Res Publica segons Cosme Bonet

El recent Congrés del PP, que ha elegit a l'enèssim president d'aquesta legislatura, va tenir al final com a protagonista una anècdota d'aquestes que conviden a pensar i a preocupar-se sobre el futur del nostre país. No debades el PP és un aspirant seriós a presidir totes i cadascuna de les institucions de les nostres Illes, precisament per això, el fet que un grup d'exhaltats (els imagin exhaltats, però no sé si ho eren) escridassasssin al president del Congrés per parlar en català, resulta del tot preocupant, i pel que a mi respecta, m'ha fet plantejar-me aquesta reflexió sobre l'evolució ideològica que està vivint el principal partit de la dreta mallorquina.

 

El punt de partida ideològic del PP actual no l'anirem a cercar al tardofranquisme, ni tan sols a la UCD, creada a partir de incorporacions ideològiques i personals tan diverses que l'acabaren per destruir. El PP actual començà a configurar-se segurament després d'assolir la presidència del Govern de les Illes Balears el 1983, i durant més d'una dècada (fins el 1995) va estar molt marcat per la forta personalitat de qui fou el seu primer president: Gabriel Cañellas. No debades es va parlar (i se'n parla encara), de cañellisme. Aquella AP, que al llarg dels anys 80 va anar unificant les restes de la UCD i altres partits de centre-dreta, era evidentment una formació conservadora, però tractada de “liberal” en comparació a l'AP de Fraga, i amarada d'un cert regionalisme, que era el segell personal del cañellisme. Les seves bones relacions amb la Generalitat catalana de Pujol, o l'ambició manifestada per Cañellas a La Vanguardia el 1991 de convertir la coalició pre-electoral PP-UM en una solució similar a la de UPN, definien la ideologia d'aquell PP de 1995.

Amb Cristòfol Soler aquell regionalisme pareixia que s'havia de reafirmar amb major força encara, però va ser destituït al poc temps, després d'haver participat en la Diada de l'OCB, un fet tan simbòlic com inacceptable per alguns elements del seu partit.

Llavor començà l'época de Matas, que, des del meu punt de vista, va necessitar alguns anys per adaptar-se. Amb Matas, sobretot després del pas a l'oposició el 1999 i la seva “aventura” madrilenya, es va importar al PP balear l'estil de l'aznarisme, amb tots els trets que el van caracteritzar, per una banda la voluntat d'aconseguir una imatge de modernitat i eficiència, després d'uns congressos que almenys teòricament havíen “centrat” el partit, inicialment identificat amb els democrata-cristians del Partit Popular Europeu fins que va preferir identifcar-se amb els neo-cons de Bush, i amb una creixent reivindicació del nacionalisme espanyol. Aquests trets van identificar ideològicament el “matisme”, si es pot denominar així. Però certament tenc la impressió que la identificació ideològica no era la principal preocupació del seu lideratge intern dins el PP.

Després de la desfeta del 2007 el PP encara està en un procés de redefinir-se ideològicament, i ara mateix no sabria dir si impera una idea més neo-con o més propera al liberalisme que el va caracteritzar fa anys... dues coses veig més clares: el “regionalisme” l'han deixat aparcat, i qui marca l'agenda ideològica del PP actual no és la direcció, sinó l'oposició interna, i per tant el “delgadisme”, possiblement l'opció més clarament neo-con i espanyolista, i a nivell estatal més semblant a l'estil de la “lideresa” Aguirre.

Ara bé, tot plegat no és més que fruit de l'anàlisi d'un observador extern que, per uns moments, ha volgut deixar de banda la connotació d'adversari.

Publicat a LA VEU DE MALLORCA  el 21/03/2010.

Rellegint un tom de l'obra completa de Gabriel Alomar, top casualment (si existeixen les casualitats) amb un article: “Carta a un amic diputat”, la meva atenció es fixa en la primera frase:”Me preguntes, amic meu, si seria convenient a la causa nostra la renúncia de la teva acta”, i m'interessa la reflexió.

 

No penso en renúncies recents a actes de diputats, car el diputat amic d'Alomar es plantejava renunciar, aquell llunyà any de 1908, per sentir-se defraudat pel resultat de la llei d'Administració i la postura del seu grup. És una renúncia per conviccions. Però Alomar tenia clar que no havia de renunciar: “No se t'ha donat la investidura per a que, en un instant de despit, l'esqueixis davant del poble com un jueu esqueixava les seves vestidures en senyal de dolor”.

Ens esqueixam les vestidures en senyal de dolor aquests dies perquè sentim la irritació de l'opinió pública amb la política en general. Però no és lícit renunciar :” Una renúncia consemblant seria una confessió d'impotència contra les coses, una reconeixença de la superioritat definitiva de l'enemic”, llegesc a l'Alomar de fa cent anys i em sembla que parla dels aconteixements recents, als quals l'oposició del PP només troba dues solucions: dimissió o eleccions anticipades. És la mateixa resumida en una: abandonau i deixau-nos pas. I no pensen en la funció històrica que haurà tengut el pacte actual, un dia n'haurem de parlar.

És lícita la renúncia davant les dificultats? Són la solució les eleccions anticipades? A quin problema són la solució? A la crisi econòmica? No. Més bé al contrari, només aporten un nou període d'incertesa. L'article d'Alomar torna a donar-me una frase alliçonadora:”L'acció de rentar-se les mans a la porta del Pretori no excloeix una part de la culpa, per inacció, per abstenció precisament, en la ruïna dels sistemes.” La responsabilitat és seguir: “La investidura teva és un medi més per a la teva acció, per al desplegament de les teves energies de combatent.” Una exhortació que podria adreçar al govern d'esquerres de les Illes Balears d'aquest complicat inici del segle XXI.

L'altra argument que hem sentit de l'oposició es refereix a la legitimitat: és ilegítim realment governar des de la minoria? Tan curta tenim la memòria? Gabriel Cañellas o el PP quan accedí a la presidència del Consell de Menorca el 1991 presidiren governs minoritaris. Clar que és legítim continuar. La legislatura és legítimament esgotable. Obligatòriament si pensàssim només en la ciutadania.

