Res Publica segons Cosme Bonet

25 de novembre, dia contra la violència de gènere, segons el santoral catòlic també és Santa Catalina d'Alexandria,una festa abans molt celebrada a determinades contrades de Mallorca, amb foguerons i torrades que precedeixen els Sant Antonis de gener...

Avui en dia el 25 de novembre és més important per la seva consideració com a dia per a proclamar alt i fort la condemna de la violència irracional dels homes contra les dones, que no per la seva dedicació a una Santa determinada. Ara bé, llegint sobre la mateixa resulta que al final acabam trobant una història de violència d'homes contra una dona... 

Segons diu la tradició Santa Catalina d'Alexandria va ser una "sàvia", condemnada al martiri pels romans per haver vençut als savis pagans enviats per l'emperador per rebatre-la... una història curiosament semblant a la d'Hipàtia, d'Alexandria... Quan ho vaig veure per casualitat ahir o abans d'ahir em va resultar curiosa la coincidència, a la wikipèdia apareix un aclariment: "Historiadors com Harold Thayler Davis o Jean-Marc Lévy-Leblond creuen que Caterina ("la pura") no existí mai i que fou més una figura exemplar que històrica. Segons aquesta hipòtesis Caterina constitueix una contrapartida, en la mentalitat medieval, a la filòsofa pagana Hipàtia d'Alexandria, i s'ha suggerit que el mite de Caterina s'inventà per a aquest fi específic. Igual que Caterina, Hipatia era una excel·lent coneixedora de la filosofia, la ciència i la teologia de l'època, molt bella, sexualment pura i fou brutalment assassinada per declarar públicament les seves creences. Tot i que l'hagiografia situa la mort de Caterina uns 100 anys abans de la mort d'Hipàtia, els primers registres que citen Caterina són molt més tardans."

Aquest fet ens duria a pensar que la força del la història d'Hipàtia va atreure aquella Església en ple creixement, i que s'anava apropiant de símbols, mètodes, influències... que fins llavors havia tengut la religió oficial de l'Imperi romà. En aquesta lògica s'apropiarien també de la història d'Hipàtia, convertint-la en una Catalina cristiana. Si fos així resultaria que el 25 de novembre del santoral catòlic (i durant segles) estaria dedicat, en el fons, a una dona, de les poques filòssofes o científiques de l'Antiguitat conegudes, i la memòria de la qual ha sobreviscut més de 1500 anys, que es diu aviat. Hipàtia fou víctima del fanatisme, però també en bona part segurament també víctima del masclisme assassí que ara, en ple segle XXI, denunciam cada 25 de novembre.

Una curiosa coincidència, per a qui cregui en les coincidències.

El líder del PP ha clausurado en Sevilla la XV Unión Intermunicipal del partido, en la que se ha aprobado un decálogo de medidas para "recuperar el prestigio de la política" . (El País)

Mientras Mariano Rajoy pedía en Sevilla "tolerancia cero" contra la corrupción y proponía un pacto para luchar contra los corruptos, Manuel Pizarro ponía sobre la mesa la necesidad de regir la vida pública de acuerdo a los diez mandamientos de Moisés. "¿Para que necesitamos las prácticas de buen Gobierno si ya tenemos el No Robarás, el No Matarás o el No codiciarás los bienes ajenos? Hay que hacer las cosas como Dios Manda", dijo el diputado del PP en el transcurso  de su ponencia La solución cristiana para salir de esta crisis... (Público)

El facebook té moltes virtuts, entre d'elles posar en contacte una comunitat virtual que per circumstàncies de la vida, i a pesar de provenir d'un petit poble, ha trobat un bon espai de compatir coses a aquesta xarxa. Afegesc avui aquí un atic article sobre els malnoms de Ses Salines, com a element de consulta per a tots aquells a qui interessi: 

Els malnoms de Ses Salines: una primera aproximació.

Article publicat al programa de festes de Ses Salines d'agost del 1998.

