Res Publica segons Cosme Bonet

"Una candidatura guanyadora", així vaig voler definir la llista municipal que el PSIB-PSOE de Ses Salines i els "Progressistes" (gent del PSM, de l'entorn nacionalista, simplement d'esquerres) presentarem a les Escoles Velles de Ses Salines el passat dimecres 25 d'abril.

En Sebastià Burguera encapçala una candidatura unitària de l'esquerra front a un Ajuntament esgotat i sense idees, un tripartit PP-UM-SUD que han protagonitzat alguns dels episodis més lamentables de la política mallorquina aquesta darrera legislatura.

Però mirem la part positiva...

... la part positiva és la candidatura socialista i progressista, 21 persones al voltant d'una sola idea: servir al poble, treballar perque Ses Salines i Sa Colònia siguin coneguts arreu de Mallorca per coses positives, el seu entorn natural privilegiat, el dinamisme de grups culturals i juvenils, la seva gent, sempre acollidora.

La llista PSOE-Progressistes reuneix joventut i experiència, coloniers i saliners, homes i dones, gent preparada en definitiva per liderar un municipi que necessita, i no ho pot retrassar més, posar-se al nivell dels més punters de Mallorca.

No ens cansarem de dir que "el sud existeix", que PP i UM han oblidat el nostre poble des de sempre, i no hi han invertit, però sobretot, hem tengut uns governs municipals que no han tengut una idea de poble sobre la qual treballar i fer progressar Ses Salines.

En Sebastià Burguera, en Toni Perelló, en Cosme Orell, en Kiko González, na Maria Burguera, na Julia Sola, n'Aina Roig... tot un equip per liderar un poble. Ho van demostrar dimecres passat, amb la presència de Francina Armengol, candidata del PSIB-PSOE a presidenta del Consell, i Biel Barceló, candidat del Bloc per Mallorca al Parlament... i gairebé 300 saliners i salineres que sentiren les primeres propostes del que, sens dubte, és el projecte guanyador d'aquestes Eleccions Municipals a Ses Salines.

(La foto me l'ha passada l'amiga Xesca Burguera, també a la llista)

Un 25 d'abril sempre em convida a recordar la "revolució dels clavells". Jo vaig néixer aquell any, el que en sé ho conec pels llibres de història, per l'interés que per mi ha tengut sempre aquest aconteixement polític, de nom poètic, romàntic. Un 25 d'abril els soldats portuguesos substituiren les baionetes per clavells, i amb aquest gest canviaren dictadura per democràcia.

Qui pot negar que aquest sigui un bell gest?  

Aquí, a la nostra "provincia d'ultramar", la pre-campanya electoral segueix la seva tònica baixa. El principal aspirant a mantenir la cadira, sr. Matas, continua amagat. I la candidata "interposada" per evitar les crítiques ha rebaixat el nivell de la seva campanya. De Catalina Cirer no cal ni fer-ne cap comentari.

Des del meu punt de vista el PP cerca la baixa participació electoral, i això confirmaria que a pesar de les soflames pro-majories absolutes es contenten amb l'statu quo. Els mitjans donen gran cobertura a les inauguracions de Govern i mantenen el nivell dels partits de l'oposició en un segon plànol. Cerquen la mínima confrontació de candidats i d'idees... ho entenc, tant si confronten persones com si confronten idees el PP hi surt perdent.

Els socialistes hem optat, davant el panorama, pel que deim una "campanya de proximitat", per ventura una revolució silenciosa (que més voldríem), no de clavells sinó de roses,... els candidats socialistes s'esgoten anant amunt i avall parlant amb la gent, i això sense convidar-los a sopar o dinar d'arròs brut i porsella, com s'Institut.... perdó! el Comité Electoral del PP.

De totes formes, ni les inauguracions i dinars/sopars del PP, ni la campanya de proximitat del PSIB-PSOE, permeten un debat públic d'idees... per això insistim tant en que cal fer debats als mitjans audiovisuals (mai n'haviem tengut tants a les Illes Balears, i mai tan infrautilitzats... amb el que costen!).

