAlacions, l’Ajuntament de Manacor feia saber una xifra de
50.000 euros, una xifra rodona, havien augmentat molt la
capacitat, el nombre de peces que havien matat, havien hagut
d’augmentar els horaris i contractar més matadors. Tot això ens
ho contaven, ho hem sabut i tot això ens preocupa. No només
això, sinó que han hagut d’assumir el tractament dels residus
animals, els ajuntaments, per exemple, han hagut d’enviar els
MER a Lleida a un preu de 90 euros, tona més transport i la
resta l’han enviat a TIRME a 130 euros/tona. Per tant, tot això
és un cost per als ajuntaments que, és clar, crec que el que
tocava a la conselleria era donar una mà a aquests ajuntaments.
El que ens hagués agradat sentir, el que ens hagués agradat
saber és que durant aquest mesos s’hagués posat una línia
d’ajudes per ajudar a millorar i perfeccionar els sistemes tant a
Manacor com a Felanitx. De fet, des de la conselleria es fa
afirmar que estarien disposats a donar una mà -això entre
cometes- i què s’ha fet? La resposta que ens donava vostè dia 3
de maig, aquest tema ens va sortir en motiu d’una altra
pregunta, és que tenia molt clar el que havia de fer, però, què ha
fet?, nosaltres tenim la sensació que al final no ha donat una mà
als ajuntaments, almenys fins a aquest moment.
El 7 de juny debatíem i aprovàvem i acordàvem amb el grup
popular...
EL SR. PRESIDENT:
Sr. Bonet, vagi acabant, per favor.
EL SR. BONET I BONET:
És el final de la meva intervenció, Sr. President. Acordàvem
amb el Grup Parlamentari Popular instar-lo a donar una ràpida
solució, i el Grup Parlamentari Popular reconeixia precisament
en aquesta comissió, en nom del Govern, que el tancament
havia afectat el sector.
Per tant, ens hagués agradat conèixer no només el problemes
que ha generat el tancament durant tots aquests mesos de Carn
Illa, sinó les solucions que la conselleria... haver posat damunt
la taula per als altres escorxadors. Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Li contesta el Sr. Company i Bauzá, per deu minuts.
EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDI
AMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):
Molt bé, moltes gràcies, Sr. President. Moltes gràcies, Sr.
Bonet. Efectivament, n’hem parlat algunes vegades, en pla
oficial i en pla oficiós quan ens hem trobat, és un assumpte que
ens preocupava a tots i que tots des d’un primer moment teníem
ben clar que el tancament de l’escorxador de Palma ens duria
molts de problemes i que per sortir del pas el de Manacor i el de
Felanitx ens podrien servir.
Ho dic perquè la improvisació no hi era, ens ho vàrem
estudiar durant una sèrie de mesos i sabíem que per sortir del
pas ho podíem mirar. És veritat que hi havia veus que deien -
veus interessades, lògicament, en els negocis respectius- que
Felanitx i Manacor bastaven per matar tot el que..., o per
sacrificar tot el que s’havia de sacrificar. Bé, però darrere de tot
sabem també que hi ha els interessos empresarials de cadascuna
de les bandes. A l’hora de la veritat també, des d’un primer
moment, teníem ben clar que aniríem molt ajustats, molt
ajustats i que de fet amb animals, el que deim nosaltres animals
grossos -vaques, vedells, cavalls...-, hem tengut un problema
enorme, alguns se’n sacrifiquen, encara que pocs, idò que aquí
ballàvem molt, molt ajustadets. També és veritat que des de
totes les organitzacions professionals agràries se’ns manifestava
la importància de mantenir obert l’escorxador de Palma i crec
que en això també vàrem coincidir totes les forces polítiques,
que és necessari o era necessari i continua essent necessari que
estigui obert.
ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012 243
El que hem diu, quines solucions, idò les mateixes, la cosa
està ja pràcticament a punt, les solucions que vàrem dir que es
donarien eren que traspassaríem el que era la gestió de Carn Illa
cap a una empresa privada. Fèiem comptes fer-ho així, una cosa
que és tan senzilla dins una empresa privada idò resulta que dins
les empreses públiques i dins l’Administració, bé, és
complicadíssim. Això si haguessin estat un parell d’empreses
privades, totalment i absolutament, haguéssim fet el traspàs
d’accions i ja hagués estat. Aquí tenim tots els procediments que
tenim, que crec que en algunes ocasions són molt necessaris,
etc., però que en altres ocasions el que fan és posar traves i
d’aquí supòs que surt aquella dita de las cosas de palacio van
despacio, no?, i tal vegada hi van massa perquè ens estam
autoinfligint, no autoimposant normativa, sinó que ens l’estam
autoinfligint en alguns casos.
Ho dic perquè jo com a conseller he patit això a sobre, haver
de lluitar contra la mateixa administració per fer entendre que
el millor seria no arribar a tancar l’escorxador, sinó fer un
traspàs del que era Carn Illa cap a una empresa privada, bé i
m’han dit que no, ni parlar-ne. Això ens ha retardat la història.
Efectivament, com ha dit vostè aquestes competències són
municipals, així figura a les diferents normatives, però des d’un
primer moment, no ens hem volgut amagar per la importància
que té això per a la ramaderia.
