Res Publica segons Cosme Bonet

Hem tengut el privilegi de gaudir d'una interessant i amena conferència a càrrec de Vicenç Navarro, politòleg i sociòleg, creuat de l'estat del benestar, si se'm permet definir-lo així. És un home de dades, no s'ha cansat de repetir-ho. Un científic social que ha reforçat cada afirmació amb una dada contundent. "Falten 70.000 milions d'Euros per l'estat del benestar a Espanya", ha afirmat, demanant que no ens deixàssim cap zero. Ens ha donat moltes dades però també ens ha il·lustrat amb algun exemple familiar, que ha constatat el lluny que estam encara del model suec o fins i tot de la mitjana europea.

Una reflexió important amb la que m'he quedat: hem de potenciar l'estat del benestar, que el govern central ha transferit a les Comunitats Autònomes (educació, sanitat, serveis de dependència). La despesa pública en el benestar de les persones no pot estar limitada per l'obsessió de l'estat de retenir el 50 % de la despesa pública. Això en bona lògica significaria frenar la implantació de l'estat del benestar, cosa que no ens podem permetre a la vista de l'endarreriment que porta Espanya respecte a totes les mitjanes europees de referència.

Altres reflexions importants amb les que em qued: el debat territorial sobre el finançament ha ocultat el debat social. El problema no és repartir la truita, sinó que "la truita" és massa petita. O que quan parlam d'estat del benestar parlam de 4 pilars: educació, sanitat, pensions i serveis d'atenció a la família, tema aquest en el que estam més endarrerit, que abarca el que denominam atenció a la dependència i escoles-bressol (o escoletes, com deim per aquí)... el famós quart pilar, i que per Navarro significa atenció a les dones, tal com titula un mitjà de comunicació avui: ´La mujer carga con las insuficiencias del Estado de Bienestar en este país´.

Dades, dades. Dades endarrerides d'un estat del benestar encara subdesenvolupat, però clar... partíem del franquisme. Aquella dictadura sanguinària, més que la de Mussolini, segons les dades de Navarro, la darrera en inversió social en tota Europa. El franquisme és una llosa que encara ara pesa, i que pesarà encara quan ningú es recordi de qui era Franco.

Sempre resulta estimulant sentir a primera fila a un savi com Navarro. I certament necessitam estimular la ment amb política de veritat, il·lusionar-nos i il·lusionar la nova generació de polítics que comença (començam) a caminar pels viaranys de la política balear, tan difícils, tan malmesos.

La setmana passada, i comptant amb la presència d'un convidat de luxe com Jesús Caldera, ens reunirem per donar els darrers retocs a la ponència-marc del proper Congrés Insular dels Socialistes de Mallorca. Els que ens reunirem... o més ben dit es reuniren (perque només hi vaig ser al final), són un grup de joves, entre la trentena i la vintena, afiliats o simpatitzants del PSIB-PSOE a la nostra illa, amb diferents graus d'implicació.

Aquest grup duu varis mesos treballant en el camp de les idees de futur dels Socialistes de Mallorca, primer en l'anàlisi de ponències anteriors, i aquesta setmana vinent acabarà el document abans de presentar-lo a l'executiva. Segurament algunes de les idees de Navarro, o de Caldera, ens podran influir positivament.

Algunes de les idees que ens deixà un Caldera bolcat en la vessant internacional que el president Zapatero li vol donar a la feina de les Fundacions socialistes i que vull compartir:
- La crisi alimentària representa en part el fracàs dels neocon que no volen normes de governança mundial.
- La crisi hipotecària dels EEUU demostra que es necessiten unes normes, encara que siguin mínimes, per controlar l'activitat financera.

No és casualitat que el PSOE comptàs amb 14 assessors de prestigi mundial per l'el·laboració del programa electoral. Entre ells Jeremy Rifkin, autor de "La economía del hidrógeno. La creación de la red energética mundial y la redistribución del poder en la tierra." LLegiem fa poc: El 'sabio' Rifkin explica al PSOE su oposición a la energía nuclear. El PSOE està en un moment dolç, diuen, però no deixam de cercar solucions per als problemes que ens preocupen, i ens ocupen.

Recoman una passadeta virtual per: Foundation on Economic Trends o The Hydrogen Economy.

Finalment, em resulta curiós que la gent del PP, tan desorientada, ara parli de Codi Ètic. La idea de l'ética en política sembla que sigui la gran novetat del seu proper Congrés: perquè no em ve de nou que per ells sigui tan "nou"? Bush també a adonar-se'n que necessitava ètica quan va passar allò d'Enron (i més). Igual que, com deiem més amunt, se n'han adonat ara de la necessitat d'unes normes que regulin mínimament els mercats financers.

Els ho deia als companys del "grup de joves", els neocon estan fracassant en les seves polítiques, ens aboquen a un futur bastant gris, a on l'ombra del canvi climàtic enfosqueix les oportunitats de les properes generacions. Potser és l'hora dels "neoprogs", o alguna cosa semblant, per impulsar el canvi, no només a nivell local, però començant a nivell local.

Sempre és estimulant el debat d'idees, segur que a les Illes Balears si els polítics que ens han governat fins ara haguéssin parlat més d'idees i menys de negocis ens aniria a tots una mica millor. A tots, a ells també, n'estic segur.