Res Publica segons Cosme Bonet

25 de novembre, dia contra la violència de gènere, segons el santoral catòlic també és Santa Catalina d'Alexandria,una festa abans molt celebrada a determinades contrades de Mallorca, amb foguerons i torrades que precedeixen els Sant Antonis de gener...

Avui en dia el 25 de novembre és més important per la seva consideració com a dia per a proclamar alt i fort la condemna de la violència irracional dels homes contra les dones, que no per la seva dedicació a una Santa determinada. Ara bé, llegint sobre la mateixa resulta que al final acabam trobant una història de violència d'homes contra una dona... 

Segons diu la tradició Santa Catalina d'Alexandria va ser una "sàvia", condemnada al martiri pels romans per haver vençut als savis pagans enviats per l'emperador per rebatre-la... una història curiosament semblant a la d'Hipàtia, d'Alexandria... Quan ho vaig veure per casualitat ahir o abans d'ahir em va resultar curiosa la coincidència, a la wikipèdia apareix un aclariment: "Historiadors com Harold Thayler Davis o Jean-Marc Lévy-Leblond creuen que Caterina ("la pura") no existí mai i que fou més una figura exemplar que històrica. Segons aquesta hipòtesis Caterina constitueix una contrapartida, en la mentalitat medieval, a la filòsofa pagana Hipàtia d'Alexandria, i s'ha suggerit que el mite de Caterina s'inventà per a aquest fi específic. Igual que Caterina, Hipatia era una excel·lent coneixedora de la filosofia, la ciència i la teologia de l'època, molt bella, sexualment pura i fou brutalment assassinada per declarar públicament les seves creences. Tot i que l'hagiografia situa la mort de Caterina uns 100 anys abans de la mort d'Hipàtia, els primers registres que citen Caterina són molt més tardans."

Aquest fet ens duria a pensar que la força del la història d'Hipàtia va atreure aquella Església en ple creixement, i que s'anava apropiant de símbols, mètodes, influències... que fins llavors havia tengut la religió oficial de l'Imperi romà. En aquesta lògica s'apropiarien també de la història d'Hipàtia, convertint-la en una Catalina cristiana. Si fos així resultaria que el 25 de novembre del santoral catòlic (i durant segles) estaria dedicat, en el fons, a una dona, de les poques filòssofes o científiques de l'Antiguitat conegudes, i la memòria de la qual ha sobreviscut més de 1500 anys, que es diu aviat. Hipàtia fou víctima del fanatisme, però també en bona part segurament també víctima del masclisme assassí que ara, en ple segle XXI, denunciam cada 25 de novembre.

Una curiosa coincidència, per a qui cregui en les coincidències.

El líder del PP ha clausurado en Sevilla la XV Unión Intermunicipal del partido, en la que se ha aprobado un decálogo de medidas para "recuperar el prestigio de la política" . (El País)

El facebook té moltes virtuts, entre d'elles posar en contacte una comunitat virtual que per circumstàncies de la vida, i a pesar de provenir d'un petit poble, ha trobat un bon espai de compatir coses a aquesta xarxa. Afegesc avui aquí un atic article sobre els malnoms de Ses Salines, com a element de consulta per a tots aquells a qui interessi: 

Els malnoms de Ses Salines: una primera aproximació.

Article publicat al programa de festes de Ses Salines d'agost del 1998.

Els malnoms són una d’aquelles coses que la Mallorca actual es resisteix a perdre. I ho dic perquè si bé és molt comentat el fet que n’hi ha molts que es perden, ambé es veritat que en sorgeixen de nous a cada generació. Mots posats a l’escola esdevenen el malnom d’una persona que, qui sap, pot heretar un fill seu o fer-se extensible als seus germans. I si bé entre els joves per ventura no hi ha un “Quietano” o “de ca l’amo’n Toni”, sí que perviuen els “Calent”, “Gori” o “Perot”. Fet aquest que demostra que la nostra llengua, i aquesta forma tan peculiar i tan nostra de coneixer-nos encara és viva entre les generacions més joves. Però no ens enganem, comparat amb un temps sí que s’ha perdut la costum d’anomenar a tothom pel seu malnom, en benefici dels llinatges o per la mobilitat de la gent, que ha portat l’evolució de l’economia i la societat mallorquines, de la pagesia al turisme. Per això molts de malnoms s’han perdut o estan en vies de perdre’s i per això és necessari que un dia algú s’asseugui a aplegar tots aquests malnoms, part de la nostra cultura, costums i història, i els posi per escrit, els classifiqui, els analitzi.