Res Publica segons Cosme Bonet

M'he decidit a escriure alguna cosa, un altre cop, al blog, tot i que contràriament al que pensava les setmanes post-electorals m'han retornat al dia a dia amb una forta càrrega de feina. El cert és que després de les dues setmanes de campanya electoral pròpiament dita el còs demanava un cert descans, i aquest no ha arribat fins aquesta Setmana Santa. Descans que sens dubtar-ho he aprofitat per posar-me al dia pel que fa al panorama polític... ja sabeu allò de que els arbres no deixen veure el bosc, i l'arbre del Consell de vegades em tapa bastant el bosc, en fí.

Aquests dies un obria els diaris (en paper o a la xarxa) i es trobava amb un panorama polític apassionant per a qui agradi la matèria, les "quinieles" sobre el nou Govern de l'estat, el procés intern del PP a l'estat, i també a les illes, a on s'hi sumen l'aparició de nous escàndols que lliguen corrupció i política, per a desgràcia de tots. En l'àmbit internacional les primàries demòcrates que mai no acaben, o els fets del Tíbet...

Tot plegat convida a l'anàlisi tranquil d'una realitat política que es demostra molt més mutable del que podríem pensar. Ni era tan evident que Rajoy marxaria després de perdre les eleccions, ni es preveia una debacle interna al PP balear com la que passa actualment, s'havien d'aclarir les primàries demòcrates al febrer... i jo no havia sentit a parlar de possibles conflictes interns a la Xina que fessin perillar unes Olimpíades que es presentaven com a mostrador d'una República Popular Xinesa moderna, capitalista...

En definitiva, un cop més els fets demostren que en política no es pot donar res per segur. Per la meva part el que m'interessa especialment és pensar i cavilar sobre com quedara el panorama polític a les Balears entre el 2008 i el 2011, si un mira enrere veu que durant els anys 80 hi va haver una certa estabilitat, amb una AP i un PSOE equilibrats (guanyant espai AP progressivament), amb un centre ampli on hi havia UM i CDS en alguna elecció, i un PSM a l'esquerra que mantenia un nombre estable de representació, no molt alta. Als anys 90 i fins al moment actual un PSOE en decliu i el pacte pre-electoral PP-UM de 1991 dibuixaren la posterior "hegemonia" del PP, que acabaria controlant tots els consells insulars, i intentaria aniquilar UM. El resultat fou un panorama, entre 1995 i el 2007 a on coexistiren un PP molt fort, un PSIB-PSOE en les seves hores més baixes (recuperant-se a partir del 1999), una UM molt reduïda, un PSM amb els seus millors resultats històrics, i una aparició permanent d'EU-Els Verds en el panorama parlamentari balear. Això es romp el 2007, quan la "derrota" parlamentària (no electoral, encara, aquesta s'ha produït el 9 de març) del PP, en comparació amb la del 1999, és més contundent des del moment que el PSIB-PSOE recupera distància parlamentària, pel que fa a la resta de l'arc parlamentari UM es manté estable i apareix el Bloc agrupant l'esquerra ecologista i nacionalista.

L'experiment frustrat d'Unitat, la constant crescuda del PSIB-PSOE (el partit més votat a Balears, i amb fortes crescudes a totes les illes, especialment a Palma i la Part Forana de Mallorca), la crisi del PP i la qüestió del lideratge intern a l'UM post-munarista obren un panorama de futur incert, segurament diferent del que hem conegut fins ara, i per això mateix apassionant.