A mi m’agrada recordar sempre d’on venim i, home!, d’on
venim és que l’any 2000 es decideix transformar en públic o que
una empresa pública, que és Carn Illa, SA, comenci a explotar
l’escorxador. Això és el que es decideix l’any 2000, bé, durant
el pacte de progrés, el primer pacte de progrés concretament, i
s’ha anat evolucionat.
Què ha costat això al Govern, que no tenia competències en
aquest tema? Idò, miri, l’any 2004, 700.000 euros pràcticament;
l’any 2005, 869; l’any 2006, 758; l’any 2007, 1.051.000 euros;
l’any 2008, 1.111.000 euros; l’any 2009, 1.161.000 euros; l’any
2010, 1.161.000 i l’any 2011, 935.000 euros. Això és que s’ha
hagut de posar damunt l’esquena el Govern a través de la
Conselleria d’Agricultura perquè era la que ho pagava tot, crec
que a un error..., des d’un primer moment que ens ve amb el
pecat original l’any 2000, però bé, ...
Què deim nosaltres quan entram? Mirin, no podem continuar
així, no pot ser que ens continuï costant una mitjana d’1 milió
d’euros aquest escorxador i, per tant, estam disposats -com deia
vostè -entre cometes- a donar una mà des de la conselleria
perquè creim que l’escorxador de Palma és molt important i és
necessari a més, encara que n’hi hagi que diguin que no, que no,
a l’hora de la veritat quan estrenys de bon de veres, dius
“home!, és necessari, eh?”. Bé, podem passar per una temporada
d’interinitat o d’estar un poquet així com estam, però n’hem de
sortir com més prest millor. Li he reconèixer que m’hagués
agradat haver-ne sortit fa un estol de mesos, igual que -n’estic
segur- vostè també pensa el mateix.
Bé, però venim d’aquí i deim “no, nosaltres... disposar d’una
quantitat molt més baixa que això per donar una mà, sempre i
quan també des de l’ajuntament es manifesti que hi ha interès a
tenir l’escorxador”, així es va manifestar durant aquests darrers
mesos, deixant ben clar que les instalAlacions de l’escorxador
són de Mercapalma, que dins Mercapalma hi ha l’Ajuntament
de Palma i hi ha Mercasa, que aquest conseller ha hagut de fer
gestions al més alt nivell, vol dir amb el ministre Arias Cañete
i amb el president de Mercasa, perquè ens donassin una mà
perquè tampoc no estava molt alineada la cosa, eh?, vull dir que
això ha estat una lluita continuada per arribar a poder mantenir
l’escorxador dins Mercapalma. I com? Idò explotat per
empreses privades. De fet, l’ajuntament juntament amb
Mercapalma ha estat el que ha pres les regnes i ha començat a
fer tot un procés de selecció que si no hi ha res de nou en pocs
dies em diuen que pot estar amb una empresa ja funcionant.
Nosaltres, com a conselleria, estam disposats a donar una
mà, juntament amb l’ajuntament, perquè... ho comprenem, que
és molt mal de fer passar d’unes pèrdues d’1 milió d’euros a
zero, és molt mal de fer, aleshores donem una mà perquè es
mantingui un servei que és bàsic amb l’expectativa que des de
l’empresa privada es puguin donar les màximes solucions.
Dia 28 de juliol del 2012 Mercapalma va treure on anunci on
es deia qui es volia presentar, no es va presentar..., hi va haver
dues empreses que varen anar a demanar informació, però cap
ni una no es va banyar i cap ni una no en va voler saber res. Dia
16 d’agost, l’Ajuntament de Palma torna fer una segona
publicació, tot això a mitjans de comunicació, etc., i diuen que
mira, des de les administracions... l’Ajuntament de Palma vol
mirar d’ajudar, varen fer una sèrie d’estudis i creien que amb
uns 355.000 euros... i ens diuen que ens demanen -avui encara
crec que surt en premsa o ahir- colAlaboració, sempre els hem dit
que estam disposats -en aquell cas perquè parlam d’un
escorxador de referència- a donar una mà. I les notícies que tenc
és que ara pràcticament estan a la fase final de tramitació i que
dins la primera setmana d’octubre la comissió liquidadora de
Carn Illa, que encara actua, podria fer el traspàs a aquesta nova
empresa que es triï per part de Mercapalma.
Aquest és el procediment que tenim i a partir d’aquí posar
una altra vegada en funcionament tot de cara a donar el millor
servei a la ramaderia de les Illes Balears. Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Company. Ara en torn de rèplica, Sr. Bonet, té
vostè cinc minuts.
EL SR. BONET I BONET:
Gràcies, Sr. President. M’ha parlat d’antecedents, però no ho
ha dit tot.
Ha recordat el deute pel qual el Govern es va veure obligat
a assumir, obligat o va decidir assumir una gestió que havia
arribat a tenir aquest dèficit tan important i que es multiplicava
cada any i que, per tant, era inassumible. Vull recordar que
l’any 2000, ha dit vostè, pacte de progrés, certament, d’acord
amb qui tenia la competència, com molt bé ha recordat. Qui
tenia la competència municipal, local, tal com ens han insistit
cada vegada, era l’Ajuntament de Palma, el batle Sr. Joan
244 ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012
Fageda, ho dic perquè aquí les mans... tots... a vegades oblidam
el Sr. Joan Fageda i ens en recordam del conseller
d’Agricultura, però crec que en aquells moments va ser la
solució unànime amb la qual tothom va estar d’acord, en la qual
a més va participar algunes de les empreses privades més
significatives del sector a les Illes Balears.
