Res Publica segons Cosme Bonet

La Ministra més jove en la història recent d'Espanya, Bibiana Aído, va visitar ahir la nostra illa, una Ministra jove i blogaire, val a dir. Va venir a inaugurar una Fira sobre empreses gestionades per dones, no debades és la ministra que s'ocupa de la igualtat, així com també de la joventut.

Bibiana Aído va ser objecte de crítica inmediata per part de la dreta més disposada sempre a criticar totes i cadascuna de les decisions de Zapatero, o de l'esquerra en general. Ja vàrem comentar en el seu moment que Carme Chacón, dona, mare, catalana... havia estat posada en dubte com l'opció més idònia per dirigir el Ministeri de Defensa. Aído, a més de la seva condició de dona suma la de jove, i el fet d'assumir un Ministeri, denominat d'Igualtat, al qual alguns han volgut considerar buit de contingut. No puc compartir de cap manera aquesta opinió, de fet al Consell de Mallorca que presideix Francina Armengol, ja vàrem crear fa any i mig un Departament de Joventut i Igualtat, únic en el nostre entorn, el qual a pesar que heretava una bona feina en quant a joventut, ho tenia tot per fer en igualtat. Val a dir que l'equip que dirigeix Pepa Ramis s'hi està esforçant i demostrant que hi ha feina per fer, i bona feina a més.

Per altra banda, pel que fa a l'existència mateixa del Ministeri d'Igualtat, voldria aportar una reflexió de caire general: l'estat de cada dia té menys competències de gestió directa, és un procés lògic i desitjable en un estat tan altament descentralitzat, federalitzant de fet, com és l'Espanya actual. Per tant a la llarga serà normal que els Ministeris que perdurin o bé corresponguin a àrees clarament d'interés supra-autonòmic, per no dir-ne federal, com relacions exteriors, defensa o una política comuna de seguretat interior, o bé marquin unes línies generals pel comú de l'estat, com podem observar que ja passa amb l'Economia, l'Educació o, també, Igualtat.

El repte d'Aído per tant és doble, per un costat omplir de contingut netament polític un Ministeri que no per nou és buit de contingut, sinó més bé al contrari, però per altra en una societat encara cripto-masclista, demostrar el que no hauria d'haver de demostrar: que una dona jove pot ser Ministra, i tenint clar que, injustament,  des de determinats sectors estaran sempre a punt per a criticar-la més que per alabar-la, i se li exigirà més del que s'hagués exigit a un home de mitjana edat, per posar el cas contrari.

La sensació personal que em va causar la protagonista d'aquest post d'avui va ser positiva, la d'una al·lota viva, intel·ligent, disposada a escoltar i aprendre, no debades encara manté el seu blog actiu i al dia, tot un signe de proximitat i de modernitat, a més crec que és la única Ministra que ho fa. Bona impressió política, per tant, ara cal que els fets demostrin que la confiança i el risc assumit pel President del Govern han valgut la pena. Els millors desitjos des d'aquí.