Res Publica segons Cosme Bonet

Diumenge passat recordàvem a la companya Mercedes al sopar anual d'entrega del Premi Maria Plaza. Na Francina Armengol recordava que na Mercedes Buendía formava part d'aquella Comissió Executiva dels Socialistes de Mallorca elegida l'any 2000, la mateixa executiva que passà de 33 candidatures municipals a 50, i que decidí crear un Premi anual per reconéixer els mèrits de les dones i entitats que han lluitat per la igualtat real entre dones i homes.

Jo vaig conéixer na Mercedes en aquella executiva, les seves intervencions "explosives", entusiastes, mogudes per una passió per tot allò que feia, per la seva feina en temes socials, per la seva dedicació al PSOE i al seu municipi, Alcúdia. Era una d'aquestes dones d'empenta que trobam a les bases dels partits polítics i que la història no ha d'oblidar, no pot oblidar. La història de veres, la que parla de les persones que fan possibles els avanços socials té a moltes Mercedes entre les seves pàgines, regidora d'Alcúdia, secretària de Benestar Social i vocal de l'executiva de Mallorca, membre de la Junta del Fons Mallorquí de Solidaritat, lluitadora pro-saharauis... tantes coses que la identifiquen com un exemple de socialista militant, de ciutadana dedicada encara en la malaltia a la societat. Aquest és el mèrit que mereix ser premiat.

A Mercedes li concedirem el Premi Maria Plaza, en la seva vuitena edició, per aclaparadora unanimitat de la Comissió Executiva a la que va pertànyer fins que ens va deixar, sense haver complit encara els 50. L'auditori de sopar, d'unes 300 i pico persones, d'empeus, aplaudí llargs minuts, amb llàgrimes als ulls, perquè negar-ho, minuts eterns que tanmateix no són suficients, no ho poden ser mai, per pair la tristesa que a tots ens tenia corpresos.

L'acte tenia contingut electoral (com Mercedes segurament ens hagués exigit) i comptà amb la presència de Trinidad Jiménez, la líder del socialisme madrileny dedicada ara a les relacions amb Iberoamèrica. Una dona d'empenta també. Mercedes no ho hagués volgut d'altre manera. Si li havíem de fer un homenatge havia de ser amb un escenari ple de dones: les seves filles, la presidenta del Consell, Francina Armengol, Trinidad Jiménez, i la candidata d'Alcúdia, amiga i companya, Melchora Gómez. I al final del recorregut, la millor dedicatoria: el 9 de març guanyarem i ho farem per tu ,per gent com tu, Mercedes. Petons.

La Comissió Executiva de la FSM el 2004, Mercedes, entre na Francina i jo.

Amb Trinidad Jiménez.