Per tant, crec que en aquest moment no podem fer un retret
a la gent que va prendre aquella decisió l’any 2000 perquè es va
prendre una decisió d’una gran unanimitat, on hi coincidíem el
Partit Popular des de l’Ajuntament de Palma, el Pacte de
Progrés al Govern de les Illes Balears i alguns dels empresaris
més significatius d’aquest sector en aquest país mitjançant les
seves empreses..., supòs que per extreure la mateixa conclusió
amb la qual vostè ha acabat la intervenció: per donar el millor
servei possible al sector ramader de les Illes Balears.
La liquidació, també hem de recordar per completar aquests
antecedents, ja era un acord o que ja estava... que ho tenia ben
clar l’anterior junta durant el govern anterior. Per tant en tot
això no tenim molt més a dir. Nosaltres criticam la
provisionalitat, la interinitat, i les solucions esperarem a veure
com funcionen. Nosaltres crec que no tirarem la pedra abans de
veure si la cosa funciona o no funciona, evidentment.
Nosaltres hem criticat la provisionalitat i la interinitat que
hem vist. Puc entendre totes les dificultats de caire legal que
s’hagin trobat, però per ventura ho haurien hagut d’estudiar
abans o haver pensat la solució, això és el que jo li he dit, i la
solució provisional ha estat Manacor i Felanitx, que han cobert
el buit que ha quedat a Palma. Per això jo crec que mereixen,
amb les crítiques que s’hagin de fer o no, un cert reconeixement
i l’ajuda de la conselleria. Si l’ajuda de la conselleria durant
tants d’anys, des de l’any 2000, ha pogut ajudar l’Ajuntament
de Palma en la seva competència de la gestió de l’escorxador
municipal, també deu poder ajudar, per aquests quatre o cinc
mesos, la feina que han fet servint tot Mallorca els escorxadors
de Manacor o Felanitx, ajuntaments amb molta menys capacitat
pressupostària que la que té l’Ajuntament de Palma, per suposat.
La gran solució que vostès plantegen és la gestió de
l’escorxador a través d’una empresa privada, és el seu model, és
el que prediquen pertot, però l’empresa privada va allà on hi ha
negoci, no va a fer un servei públic. A vegades els serveis
públics, i en això és en el que diferim vostès i nosaltres, els
serveis públics a vegades costen doblers, perquè a vegades a
l’empresa privada no li interessa prestar un servei públic; dubt
que trobi una empresa privada que vulgui donar llum, posar
fanals a canvi de no res; al final això ho ha d’assumir un
ajuntament i pagar l’electricitat, no és vera?
Jo crec que està molt bé que ens recordi que és una
competència municipals quan ens parla d’antecedents, i que ho
ens recordi quan li feim la pregunta de quines mesures ha pres
la conselleria per garantir el servei d’escorxador, i ens fa tot un
informe jurídic de l’Advocacia de la CAIB que diu que
escorxadors, mercats i llotges centrals són competències (...)
locals, i després de tota una sèrie d’antecedents que no citaré pel
temps limitat que tenim, conclou que no es troba entre les
competències de la comunitat autònoma ni del seu sector
instrumental la prestació del servei que ens ocupa de
competència clarament local. No obstant l’assenyalat punt, és
conscients que el tancament de l’escorxador de Mercapalma,
explotat per Carn Illa, afecta negativament a la ramaderia
mallorquina, i per tot això va fixar el següent criteri polític: la
dissolució i liquidació de Carn Illa, SA, s’ha de fer de manera
que la iniciativa privada en el menor espai de temps possible
pugui reiniciar la seva activitat llogant Mercapalma,
instalAlacions d’escorxador, cambres frigorífiques, etc., sense
cap càrrega o agreujament que pugui tenir el seu origen en
l’extinta Carn Illa.
D’acord. Fins aquí tot perfecte. Nosaltres el que posam en
dubte és que al final acabam allà on començàvem, que hi
haurem de posar doblers: 200.000 euros per part del Govern,
segons informacions a la premsa; l’Ajuntament de Palma,
155.000. D’acord, no és un milió d’euros ni són moltes pèrdues,
però d’alguna manera és competència local però al mateix
temps tornam al fet que necessita l’ajuda de la Conselleria
d’Agricultura per mantenir-se. Aquesta iniciativa privada no
deu veure el negoci molt clar quan demana ajuda. Per tant
aquest sentit, si és necessari ajudar aquesta empresa privada, la
que sigui, perquè gestioni l’escorxador de Palma per garantir
que estigui obert l’escorxador de Palma, endavant. Nosaltres
creim que va en coherència amb el que deim. A vegades un
servei públic necessita que les administracions públiques
garanteixin que es presti aquest servei públic, i en aquest cas
crec que la conselleria fa bé, si és necessari per trobar un
operador que ho gestioni, de posar-hi doblers.
Què li demanam? Que si poden trobar 200.000 euros per a
l’escorxador de Palma, cerquin també un parell de desenes de
mils d’euros per ajudar en els problemes que hagin pogut tenir
els escorxadors de Manacor i Felanitx, com a mínim pel trasllat
dels residus animals que, com sabem, és un bon problema si no
es tracten.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Bonet. En torn de contrarèplica intervé ara el Sr.
Company, i té vostè cinc minuts.
EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDI
AMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):
Estupend, moltes gràcies, Sr. President. Abans no he pensat
a dir-li allò dels residus animals, que efectivament som
conscients que tenim un problema, i l’altre dia en el ple també
li ho vaig comentar; possiblement és que tampoc no ens hem
trobat per comentar-ho. Nosaltres quan entràrem ens trobàrem
que l’eliminació de residus animals, així com estava muntat, ens
costava 292 euros per tona, perquè es duien a Girona a destruir.
Nosaltres aquí vàrem dir que el consell insular tenia una sèrie de
competències i que s’havia de començar també a comprometre
el Consell de Mallorca amb aquests residus. Vàrem passar de
292 euros que ens trobàrem a 131 euros per tona, que era el preu
de tarifa. A partir d’aquí, des de fa un temps cap aquí, els
residus només es pagaven ja a 131 euros.
ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012 245
Però a més a més el que vàrem dir és que s’ha de fer una
millor gestió des dels mateixos escorxadors perquè el que feien
era enviar molts de residus -supòs que en devem poder parlar-,
és a dir, les butzes mateixes sense buidar, etc.; això du molta
d’aigua. El que es fa és fer una gestió millor i després només
s’han de tractar molt menys volum i molts menys quilos. Això
ens du també que s’ha disminuït molt el que s’havia de menester
per pagar això.
Però és que ara el pròxim bot és, Sr. Bonet, que és aquí on
jo no li he comentat i li ho hauria d’haver comentat,
possiblement, o bé, si vostè també m’ho hagués demanat li ho
hagués dit, vull dir que ens partirem les culpes entre vostè i jo,
passarem, si no hi ha res de nou, que només han de pagar 40
euros per tona. És a dir, venim de 292 que ens trobàrem a 40
euros per tona. Això entenc jo que és un gran èxit pel que són
els residus que es generin i sobretot pel que suposarà per al
compte de resultats dels escorxadors.
Dit això el tema de residus animals està bastant enfocat. Jo
no tenc clar si en els escorxadors de Manacor i Felanitx...; el
que m’arriba és que, a ells, els agradaria continuar així, i no
conec cap empresa, perquè són empreses privades que els duen,
amb un suport a Manacor des de l’ajuntament, i també amb un
suport a Felanitx de l’ajuntament, perquè realment no està
cobrant, o Ramaders Agrupats, que és la que ho explota, no
paga ni un euro de lloguer, paga 1 pesseta, que és així com es va
fer. I dic això i no voldria que s’entengués negativament, al
contrari, crec que el cas de Ramaders Agrupats és un model a
seguir, és una empresa que ha tengut premi nacional pel que fan,
etc.; és a dir, jo sempre he bravejat de tenir una empresa com
Ramaders Agrupats fent feina a l’escorxador de Felanitx. Però
sé cert que tant una com l’altra estan més interessades a
continuar així que a aturar. Això vol dir que no tenen pèrdues,
d’aqueixa situació d’interinitat que tenim no n’han tret cap
pèrdua ni una, perquè si no em demanarien, em forçarien,
perquè l’avantatge és que són coneguts, amics fins i tot, i
colAlaboradors, tant els d’una banda com els de l’altra, meus
particulars a nivell professional quan abans estava en altres
responsabilitats.
I efectivament, com diu vostè una empresa quan veu que no
hi ha negoci, no hi ha negoci. Què ens passa amb allò de
l’escorxador de Palma? Idò que, d’unes pèrdues d’1 milió
d’euros, jo vull veure quin és l’empresari que és capaç de
rebaixar-les a zero. A posta ningú no es presenta; la primera
vegada que es diu “qui vol explotar l’escorxador?”, ningú no es
presenta. Què es fa?, idò una sèrie de feines tècniques per veure
realment fins on es podria arribar per veure que qualcú pogués
estar interessat, i a posta es diu més o manco de sortir amb unes
xifres aproximades a aquells 350.000 euros des de l’ajuntament,
que ha fet les corresponents indagacions, i a nosaltres també
se’ns ha consultat i, així i tot, jo li he de dir, Sr. Bonet, que el
risc d’aqueixa empresa és alt; si hem de posar accions
segurament no compraríem accions d’aquestes.
Vull dir que trobar empreses que s’hi vulguin tirar encara és
per agrair-los-ho, perquè estam parlant del fet que rebaixaran
650.000 euros de pèrdues que hi havia, si es decideixen
finalment a entrar-hi, la qual cosa, bé..., hi ha dubtes de si se li
podrà donar una continuïtat així com toca, que és el que
nosaltres cercam.
Per tant, en resum jo em centraria en el que dia 7 de juny
varen acordar amb una proposició no de llei, en el que diu
textualment, crear una solució viable, que aquí jo potser hi
afegiria el més estable possible, perquè no hauríem de tenir
problemes del que vostè ha dit amb els llums, ara no em
surten..., és a dir, tenc una concessió, no em surten els nombres,
torn la concessió, etc., no, hauria de ser també el més estable
possible per aconseguir que hi hagi un escorxador a Palma, i en
aqueixa línia estic totalment d’acord amb el que vàreu pactar
tots els grups polítics en aquesta cambra.

I.1) Pregunta RGE núm. 2944/12, de l'Hble. Diputat Sr.
Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,
relativa a cobertura en sanitat animal.
