Res Publica segons Cosme Bonet

Al decliu del PP a nivell estatal hi hem de sumar les conseqüències d'una manera de governar prepotent del PP, que és la que ha conduït a casos de corrupció flagrant, o pressumpta corrupció, com hem hagut de viure durant aquests mesos. No són casualitats, sinó conseqüències de l'eufòria que haviem analitzat en un article anterior. L'eufòria sense matisos, alimentada per la premsa adicta i per la desmobilització no només dels partits de l'esquerra sinó també per la desmobilització de tot l'aparell social progressista, després de la victòria del PP el 2003, han conduït a una situació en la que molts dirigents del PP (no tots, òbviament, i possiblement no la majoria) han cregut, com es sol dir, "que todo el campo es orégano".

Als despatxos del PP imagin que es fan els mateixos anàlisis preocupants que es feien als despatxos del Pacte: l'adversari no ha perdut força. A això sumau-li que l'esforç electoral del 2003 fet pel PP no és repetible a tots els municipis, de fet als municipis grans, analitzats un a un, el PP està més tocat, i, sense pràcticament excepció, més desgastat que el 2003. Pensau en la figura de Catalina Cirer a Palma, que el 2003 va substituir a darrera hora un Fageda que no donava la talla i que no garantia la victòria a Ciutat. Pensau en les polèmiques que han desgastat figures municipals destacades del PP com Carlos Delgado a Calvià, Pere Rotger a Inca, Catalina Soler a Felanitx, Eugenio Hidalgo a Andratx, o Antoni del Olmo a Santa Margalida. En alguns casos crisis internes del PP, en altres suposades "corrupteles", en altres polèmiques amb els socis de pacte, arribant fins a algun cas de transfuguisme.

No està clar que tots aquests elements tenguin una conseqüència directa pel resultat electoral del PP. En tot cas s'ha de considerar que tampoc els afavoreix, sinó que creen un element de dubte sobre la credibilitat del PP a nivell municipal.

A nivell autonòmic les grans promeses del PP es resumien en dues: eliminar l'ecotaxa i fer carreteres. Clar que darrera aquests simples missatges n'hi havia un altra, que era l'important: amb el PP l'economia anirà millor. Aniria millor, sempre segons ells, perque l'ecotaxa era la culpable d'una certa crisi turística, i perque amb les carreteres també donarien feina. "És l'economia, estúpid".

Acabades les carreteres aquest argument perd tota la seva força, fa que el ciutadà es demani:"i ara?"

Eliminada l'ecotaxa, i comprovat que el sector turístic segueix igual amb la seva imparable evolució, amb noves formes de comercialització que perjudiquen la classe mitja de la zona costanera, i amb reconversions que perjudicaran als treballadors de l'hosteleria, el panorama és bastant menys afalagador del que prometia el PP, menys del que vol fer creure la premsa adicta al règim, i electoralment menys rentable del que el PP podia esperar. Perque la gent, al final, creu menys el que diuen els polítics al diari que la carta que reb del banc.

Però com hem dit i repetim, si bé ro està clar que tots aquests elements tenguin una conseqüència directa en el resultat electoral del PP, s'ha de tenir en compte que tampoc els afavoreix, i ens dibuixa un panorama ben diferent del que es proclamava l'estiu del 2003: el PP no té guanyades les eleccions del 2007, el resultat està molt obert. Les claus seran el canvi de cicle estatal, i com ho dugui el PSIB-PSOE, i la resistència de les "terceres opcions" entre els dos grans partits.