Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
cosmeb | 14 Febrer, 2008 08:00
El pessimisme i l'optimisme deuen ser formes diferents de fer país. Vull dir amb això que un polític, un intel·lectual, un periodista o una persona que perdi un moment en imaginar el país on viu, en fer-se'n una imatge mental i projectar aquesta en el futur, amb perspectiva del passat, pot tenir-ne una percepció positiva o negativa, depenent de la persona i la seva circumstància, percepció a partir de la qual construirà (si és persona constructiva) la seva idea de país, el seu projecte personal del que hauria de ser el país. Perquè dic tot això?
En la voràgine electoral que ens acompanya, i per ventura en tota l'activitat política i en el món que l'enrevolta (periodistes, tertulians de ràdio i de cafè, etc.) un comença a veure com certament alguns partits o coalicions construeixen el seu discurs únicament i exclussiva sobre la visió negativa del país. Sentim o llegim a diari, dimensionades amb excés, afirmacions sobre si estam expoliats, humiliats, sotmesos... o bé tenim una economia enfonsada, deprimida, sense perspectiva de futur... opinions o idees totes elles respectables, totes elles dignes de ser tingudes en consideració, perque en moltes ocasions les sentim per boca (o les llegim) de persones a qui es suposa uns coneixements, una capacitat, una posició privilegiada d'observadors del nostre país.
Clar que si analitzam el marc en el qual es fan tals afirmacions podem sospitar que són fruit de campanyes electorals en boca de polítics, opinions interessades en determinats articles, armes, en defintiva, del dia a dia polític.
És una sensació personal, reforçada per la desconfiança que hi ha actualment de la societat civil envers la política i els polítics, que aquest tipus d'estratègia o de discurs "en negatiu" no contribueix en res de positiu al país, és més, desanima la ciutadania de ser activa i participativa, la duu a tenir una visió negativa de la política, i del futur col·lectiu. En definitiva, a la llarga no és bona per construir el país, per fer-lo progressar. Fer la política a la contra, en negatiu, en permanent estat de desconfiança cap a les institucions i les persones que les ocupen acaba debilitant la pròpia democràcia, i només satisfà als acèrrims de cada facció política.
Convendria algun dia posar-nos d'acord en reivindicar la política en positiu, en aprendre a fer oposició o campanya electoral sense dibuixar en negatiu tot el que és o ha estat el país fins al moment. Confiar o desconfiar en el futur del país, de Mallorca, de les Illes, és del que parlam.
Consensos i unanimitats són difícils, i no en parlem en campanya electoral, però ens haurem de plantejar, sobretot davant unes eleccions, si aquell que sempre ens parla en negatiu està capacitat per liderar o representar el seu país, per molt que s'ompli la boca de pàtria o de país. Una pàtria, un país, uns ciutadans, en els que semblen no confiar.
Cosme Bonet Bonet. Saliner, socialista, politòleg. Nat el 1974, llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i graduat en Dret per la UOC. Em vaig sumar al projecte del PSIB-PSOE quasi en el canvi de segle, allà he tengut oportunitat d'exercir diferents responsabilitats, tant internes com institucionals, entre aquestes Conseller de Presidència del Consell del 2007 al 2011 i Conseller d'Economia i Hisenda del 2015 al 2019, diputat al Parlament de les Illes Balears entre 2011 i 2015, actualment som Senador per Mallorca, honorat de poder representar la nostra illa. A més de la política el meu temps l'ocupa la família, els amics, la música, la literatura, els còmics,...
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Crec que s'ha volgut fer polèmica d'una tonteria, Mik, en tot cas una frase en mig d'una entrevista no és una estratègia. Tensió, motivació, mobilització són necessaris perque tota la gent d'esquerres, tota la gent progressista se'n adoni que no està tot guanyat i vagi a votar massivament el proper 9 de març. Voler molta participació, cercar-la, crec que sí que és una estratègia, bona també per a la democràcia.
Interessant opinió ara que ja coneixem quina ès l'estratègia electoral de ZP, al descobert gràcies al seu intim amic, Iñaki Gabilondo i a una cadena que ha pecat de novata.
Bon día