Res Publica segons Cosme Bonet

El diputat socialista Antoni Diéguez ha tornat a encertar-la, les contractacions d'estudiants vinculats al PP i a la seva branca juvenil, cobrant més 45.000 Euros anuals, a llocs de gran responsabilitat dins la Conselleria de Salut, realment posa en perill la salut dels ciutadans. No només la salut moral de la nostra societat, sinó la salut física, ja que llocs clau de l'administració sanitària recauen en persones de qui, almenys, podem dubtar de la seva capacitat. Un diari avui comenta que el president de Nou 9!, la branca universitària del PP, cita al seu currículum un premi que es degué auto-concedir.

Sembla que el PP ha arribat a la conclusió que els ciutadans de les Balears som beneits, o se li en fot el que pensem, que també podria ser. Ells van a lo seu, a col·locar els amiguets, a premiar els adictes al Partit, ... i ho fan especialment a la Conselleria de Salut, recordem que ja ho han denunciat els sindicats del sector, que fa algun temps ja es va comentar que familiars de consellers/es estaven "enxufats" a la Conselleria de Salut, l'amiga de la consellera i cap de llista del PP a Santa Maria també, varis càrrecs de Noves Generacions del PP ara s'acabend e destapar... el Gerent de l'Hospital d'Inca és un batle del PP... i quants més que encara no sabem??

La gestió del PP és un insult a la intel·ligència, mai s'havia vist que la prepotència que caracteritza a la dreta arribàs a tal nivell. Que poden pensar els joves que han acabat una carrera universitària, els mileuristes, que han de suar la camisa per trobar un lloc de treball digne quan veuen que uns estudiants, només per tenir el carnet del PP, passen a  cobrar sous milionaris de l'administració pública, només per tenir un carnet... 

El PP insulta els joves universitaris de les Balears amb la seva prepotència, amb l'enxufisme massiu que tot just s'ha començat a denunciar. 

Indigna haver de llegir titulars com aquest: «Cort ens ha fet fora perquè som de Salvem La Real», però són coses que passen en aquesta ciutat i en aquesta illa nostra cada dia. Sobretot si després llegeixes la premsa i trobes aquest altra: "El Govern elige a dedo a un estudiante como subdirector de gestión del hospital de Inca. Joan Enseñat Rodríguez, presidente de los alumnos de la UIB, gana 49.000 euros al año." Deu ser el pagament als "servicios prestados", imagin.

Sortirà l'oposició a criticar aquests fets, evidentment.  Alguns diran "coses de polítics". En realitat demostren la gravetat del funcionament del PP, un funcionament sectari, impropi d'una societat democràtica, impropi de la maduresa que hauria de caracteritzar una societat que presumeix de moderna i pròspera, però que es desperta quasi cada dia amb titulars com aquests més propis d'altres illes de la Mediterrània que de les Balears. Sols esper, tenc confiança, en que la societat balear serà capaç de reaccionar qualque dia, i els ciutadans no tendran por a solidaritzar-se amb les víctimes de la prepotència del PP. Víctimes que en realitat som tots els altres, tots aquells que no reben les prebendes per ser adictes al règim.

"Tutti colpevoli, nessuno colpevole". Sembla que el PP, per boca de Miquel Ramis, torna a intentar amagar la corrupció que afecta a més de 15 ajuntaments governats per ells darrera la cortina de fum de les mentides, mentides que volen fer creure a la ciutadania que tothom està "enmerdat", i perdonau l'expressió.

Saben que són mentides, José María Rodríguez ja va haver de menjar-se les falses acusacions que havia fet al Parlament. D'aquí a no molt serà el portaveu del PP, Miquel Ramis, qui haurà de fer el mateix "paperillo" si segueix per aquest camí.

La màxima italiana que citàvem al principi (tots culpables, cap culpable), ha estat l'excusa del PP, l'únic argument esgrimit, quan des de l'oposició, particularment des del PSIB-PSOE, s'han reclamat mesures contra la corrupció. El PP ha intentat fer oblidar els nombrosos casos de corrupció que afecten els ajuntaments mallorquins on governen ells embullant la troca, parlant de suposades irregularitat urbanístiques que no han demostrat en cap cas. Mentides. El que és clar i evident és que cap Ajuntament mallorquí governat pels socialistes s'ha vist afectat per un cas d'irregularitats urbanístiques semblant al d'Andratx, o per un cas de cobrament de comissions com elq ue s'investiga a Santa Margalida, o per un cas de falsedat documental com el que afecta a 11 municipis pel "Cas cavallistes". Cap ajuntament d'altre partit polític que no sigui el PP ha patit un "Cas Rabasco". I molt menys un Cas Rasputín o un Cas Bitel, d'espionatge polític provat i demostrat.

Amb quina cara pot sortir cap portaveu del PP a fer les burdes acusacions que feia Ramis? Clar que no té més remei: no té cap altra argument per intentar tapar "les vergonyes".