Ni PP ni UM accepten els debats, concretament UM ni tan sols compareix a les reunions per tractar el tema, i el PP s'escuda en la postura tancada dels uemites per també negar-s'hi. 

Davant això hem insistit en la nostra proposta d'un cara-a-cara Armengol-Estaràs, les dues cares més representatitves dels dos models a triar el proper 27 de maig, el model de canvi i regeneració política des de l'esquerra que representa Armengol, front al continuisme de la dreta que representa Estaràs.

El PP, en la seva estratègia de "refredar" les eleccions, defuig el debat, fuig del cara-a-cara,  amaga els candidats... i segueix convidant a sopars i dinars.

Noltros seguirem fent quilòmetres, denunciant la corrupció que enverina les nostres institucions... o recordant-ho, perque a pesar que els mitjans a penes en parlin els mallorquins i mallorquines encara tenen present les vergonyes d'Andratx, Santa Margalida, el cas Cavallistes, Ca'n Domenge, Son Espases o el Rasputín.

Ja vaig dir en en el seu moment que a pesar que certament alguns aspectes de la Llei es quedaven curts, sobretot si tenim en compte les penúries familiars i l'obit obligat per les circumstàncies a que s'ha sotemés a les v´citimes de la Guerra i sobretot d¡e la repressió franquista, a pesar d'això i d'aspectes manifestament millorables, ens trobàvem davant una llei que cap govern anterior havia afrontat. I es trobava en la típica situació de qui vol intentar sumar racionalment bones voluntats, i es troba que els sentiments afloren, a cada banda del ventall ideològic.

La dreta (PP) seguirà inmòbil en el seu rebuig a la Llei de Memòria, no volen condemnar el franquisme, ni volen reconéixer la barbàrie de la repressió, però amb aquesta notícia d'avui veim que la majoria que pot fer possible aquesta llei es comença a ampliar. Això ja de per si és una bona notícia. Dialogant, apropant posicionaments segurament es podrà fer una llei millor, com amb tot, parlant avançam.

Una Llei de Memòria Històrica que arribarà tard per ventura per molts dels protagonistes o testimonis d'aquells temps, avui llegint el Diario de Mallorca trobam avui la notícia de la mort de qui pot ser un exemple del que parlam, un supervivent d'aquella etapa dramàtica que fins als seus darrers dies va viure amb passió la política. A persones com Gabriel Rosselló, representants d'una generació marcada pel drama de la Guerra Civil i la dictadura franquista, devem aquesta Llei de Memòria Històrica.

Jaume Matas ha passat de ser l'aspirant a presidir totes les institucions presidibles després del 27M a desaparéixer de l'arena política. Va delegar en Rosa Estaràs la feina bruta d'atacar de forma inmisericorde a UM i es va retirar a la seva no-presidència dedicada gairebé en exclussiva a no-inaugurar... casualment es passeja per Palma i casualment el troben visitant el suposat "Metro" (ni un metro més de via de tren... pero metros de publicitat)... o per ventura s'ha dedicat els darrers mesos a resoldre el desgavell intern del PP...

... o per ventura s'amaga perque té moltes explicacions a donar...

... breument: Jaume Matas hauria de donar la cara i sortir a opinar sobre el fet que el President del Consell Consultiu, el màxim organisme assessor del seu Govern, estigui ara mateix imputat en el cas de corrupció urbanística més greu de la Història de les Illes Balears.

En un país normal l'opinió pública, o la publicada mínimament rigorosa, estarien marcant d'aprop a un president amagat a les cavernes per no respondre davant una situació tan excepcional com aquesta.

Però clar... no ho fan, excepte honroses excepcions.

