Res Publica segons Cosme Bonet

He tengut l'honor de moderar una taula rodona en el marc de la 12ª Escola de Tardor dels Socialistes de Mallorca. Per primera vegada en molts anys no m'ha tocat organitzar-la, per ventura per això m'han cercat una feina diferent.

La taula rodona, de partida, era ja molt variada, reunia al diputat a Corts català Daniel Fernández, que fou ponent de la tan polèmica com necessària Llei de Memòria històrica aprovada fa un any. Posteriorment han parlat l'historiador David Ginard, l'activa presidenta de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria històrica de Balears, Maria Antònia París, així com tres persones més que en elles mateixes representaven aquesta història que volem donar a conéixer els socialistes amb jornades com aquesta.

Antoni Trobat, algaidí, la República l'agafà de ben jove mesclat amb els sectors progressises del seu poble. Patí en la figura de son pare la tragèdia de la desaparició. Congué els horrors de la repressió, com aquell Pou de Son Danús, a Santanyí, que ens explicava avui. Ens ha posat la pell de gallina amb un relat tan senzill com corprenidor.

Josep Cànaves. Militant antifranquista a la posguerra. Pollencí actiu, indomable, detingut i tancat per repartir propaganda contra la dictadura el 1948. Optà per 10 anys d'exili voluntari a Bons Aires. Tornà per militar al PSOE des de 1978. I avui el teníem reivindicant la desaparició de "El Valle de los Caídos".

Emilio Alonso. D'una generació diferent als dos anteriors, fill de tinent republicà, emigrat a Palma i obligat a presentar-se davant les autoritats franquistes com un delinqüent per haver estat fidel a l'ordre constitucional republicà. Alonso visqué en primeríssima persona la Transició, diputat a les Corts constituents del 1977 ens ha relatat la visió, emocionada, dels que compartiren escons amb diputats i senadors encara vius del temps de la República, "menys rupturistes que els més joves", ens ha contat.

Sens dubte un horabaixa d'allò més instructiu, una taula rodona de la que, insistesc, se'n pot estar orgullós i honrat d'haver-hi participat. Gràcies als companys i companyes de la Federació per pensar en mi. Però gràcies sobretot perque en una data com el 20-N hem coincidit en que el millor futur per "El Valle de los Caídos" seria un barrubí.