Res Publica segons Cosme Bonet

Conegut l’avanç (ja que no el detall) dels Pressuposts de les Illes Balears per al 2013, una cosa podem concloure, l’ortodoxia de que feia gala el vicepresident econòmic des de fa gairebé any i mig, i que era la recepta mágica per recuperar la confiança i sortir de la crisi, ha fracassat, i ha sigut enterrat pel mateix Govern que presumia del seu suposat liberalisme econòmic i denunciava el fracàs de l’intervencionisme. Idò ara ens torbam amb uns pressuposts que decideixen augmentar els imposts, anant contra un dels dogmes o dels manaments d’aquest liberalisme econòmic.

A IB3 fa pocs dies encara es titulava: "el grup socialista ha criticat que no apliqui l’impost de patrimoni, que suposaria recaptar 30 milions d’euros. Josep Ignasi Aguiló ha afirmat que les mesures que aplica el Govern ja donen resultats." Això fa menys d’una setmana, o recordar que després d’aplicar el cèntim sanitari a la benzina afirmaven que no pujarien impostos. I a tot això, els nous imposts arriben després de constatar que els retalls ni aturen el dèficit de la Comunitat, ni recuperen la confiança dels mercats.

Un pensa, que haurien d’haver aplicat la pujada d’imposts a grans patrimonis, per exemple, abans d’aprofundir en la recessió amb les retallades indiscriminades.

A tot això, si a més pensam que en aquest sistema capitalista en que vivim els economistes i polítics que suposadament defensen el liberalisme econòmic ens pretenen convèncer de que un gran banc (o una gran concessionària pública) no pot tenir pèrdues, sinó que l’estat ha d’acudir al seu rescat... alguna cosa no funciona en aquesta teoria del liberalisme econòmic, una de les característiques del capitalisme no és precisament assumir les pèrdues del risc?

Vivim temps estranys, un temps en que els liberals econòmics defensen la intervenció de l’estat i la pujada d’imposts, mentre ens atrapen en el seu discurs sobre la reducció del dèficit, en el fons el que trobarem serà la gran diferència real entre la dreta i l’esquerra, la dreta desmantetlla l’estat del benestar, dient-nos que és inassumible, però on queda la justícia social? Aquest çes el sentit de l'estat del benestar que hem de defensar des de l'esquerra, des del socialisme.