Per formular la primera pregunta RGE núm. 2944/12,
relativa a cobertura en sanitat animal, intervé el diputat del Grup
Parlamentari Socialista Sr. Cosme Bonet i Bonet, per un temps
com vostè sap de deu minuts. Té vostè la paraula.
EL SR. BONET I BONET:
Moltes gràcies, Sr. President i enhorabona per la part que li
toca. Benvingut, Sr. Conseller i també tots els seus
acompanyants. Sempre s’agraeix que l’Executiu vengui aquí a
contestar les preguntes que li referim des del legislatiu.
Bé, aquesta és una pregunta senzilla que és perfectament
entenedora en la seva redacció, tot i que possiblement no
estiguem d’acord en què sigui necessari fer aquesta pregunta.
Nosaltres tenim els nostres dubtes i per això la hi formulam. I
la hi formulam arran de tot un seguit d’informacions que ens
han transmès tant des de la conselleria, que han aparegut a la
premsa, hem parlat amb diferents persones d’aquest entorn. Ens
centrarem més en allò que és l’IBABSA, l’Institut Balear de
Biologia Animal, aquesta societat que entre les seves
competències en recull una d’important, desenvolupament de
campanyes de sanitat animal. Per tant, d’alguna manera és dins
el sector públic instrumental, dependent de la Conselleria
d’Agricultura i més important en aquest aspecte. Si haguéssim
de fer una mica d’història sabem que l’IBABSA va començar
sent un centre d’inseminació per al ramat boví, però que els
anys vuitanta amplia les seves competències i les seves
funcions, mitjançant programes de sanejament ramader
fonamentalment.
Nosaltres, el 10 d’abril i després de les informacions
aparegudes en premsa i el contacte que havien tengut amb el
ColAlegi de Veterinaris, sobre el fet que s’haguessin retirat de les
feines que feien, dependent de la Conselleria d’Agricultura, fins
uns 50 manescals que feien controls sanitaris, en funció dels
retalls que s’estan aplicant des del Govern a les distintes
conselleries, nosaltres vàrem formular una pregunta escrita, com
segurament sap el conseller o els seus assessors, sobre les
campanyes de seguretat animal, després que es rompessin les
converses o els contactes amb el ColAlegi de Veterinaris, i se’ns
va contestar que això es faria a partir d’ara a través dels
manescals de la conselleria, els manescals de l’IBABSA.
Nosaltres vàrem demanar quins eren aquests manescals i ens
varen passar una relació de 17 persones, que són les que la
conselleria considerava propis..., exactament “relació de
manescals que considera propis de l’IBABSA i de la Direcció
General de Medi Rural i Marí” i la resposta va ser aquestes 17
persones, 17 manescals que són els mateixos que s’ocupaven de
l’encefalopatia espongiforme bovina; 15 manescals de la
malaltia d’Aujeszky, 17 manescals per a la brucelAlosi,
tuberculosi del vacum i oví. Aquestes varen ser les respostes
que vàrem obtenir en aquell moment de la Conselleria
d’Agricultura.
A més, vàrem insistir també preocupats sobre aquesta
qüestió, preocupació que crec que és natural per part dels que
hem de seguir aquests temes, per la reducció de pressuposts. És
un tema que ja hem esmentat en alguna altra ocasió en aquesta
comissió, perquè es produïa una baixada en les previsions de
pressupost del 2012, respecte del pressupost de 2010, que és el
darrer de referència, ja que el 2011 es va prorrogar, per a
brucelAlosi, tuberculosi, leucosi i peripneumònia de 380.325
euros havia baixat a un pressupost de 122.678; per al tractament
de l’encefalopatia espongiforme bovina s’havia reduït de
112.664 a 56.720, també s’havia baixat en el cas, molt menys,
el pressupost previst per a Aujeszky, pesta porcina africana,
pesta porcina clàssica, malaltia vesicular porcina i també havia
baixat la salmonelAla, tot i que en quantitats clarament inferiors.
De tota manera, aquest fet només fa abundar en la nostra
preocupació sobre el fet que les retallades puguin afectar,
efectivament, de tot aquest sistema de sanitat animal que té la
conselleria. I no només això, després algunes informacions
aparegudes en premsa i que ens veim obligats a citar, com una
de març en aquest cas, però bé, parlava de les granges que
esperaven les vacunes des de feia dos mesos. Per tant, s’estava
retardant tota la feina que se feia fins el moment. I no només
això, també preocupats per una malaltia nova que s’havia
descobert, de la qual afortunadament no hi ha hagut cap brot
aquí, vàrem fer tot un seguit de preguntes i fins i tot de
proposicions no de llei en aquesta mateixa comissió, a la qual el
diputat que va parlar en nom del Partit Popular ens va donar una
extensa informació sobre les campanyes, bàsicament
informatives, sobre com s’estava tractant aquest virus anomenat
Malemberg, i bé, després nosaltres vàrem voler tenir més
informació sobre aquesta qüestió, que ens han remès per escrit
sobre aquestes informacions que han transmès, etc. El diputat
que va fer de portaveu en aquell moment concloïa que “la
seguretat alimentària de la nostra ramaderia i de la ciutadania
està plenament garantida”. Nosaltres també voldríem que la
conclusió fos aquesta.
ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012 239
De totes maneres certament ens veim un poc obligats a fer
aquesta pregunta perquè les informacions que ens arriben i que
transmet aquest govern és que s’han de continuar fent retalls,
s’han d’aprofundir en aquests retalls, no sabem exactament
encara en quina mesura afectaran la gestió de la Conselleria
d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, però precisament per
això ens agradaria que el Sr. Conseller ens contestés a la
pregunta que li formulàvem, que, repetesc, crec que té una
formulació ben senzilla i ben clara, si creu vostè suficient la
cobertura en matèria de sanitat animal que s’està donant
actualment i per quins motius.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Bonet. Li contesta el Sr. Company i Bauzá per
un temps de deu minuts.
EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDI
AMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):
Moltes gràcies, Sr. President. Moltes gràcies, Sr. Bonet.
Efectivament, si creu suficient que la cobertura en matèria de
sanitat animal està actualment així com toca, creim que és
suficient? Li he de contestar que sí, que a dia d’avui creim que
la cobertura que s’està donant des de la Conselleria
d’Agricultura, Medi Ambient i Territori és suficient, totalment
suficient.
Jo crec que de vegades es confonen els termes de seguretat
alimentària i de control sanitari de la cabana ramadera, amb una
menor contractació de veterinaris. Ja vàrem tenir oportunitat dia
3 de maig de debatre tot això el Sr. Bonet i jo. Allò que
compartim totalment, només faltaria, són les ganes de què hi
hagi els controls possibles i sobretot, donar les màximes
garanties sanitàries a aquesta comunitat. Convindrem que el risc
zero no existeix. Per tant, si vostè em diu, és suficient? Això és
subjectiu, són suficients els metges que tenim, són suficients els
professors, són suficients les xarxes de clavegueram? Mai no
seria suficient, però sí estam dins una postura lògica que allò
que tenim, sense cap dubte en la situació en què estam, ens
basta.
Aquí hi han entrat més coses que també vostè ha esmentat
que no tenen a veure amb allò que és la garantia sanitària i és la
pèrdua de determinats estatuts que ha tengut determinada gent
durant tot un seguit d’anys. Parlam d’IBABSA i vostè sap
perfectament de què parlam. Parlam que aquí hi havia unes
infraestructures sobredimensionades per les feines que s’estaven
fent des de fa molt de temps i darrerament a més s’havien
acabat de dimensionar.
Però aquí, per entendre per què nosaltres podem fer
determinades reestructuracions i dimensionar molt millor
l’empresa, hem de parlar de les diferents malalties que tenim.
Nosaltres a nivell de sanitat animal, la comunitat autònoma es
va declarar oficialment indemne de brucelAlosi ovina i caprina
l’any 2000, gràcies a tota una feina feta durant els darrers vint
anys. Bé, quan ens passa això, entram dins un nou estatus, el
nou estatus és que la normativa estatal i comunitària ens diu que
mentre no estigues indemne has de fer un seguit de controls,
actuacions en el moment en què passes a estar indemne es
rebaixen bastant les necessitats de feines a haver de fer i per
tant, també les disponibilitats de gent a haver-hi de fer.
Això ens va representar que passam a analitzar el cent per
cent de les explotacions ovines i de cabrum l’any 2009, a
només haver d’analitzar, perquè així ho diu la normativa estatal
i europea, una tercera part de les explotacions l’any 2011.
Automàticament això ens fa alliberar molts de recursos humans.
Jo no vull entrar a veure com aquests darrers anys s’havien
contractat determinats recursos, recursos humans, veterinaris i
que com bé vostè ha dit feien unes feines que no estaven en
nòmina d’IBABSA, però sí feien un seguit de feines i de fet,
d’aquells darrers anys hi ha hagut un seguit de recomanacions
a través d’inspeccions laborals, que ens han dit que així com
estava no s’hi podia continuar. Per tant, també s’han hagut de
prendre determinades mesures.
Una de les malalties, l’EB, la famosa encefalopatia
espongiforme bovina, el nombre de mostrejos exigit pel
ministeri ha disminuït considerablement, a causa de l’augment
progressiu de l’edat de mostreig produït en els darrers anys, es
veu que quan hi va haver la famosa malaltia, se varen posar 12
mesos d’edat dels animals, després varen passar a 24, etc. , tot
això després s’ha suavitzant.
Quant a l’Aujeszky, que és una malaltia del porcí, tenim les
illes de Menorca, Eivissa i Formentera que estaven declarades
oficialment indemnes des de l’any 2010 també. Això implica
que des de l’any 2010 no es vacuna i es revisen, de tres
mostrejos que n’hi havia, només a un. Clar què feim nosaltres?
Hi ha dues maneres, una, s’havia d’haver iniciat en el nostre
entendre molt abans, quan això es dóna, ja s’havien d’haver pres
l’any 2010 les mesures per adaptar l’estructura d’aquesta
empresa a les necessitats que realment té l’empresa. I creim que
no es va fer.
Per tant, aquí hi ha un augment de l’estatus sanitari a les illes
que és una realitat, i aquest augment progressiu ens du que en
els propers anys hem d’haver de fer menys coses. També això
s’ha ajuntat que en els darrers anys, en els darrers deu, quinze
anys, la cabana ramadera ha minvat, no és la que teníem. És a
dir, tot suma per passar a un moment allà on se necessita menys
estructura per fer les feines que s’han de fer.