La meva suposició és que Jaume Matas estava fent unes llistes electorals en les quals els seus companys s'estaven atacant a la jugular mútuament, rescatant ferits de la batalla, canviant cromos entre les llistes de Cirer i Estaràs, i col·locant com a aforats a alguns dels principals protagonistes dels escàndols urbanístics de la legislatura, és a dir: José María Rodríguez, aquell que conversava amb el principal imputat del Cas Andratx per avisar-lo de que "era dilluns" ... o la batlessa de Felanitx, imputada en el Cas Cavallistes... o la batlessa de Santa Margalida, que ha hagut d'assumir el "paperillo" de substituir a Del Olmo després d'un altre greu cas de pressupte cobrament de comissions... o la directora general que hagué de menjar-se el "paperillo" de substituir a l'altre gran imputat del "cas Andratx", Jaume Massot.... o el batle de Campos, que també tenia la seva petita quaota d'il·legalitats pressumptes... o l'andritxola Cabrer... o Flaquer, el cap de la Conselleria que va pagar les factures del Rasputín.... o la mateixa Rosa Estaràs, en el seu moment pel mig del cas Mapau, la consellera que signà les factures del "Rasputín", la que està emprant S'Institut com a Comité Electoral...

Comprenc que Jaume Matas no doni la cara, s'hauria de passar tota la campanya electoral explicant o intenant explicar perque la renovació del PP és 0 % (excepte la quaota de CiU, Janer) després d'una legislatura clarament marcada per la pressumpta o més que pressumpta corrupció que ha afectat al PP, des dels Ajuntaments al propi Govern.

Qui ha anunciat la darrera "persecució" contra el PP és l'inmaculat Acebes. Té dallons que Acebes consideri "normal" que un partit polític falsifiqui els impresos de Correus, cas de Melilla, pels que no esitiguin assebentats del més recent "pressupte" frau electoral del PP.

En matèria de frau electoral tan descarat en tenen àmplia experiència, a les nostres Illes tenen fins i tot polítics en actiu que en varen ser condemnats i s'han "rehabilitat", i no mir a ningú 

El PP s'ha fet "trampós" per fer aquesta campanya electoral... uep!... precampanya! Encara deu faltar el millor.

La Junta Electoral de Zona acaba d'obrir diligències contra la campanya de Rosa Estaràs. El fet, denunciat pel PSIB-PSOE, era la convoatòria de dos actes diferents però, cruiosament, a la mateixa, hora, al mateixa lloc i amb la mateixa protagonista: Rosa EStaràs. El pressupte delicte electoral: un acte el convocava l'Ajuntament i l'altre el convocava el PP de Lloret.

El PP segueix pensant que la gent no és molt viva, segueix insultant la inteligència els electors, i confón permanentment el seu Partit amb les institucions que governa... reminiscències d'uns temps de Partido Único? O simple desesperació davant la impossibilitat de treure la majoria absoluta tan anhelada.

La guerra entre les dretes els fa perdre el cap per ventura. EL PP fa animalades, promet coses que ja estan fetes, o repromet promeses imconplides, fa campanyes institucionals i de partit, gastant doblers a balquena (com pot ser que tenguin tantes donacions "anònimes"?!) i la seva adversària, Munar, se dedica a batejar Estaràs de "bruixa", sempre segons la premsa local.

Per compensar Matas fitxa el "glamour" convergent i antigament pseudo-esquerranós de M. Pau Janer, tot i que això de les M. Pau no li sol donar molta sort al Senyor Matas. Presenten dues llistes, al Consell i al Parlament, que resulta que només és una llista, com és això? A quina institució pensa "perdre" en Matas? A quins electors volen enganar?

Estan massa acostumats a enganar i fotre a l'electorat. Per ventura el 27 de maig del 2007 tornaran a comprovar que "la gente no es tonta", igual que ho varen haver de comprovar el 13 de juny de 1999, quan la desesperació va dur a matas a fitxar a la seva primera M.Pau.

I me supòs que encara no ho hem vist tot...

Haurem d'aprendre a viure amb les animalades del PP, o les haurem de corregir en la mesura que sigui possible. El que ara ens volen fer passar com a "bona gestió" es desventlla un cop i un altre com el resultat d'una política feta a "corre-cuita", tudant els doblers de tots, afavorint qui sap qui i anunciant, ara, que han "complit". Però... amb qui han "complit"?

