Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
La caricatura de Mahoma.
cosmeb | 08 Febrer, 2006 08:15
Es pot ser tolerant amb la intolerància? La història sembla voler demostrar-nos que no, la tolerància dels governs democràtics d’Europa amb l’Alemanya de Hitler va resultar fatal. Amb això no vull que entengueu un posicionament de principi en referència al tema que ocupa el títol d’avui: la caricatura de Mahoma. Aquest és un tema apassionant en la seva complexitat, que convida a una profunda reflexió sobre elevats conceptes com la llibertat d’expressió i la comprensió cap a creences i tradicions diferents de la nostra.Una afirmació clara i contudent de partida: la violència mai és legítima a l’hora de defensar una idea, per defensar les idees, les creences, els valors tenim l’arma de la paraula, de la raó. I qui prefereix l’ús de la violència perd bona part de les seves raons.
A partir d’aquí s’ha de ser clar en la denúncia i rebuig de les agressions a ambaixades europees, a la crema de banderes o a l’assalt d’instal·lacions. Ja hem de lamentar la pèrdua absurda i inútil de vides humanes en una polèmica que va sorgir d’un còmic, d’una caricatura. Precisament quan un acudit gràfic sol ser una eina que demostra la intel·ligència tant del que la pensa i dibuixa, com del lector que entén el sentit i comparteix punts de vista amb qui ha creat l’acudit. Mirau per on un signe d’intel·ligència com és aquest ha incitat les més baixes passions, la irracionalitat més oposada imaginable a la intel·ligència.
Sens dubte l’artista en qüestió tenia i té tot el dret a publicar la seva reflexió. Ara bé, també aquells que tenen conviccions religioses, una altra forma de percebre la realitat, tenen dret a sentir-se ofesos. No tenen dret a demostrar que estan ofesos cremant ambaixades i assaltat instal·lacions, però sens dubte tenen dret a sentir-se ofesos.
Davant aquesta disjuntiva, cal que es demani perdó a qui s’ha sentit ofès? Com la reflexió, la pregunta és complexa, sobretot si s’interpreta que demanar perdó és com admetre barreres a la llibertat d’expressió. Tal vegada aquesta equació no té solució. En tot cas val la pena que entre tots perdem un poc de temps en posar-nos en la pell de l’altra, i pensar com hauriem reaccionat.
Algunes reflexions finals, en forma de preguntes: l’Islam està extés des del Marroc fins a Indonèsia, a quants d’aquests països es produeixen fets violents de protesta? Són els mateixos països a on quasi diàriament tenim notícies d’altres fets violents per diferents motius? Si el foc s’ha extés amb tanta facilitat, no serà que la foguera ja estava preparada? Què ens ha duit a aquesta situació?
Yes, I do think your opinion is righteous. (So do lots of people). Luckily majority of people are intelligent :).
My point of view may differ from the other’s, but anyway I have may things to say on this subject. First, everything here is true. Second, check the information first, then comment it