Aquí també hi ha un altre factor que hi juga i són les
associacions de defensa sanitària. Són associacions fetes pels
ramaders, amb una intenció total de treballar damunt la sanitat
i també hi havia en allò que són els fonaments d’aquestes
associacions han de fer determinades actuacions que tal vegada
s’estaven fent per partida doble, pagant per partida doble i aquí
hem hagut de filar molt prim i deixar ben clar que les ADS les
feines que han de fer les han de fer, que a posta tenen els
doblers que tenen assignats damunt el pressupost general de
l’Estat i d’aquesta comunitat i que no hi ha motiu per ficar-hi
més doblers per fer les mateixes feines.
240 ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012
Tot això ens ha duit a tenir crítiques lògicament, però jo crec
que les crítiques estan més fonamentades en les pèrdues de feina
que s’estaven fent per part de determinats professionals en un
moment donat, que en allò que és la sanitat dels animals.
Per tant, en resum, sí que li he de dir que creim que és
suficient la cobertura que estam tenint en aquests moments dins
la nostra conselleria, ja sigui a través de la Direcció General de
Medi Rural i Marí, ja sigui a través d’IBABSA, per fer front a
allò que legalment està establert que hem de fer en cobertura de
sanitat animal.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Company. Ara en torn de rèplica intervé el Sr.
Bonet. Com vostè sap té cinc minuts.
EL SR. BONET I BONET:
Moltes gràcies, Sr. President. Jo li reconec la bona feina
feta, crec que tots és de justícia que reconeguem la feina feta
aquests anys abans i no és per posar-se medalles a un color
polític o a un altre, jo crec que és per posar medalles als
professionals que han aconseguit que en alguns casos d’aquestes
malalties, com vostè ha destacat, s’hagi assolit una prevalença
zero.
Vostè ha retret un excés de volum o un excés de
contractació, un excés de personal, un sobredimensionament per
ventura de les empeses, en aquest cas d’IBABSA, jo no vull
entrar en un debat més ample sobre..., és veritat que la
Conselleria d’Agricultura disposa d’unes quantes empreses
públiques, d’aquest sector públic instrumental que vostè es van
comprometre a reduir. Sabem de la reducció important que han
fet a l’IBABSA, de la que han començat a fer a SEMILLA, no
sé si FOGAIBA la tocaran o no, no és el debat on vull entrar,
però bé, si reduïm massa i un dia tenim un problema..., aquestes
coses vénen com vénen, vostè ho sap. De vegades no veus venir
aquests virus, o aquestes malalties, de vegades són nous, com
aquest cas recent que li he explicat, que afortunadament no ha
anat a més. I de vegades són vells mals que tornen a revifar. Per
tant, què farem? Haurem d’augmentar contractacions i
plantilles? No sé, són dos models d’afrontar les contingències
que puguin sorgir.
De totes maneres ens queden algunes preguntes, alguns
dubtes, és a dir, quan varen decidir acabar amb els contractes,
que segons vostè eren dobles, de molts de veterinaris, a la
premsa li varen dir que de moment els manescals de la
conselleria, d’IBABSA, es farien càrrec dels controls, mentre se
renegociaven els contractes a la baixa dels veterinaris. Entenc
pel silenci..., això va sortir a la premsa, no n’hem parlat fins ara,
entenc que van descartat completament renegociar a la baixa
contractes..., deien que fins el març hi hauria una situació de
provisionalitat. Jo entenc que aquesta suposada provisionalitat
que es va dir fa mesos, s’ha convertit en la situació habitual.
Vostè dóna molt de pes en aquest cas a les ADS, res a dir, si
els controls realment funcionen, res a dir si el que fa és eliminar
duplicitats. Ara bé, allà on nosaltres sí que hi tenim dir quan
parlam de reduccions, la reducció de 22 persones, segons ens
consta a una informació que ens va transmetre de les persones
acomiadades a l’IBABSA, la informació és de 27 de juliol, per
tant, hi pot haver alguna modificació. Entre ells hi havia 3
manescals que hem de restar a aquests manescals que eren els
únics que s’encarregaven de fer controls, també hi ha cinc
tècnics de laboratoris, m’imagín que no afecta tan directament,
però bé, són cinc tècnics de laboratori. I el cas més sagnant és
el d’Eivissa. Quants de treballadors disposa IBABSA a l’illa
d’Eivissa li vàrem demanar i ens va dir que no hi havia cap
treballador a IBABSA, que els serveis d’Eivissa es donaven des
de la seu central d’IBABSA a Mallorca. I com pensa seguir
prestant els serveis d’IBABSA a l’illa d’Eivissa? La resposta de
la conselleria va ser que “se seguiran prestant de la manera més
eficaç i eficient”. Clar, a nosaltres també ens agradaria saber
com es presten de manera més eficaç i més eficient, amb més
baix cost segur, allò d’“en lloc de pagar un sou, pagam un bitllet
d’avió quan és necessari”, però no entenem com es poden
prestar uns serveis més eficaços i més eficients sense tenir
absolutament ningú de personal a tota l’illa. Jo crec que una de
les qüestions bàsiques de qualsevol política a la nostra
comunitat autònoma que té aquesta peculiaritat de ser insular i
plurinsular, és que hem d’intentar que es doni el mateix serveis,
amb les mateixes garanties a cada una de les illes. I la nostra
preocupació que li transmetem aquí, és que tenim la sensació
que Eivissa ha quedat un poc al marge d’això.