No parlaré avui dels doblers tudats d'un parc de menys de cinc anys destruït amb motiu del soterrament malanomenat "metro", no parlaré del defectuós asfaltat de l'autopista d'Inca a Sa Pobla, ni dels accidents laborals ocorreguts durant les obres fetes a corre-cuita a les carreteres pel PP, oblidades ja per la consellera Cabrer, qui recentment a un diari no va ser capaç de considerar els greus accidents laborals com el més "trist" de la seva gestió,... no, avui parlarem del perill públic que representa el "metro" pels seus propis usuaris, en un dia en que no s'ha inaugurat, però comença el "període de proves".

Un "metro" que és un perill... no només pels fums asfixiants que omplen els túnels (a qui se li ocorr soterrar trens de gasoil!), sinó també i especialment per la mancança de mesures de seguretat amb que s'obre aquest servei, per la mancança de, fins i tot, llums d'emergència a estacions importants com Jacint Verdaguer. Parlam del fet, no tan anecdòtic com pot semblar, de que el dia de la no-inauguració feta pel no-president Matas (o si és president?) s'han apagat els llums, i els viatgers han hagut d'accedir al tren a les fosques, en alguns casos guiats per un empleat d'una empresa de seguretat... suposam que els extractors tampoc funcionaven, per tant el fum deu haver seguit intoxicant als sofrits usuaris...

A on és la famosa eficàcia del PP? Doblers tudats, això és el que torna a ser el famós "metro", un cop més el no-president ens ven fum, i mai més ben dit.

La setmana passada Francina Armengol acompanyada del batle del municipi andalús de Jun parlava en roda de premsa de les Tecnologies d'Informació i Comunicació. La premsa local no li va fer molt de cas pero La Vanguardia sí que en parlen: Los ciudadanos de Jun dispondrán de móviles con DNI electrónico integrado e internet a 15 megabytes. 

Jun, tot un exemple de municipi punter en TIC. Un model per Mallorca, per ventura.

Ahir vàrem haver de parlar de les dues Roses del Govern Matas-Rodríguez, Estaràs i Puig, ambdues fent les seves respectives campanyes electorals a base de manipulacions, mentides, falsetats i males arts que demostren a les clares que el PP només sap fer campanya electorals amb trampes, i amagant-se de la veritat.

I que esperau d'aquest ramellet de "Roses" del Govern de Mapau, Bitel, Rasputín, Andratx, José María Rodríguez i totes les vergonyes que hem hagut de viure darrerament? Són el que són, pertanyen al Govern que ha protagonitzat els episodis més vergonyosos dels darrers anys a la nostra comunitat... 

Rosa Estaràs va començar la campanya personal atacant la seva sòcia i rentant-se les mans de la gestió d'un Consell a on ha compartit la responsabilitat, tant de la política social com de la territorial... el PP, cal recordar, va aprovar el Pla TErritorial i les mangarrufes adjuntes amb UM, per molt que n'EStaràs vulgui fer creure que és inmaculada política nou-vinguda. 

El dimarts al Ple del Parlament se li encalentí la boca intentant atacar el Govern del Pacte amb unes factures d'un viatge a Cuba... per favor! Si fos una mica viva hagués fet el que hem fet noltros i hagués vist que darrera aquells papers no hi ha res. Però per ventura sí que ho és viva, però va amb mala fe. Sabeu aquella dita castellana? "Cree el ladrón que son todos de su condición..."

En fí... això és el PP.

De la Rosa d'Algaida no sé que dir-vos, mai havia vist que un Partit Polític s'apropiàs dels plànols d'un institut per fer campanya.

El cas de la Rosa d'Algaida és de jutjat de guàrdia, però comprensible, el PP allà és molt difícil que puntuï i qualsevol embull li va bé per intentar donar una mica de protagonisme a una candidata que va abandonar la política municipal més aviat que depressa, i ara hi vol tornar amb "il·lusió".

