Res Publica segons Cosme Bonet

El cas Giorgio, el cas de la neboda de la Consellera d'Inmigració, el cas IBANAT, els 42 càrrecs municipals "enxufats" pel PP al Govern denunciat pels socialistes... tot plegat ens presenten un panorama patètic de la forma de governar que ha implantat en Jaume Matas, la impunitat com a norma, la convicció, alimentada pels mitjans afins, de que la majoria absoluta és una carta blanca per fer el que es vulgui... la mateixa creença que tenia Gabriel Cañellas el 1995, poc abans que Aznar el fes dimitir...

Jaume Matas passarà a la història de la nostra jove autonomia per haver aconseguit degradar fins a nivells impensables la gestió del govern, començant pel cas Rasputín, per ventura la millor mostra de la doble moral que practica la dreta, però seguint amb els altres casos descoberts (evidentment no ho sabem tot), des del trànsfuga calvianer fins al batle de Santa Margalida, passant per 11 Ajuntaments que emeten certificats falsos per ajudar un "amic" de partit, o els casos recents de evident nepotisme de la Consellera d'Inmigració.

Sense entrar en les sospites que es tenen o es manifesten dels grans "pelotazos" de la legislatura: Son Espases, per exemple.

Aquesta haurà estat la legislatura del pelotazo, de la degradació moral del Govern fins a extrems inimaginables... i al capdavant de tot plegat: Jaume Matas, amparant els corruptes, mentre a altres Comunitats Autònomes, o altres partits, en casos similars són contundents, Matas els protegeix. Perquè?