Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
El 15 d'abril de l'any passat vaig dir al Parlament: Vostès són els que han degradat la nostra llengua a l’Administració pública, vostès s’han obsessionat a generar conflictes que sols han animat a la crispació de grups situats a l’extrema dreta, han romput totes les normes de convivència ingüística que teníem i tot això, tot això ho fan emprant un salat postís que és capaç de confondre “la mar” amb “sa mà” i que fins i tot serà capaç algun dia de confondre “el bisbe” amb “es bisbe”.
Si veis la imatge que adjunt al final d'aquest escrit veureu que no me vaig errar: Bauzá acaba de confondre una sobrassada amb el cap de l'Església Catòlica mallorquina, ni més ni menys. Vaig posar l'exemple com a evidència de l'intent d'implantar un determinat model o registre lingüístic inventat pels dirigents polítics del PP i alguns grupuscles que els donen suport, sense cap base científica, i amb un desconeixement del català que realment parlam a les illes, concretament a Mallorca. Els que tenim el català de Mallorca com a llengua materna sabem distingir sense cap dificultat en quins casos mantenim l'article salat i en quins casos el literari, casos com el Rei, la Seu, el Bisbe, el Papa, la mar, l'endemà... resultava evident sentint parlar a Bauzá amb un salat completament postís, que en la seva exagerada supressió dels articles literaris acabaria emprant el salat on un mallorquí no l'empraria mai. I va succeïr a twitter ahir, va confondre el Bisbe amb "es bisbe" i va escriure "sa Seu" en lloc de "La Seu".
Per enmarcar la "profecia" cal dir que estava fent una pregunta al Conseller de Presidència, sobre els primers rumors sobre el canvi en l'ús de la llengua a IB3 i aplicar el que vaig definir com un "salat postís".
Vaig començar així:
"El mateix govern que va decidir posar un conseller al capdavant de la radiotelevisió pública, el mateix govern que va decidir que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, deixàs de ser la llengua vehicular a IB3, el mateix govern que ha implantat el monolingüisme cinematogràfic a la televisió pública, el mateix govern que va eliminar el servei d’assessorament lingüístic a IB3, aquest mateix govern, aquesta mateixa direcció d’IB3 ara pretén seguir amb la marginació progressiva de la llengua catalana pròpia de les Illes Balears.Sols així es pot entendre la sorprenent notícia que es vol fer desaparèixer el registre formal dels informatius d’IB3, una decisió que ja ha estat qüestionada per qui té realment autoritat per fer-ho. Hem llegit aquests dies a la premsa que amb aquesta decisió es demostra el desconeixement de la importància de saber diferenciar els registres en cadascuna de les situacions en les quals es fa servir la llengua. S’ha dit també que posar l’article salat en comptes del literari no s és ni tan sols un canvi de registre, no es pot canviar sense que es reflexioni sobre el model que es vol fer, llevat que es pretengui fer un bunyol.
La nostra pregunta, Sr. Gómez, és amb qui han consultat per implantar aquest bunyol?"
Gómez va defugir la resposta, dient que ell sols sabia el que s'havia publicat i que era una decisió lliure d'un ens autònom, es referia a l'IB3 que dirigia en aquell moment l'actual candidat del PP a la batlia de Calvià.
La meva conclusió va ser:"Vostès volen identificar el mallorquí amb un registre domèstic, degradant així el seu ús. Totes les llengües, totes, l’espanyol també, tenen un registre formal, i el nostre, la nostra llengua utilitza l’article literari des de fa segles, no ho dic jo, ho diuen els filòlegs. Volen reduir la llengua a les Illes Balears al registre menys formal i demostren així el seu profund menyspreu cap al nostre patrimoni, perquè aquest és el model ideològic que els ha duit a vostès a prendre aquesta mesura i totes les mesures anteriors."
El debat complet a les pàgines 5739-5740 del Diari de Sessions a que m'he referit, enllaçat aquí,
Aquest 2015 comença amb una notícia tràgica, la de l'atemptat contra el setmanari satíric francès "Charlie Hebdo" que ens ha sobtat, deixant 11 o 12 víctimes mortals, un atemptat criminal que tothom ha entès com un atac a la llibertat d'expressió. No podem fer més que expressar la nostra ràbia per la mort d'innocents, víctimes de la intransigència, l'odi, el fanatisme. Senyalats per exercir el més preuat dels valors, la llibertat, en una de les vessants que constitueixen un dels pilars sobre els que s'edifica tota societat democràtica: la llibertat d'expressió.
El rebuig a la violència, el rebuig a qui no respecta la llibertat, la indignació que podem mostrar a través de les xarxes socials o participant en concentracions ens fan sentir impotents front a aquests enemics de la llibertat. Però les mostres d'indignació, de justa indignació, no són debades, són necessàries. És més necessari que mai que demostrem, arreu del món, que no ens és igual que s'atempti contra la llibertat, sigui a Paris o sigui a Pakistan, sigui on sigui. És necessari perquè els enemics de la llibertat no creguin que avancen ni un sòl mil·límetre en els seus indignes objectius, ans al contrari, enforteixen als defensors de la llibertat.
Són mals temps per la llibertat, perquè es veu atacada arreu. De forma brutal, com ha succeït a París, o de forma més encoberta, amb decrets i lleis que entorpeixen la llibertat de les persones, salvant les distàncies, s'ha de denunciar arreu on succeeixi això.
Som socialista perquè crec que cal defensar la llibertat, i que no hi ha llibertat sense igualtat. És una declaració de principis, la que me fa afirmar avui el meu rebuig absolut a l'atemptat contra Charlie Hebdo, i a confiar en que el 2015 sigui un any en que els defensors de les llibertats de les persones triomfin sobre els seus enemics, allà on es mostrin.