I a tot això: a on és en Jaume Matas? Després de "perdre la il·lusió" per Mallorca pareix que s'amaga darrera una roca, i només surt per fer-se qualque foto... 

I a tot això... les eleccions tot just es varen convocar divendres passat. Encara en veurem més d'animalades del PP. 

La iniciativa de Televisió Espanyola de fer un fòrum de 100 ciutadans que en directe féssin preguntes al President del Govern ja per si mateixa és una fita en la història dels mitjans de comunicació, ho hem sentit a dir avui, però pens que encara no hem calibrat la realitat d'un tipus de programa que obliga als polítics de primera línia a dialogar directament amb els seus "possibles" electors.

Zapatero ha estat el primer polític en posar-se davant les càmeres i davant el compromís d'aquest fet. Zapatero, més valent del que voldríen els seus adversaris, va respondre amb claredat a les relativament poques preguntes relacionades amb els temes "crispants" amb els quals el PP ens vol tenir ocupats... en canvi, la majoria de la premsa es queda amb l'anècdota del cafè.

Amb l'anècodota del cafè alguns volen presentar un president allunyat de la realitat. Res, que no saben on aferrar-se per atacar un president del Govern convincent, proper, directe... ni tan sols les preguntes sobre Navarra, que demostren el grau de confusió i manipulació lograt pel govern d'aquesta comunitat autònoma, agafaren desprevingut al President.

El programa demostrà que a la gent li preocupen més coses que el cas De Juana o si en un món de ciència ficció Navarra s'està unint d'amagat a Euskadi. La realitat no té a veure amb l'oposició de política ficció del PP, la realitat passa per la preocupació del pagés per l'abandó del camp, la inmigració io els drets d'aquests nous ciutadans, el que costa a una família de Melilla viatjar fins a la península (més de 400 €1), la situació de la sanitat... o si Espanya ha de ser Monarquia o República.

L'anècdota del cafè, que el president paga més "barato" pel que es veu, a mi m'indica una altra cosa: al net de Patxi li preocupa més l'encariment de la vida, que l'actuació de la Fiscalia en un determinat cas. Rajoy només parla d'això darrer. I per cert, la teoria de la conspiració de l'11M ni va sortir.

En fí, ens quedam amb la iniciativa, i amb la seguretat que amb IB3 això a Balears no ho veurem. De moment, fins que canvïi el Govern el proper 27 de maig.

Ja ho comentàvem en aquest Bloc fa alguns mesos, amb orgull perque va ser una iniciativa sorgida del sector pero recollida pels Socialistes a Mallorca, després d'una visita de la Ministra de Cultura i presentada al Congrés dels Diputats per la diputada Carme Chacón... avui és una realitat: s'ha creat el Premio Nacional del Cómic.

Amb aquest Premi el món del còmic queda reconegut com un gènere important dins el món de la cultura, és una forma d'expressió artística, diferent de qualsevol altra, que ha donat grans obres mestres dignes de comparar-se amb grans obres literàries.

El primer exemple que em ve al cap és el "300" de Frank Miller, actualment a les pantalles del cinema. Però qui no coneix el "Maus" d'Art Spielgelman... ¿no el coneixes? Doncs ja estàs anant a la llibreria especialitzada més pròxima i descobrint no només "Maus", sinó tot un gènere artístic que avui ja és una mica més reconegut.

És trist l'espectacle que comencen a donar Munar i Estaràs, unides per interessos inconfessables i en una guerra fraticida entre les dues candidates de dretes. Deixen clar als electors que la única possibilitat de canvi i regeneració política passa per l'esquerra, concretament pel Partit Socialista i per Francina Armengol.

Munar i Estaràs són supervivents dels Governs de Cañellas, de la política de principis dels 90. Duen anys i anys ocupant càrrecs polítics, fent i desfent el futur de Mallorca des de diferents responsabilitats. Ara, pensant que la gent és beneïta, voldran fer paréixer que el futur passa per elles. Res més lluny de la realitat: Munar i Estaràs són "más de lo mismo", Munar i Estaràs representen el passat, la dreta de tota la vida.