L'artimètica ara reivindicada per l'oposició planteja fins i tot els seus dubtes: necessiten un sol vot? O és el suport de tot un grup parlamentari el que necessiten? Les dues respostes són correctes, i amb aquesta lògica tant dret té la minoria d'esquerres com la minoria de dretes a pretendre governar legítimament. Encara diria més, la primera opció, la que reivindica un únic vot implica dividir un grup, plana l'ombra del transfuguisme, per tant.

Torn un cop més a l'article centenari, tal com acabava la seva “Carta a un amic diputat” Gabriel Alomar, resulta del tot escaient aquesta reflexió final: “ I no creus que els adversaris de la nostra obra solidària aclamarien el teu acte significativament, perquè hi veurien un acte en favor d'ells i contra el nostre impuls de lliberació?”

PUBLICAT A LA SECCIO D'OPINIO DEL DIGITAL "LA VEU DE MALLORCA".

Diu Arthur Miller que “els líders polítics de tot arreu han acabat per comprendre que per governar han d'aprendre a fer d'actor”. Segurament té una part de raó, el ciutadà que observa la política de lluny, a través dels mitjans de comunicació, no deu arribar a percebre el polític com una persona diguem-ne “normal”, sinó com un personatge més d'una obra de teatre que no va ben bé amb ell. Els polítics, al mateix temps, i sempre segons Miller, ens hauríem de sentir partíceps d'aquesta obra i per tant “actuar”, adaptar-nos al nostre personatge o fer esforços per modelar-ne un de diferent, més amable i acceptable pel ciutadà, un possible votant.

El raonament és bò, i seguint el fil m'atreviria a dir que a les Illes Balears en aquesta legislatura estam vivint una autèntica tragèdia, digna de Shakespeare. O almenys hi podriem trobar molts dels temes, arguments o personatges que caracteritzen els clàssics del mestre anglès.

No és nou. Ja tenguerem la nostra pròpia versió real de “El Rei Lear” els anys 1995-1999, amb la retirada (forçada) del líder, que seria “traït” pels seus dos successors. Una versió de l'obra que ens costà menys que la superproducció d'Akira Kurosawa, segurament, sempre i quan no tinguem en compte que costaren a l'erari públic els escàndols d'aquella época com el Túnel de Sóller o Brokerval.

El 2010 resulta més difícil destriar quina gran obra de Shakespeare encaixa amb els fets que han definit la present legislatura, cert que ara mateix hi trobariem una conspiració per prendre el poder, com Cassius i Brutus a “Juli Cèsar”, motivats per baixes passions com l'enveja o l'ambició desmesurada, que volen vestir de nobles intencions i virtuts republicanes.

Podríem pensar en Otelo, potser hi hauria un Iago, manipulador com pocs, que engana el seu cap, els seus amics, incita a l'odi d'uns contra els altres, l'enveja, la gelosia, entre els que es creuen els seus amics. Utilitza la seva pròpia esposa. Apunyala per l'esquena a qui es creu el seu aliat durant un duel. Provoca, a la fí, l'assassinat de Desdèmona, el sucidi d'Otelo, qui fereix mortalment al propi Iago. Tota una lliçó moral.

No faltarien els grans temes de fons de Hamlet: la traició, la venjança, la corrupció moral, la ira. Però al mateix temps no m'atrevesc a pensar que hi ha un Hamlet entre nosaltres, mogut per la venjança la seva història acaba amb la mort de la mare, la mort del seu oncle l'usurpador, la mort de la seva estimada Ofèlia, la mort de Polonio, la mort del propi Hamlet, per, finalment, veure com el rival de Dinamarca, el príncep Fortimbràs, arriba per ocupar el regne que s'ha destruït a si mateix per la tragèdia familiar, incitada pel fantasma, l'espectre, l'esperit del pare de Hamlet.

El fantasma, l'espectre, l'esperit sorgit de les ombres és una figura recurrent, també apareix l'espectre de Juli Cèsar a l'obra del mateix nom. Diuen que el públic del segle XVII reclamava l'aparició del fantasma, de l'esperit, era un personatge popular i esperat pel públic. En la nostra tragèdia particular segurament també tendrem l'esperit de la legislatura passada, està convocat aquest mes de març, poc després dels “idus de març” precisament, s'espera amb expectació la seva presència, perque, tal com en les tragèdies shakespearianes, el que ens digui (o no digui) serà trascendental per a l'acte final d'aquesta comèdia humana.

PUBLICAT A IBDIGITAL.NET

Una col·laboració al digital La Veu de Mallorca: Resulta impossible en aquests dies escapar del debat públic sobre els darrers aconteixements polítics. La greu crisi que afecta les institucions, una crisi de desconfiança de la ciutadania envers la política i els polítics, ha viscut un “in crescendo” els darrers mesos que han desembocat en la difícil decisió presa pel president Antich, seguida per tot el Partit Socialista, compartida pels socis de l'esquerra nacionalista i ecologista del Bloc. Es tracta d'una d'aquelles decisions que no només tendrà conseqüències a curt termini, si el PP decideix quina és la seva estratègia, sinó que obliga a canviar les estratègies de tots els actors polítics pel que queda de legislatura, i que farà que en funció dels moviments que es produeixin aquests dies, setmanes o mesos vinents, marquin una nova etapa en la història de la nostra autonomia. (Segueix a la secció d'opinió del digital LA VEU DE MALLORCA)

Llegida amb deteniment la "pregària" que el president Zapatero pronuncià a Washington, crec que val la pena reproduïr-la, pel seu interés, pels valors que representa i per l'encert de la seva orientació. Vos convid a llegir-la: ...

