Res Publica segons Cosme Bonet

El topònim Tucson m'evoca el "wild wild west", Tucson sóna a pel·lícula de John Wayne, d'indis, de rostres pàl·lids, de duels mentre el vent aixeca la pols del carrer de la ciutat sense llei, evoca pistolers. Aquest dret individual i que no hi ha manera de derogar, el dret a tenir una arma, part de les essències de la democràcia més antiga del món, els Estats Units d'Amèrica, ens sorprèn o corpren cada vegada que provoca una matança indiscriminada, sempre o quasi sempre a mans d'un boig amb una arma. Però Tucson ara també ha fet que el poble nord-americà s'aturi a pensar si és bona l'espiral folla de desqualificació política, radicalisme verbal, que té el seu principal exemple en allò que s'ha denominat Tea Party.

El cas Gifford, el cas d'una congressista demòcrata víctima de la violència real, en part provocada per la violència verbal d'alguns polítics, ha de servir d'exemple als nord-americans, o aquesta és la voluntat que expressen tots els dirigents polítics de primer nivell d'aquell país, i el primer d'ells el president Obama. Temps de crisi i d'incertesa no requereixen radicalismes de cap casta, recordem l'Europa dels anys 30, en canvi sí que requereixen dosis de prudència, moderació i consens, seny al cap i a la fí, recordem la part positiva de la Transició espanyola.

El cas Gifford, el record de Tucson, tant debò servissin per desterrar per un temps la demagògia, l'excitació dels ànims contra l'adversari sense mirar que perdem pel camí, la crispació sense sentit, la política de marcar dianes i disparar dards metafòrics que a Tucson es convertiren en dards reals. De moment a Múrcia en tenim un trist i condemnable exemple. No ens hi hauríem d'acostumar.

P.D. Recomanable reflexió: "El discurso del odio."