Una dreta "madrilenyitzada" en el cas d'Estaràs, que sembla cercar el seu model en la ínclita Esperanza Aguirre, "condesa consorte de Murillo"... la mateixa Munar de sempre, enfront.

Quin futur poden oferir aquestes candidates? Són sòcies, comparteixen la gestió del Consell, ja que Estaràs controla S'Institut (1/3 del pressupost del Consell) a través del Consorci de Recursos-Sociosanitaris de Mallorca i la seva influència sobre el president Toni Serra...

Comparteixen votacions, que només es rompen molt puntualment.

Però escenifiquen una obscena lluita pel poder a les pàgines del diaris. Una lluita buida de propostes, centrada en que cadascuna vol ser més transparent que l'altra.

Però com pot demanar transparència Estaràs si la part més fosca i impenetrable del Consell és precisament aquest Institut que li està fent la campanya electoral?

Munar i Estaràs obliden que la gent és més viva del que es pensen. I que veuran que, al final, ni Munar ni Estaràs tenen res nou que oferir, han governat juntes i amigues la legislatura del cas Andratx, el cas Rasputín, els trànsfugues de Calvià, la famosa "piñata" i demés... tapant-se els uns als atres les vergonyes fins que els interessos han xocat.

Certament un futur esperançador i regenerador al Consell de Mallorca passa per Francina Armengol. Quin dubte hi ha?

I mentrestant Jaume Matas amagat darrera la roca, intentant passar desapercebut, i només fent campanya a Palma, un vaixell que fa aigua per tots els costats i que vol reflotar a base de fotos, inauguracions i convidar a sopar. Vaja, la campanya electoral del PP de tota la vida.

Imprescindible l'entrevista de Matias Vallés a Gabriel Jackson avui al Diario de Mallorca.

Me qued amb alguns dels comentaris de l'historiador Gabriel Jackson que crec que ens haurien de fer pensar a tots:...

...

M.V.-¿El PP no ha asumido la derrota del 14-M, por retomar el tópico?

G. Jackson-Su comportamiento se corresponde con una intuición de siglos. La derrota es inaceptable para el PP. Se consideran gobernantes natos, y niegan que a la izquierda le asista el derecho a ejercer el poder.

...

M.V.-¿Cómo se consigue cautivar con la simbología franquista a jóvenes que no conocieron a Franco?

G.J.-España posee una tradición secular de gobiernos autoritarios. La izquierda sólo gobernó durante dos años en la República, y con Felipe González. Se propaga así la leyenda de que los españoles necesitan mano dura, una intuición que ahora difunden la Iglesia y el PP.

...

Me resulta curiós com comprovar que una persona del prestigi internacionalment reconegut de Jackson coincideix amb les afirmacions que féiem sobre l'actitud del PP no ja ara, després del 14M, sinó fa vuit anys, quan el PP balear demostrava la seva desesperació per la pèrdua del Govern de les Illes Balears.

També resulta curiós com d'una forma tan senzilla Jackson identifica governs de dreta amb governs autoritaris, o així ho insinua. De fet ho comentàvem fa alguns dies amb us companys: quines propostes de futur té el PP?

El PP fa una oposició purament destructiva. Critica les lleis socials de Zapatero, però no planteja alternatives.

Les úniques polítiques clares que proposa el PP són de l'augment de presència militar internacional i de "mà dura". Per ventura Jackson diu, des de fora, el que molts veim des de dins. I confirma la idea que teníem fa algunes setmanes, al recordar el 14-M del 2004: amb Zapatero som un poc més lliures.

Tot d'una botaren Rosa Estaràs i el seu equip quan quedà en evidència la manipulació que estan fent de l'Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca.