Col.aboració al digital ibdigtal.net : “Hi ha mals exemples que són pitjors que crims”. Aquesta afirmació ben bé podria anar referida a l'actuació d'algun significat polític del nostre país, de la nostra història més recent. “Mals exemples” n'hem tengut a voler a les Illes Balears com a herència de la passada legislatura, el fruit d'entendre la política no com un servei públic, sinó com un fi en si mateixa, com una voluntat de mantenir el poder, el control de la política, en realitat tot cercant un benefici purament personal.

Sí, “mals exemples” d'aquests n'hem tengut a voler i volten encara pels tribunals. PER CONTINUAR...

Aquest és un email que he rebut fa poc d'una bona amiga:"Web del Parlament Europeu: http://www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. ...Ho sembla, però no és el web oficial.

Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català, el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana.

Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: quantes més visites rebi, més possibilitats hi ha que s'ho repensin!.

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa.

En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants i essent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

Ja ho veureu, entreu a la pàgina web del Parlament Europeu i cliqueu a la pestanya del català; després reenvieu el correu. Si la visita molta ent, no eliminaran la versió catalana! "

L'he canviat una mica per fer-lo més entendor, però pens que val la pena donar-li difusió.

I es cobreix de glòria amb les seves declaracions:" Rajoy no vol corruptes dins el PP ". Aquest home sempre fa tard, no és ara que han de venir a "donar exemple" i treure pit. Jo li hagués demanat a on és la Comissió d'Etica que va crear el PP de Balears, que va deixar de funcionar el dia que el president de la Comissió va dir que Matas hi hauria de comparéixer. Mira per on, ara haura de comparéixer davant el jutge.

Però no és la única "perla" que ens ha deixat la visita de la cúpula del PP:

Na Cospedal va començar parlant de "macedònia", com a bona expressió de la tolerància del PP amb la pluralitat política, sempre aprofiten per posar en dubte la legitimitat dels pactes... excepte quan els necessiten ells. De totes formes, crec que el PP va una mica desnortat amb això, per "macedònia" la interna que tenen, i no ja a les nostres illes, sinó a Madrid, no cal anar més lluny de la M30 per trobar la macedònia del PP.

Després ve la crisi, que pel PP no és mundial, ni té a veure amb la situació financera internacional... no. Tot és culpa de Zapatero, excepte quan van de gira "per províncies" i aprofiten per atacar el seu adversari autonòmic, un fragment extret del Balears:

Crítiques a Zapatero i a Antich

Les crítiques a l'Executiu autonòmic que presideix el socialista Francesc Antich varen planar en tots els discursos, des del que va fer el vicesecretari general de política autonòmica i local, Javier Arenas, fins al de Rajoy. El primer va posar l'accent en les xifres de l'atur i en el model lingüístic i el segon va destacar "la inestabilitat" i la "falta de lideratge".

Javier Arenas, en la seva tònica habitual, no encerta. Crítiques a Antich per la xifra d'atur?? Si en el rànking de Comunitats Autònomes estam per davall de... Madrid (Esperanza Aguirre, PP) o l'emblemàtic País Valencià (Comunidad Valenciana per ells, Francisco Camps, PP), imagin que Arenas degué renyar fort els seus companys de Madrid i València.

Montoro desmenteix a Arenas al mateix diari, a una pregunta de Quim Torres, diu:

On governau també van malament les coses.
La crisi ens mostra que això és Espanya. Alguns es pensaven que des dels governs autonòmics es feia tot, i no és així.

Val, això deu voler dir que Arenas i Salom (que també s'afegí a les crítiques segons he llegit), no tenen raó. Imagin que en Montoro en sap una mica més que n'Arenas. O no...

Model lingüístic: també crítiques. Allà ells. No s'aclareixen ni dins el Partit Popular de Balears, quan s'hagin decidit que ens ho facin sebre, de moment Bauzá i Delgado coincideixen amb el Círculo Balear. Deu ser aquest el seu model?

I que dir de Mariano Rajoy, parla de  "la inestabilitat" i la "falta de lideratge", a qui es referia al PP? A Bauzá? A Rodríguez? O a si mateix?

Hi ha una dita mallorquina molt coneguda sobre dos animals que tenen una profunda conversa sobre el tamany i llargària dels seus apèndix auditius, idò això mateix.

Aquest any 2009 no serà molt agradablement recordat, els diaris van carregats de notícies poc satisfactòries des de molts de punts de vista: la crisi econòmica, les malalties, les guerres arreu del món, la pobresa... i concretament pel que fa a la política més propera no són gens engrescadores, les notícies sobre acusacions, imputacions, sentències, interrogatoris o registres tapen amb una espesa capa de fum la feina de gestió que estan fent els diferents equips de govern. En una paraula: les conseqüències del passat confonen la visió del present i ens impedeixen veure amb claredat el futur cap al que volem caminar.

Form part d'un d'aquests equips de govern, al Consell, i som conscient de la dificultat de fer arribar a la gent que no només estam preocupats per les portades dels diaris, sinó també per fer funcionar les institucions, i que allò que facin vagi en profit del ciutadà, especialment quan ens trobam en un temps de crisi econòmica i és més important que mai fer funcionar el sector públic, endeutant-lo si cal, per tal de cobrir les necessitats de les persones, en particular de les més necessitades.