Mariano Rajoy rebutja un pacte per lluitar contra la corrupció urbanística municipal, com a resposta el vaig sentir a dir que ell només esperava que els jutges i la policia actuassin. És a dir, Mariano Rajoy, i suposam que també Jaume Matas (tot i que darrerament dins el PP no tothom coincideix) esperen a que siguin els fiscals o la Guàrdia Civil qui actuin contra els càrrecs municipals corruptes: com el cas Eugenio Hidalgo?

Resulta curiós que el mateix cap de setmana que es parla del pacte d'estat per lluitar contra la corrupció (rebutjat pel PP, insistim), el PP de Balears ratifiqui com a candidat al batle més sospitosament investigat per la justícia per irregularitats urbanístiques. Eugenio Hidalgo va protagonitzar, fins i tot, un programa a una cadena de televisió estatal que parlava de "les altres Marbellas". Doncs bé, el PP de Matas i Rodríguez acaba de ratificar-lo, ni tan sols han esperat a que baixàs la polèmica, el proclamen enmig de la tempesta.

Ja em feia la pregunta fa alguns dies, i el cas Hidalgo obliga a tornar-la a fer: perquè la cúpula del PP balear protegeix Hidalgo o Del Olmo, o Lluc Tomàs...? El PSOE ha estat exemplar, expulsant els càrrecs públics de dubtosa actuació o els militants que han protagonitzat incidents, com a Catalunya. En canvi el PP calla quan es veu imputat un càrrec públic, o quan un dels seus presidents locals protagonitza una agressió. Ni una paraula que no sigui per protegir l'imputat o l'agressor. Aquesta és la doble moral de la dreta.

El cas Giorgio, el cas de la neboda de la Consellera d'Inmigració, el cas IBANAT, els 42 càrrecs municipals "enxufats" pel PP al Govern denunciat pels socialistes... tot plegat ens presenten un panorama patètic de la forma de governar que ha implantat en Jaume Matas, la impunitat com a norma, la convicció, alimentada pels mitjans afins, de que la majoria absoluta és una carta blanca per fer el que es vulgui... la mateixa creença que tenia Gabriel Cañellas el 1995, poc abans que Aznar el fes dimitir...

Jaume Matas passarà a la història de la nostra jove autonomia per haver aconseguit degradar fins a nivells impensables la gestió del govern, començant pel cas Rasputín, per ventura la millor mostra de la doble moral que practica la dreta, però seguint amb els altres casos descoberts (evidentment no ho sabem tot), des del trànsfuga calvianer fins al batle de Santa Margalida, passant per 11 Ajuntaments que emeten certificats falsos per ajudar un "amic" de partit, o els casos recents de evident nepotisme de la Consellera d'Inmigració.

Sense entrar en les sospites que es tenen o es manifesten dels grans "pelotazos" de la legislatura: Son Espases, per exemple.

Aquesta haurà estat la legislatura del pelotazo, de la degradació moral del Govern fins a extrems inimaginables... i al capdavant de tot plegat: Jaume Matas, amparant els corruptes, mentre a altres Comunitats Autònomes, o altres partits, en casos similars són contundents, Matas els protegeix. Perquè?

La mentida, plantejada directament o burdament insinuada a una roda de premsa, en forma de públic comentari o dins un article d'opinió, pot arribar a semblar una veritat a base de ser repetida, assumida com a veritat per ingenus oients o lectors, perque el pobre no sol sebre fins a quin punt aquesta burda mentida està realment contrastada, o es tracta d'un comentari de cafè convertit en una gran veritat després de que algú converteixi la mala llet en tinta sobre paper, o en declaracions a peu de micròfon.
Darrerament hem vist com a algún portaveu se li embruta la boca amb insinuacions, o algun articulista alimenta rumors sense fonament. Deu ser la pre-campanya electoral, fet que no hauria de ser excusa, sobretot si la víctima acaba essent la veritat. Escoltar o llegir aquestes afirmacions omplen de tristesa, realment.
Seria desitjable que polítics i periodistes no anassin amollant insinuacions sense fonament, a no ser que aquestes es deguin a la ignorància o imbecil·litat, que no tendria remei, o bé que respongui a la manca d'arguments o d'informació, a la necessitat de tenir alguna cosa per dir. Per desgràcia no sembla que es vaig rectificant, sinó que ens trobam cada dia davant insinuacions fruit d'obscurs interessos, de fòbies personals o polítiques, d'estils que haurien d'anar quedant en l'oblit però que de cada dia semblen més extesos.

Aquests dies tenc la sort de participar en la XIII Assemblea de la Confederació Espanyola de Societats Musicals, que enquany s'està celebrant a Alcúdia. Sort perque sempre és un plaer poder compartir les inquietuds amb gent vinguda d'arreu de l'estat espanyol, inquietuds que en aquest cas signifiquen posar-se dins una Junta Directiva d'una associació musical, d'una Banda de Música, i intentar aconseguir no només que la Banda funcioni, que pugui sonar, oferir un bon repertori, també significa en la majoria de casos treballar des del món associatiu per intentar oferir, conjuntament amb les administracions, un espai d'educació per als joves, en l'àmbit de les escoles de música.

