Res Publica segons Cosme Bonet

Amb aquest títol em va cridar l'atenció un llibre de història, escrit per un dels majors experts mundials en història bizantina, el qual desconeixia, he de reconéixer. El senyor Steven Runciman, va ser tot un gentleman britànic, però també un dels grans medievalistes del passat segle, expert en la història de l'Imperi Bizantí, com he dit, i en les Creuades.

En aquest llibre ("La caída de Constantinopla 1453", Ed. Reino de Redonda, Madrid 2006) fa un retrat molt entretengut dels fets que conduiren a la caiguda de la que era la Roma d'Orient, un referent cultural, artístic, religiós durant gairebé mil anys que en ple procés de decadència va ser ocupat pels turcs otomans. Dedica els primers capítols a posar-nos en antecedents, parlant de la decadència de l'Imperi Romà d'Orient, de l'aparició dels turcs, de l'ascens dels otomans, i ens condueix, inevitablement, al moment de la caiguda de la ciutat.

El capítol dedicat al setge i caiguda de Constantinopla esdevé llavors una narració tan viva i tan intensa que resulta quasi novelesca, i no dic aquest adjectiu amb el tò despectiu que es podria suposar, sinó amb el mateix sentit que Javier Marías a l'Epíleg: "...el relato escrupulosamete objetivo, rigurosamente cronológico, distante como todo texto eminentemente descriptivo, interrumpido con frecuencia por observaciones marginales disipadoras de toda posible tensión, se lee con tanto apasionamiento como se devoran las páginas de una gran novela."

I afegeix:"Runciman, sabedor de que su material se prestaba a la aventura, ha rehuido en su prosa todo lo que de novelesco se le ofrecía". Efectivament, poques històries tan apassionants com aquest setge, amb un protagonista tràgic: l'emperador Constantí, convençut de que viu els darrers moments de l'imperi milenari que ell representa, lluitant a primera fila a les llegendàries murades de Teodosi, arrencant-se les insígnies imperials i unint-se a la batalla en el moment que les tropes del Soldà ja han aconseguit entrar a la ciutat, desapareixent en la lluita, convertint-se en un dels grans misteris de la història.

I amb ell tot un seguit de "secundaris", des del Cardenal Isidor al Megadux Notaràs, o la presència, quasi testimonial, del cònsul català Pere Julià. I tot plegat amb l'espera angoixosa d'una ajuda d'occident, del Papa, de Venècia, d'Alfons el Magnànim o del rei de França... que mai no va arribar.

En definitiva una història apassionant que ha caigut en les meves mans, curiosament, quan s'està parlant de que Turquia, i per tant Istanbul, l'antiga Constantinopla, passi a ser part de l'Europa econòmica i política del segle XXI, els descendents de la mateixa Europa que el 1453 no vàren enviar cap tipus d'ajuda als bizantins, s'oblidaren d'ells en el moment final.

Águila Imperial Bizantina.