És per això que, el darrer dia de l'any, vos oferesc una breu pinzellada de quinze dies de feina (en forma de comunicats, d'una selecció d'ells, no són tots) del Consell de Mallorca. Cada "titular" són hores de feina dels tècnics, dels polítics i en molts de casos d'aquesta societat civil activa i voluntària que sempre és allà per donar una mà. Com veureu els camps són variats però destaca l'activitat en matèria social, i demostra que la política no només es fa als jutjats, afortunadament:

 

Pressupost general del Consell per a 2010  (30.12.2009)

Els responsables dels diferents departaments de la institució insular exposen en Comissió Informativa els respectius projectes de pressupost per a l’any 2010 el qual suposa un total de 436 milions d’euros


Ajudes pioneres per a víctimes de violència de gènere  (30.12.2009)

El Consell llençà aquesta iniciativa, pionera a Mallorca, que ha suposat l’atorgament de quasi 600.000 euros per a 247 dones


Deu milions per a la reforma de la xarxa viària de Mallorca  (30.12.2009)

El Consell de Mallorca reb més inversions que li permetran continuar treballant en la millora de les carreteres de la serra de Tramuntana

La presidenta del Consell, Francina Armengol, ha mostrat la seva satisfacció per la signatura del conveni entre govern central i autonòmic que revertirà en la millora de la xarxa de carreteres de la serra de Tramuntana amb una dotació de 10 milions d’euros per a Mallorca. Així mateix la presidenta del Consell ha destacat que amb aquest compromís d’inversions es contribueix a fer realitat allò establert a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.


Inversions per a una Mallorca diversa i competitiva  (29.12.2009)

Consell, Turespaña, Govern, Artà i Federació Hotelera de Mallorca han presentat el Pla de Competitivitat Turística "Mallorca Diversa. Artà Sorprende" que suposa una inversió de 3,9 milions d'euros per impulsar productes turístics competitius

La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, el conseller de Turisme del Govern de les Illes Balears, Miquel Ferrer, el director general de Turespaña, Antonio Bernabé, el Batle d’Artà, Rafael Gili, el vicepresident de la Federació Hotelera de Mallorca, Bernat Matemales, i la consellera d’Economia i Turisme, Isabel Oliver, han presentat el Pla de Competitivitat Turística "Mallorca Diversa. Artà Sorprende", que s’emmarca dins del Pla de Turisme Espanyol Horizonte 2020.

Consolidació del servei diürn de la UMES  (29.12.2009)

L’IMAS i la Creu Roja han duit a terme una experiència pilot d’aquest servei, que ha permès atendre 169 persones


Ajuda als col·lectius més vulnerables  (22.12.2009)

L’IMAS i l’Ajuntament d’Inca inverteixen 25.000 euros en mesures anticrisi al municipi. El conveni s’inclou en el protocol general de col·laboració per elaborar un pla municipal de serveis socials que acaben de signar les dues institucions

El Conseller de Benstar Social del Consell de Mallorca i president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Jaume Garau, i el batle d’Inca, Pere Rotger, han signat un conveni de col·laboració, mitjançant el qual ambdues institucions es comprometen a invertir 25.153,32 € per executar un paquet de mesures anticrisi al consistori inquer. D’aquesta quantitat, l’IMAS n’aportarà 22.621,79 €, és a dir un 90% del total i l’ajuntament d’Inca els 2.513,53 € restants.


Taller ocupacional a Raixa  (21.12.2009)

Consell de Mallorca i Govern de les Illes Balears posen en marxa la formació que ocupa onze persones a l’atur durant un any a la finca de Raixa i que crearà nous especialistes en recuperació del paisatge de Mallorca. És una iniciativa més per impulsar la candidatura de la serra de Tramuntana Patrimoni Mundial de la UNESCO

Festa pels menors dels centres d’acollida de l’IMAS  (21.12.2009)

L’hotel Marítim Galatzó els ha organitzat diferents activitats i jocs amb motiu de les festes de Nadal

Un centenar de nins i nines que resideixen als diferents centres de menors de l’IMAS, acompanyats per la coordinadora dels centres,Lluïsa Santiago, han gaudit aquest cap de setmana d’una festa infantil de Nadal a l’Hotel Marítim Galatzó. La festa, que ha durat tot l’horabaixa, ha estat organitzada pel personal de l’hotel.


Suport a la candidatura de la Sibil·la  (18.12.2009)

El departament de Cultura i Patrimoni posa en marxa una campanya de difusió d’aquesta antiga escenificació medieval amb la finalitat d’aconseguir el màxim suport dels ciutadans a la festa a través de la signatura


Nou passeig per a vianants i ciclistes a Gènova  (18.12.2009)

La presidenta del Consell ha inaugurat el nou passeig a la Ma-1044, que uneix ara les barriades de Gènova i Sa Teulera de Palma garantint la seguretat i dóna resposta a una demanda dels veïnats de la zona


Nous llits a les residències de l'IMAS  (17.12.2009)

El Consell de Mallorca inverteix 722.678 euros en la millora dels equipaments de tres centres residencials amb la incorporació de 500 nous llits


Nous vehicles pel Servei de Bombers de Mallorca  (16.12.2009)

El conseller d’Interior, Joan Lladó, ha presentat avui els nou nous vehicles que la Direcció Insular d’Emergències ha adquirit per tal de complir amb la primera fase de renovació i modernització del parc mòbil dels Bombers de Mallorca


Comencen les obres de millora dels accessos a Palma  (16.12.2009)

La presidenta del Consell ha fet el tret de sortida a les obres de construcció del tercer carril de la Via de Cintura, en el tram comprès entre la carretera de Valldemossa i el túnel de Gènova, que donaran solució a la congestió de 120.000 vehicles que hi circulen diàriament i acceleren l'aplicació del conveni de carreteres per a la modernització de la xarxa viària de Mallorca

 

De totes formes, no som aliens a les preocupacions de la ciutadania, ni a les portades dels diaris, ans al contrari, la nostra presidenta va ser prou clara la nit de Nadal, un missatge i una actitud davant la política que molts compartim:

 

Armengol demana un compromís ètic en política  (24.12.2009)

La presidenta del Consell ha assegurat que la política només pot ser exercida des del compromís amb la defensa del bé comú, i amb comportaments ètics i cívics, arran la reiterada aparició de casos de corrupció

La presidenta del Consell, Francina Armengol, ha demanat l’execució de la tasca política des del compromís amb la defensa del bé comú, des del compromís personal amb els comportaments ètics i cívics, en el context complicat que vivim per la crisi econòmica que patim i agreujat per la reiterada aparició de casos de corrupció. Així ho ha destacat Armengol en el tradicional missatge de Nadal de la Presidenta del Consell de Mallorca.