Els malnoms són una d’aquelles coses que la Mallorca actual es resisteix a perdre. I ho dic perquè si bé és molt comentat el fet que n’hi ha molts que es perden, ambé es veritat que en sorgeixen de nous a cada generació. Mots posats a l’escola esdevenen el malnom d’una persona que, qui sap, pot heretar un fill seu o fer-se extensible als seus germans. I si bé entre els joves per ventura no hi ha un “Quietano” o “de ca l’amo’n Toni”, sí que perviuen els “Calent”, “Gori” o “Perot”. Fet aquest que demostra que la nostra llengua, i aquesta forma tan peculiar i tan nostra de coneixer-nos encara és viva entre les generacions més joves. Però no ens enganem, comparat amb un temps sí que s’ha perdut la costum d’anomenar a tothom pel seu malnom, en benefici dels llinatges o per la mobilitat de la gent, que ha portat l’evolució de l’economia i la societat mallorquines, de la pagesia al turisme. Per això molts de malnoms s’han perdut o estan en vies de perdre’s i per això és necessari que un dia algú s’asseugui a aplegar tots aquests malnoms, part de la nostra cultura, costums i història, i els posi per escrit, els classifiqui, els analitzi.

Aquesta que teniu entre les mans és una breu recopilació de malnoms i una classificació, amb especial referència a alguns. Però només és una part ínfima de tota la feina que queda per fer amb els malnoms de Ses Salines.

Com a malnom hem entés aquell que no fa referència a una sola persona, sinó només aquells al manco ha sobreviscut una generació per anomenar a una mateixa família.

N’hem recopilat 192, i segur que n’hem deixat molts, pel qual preg que ho digueu si en notau a faltar i ens disculpeu. Els hem classificat en 8 categories:

1.- Nom propi : 39 malnoms

2.- Llinatge : 17

3.- Nom de lloc : 32

4.- Adjectiu : 19

5.- Ofici o habilitat especial : 41

6.- Qualitat física : 7

7.- Nom d’animal, planta o cosa : 17

8.- De difícil classificació : 20

De Nom Propi:

1. Andreva (o “de ca madò Andreva)

2. Angelina

3. Antonina

4. Apol.lònia

5. Baltasana

6. Bàrbara

7. Beneta

8. Bernadet

9. Biela

10. Ca l’amo’n Blai

11. Ca l’amo’n Jordi

12. Ca l’amo’n Marc

13. Ca l’amo’n Toni

14. Ca na Nofre

15. Ca’n Colau Teresa

16. Ca’n Felip

17. Ca’n Lluc

18. Ca’n Pasculí

19. Ca’n Sinto

20. Ca’n Tianet

21. Ca’n Xesquet

22. Colau

23. Coloma

24. Gori

25. Guillemet

26. Jeroni

27. Juan Baltasà

28. Llucia

29. Lluís

30. Marca

31. Pau

32. Paulo

33. Pereta

34. Perot

35. Pons (Ponset)

36. Quietano (de Caietano)

37. Rafelet

38. Rafelinyo

39. Sion

Llinatge:

1. Carrió (de ca’n)

2. Ferragut

3. Garí

4. Marí

5. Mercadal (ca’n)

6. Oliver

7. Orell

8. Perelló

9. Portell

10. Prohens

11. Roig

12. Salom

13. Sánchez

14. Sans

15. Soler

16. Venys

17. Xamena

Nom de Lloc

1. Baró

2. Bassa

3. Bodegón (de’s)

4. Camp Lladó (de’s)

5. Canova, Sa (de)

6. Carrotja, Sa (de)

7. Cases Noves

8. Casetes

9. Cometa o de Sa Cometa

10. Costa, Sa (de)

11. Dols (de’s)

12. Estanc (de s’...)

13. Hort Nou (de s’...)

14. Manacor

15. Molí (de’s)

16. Molí d’en Parra

17. Molí Nou (de’s)

18. Morellet (de)

19. Porseret (de’s)

20. Porsereta

21. Pou (de’s, o de Ca’s)

22. Rafal Genàs

23. Rectoria (de sa)

24. Sa Punta (de)

25. Sindicat (de’s)

26. Son Baró (de)

27. Sóller

28. Tancat Nou (de’s)

29. Tanqueta (de sa)

30. Torrent

31. Vicari (de ca’s)

32. Vinyes

Adjectiu:

1. Calent

2. Campaner

3. Cosina

4. Cosina de sa costa

5. Curt

6. Dolça

7. Garrida (ca na)

8. Gelat

9. Gran

10. Llis

11. Maleit

12. Negre

13. Nova

14. Pere Mort (de ca’n)

15. Perdut

16. Pubil

17. Salí

18. Santa

19. Vermellí

Ofici o habilitat especial:

