Res Publica segons Cosme Bonet

La mentida, plantejada directament o burdament insinuada a una roda de premsa, en forma de públic comentari o dins un article d'opinió, pot arribar a semblar una veritat a base de ser repetida, assumida com a veritat per ingenus oients o lectors, perque el pobre no sol sebre fins a quin punt aquesta burda mentida està realment contrastada, o es tracta d'un comentari de cafè convertit en una gran veritat després de que algú converteixi la mala llet en tinta sobre paper, o en declaracions a peu de micròfon.
Darrerament hem vist com a algún portaveu se li embruta la boca amb insinuacions, o algun articulista alimenta rumors sense fonament. Deu ser la pre-campanya electoral, fet que no hauria de ser excusa, sobretot si la víctima acaba essent la veritat. Escoltar o llegir aquestes afirmacions omplen de tristesa, realment.
Seria desitjable que polítics i periodistes no anassin amollant insinuacions sense fonament, a no ser que aquestes es deguin a la ignorància o imbecil·litat, que no tendria remei, o bé que respongui a la manca d'arguments o d'informació, a la necessitat de tenir alguna cosa per dir. Per desgràcia no sembla que es vaig rectificant, sinó que ens trobam cada dia davant insinuacions fruit d'obscurs interessos, de fòbies personals o polítiques, d'estils que haurien d'anar quedant en l'oblit però que de cada dia semblen més extesos.