Són quinze dies, dues setmanes de 52.

Molts d'anys.

La resposta és no. El PP està clamant al cel per la "crisi institucional", reclamant solucions al President del Govern, fins i tot enviant els seus joves a manifestar-se amb pancartes demanant la dimissió del president, acusant el pacte de fonamentar-se en el vot d'un abans imputat, ara condemnat, etc... Davant tot això, com a corolari evident, hauriem de concloure: el PP fa aquesta crítica perque deu pensar que ells sí poden assegurar l'estabilitat institucional.

Idò no. No tenen capacitat per fer-ho en aquests moments, renunciaren a participar d'aquesta estabilitat fa poc, però a més si giram l'ullada cap enrere, i no massa enrere, veurem que hi ha molts motius que els incapaciten. I tot plegat emprant els seus propis arguments.

 

El PP no té majoria suficient per aportar estabilitat a cap de les principals institucions de les Illes Balears. Cal recordar que el PP tenia la majoria absoluta al Parlament la legislatura 2003-2007, de infausta memòria, i la va perdre democràticament. Aquesta pèrdua va precipitar la fuita del seu president i l'inici de la divisió interna actual del PP.

Per tenir una majoria suficient a les diferents institucions el PP necessitaria aliar-se amb el mateix partit al qual critica indirectament: UM. D'una forma bastant demagògica insinuen sense dir-ho que és ilegítim que el pacte entre UM i les forces de centre-esquerra es mantingui, i en canvi consideren un horitzó legítim un pacte UM-PP a curt termini. Perque si no és així segueixen sense tenir una majoria que garanteixi l'estabilitat.

Per altra banda hi ha la possibilitat de govern en minoria d'un dels dos "grans" partits, PSIB-PSOE i PP, amb pactes puntuals entre ells. Però aquesta mateixa opció va ser descartada pel propi PP fa poques setmanes, per tant també exclouen aquesta alternativa i en conseqüència el PP segueix sense poder garantir uns pactes puntuals que els permetessin tenir una majoria suficient per garantir l'estabilitat institucional.

Finalment cal recordar que la història de les Illes Balears no va començar el juny de l'any 2007, sinó que la situació de crisi institucional ha estat provocada per motius que provenen de la passada legislatura, destapades per les nombroses investigacions obertes per la Fiscalia Anticorrupció i altres per querelles contra actuacions dels governs del pacte entre PP-UM durant els anys 2003-2007. Per tant, el PP té una part important de responsabilitat en la denominada "crisi institucional", quedi clar que respectant la pressumpció d'innocència, però això no exclou la part corresponent de responsabilitat política sobre les actuacions que ens han conduït a la situació actual. Resulta xocant que vulguin sortir com a "salvadors de la pàtria" aquells que precisament tanta responsabilitat han tengut en els fets que desemboquen en el carreró sense sortida en que es troba el Parlament de les Illes Balears.

La crisi econòmica, sumada a la crisi institucional, ens hauria de dur a pensar que per damunt dels interessos espuris que solem tenir els partits polítics, hi ha l'interés general de la ciutadania. Els governs autonòmics i locals poden fer poca cosa front a una crisi que és un vertader "Leviathan" d'abast global, però també és cert que la paràlisi de les institucions encara pot empitjorar la situació econòmica. Les administracions públiques, amb les seves inversions, amb els serveis socials i despeses de tot tipus, són també part del motor econòmic del país. Per aquesta mateixa raó seria una irresponsabilitat convocar eleccions anticipades durant l'any 2010, que pot ser l'any de l'inici de la recuperació, però que també serà l'any en que les prestacions per desocupació poden anar finalitzant si s'allarguen les situacions familiars d'atur.

Personalment preferesc ser criticat per no creure en les eleccions anticipades (només al Parlament) com a solució, que no sentir-me part d'una situació que ha duit el govern de les Illes Balears a la paràlisi electoral perque hem estat incapaços d'arribar a acords.

De tota la reflexió anterior la meva conclusió és que el paper del PSIB-PSOE és central. És el segon partit del país, a més de la principal força política de la coalició governamental, i donat que cap altra pot garantir una majoria suficient per assolir l'estabilitat institucional, el Partit Socialista és possiblement l'únic que pot assumir la responsabilitat de seguir gestionant durant una legislatura difícil, i cercar els suports puntuals ja que ens trobam amb una aritmètica parlamentària laberíntica, sense sortides. No crec que ens quedin més sortides que aquestes, totes les opcions s'han plantejades, i només queda escollir la menys dolenta. Al mateix temps, tenc confiança en la ciutadania, que sabrà valorar que davant el panorama que ens han deixat, algú ha de mantenir la coherència i fer l'esforç de seguir gestionant, cercar els acords, mantenir el rumb dins la inestabilitat diària, a pesar d'estar en el centre de la diana.

 

25 de novembre, dia contra la violència de gènere, segons el santoral catòlic també és Santa Catalina d'Alexandria,una festa abans molt celebrada a determinades contrades de Mallorca, amb foguerons i torrades que precedeixen els Sant Antonis de gener...

Avui en dia el 25 de novembre és més important per la seva consideració com a dia per a proclamar alt i fort la condemna de la violència irracional dels homes contra les dones, que no per la seva dedicació a una Santa determinada. Ara bé, llegint sobre la mateixa resulta que al final acabam trobant una història de violència d'homes contra una dona... 