Aquesta és una de les grans preocupacions els congressistes, la necessitat de mantenir una feina, un treball associatiu amb un suport de vegades magre de les administracions. Tenim la sort dels ajuntaments, unes administracions properes al ciutadans i per tant receptives a la necessitat que té la societat de cada poble de tenir una Banda, que, repetesc, no és només una banda, és un espai educatiu, de formació cultural i en valors, que agrupa a gent des de nins fins a jubilats.

Aquests dies comprovam com tenim molts problemes en comú, entre ells, i no és el menor, la necessitat de suport de les isntitucions, i dels mitjans de comunicació, no ens oblidem, que són qui poden posar en valor públicament la feina d'aquestes societats.

Al PP haurien d'aprendre aquesta lliçó tan bàsica: la llei és igual per a tots. La consellera d'immigració ha incomplit aquesta premisa fonamental en un estat de dret, i ha estat la pròpia consellera qui amb la seva actuació ha insultat a tots als immigrants de de forma honrada han de fer passes per aconseguir regularitzar la seva situació. Els exhabrubtes a que ens tenen acostumats alguns dirigents del PP no ha d'ocultar la gravetat del fet: la Consellera d'Immigració va cometre una irregularitat en la contractació de la seva cap de gabinet. Sigui immigrant o no aquesta persona no és de rebut que la pròpia administració autonòmica incompleixi la llei.

Sabiem que el PP no volia regularitzacions, que en immigració vol una política de portes tancades, de "manu militari", la qual al final només afavoreix les màfies.

Però en aquest cas el PP ens està demostrant que si bé posa pegues polítiques a les regularitzacions, per segons quines persones creu que la llei es pot botar. Idò no, la llei és igual per tots. I convendria que alguns portaveus del PP tornassin a la facultat de dret a estudiar si no entenen aquests principis tan bàsics i senzills.

Na Francina Armengol va rebre el suport unànim dels socialistes de Mallorca el passat dissabte per optar a ser la propera Presidenta del Consell Insular de Mallorca. Qui la coneix sap que és el valor emergent del socialisme illenc, però sobretot saben que és una persona entregada a les seves idees, que posa passió en allò que fa, que té una gran capacitat de feina, capacitat per fer la feina que necessita Mallorca.

 (Segueix)

Ahir sentia comentar a algú que mai havia vist un embós com el que es va produir a Palma. Però també vaig sentir algú altre que deia que tota la setmana s'han notat unes retencions més grans que abans de l'estiu. No som tècnic, no en som cap expert, no crec que cap administració en faci un estudi seriós (no els interessa). El que sí sé és que ahir vaig estar hora i mitja, quasi dues, per arribar a Palma, quan normalment em basten vint minuts.

Veig avui que tot apunta a culpabilitzar l'accident d'un camió. D'acord. Posem per cas que fos així. Voleu dir que un acccident a una rotonda provoca embossos de més d'11 kilòmetres a l'autopista d'Inca, i d'aprop de 5 a les demés entrades de Palma (són dades de tràfic facilitades per la ràdio)? No seria això motiu de plantejar-se el model de mobilitat que ha estat impulsant l'actual administració de l'Ajuntament de Palma, però també del Govern i del Consell de Mallorca?

Només una reflexió: tanta insistència del Govern i Consell en dir que han millorat  les carreteres, que han fet obres caríssimes, que solucionaran les mancances de les nostres infrastructures... creen una impressió absolutament falsa entre els ciutadans. Falsa perque els (o ens) animen a emprar el vehicle privat enlloc del transport públic, fent-nos creure que és més còmode i ràpid anar en cotxe per les noves autopistes.

Si a això hi sumau que no han fet ni un sol metre de nova via de tren, que de cada vegada allunyen més l'estació del tren del centre de Palma, que s'han oblidat del transport públic en bus per carretera, i que han fet el desgavell més gran de la història amb l'estació soterrada de Jacint Verdaguer... podeu anar preparant-vos perque me pareix que aquest serà un embós històric fins que d'aquí a uns mesos, o setmanes, haguem de parlar d'un altre. 

Paralitzades les obres del Camí de Jesús per la troball de restes humanes, una fossa comuna. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica és prudent, ens avisa que no es pot confirmar que sigui una fossa comuna de la Guerra Civil. Però després d'un estiu en el qual hem parlat tant de la Guerra i del franquisme aquesta troballa em fa pensar que encara cal parlar, polemitzar, discutir molt. Perque veig que només així esteim aconseguint mantenir viva la memòria del que va passar en aquells anys.

No puc estar-me de plagiar alguns fragments d'un magnífic article d'Angeles Caso a una conegut magazín de cap de setmana, sota el títol "Honrar a los Muertos":

 (Segueix)