Tot començà amb una denúncia de la candidata a Presidenta del Consell pel PSIB-PSOE, Francina Armengol... una denúncia de que el PP estava convocant un acte electoral de suport a l'aspirant Estaràs en nom de "S'Institut". Rosa Estaràs i el seu cap de campanya, que al mateix temps és president de l'Institut, botaren inmediatament per desmentir el fet, amb mostres evidents de nerviosisme. El resultat va ser que al dia següent ens van cridar més persones de bona voluntat denunciant el cas un cop més.

No és el primer cop, ni crec que sigui el darrer, en que ens veiem obligats a denunciar la utilització que fa el PP de les institucions per als seus interessos purament partidistes.

Vull recordar que fa més d'un any destaparem el fet que pràcticament tota l'estructura territorial municipal del PP està "alliberada" a través del govern, i es dediquen a fer tasques de Partit.

Denunciarem les campanyes institucionals dels Ajuntaments de Marratxí o Inca, entre d'altres, en les quals la utilització dels colors identificatius del PP, la tipologia de lletres o d'eslògans demostraven una voluntat clara i expressa d'identificar la institució amb el Partit.

Fa poc des de Calvià també s'han denunciat les actuacions de campanya "encoberta" de Carlos Delgado, utilitzant l'Ajuntament.

Hem hagut de denunciar públicament que la Conselleria d'Immigració fa una campanya per incentivar el vot dels residents europeus, però només als municipis on governa el PP...

I això sense entrar a parlar d'IB3 o de les "inauguracions" massives d'aquest darrer més.

Sembla ser que al PP li agrada jugar amb aventatge, o "fent trampes", guardant-se un as a la màniga...

...o pot ser que dins la seva curiosa moralitat no se'n donin compte que contínuament estan confonent el que és públic amb el que és privat, patrimonialitzant les institucions. Ho demostraren el temps del Pacte, quan es consideraven a si mateixos com els únics amb dret (diví per ventura) a ocupar el Consolat. El seu histerisme de llavors, només comparable amb el de Rajoys i Zaplanas actual, posava en evidència la incapacitat d'assumir la pèrdua dels privilegis que comporta el poder.

Ara Rosa Estaràs fa d'aspirant front a la seva sòcia de Pacte, Maria Antònia Munar.

Les dues sòcies, Estaràs-Munar, es fan oposició mútua des dels dos compartiments estancs d'una mateixa institució. L'Institut de Serveis Socials era originalment una Conselleria de Serveis Socials que a poc a poc s'ha anat convertit en el "corralet" del PP dins el Consell Insular. Sembla ser que Institut i Consell no comparteixen res, ni presidenta, ni pressuposts, ni relació de llocs de treball, i sembla ser que tampoc comparteixen empreses de telefonia mòbil... ara sabem perque. Si havíen d'utilitzar l'Institut per a la campanya necessitaven que l'adversari-soci, UM, no hi pogués ficar el nas.

"Cosas veredes, amigo Sancho".

El PP s'ha rendit al bunker ultradretà, la dreta radical s'ha apoderat completament del que un dia va ser alternativa de govern i avui demostra un comportaments més propis d'un partit extraparlamentari que d'un partit que se suposa algún dia voldrà tornar a governar...

El darrer capítol en el regitzell de despròposits en els quals per desgràcia ja ens comença a tenir acostumats aquest PP radicalitzat és la crida al boicot contra un mitjà de comunicació...

Inèdit en una democràcia moderna, i massa típic de les dictadures bananeres, això sembla el PP amb aquesta actuació.

Imaginau que dirien si el PSOE fes una crida als anunciants de la COPE a que no hi posassin anuncis? O a que cridàssim al boicot contra El Mundo? O si féiem una crida a tota la gent de bona voluntat que deixàs d'anar a missa i de fer donatius...

Al PP li molesta la llibertat d'expressió. És la única conclusió lògica a la que arribam.

I la por que tenim és: SI FAN AIXÒ DES DE L'OPOSICIÓ.... QUÈ FARAN SI TORNEN AL PODER ALGUN DIA??

Ciutadans, cal preparar-se perque la dreta ve més dura i bunkeritzada que mai.