Segons diu la tradició Santa Catalina d'Alexandria va ser una "sàvia", condemnada al martiri pels romans per haver vençut als savis pagans enviats per l'emperador per rebatre-la... una història curiosament semblant a la d'Hipàtia, d'Alexandria... Quan ho vaig veure per casualitat ahir o abans d'ahir em va resultar curiosa la coincidència, a la wikipèdia apareix un aclariment: "Historiadors com Harold Thayler Davis o Jean-Marc Lévy-Leblond creuen que Caterina ("la pura") no existí mai i que fou més una figura exemplar que històrica. Segons aquesta hipòtesis Caterina constitueix una contrapartida, en la mentalitat medieval, a la filòsofa pagana Hipàtia d'Alexandria, i s'ha suggerit que el mite de Caterina s'inventà per a aquest fi específic. Igual que Caterina, Hipatia era una excel·lent coneixedora de la filosofia, la ciència i la teologia de l'època, molt bella, sexualment pura i fou brutalment assassinada per declarar públicament les seves creences. Tot i que l'hagiografia situa la mort de Caterina uns 100 anys abans de la mort d'Hipàtia, els primers registres que citen Caterina són molt més tardans."

Aquest fet ens duria a pensar que la força del la història d'Hipàtia va atreure aquella Església en ple creixement, i que s'anava apropiant de símbols, mètodes, influències... que fins llavors havia tengut la religió oficial de l'Imperi romà. En aquesta lògica s'apropiarien també de la història d'Hipàtia, convertint-la en una Catalina cristiana. Si fos així resultaria que el 25 de novembre del santoral catòlic (i durant segles) estaria dedicat, en el fons, a una dona, de les poques filòssofes o científiques de l'Antiguitat conegudes, i la memòria de la qual ha sobreviscut més de 1500 anys, que es diu aviat. Hipàtia fou víctima del fanatisme, però també en bona part segurament també víctima del masclisme assassí que ara, en ple segle XXI, denunciam cada 25 de novembre.

Una curiosa coincidència, per a qui cregui en les coincidències.

El líder del PP ha clausurado en Sevilla la XV Unión Intermunicipal del partido, en la que se ha aprobado un decálogo de medidas para "recuperar el prestigio de la política" . (El País)

El PP plantea combatir la corrupción con medidas que incumple.

Algunas de las propuestas ya han sido aprobadas por el Gobierno. "Se han producido hechos que han generado malestar en la sociedad", reconoció Rajoy. (Público)

 

 

Pizarro: "Hay que hacer las cosas como Dios manda"El diputado del PP cree que "el relativismo moral que está instalado en la sociedad afecta tanto a la política como a la economía".

Mientras Mariano Rajoy pedía en Sevilla "tolerancia cero" contra la corrupción y proponía un pacto para luchar contra los corruptos, Manuel Pizarro ponía sobre la mesa la necesidad de regir la vida pública de acuerdo a los diez mandamientos de Moisés. "¿Para que necesitamos las prácticas de buen Gobierno si ya tenemos el No Robarás, el No Matarás o el No codiciarás los bienes ajenos? Hay que hacer las cosas como Dios Manda", dijo el diputado del PP en el transcurso  de su ponencia La solución cristiana para salir de esta crisis... (Público)

La desorientació dins el PP pel descubriment de diferents trames de corrupció que els afecten en gran part (des de Gürtel al Palma Arena, amb els espionatges entre ells a Madrid per enmig) fan que s’arribin a conclusions i propostes que sí, estan bé, que són molt adequades, que està beníssim que ara vulguin reivindicar el valor de la política, que diguin que “no tots som iguals”, i tot això. Però esperem que no vulguin intentar fer veure que són els més bons, els més nets, els més de tot... com és habitual quan s’apunten a un carro que fins ara no era ben bé el seu, pel que sembla. Ahir mateix en teniem un exemple al Consell, el portaveu popular s’aferrava a alguns paràgrafs redactats en un informe per voler enviar l’actuació d’un batle a la Fiscalia... per haver intentat complir els acords unànims del Ple del seu Ajuntament! La corrupció té un sentit étic que va més enllà de l’informe d’un funcionari concret, la corrupció s’ensuma quan un polític que només ha fet de polític condueix un Porsche o un tot-terreny dels més cars, es compra i es fa arreglar un Palau al centre de Palma o accepta per regals els vestits més cars del mercat o les borses de senyora de disseny que valen tant com un cotxe... al compte corrent de cadascú, al tren de vida és on han d’anar a cercar-hi la corrupció, i no, en un intent desesperat i erràtic de mesclar-ho tot, voler confondre la ciutadania, i voler dur a la barra als polítics que, pot ser s’errin intentant fer complir els acords del seu Ajuntament i la voluntat del poble, però no n’han tret benefici personal als nivells d’Andratx, Gürtel, Palma Arena o València.  La corrupció sol estar dins una capsa de cola-cao. Al senyor Rajoy, tot veient la divergència d’opinions dels seus seguidors (en Pizarro o al Consell Insular) se m’acud dir-li aquella dita castellana, a ell que és tan afeccionat al refranyer: “a buenas horas mangas verdes, don Mariano”.

 

El facebook té moltes virtuts, entre d'elles posar en contacte una comunitat virtual que per circumstàncies de la vida, i a pesar de provenir d'un petit poble, ha trobat un bon espai de compatir coses a aquesta xarxa. Afegesc avui aquí un atic article sobre els malnoms de Ses Salines, com a element de consulta per a tots aquells a qui interessi: 

Els malnoms de Ses Salines: una primera aproximació.

Article publicat al programa de festes de Ses Salines d'agost del 1998.

Els malnoms són una d’aquelles coses que la Mallorca actual es resisteix a perdre. I ho dic perquè si bé és molt comentat el fet que n’hi ha molts que es perden, ambé es veritat que en sorgeixen de nous a cada generació. Mots posats a l’escola esdevenen el malnom d’una persona que, qui sap, pot heretar un fill seu o fer-se extensible als seus germans. I si bé entre els joves per ventura no hi ha un “Quietano” o “de ca l’amo’n Toni”, sí que perviuen els “Calent”, “Gori” o “Perot”. Fet aquest que demostra que la nostra llengua, i aquesta forma tan peculiar i tan nostra de coneixer-nos encara és viva entre les generacions més joves. Però no ens enganem, comparat amb un temps sí que s’ha perdut la costum d’anomenar a tothom pel seu malnom, en benefici dels llinatges o per la mobilitat de la gent, que ha portat l’evolució de l’economia i la societat mallorquines, de la pagesia al turisme. Per això molts de malnoms s’han perdut o estan en vies de perdre’s i per això és necessari que un dia algú s’asseugui a aplegar tots aquests malnoms, part de la nostra cultura, costums i història, i els posi per escrit, els classifiqui, els analitzi.