Em donarà l’explicació que trobi, però comprengui els
dubtes i la preocupació que totes aquestes actuacions de la
conselleria han causat a aquest diputat, a aquest grup
parlamentari.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Bonet. I ara en torn de contrarèplica i per tancar
aquesta pregunta intervé l’Hble. Sr. Company i Bauzá.
EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDI
AMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):
Moltes gràcies, Sr. President. Sr. Bonet, donam per suposat
que els escenaris han canviat i que, efectivament, som en un
escenari allà on gràcies a Déu, com molt bé ha dit vostè, després
de molts d’anys de fer-hi feina, s’han aconseguit eradicar tot un
seguit de malalties i això fa que ens puguem centrar en allò que
és la normativa. I la normativa..., bé tots els temes de control
sanitari a nivell de la Unió Europea estan fet sempre de forma
molt restrictiva. Quan tu passes a un nou estadi, a un nou nivell,
un nou escenari, si et permeten en lloc de fer tres controls fer-ne
un, és perquè està ben comprovat que amb això se dóna total
garantia, sempre deixant clar que el risc zero no existeix.
ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012 241
Clar, és molt important dir..., pot passar això?, pot passar
que torni venir la llengua blava?, és a dir, però vendrà tant si
tenim 500.000 controls com si en tenim un, si ha de venir,
perquè això és un moscardí que vola i que acaba venint aquí.
Què feim nosaltres? Continuam fent controls per detectar
per si vengués a un moment donat una malaltia com aquesta.
Per moltes escopetes que posàssim i per molts de foners que
posàssim a la frontera, a la vorera de la mar no podríem evitar
que en un moment donat poguéssim tenir un problema d’aquest
tipus.
En el (...), efectivament, l’altre vegada ja en vàrem parlar,
dia 3 de maig, nosaltres des d’un primer moment també vàrem
fer tot el procediment que se’ns va dir des del ministeri, des de
les autoritats sanitàries o en sanitat animal.
És el que s’ha estat fent sempre i es continua fent en totes les
malalties que hi ha. Em deia..., no sé si un tema de
provisionalitat, el que vàrem fer va ser pensar que crec que és
el que s’ha de fer sempre. És a dir, hem de mantenir una
estructura adient al que és la realitat que tenim. Si vengués un
denou, Déu no ho vulgui, ja veurem com ho afrontam, torera
amb el bou, perquè al cap i a la fi és dir anam a contractar de
manera externa deu, vint, cinquanta, el que sigui necessari per
fer front a allò que fos necessari. El que no crec que estigui
bé és haver de mantenir una infraestructura de cent veterinaris,
per posar un exemple, si en aquells moments per fer les coses
que hem de fer en necessitam deu. Si ve..., si es dóna una altra
circumstància, bé, ja ho veurem, és un poquet el que ens passa
en el tema també de contra incendis, és a dir, mantenim la gent
que creim que és necessària i crec que a més els resultats i han
estat, ara, si ens n’hagués vengut un com el de València,
haguéssim hagut d’ampliar, sense cap dubte, i demanar reforços
pertot, que és el que va passar també a Eivissa fa un parell
d’anys. Per tant, mai no tot és..., sempre com més me’n donin...
ho podríem abastar, però s’ha de mantenir. Per tant, crec que
això està equilibrat.
A Eivissa, el sistema des d’IBABSA, efectivament s’ha
tancat l’oficina, a Menorca no, a Menorca s’ha reduït una
miqueta, hi queden dos veterinaris, però també per una qüestió
molt clara i és que la càrrega ramadera d’Eivissa no té res a
veure amb la càrrega ramadera de Menorca, però així i tot hi ha
un problema al qual haurem d’afrontar algun dia i és que aquí
hi ha un BOE de l’any 99 amb unes transferències donades als
consells que parla molt clar que en matèria d’agricultura i
ramaderia s’inclouen les següents actuacions: “organització,
planificació i execució dels programes de sanitat animal.
L’execució dels plans de sanejament ramader d’àmbit supra
insular regulats i finançats per les disposicions de la Conselleria
d’Agricultura de les Illes Balears...”, bé, aquí tenim que
n’haurem de començar a parlar perquè entre tots hem de
començar a ser grans, ho ens tornam majors o no, no? Vull dir
amb això que des del Govern es fan encara coses de sanitat
animal que són competències dels consells i que ho volem anar
fent, però comença a ser hora que comencem a posar-nos tots a
lloc.
A Eivissa, el que sí els hem donat ha estat tranquilAlitat en...,
de fet, ara, en poques setmanes supòs que continuarà
desplaçant-se des d’aquí gent per acabar de fer els sanejaments
ramaders, però sí que des dels consells d’Eivissa i de Menorca
s’ha de començar a agafar, en aquest cas, un poquet de
protagonisme -i a Formentera, el mateix- en allò que diuen les
seves competències i en les ajudes que puguem fer des d’aquí.
Continuarem mantenint-los una ajuda enguany, acabarem de
fer des d’IBABSA amb personal des d’aquí que es trasllada cap
allà, idò, els sanejaments que pertoquin. I jo crec que es pot fer
de manera tant o més eficaç i sense cap dubte més eficient
perquè és emprar els recursos que tenim aquí, els desplaces,
tenim un pagament d’un bitlles, però quan estàs allà fas feina
per allò i tornes, que és pel tema de sanejament ramader
exclusivament pel que ens hauríem de moure