Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
El dimarts passat visquerem algunes tenses situacions al Ple del Parlament de les Illes Balears, i, com s'ha dit a la premsa local, han estat fruit de la manca de "mà esquerra" de l'actual presidenta.
És cert que Margalida Duran arriba de forma imprevista a la presidència del Parlament, la segona autoritat de les Illes Balears, i amb poca experiència política al darrera, substituint a una persona com Pere Rotger, que acumulava una llarga trajectòria dins el seu partit i dins les institucions.
Presidir un Parlament implica que el diputat o diputada deixa de ser un "soldat" del seu Grup Parlamentari per passar a ser l'àrbitre dels debats. Només així es pot fer la tasca institucional que s'espera de la presidència. La neutralitat, o almenys l'esforç per la neutralitat, són imprescindibles.
Negar-se a tenir el detall de demanar un minut de silenci per la mort d'una personalitat política cabdal en la breu història de la nostra Autonomia, com va ser Tirso Pons, president del Consell de Menorca, a més de diputat autonòmic, demostra o un gran desconeixement de la nostra història o un sectarisme impropi de la presidència del Parlament, poca mà esquerra en tot cas.
Però sobretot, és greu voler moderar els debats prenent com a norma la defensa a ultrança de la figura del president de l'executiu, i intentant prohibir allò més sagrat al si d'un debat polític: el lliure ús de la paraula. Demostra no ja una manca de mà esquerra, sinó una visió de la nostra democràcia parlamentària, poc democràtica.
No crec que la presidenta Duran pugui ser considerada la única "culpable" de la trista actuació que tengué dimarts passat, pens que és més bé un estil, una manera de fer, autoritària, de tarannà poc dialogant i superb, que està imprimint el PP de Bauzá i que genera, tot i que no ho vulguin veure, un important rebuig entre la ciutadania.