 

Aquesta que teniu entre les mans és una breu recopilació de malnoms i una classificació, amb especial referència a alguns. Però només és una part ínfima de tota la feina que queda per fer amb els malnoms de Ses Salines.

Com a malnom hem entés aquell que no fa referència a una sola persona, sinó només aquells al manco ha sobreviscut una generació per anomenar a una mateixa família.

N’hem recopilat 192, i segur que n’hem deixat molts, pel qual preg que ho digueu si en notau a faltar i ens disculpeu. Els hem classificat en 8 categories:

1.- Nom propi : 39 malnoms

2.- Llinatge : 17

3.- Nom de lloc : 32

4.- Adjectiu : 19

5.- Ofici o habilitat especial : 41

6.- Qualitat física : 7

7.- Nom d’animal, planta o cosa : 17

8.- De difícil classificació : 20

De Nom Propi:

1. Andreva (o “de ca madò Andreva)

2. Angelina

3. Antonina

4. Apol.lònia

5. Baltasana

6. Bàrbara

7. Beneta

8. Bernadet

9. Biela

10. Ca l’amo’n Blai

11. Ca l’amo’n Jordi

12. Ca l’amo’n Marc

13. Ca l’amo’n Toni

14. Ca na Nofre

15. Ca’n Colau Teresa

16. Ca’n Felip

17. Ca’n Lluc

18. Ca’n Pasculí

19. Ca’n Sinto

20. Ca’n Tianet

21. Ca’n Xesquet

22. Colau

23. Coloma

24. Gori

25. Guillemet

26. Jeroni

27. Juan Baltasà

28. Llucia

29. Lluís

30. Marca

31. Pau

32. Paulo

33. Pereta

34. Perot

35. Pons (Ponset)

36. Quietano (de Caietano)

37. Rafelet

38. Rafelinyo

39. Sion

Llinatge:

1. Carrió (de ca’n)

2. Ferragut

3. Garí

4. Marí

5. Mercadal (ca’n)

6. Oliver

7. Orell

8. Perelló

9. Portell

10. Prohens

11. Roig

12. Salom

13. Sánchez

14. Sans

15. Soler

16. Venys

17. Xamena

Nom de Lloc

1. Baró

2. Bassa

3. Bodegón (de’s)

4. Camp Lladó (de’s)

5. Canova, Sa (de)

6. Carrotja, Sa (de)

7. Cases Noves

8. Casetes

9. Cometa o de Sa Cometa

10. Costa, Sa (de)

11. Dols (de’s)

12. Estanc (de s’...)

13. Hort Nou (de s’...)

14. Manacor

15. Molí (de’s)

16. Molí d’en Parra

17. Molí Nou (de’s)

18. Morellet (de)

19. Porseret (de’s)

20. Porsereta

21. Pou (de’s, o de Ca’s)

22. Rafal Genàs

23. Rectoria (de sa)

24. Sa Punta (de)

25. Sindicat (de’s)

26. Son Baró (de)

27. Sóller

28. Tancat Nou (de’s)

29. Tanqueta (de sa)

30. Torrent

31. Vicari (de ca’s)

32. Vinyes

Adjectiu:

1. Calent

2. Campaner

3. Cosina

4. Cosina de sa costa

5. Curt

6. Dolça

7. Garrida (ca na)

8. Gelat

9. Gran

10. Llis

11. Maleit

12. Negre

13. Nova

14. Pere Mort (de ca’n)

15. Perdut

16. Pubil

17. Salí

18. Santa

19. Vermellí

Ofici o habilitat especial:

1. Agenci (de s’...)

2. Amitgers (de ca’s)

3. Bal.le

4. Botiguer

5. Bover

6. Caminer

7. Capità

8. CEDA (de la)

9. Civil nova

10. Cotxer

11. Coveta (deriva de Cova)

12. Curandero

13. Escrivà

14. De ca’s Ferrer

15. De’s Forn

16. Fideuer

17. Frare (ca’n)

18. Fusters (fixau-vos, en plural)

19. Garriguer

20. Garriguera (de ca sa)

21. Garriguer Capona

22. Lleter

23. Madona

24. Moliner

25. Mossa

26. Mosso

27. Municipal (de’s)

28. Pastora (antigament el malnom era Pastor, recordau el sen Tomeu Pastor)

29. Patró

30. Peraier (Pareller)

31. Peraire

32. Reina

33. Roter

34. Sabater (ca’s)

35. Sabater nou

36. Saller

37. Sastre

38. Tinent

39. Xeremier

40. Xifoner (de sifoner)

41. Xófer (de’s)

Qualitat Física.

1. Ca’n Feo

2. Ca’n Ros

3. Coixa

4. Fees (de ca ses)

5. Gros

6. Moreno

7. Petit

Nom d’animal, planta o cosa.

1. Boira

2. Busques

3. Cama

4. Corna

5. Creus

6. Estarelles

7. Figa

8. Garballó

9. Marge

10. Metles

11. Morer

12. Panxeta

13. Puput

14. Roca

15. Roser

16. Senalleta

17. Pedreres

De difícil classificació.

1. Angoixer

2. Baco (de lloc: de son Baco?)

3. Bonico (possiblement prové de l’adjectiu Bonic)

4. Corem (de lloc: Son Corem?)

5. Goiet

6. Goixo

7. Madoixa

8. Manento

9. Mino

10. Morge

11. Neo

12. Piquer

13. Pitotxo

14. Pol (de llinatge?)

15. Ribes (un llinatge?)

16. Terringo

17. Vela (probablement és un nom de cosa)

18. Videll

19. Xili

20. Xurí

La Colònia ha produït, en els seus 100 anys de vida, malnoms propis, i encara que molts són compartits amb Ses Salines, també hi podem trobar els Cossis, Cubano, de ca na Maimona o de ca na Barbona, els Torrer, els de s’estany, Jaumeta o Artanenc.

