Res Publica segons Cosme Bonet

La resposta és no. El PP està clamant al cel per la "crisi institucional", reclamant solucions al President del Govern, fins i tot enviant els seus joves a manifestar-se amb pancartes demanant la dimissió del president, acusant el pacte de fonamentar-se en el vot d'un abans imputat, ara condemnat, etc... Davant tot això, com a corolari evident, hauriem de concloure: el PP fa aquesta crítica perque deu pensar que ells sí poden assegurar l'estabilitat institucional.

Idò no. No tenen capacitat per fer-ho en aquests moments, renunciaren a participar d'aquesta estabilitat fa poc, però a més si giram l'ullada cap enrere, i no massa enrere, veurem que hi ha molts motius que els incapaciten. I tot plegat emprant els seus propis arguments.

El PP no té majoria suficient per aportar estabilitat a cap de les principals institucions de les Illes Balears. Cal recordar que el PP tenia la majoria absoluta al Parlament la legislatura 2003-2007, de infausta memòria, i la va perdre democràticament. Aquesta pèrdua va precipitar la fuita del seu president i l'inici de la divisió interna actual del PP.

Per tenir una majoria suficient a les diferents institucions el PP necessitaria aliar-se amb el mateix partit al qual critica indirectament: UM. D'una forma bastant demagògica insinuen sense dir-ho que és ilegítim que el pacte entre UM i les forces de centre-esquerra es mantingui, i en canvi consideren un horitzó legítim un pacte UM-PP a curt termini. Perque si no és així segueixen sense tenir una majoria que garanteixi l'estabilitat.

Per altra banda hi ha la possibilitat de govern en minoria d'un dels dos "grans" partits, PSIB-PSOE i PP, amb pactes puntuals entre ells. Però aquesta mateixa opció va ser descartada pel propi PP fa poques setmanes, per tant també exclouen aquesta alternativa i en conseqüència el PP segueix sense poder garantir uns pactes puntuals que els permetessin tenir una majoria suficient per garantir l'estabilitat institucional.

Finalment cal recordar que la història de les Illes Balears no va començar el juny de l'any 2007, sinó que la situació de crisi institucional ha estat provocada per motius que provenen de la passada legislatura, destapades per les nombroses investigacions obertes per la Fiscalia Anticorrupció i altres per querelles contra actuacions dels governs del pacte entre PP-UM durant els anys 2003-2007. Per tant, el PP té una part important de responsabilitat en la denominada "crisi institucional", quedi clar que respectant la pressumpció d'innocència, però això no exclou la part corresponent de responsabilitat política sobre les actuacions que ens han conduït a la situació actual. Resulta xocant que vulguin sortir com a "salvadors de la pàtria" aquells que precisament tanta responsabilitat han tengut en els fets que desemboquen en el carreró sense sortida en que es troba el Parlament de les Illes Balears.

La crisi econòmica, sumada a la crisi institucional, ens hauria de dur a pensar que per damunt dels interessos espuris que solem tenir els partits polítics, hi ha l'interés general de la ciutadania. Els governs autonòmics i locals poden fer poca cosa front a una crisi que és un vertader "Leviathan" d'abast global, però també és cert que la paràlisi de les institucions encara pot empitjorar la situació econòmica. Les administracions públiques, amb les seves inversions, amb els serveis socials i despeses de tot tipus, són també part del motor econòmic del país. Per aquesta mateixa raó seria una irresponsabilitat convocar eleccions anticipades durant l'any 2010, que pot ser l'any de l'inici de la recuperació, però que també serà l'any en que les prestacions per desocupació poden anar finalitzant si s'allarguen les situacions familiars d'atur.

Personalment preferesc ser criticat per no creure en les eleccions anticipades (només al Parlament) com a solució, que no sentir-me part d'una situació que ha duit el govern de les Illes Balears a la paràlisi electoral perque hem estat incapaços d'arribar a acords.

De tota la reflexió anterior la meva conclusió és que el paper del PSIB-PSOE és central. És el segon partit del país, a més de la principal força política de la coalició governamental, i donat que cap altra pot garantir una majoria suficient per assolir l'estabilitat institucional, el Partit Socialista és possiblement l'únic que pot assumir la responsabilitat de seguir gestionant durant una legislatura difícil, i cercar els suports puntuals ja que ens trobam amb una aritmètica parlamentària laberíntica, sense sortides. No crec que ens quedin més sortides que aquestes, totes les opcions s'han plantejades, i només queda escollir la menys dolenta. Al mateix temps, tenc confiança en la ciutadania, que sabrà valorar que davant el panorama que ens han deixat, algú ha de mantenir la coherència i fer l'esforç de seguir gestionant, cercar els acords, mantenir el rumb dins la inestabilitat diària, a pesar d'estar en el centre de la diana.