1. Agenci (de s’...)

2. Amitgers (de ca’s)

3. Bal.le

4. Botiguer

5. Bover

6. Caminer

7. Capità

8. CEDA (de la)

9. Civil nova

10. Cotxer

11. Coveta (deriva de Cova)

12. Curandero

13. Escrivà

14. De ca’s Ferrer

15. De’s Forn

16. Fideuer

17. Frare (ca’n)

18. Fusters (fixau-vos, en plural)

19. Garriguer

20. Garriguera (de ca sa)

21. Garriguer Capona

22. Lleter

23. Madona

24. Moliner

25. Mossa

26. Mosso

27. Municipal (de’s)

28. Pastora (antigament el malnom era Pastor, recordau el sen Tomeu Pastor)

29. Patró

30. Peraier (Pareller)

31. Peraire

32. Reina

33. Roter

34. Sabater (ca’s)

35. Sabater nou

36. Saller

37. Sastre

38. Tinent

39. Xeremier

40. Xifoner (de sifoner)

41. Xófer (de’s)

Qualitat Física.

1. Ca’n Feo

2. Ca’n Ros

3. Coixa

4. Fees (de ca ses)

5. Gros

6. Moreno

7. Petit

Nom d’animal, planta o cosa.

1. Boira

2. Busques

3. Cama

4. Corna

5. Creus

6. Estarelles

7. Figa

8. Garballó

9. Marge

10. Metles

11. Morer

12. Panxeta

13. Puput

14. Roca

15. Roser

16. Senalleta

17. Pedreres

De difícil classificació.

1. Angoixer

2. Baco (de lloc: de son Baco?)

3. Bonico (possiblement prové de l’adjectiu Bonic)

4. Corem (de lloc: Son Corem?)

5. Goiet

6. Goixo

7. Madoixa

8. Manento

9. Mino

10. Morge

11. Neo

12. Piquer

13. Pitotxo

14. Pol (de llinatge?)

15. Ribes (un llinatge?)

16. Terringo

17. Vela (probablement és un nom de cosa)

18. Videll

19. Xili

20. Xurí

La Colònia ha produït, en els seus 100 anys de vida, malnoms propis, i encara que molts són compartits amb Ses Salines, també hi podem trobar els Cossis, Cubano, de ca na Maimona o de ca na Barbona, els Torrer, els de s’estany, Jaumeta o Artanenc.

La ingent feina a fer per estudiar no està més que començada. Cal averiguar a antics documents l’antiguitat d’aquests malnoms. Per exemple, al “Libro de Matrícula Parroquial” de Ses Salines pels anys 1890-93 ja hi descobrim els malnoms: Joan “Feo”, Joan Burguera Garcies (que vivien al carrer Bonico, 2); Andreu Burguera Vicens “Butigué”; Josep Vicens Orell “Ferré”; Antoni Vidal Garcies “Nofre”; Andreu Vicens Portell “Ferrer”; Guillem Ginart Nicolau “Corma”; Andru Burguera Garcies “Moré”; entre altres denominacions ja exitents fa cent anys com “ca l’amo’n Marc”, “ca’n Reina”, “ca’n Cama”, “ca l’amo’n Toni”, “Felip”, “des Molí”, “Ponset”, “ca’n Portell”...

Està documentada l’existència de malnoms com “Baró” o “Jaumí” al segle XVIII, i “Bonico” al segle XVI, que dona nom a les cases i terrenys que daten també dels segles XVI i XVII, i ha estat emprat fins temps molts recents pels “senyors de ca’n Bonico” per signar documents oficials.

No només als documents s’ha de rastrejar l’existència de malnoms, al contrari la principal font és la tradició oral, que ha estat la forma d’el.laborar la llista que us hem pogut presentar en aquest breu escrit, salvant els oblits propis de tota investigació que es faci partint de fonts orals. Part d’aquesta cultura oral, que per desgràcia és en vies de desaparició, ens ha arribat de la forma més enginyosa que sabia el pagés mallorquí, la Glosa, un bon exemple n’és la que segueix:

Na Frare de sa Tanqueta

totes ses bufes sap,

ensumant va trobar es tap

des cul de na Panxeta.

En tot cas, com je hem dit abans, aquesta és una tasca que sols està començada, i per la qual seria d’agrair qualsevol ajuda, per completar aquesta llista si descobriu algun malnom que falta, que considereu important, no dubteu en dir-ho. La nostra cultura és una riquesa que hem de preservar entre tots.