La ingent feina a fer per estudiar no està més que començada. Cal averiguar a antics documents l’antiguitat d’aquests malnoms. Per exemple, al “Libro de Matrícula Parroquial” de Ses Salines pels anys 1890-93 ja hi descobrim els malnoms: Joan “Feo”, Joan Burguera Garcies (que vivien al carrer Bonico, 2); Andreu Burguera Vicens “Butigué”; Josep Vicens Orell “Ferré”; Antoni Vidal Garcies “Nofre”; Andreu Vicens Portell “Ferrer”; Guillem Ginart Nicolau “Corma”; Andru Burguera Garcies “Moré”; entre altres denominacions ja exitents fa cent anys com “ca l’amo’n Marc”, “ca’n Reina”, “ca’n Cama”, “ca l’amo’n Toni”, “Felip”, “des Molí”, “Ponset”, “ca’n Portell”...

Està documentada l’existència de malnoms com “Baró” o “Jaumí” al segle XVIII, i “Bonico” al segle XVI, que dona nom a les cases i terrenys que daten també dels segles XVI i XVII, i ha estat emprat fins temps molts recents pels “senyors de ca’n Bonico” per signar documents oficials.

No només als documents s’ha de rastrejar l’existència de malnoms, al contrari la principal font és la tradició oral, que ha estat la forma d’el.laborar la llista que us hem pogut presentar en aquest breu escrit, salvant els oblits propis de tota investigació que es faci partint de fonts orals. Part d’aquesta cultura oral, que per desgràcia és en vies de desaparició, ens ha arribat de la forma més enginyosa que sabia el pagés mallorquí, la Glosa, un bon exemple n’és la que segueix:

Na Frare de sa Tanqueta

totes ses bufes sap,

ensumant va trobar es tap

des cul de na Panxeta.

En tot cas, com je hem dit abans, aquesta és una tasca que sols està començada, i per la qual seria d’agrair qualsevol ajuda, per completar aquesta llista si descobriu algun malnom que falta, que considereu important, no dubteu en dir-ho. La nostra cultura és una riquesa que hem de preservar entre tots.

Era d'esperar: Merkel recull els éxits de la "gran coalició" i els socialdemòcrates paguen haver mantingut en el govern una canceller del centre-dreta. La CDU de Merkel perd punts, però l'SPD s'enfonsa en un dels seus pitjors resultats de la història. I tot això mentre creix el Partit Lliberal (el centre que aquí no existeix) i l'esquerra de l'SPD, entenc que un vot alternatiu als dels dos grans partits.

 

Donar suport a un govern implica assumir que el major protagonisme (que no és sinònim de major rèdit electoral) el tendrà un dels partits, s'entén que ha de ser el més votat de la coalició, tot i que n'hem vist de tot color. De totes formes en aquest cas la peculiaritat resideix en que la "gran coalició" unia els dos partits que s'han de mostrar com a alternatives l'un a l'altra, quan van junts, com és en aquest cas, es desdibuixen les fronteres ideològiques... i el vot més ideològic castiga al seu partit. Aquesta pot ser una de les explicacions de la baixda de l'SPD, i és possible deduïr que bona part de l'electorat socialdemòcrata hagi anat a l'abstenció. Un electorat que ha castigat el fet que es cedís el "protagonisme" al rival ideològic natural.Per altra banda també pot donar-se un vot de càstig d'una part de l'electorat, aquell menys ideologitzat, que hagi castigat que es mantigués l'SPD dins un govern al qual feia "oposició" o es "desmarcava" per mantenir un espai polític propi, és també habitual que l'electorat castigui aquest tipus de comportaments.

Sol passar que l'electorat de partits socialdemocràtes o de l'esquerra en general sigui més exigent amb els seus partits. A les nostres illes podria donar-se la paradoxa que mentre que els casos de corrupció afecten en especial a un partit molt concret, aquest reacciona amb la "teoria de la conspiració", tancant files, i radicalitzant-se, amb la idea de refermar el seu votant fidel... per contra el votant de l'esquerra, tot i que els seu referent partidari no es veu afectat per la corrupció, reacciona davant un panorama polític decebedor anant-se'n a l'abstenció. Una paradoxa o una constant que ens agrada oblidar: podria passar que l'ambient polític enrarit a les Balears acabàs canviant-ho tot per a que tot seguís igual.

 

De l'edició digital de "El País": "No es Berlín en 1933, pero es Madrid en 2009". La comunidad judía denuncia el aumento del antisemitismo en España.

Alguns extractes:

"Hay un incesante incremento del antisemitismo en España". Con esta preocupación anunció hoy el comienzo del nuevo año judío (el 5.770) el presidente de la Federación de Comunidades Judías de España (FCJE), Jacobo Israel Garzón.

Otra preocupación de las comunidades judías en este comienzo de año es la anunciada reforma de la actual ley orgánica de libertad religiosa, vigente desde 1980. Jacobo Israel expresó sus coincidencias con otras confesiones, como los protestantes o el Islam, en el sentido de que después de 30 años, esa ley no se ha desarrollado reglamentariamente en aspectos tan importantes como la asistencia religiosa en las fuerzas armadas, los hospitales y o las prisiones, y sobre las distintas normativas municipales en materia urbanística o en materia de seguridad en los centros de culto.

Tant de bò fos una anècdota, però per ventura la des-memòria contribueix a que la ignorància s'apoderi fins i tot de les aules de les Universitats, no és casualitat, el sr. Israel Garzón va ser insultat a una Universitat madrilenya, i allà pronuncià la sentència que encapçala aquest blog:"No és Alemanya el 1933, però..."