Res Publica segons Cosme Bonet

Un partit com el PSOE, amb un bagatge històric, polític i social com el que té, no pot perdre la memòria dels fets que han marcat la seva evolució. No estam davant el primer Congrés de canvi de liderats, ni davant la primera derrota electoral, sí estam davant la crisi econòmica més important des de 1929, que no és poca cosa.
Una crisi en la qual sembla que qui dicta la política econòmica no són els ciutadans a través del sistema democràtic, sinó una entelèquia denominada "mercats" i que segurament són els mateixos lobbies de poder econòmic de tota la vida, que estan fent la recepta que més els convé a ells per sortir-ne. Front a la recepta dels poderosos el principal objectiu d'un partit socialdemòcrata ha de ser posar unes altres solucions, que incorporin l'interès de la majoria, amb un caire social, cal, per tant, reflexionar i actualitzar el socialisme. Aquest és el repte actual. (Segueix)

No és el títol d'una novel·la, són els adjectius que el Govern actual posa a l'oposició, per boca del seu president i del conseller de presidència. "Si tuvieran dignidad se callarían" va dir el president la setmana anterior, i els seus repetidors als mitjans de comunicació han corregut per veure qui era el primer que recomanava a l'oposició callar, és a dir, deixar de fer oposició, ja que l'essència d'un grup que es troba a l'oposició és precisament poder expressar lliurement i pública el seu desacord amb el Govern.
 (Segueix)

IB3.CRÒNICA D'UNA GESTIÓ POLÍTICA PÈSSIMA.
Vaig formar part del primer Consell d'Administració de la televisió autonòmica quan ni tan sols sabíem quin nom tendria, eren els temps de Jaume Matas, recent tornat d'exercir de Ministre de Medi Ambient a Madrid, i era l'època dels grans projectes que tan endeutada deixaren la nostra Comunitat Autònoma. (Segueix)

Llegesc a la premsa que l'actual secretària general del PP i presidenta de Castilla-La Mancha ha afirmat que no es surt de cap crisi augmentant els impostos; el mateix dia, em conten que la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, ha fet una crida a la inversió privada per sortir de la crisi, al mateix temps que es dedica a liquidar els organismes públics encarregats de potenciar diferents sectors econòmics, per una banda el turístic, per un altre l'audiovisual. Cometen l'error d'oblidar que aquesta no és una crisi com les altres, no és una crisi més, és la "Gran Recessió", sols comparable a la Gran Depressió de 1929, i la història ens ensenya una cosa: de les grans crisis no es surt liquidant el sector públic. I estan llençant missatges en el camí contrari al que ens estan dient els experts darrerament.

 

 (Segueix)

El mes d'agost, el necessari descans mental i físic que tothom necessita, l'ambient relaxat de la costa mallorquina... tot plegat no permet que quedem indiferents davant els greus fets que succeeixen a tot el món, ni tampoc davant les continues i erràtiques, desconcertants i improvisades mesures (o anuncis o denúncies, poca cosa concreta) del govern autonòmic balear.

 

 (Segueix)

 (Segueix)

Començaré parlant clar: els del PP, "es nostros" com diríen ells, sí que varen cobrar les vacances no disfrutades, i cobraren el mes complet.

 (Segueix)

(continuació).

No ens podem quedar aquí,  el problema dels partits socialdemòcrates europeus no es pot resoldre senzillament amb un retorn a postures "clàssiques", cal repensar la socialdemocràcia. Assumir en primer lloc que en una societat complexa com l'actual no tenim el monopoli del progressisme, sinó que aquest és més plural de cada dia. No basta entendre la socialdemocràcia com un espai intermig entre l'ideal socialista marxista i el capitalisme, que va ser el marc on va néixer i es va desenvolupar la socialdemocràcia. (Segueix)

El maig del 2011, la derrota electoral, al si del Partit Socialista, ha obert un interessant debat sobre el seu futur, i, des d'una perspectiva més àmplia, si són correctes els plantejaments que es fan des dels partits d'esquerres front a la crisi econòmica.

Aquest article és una primera reflexió, a partir de moltes coses que s'han anat publicant i opinant, a la xarxa, als mitjans de comunicació, amb un objectiu comú: repensar l'esquerra, en el marc de la crisi econòmica mundial, de la tirania de les polítiques econòmiques neolliberals, de l'aparició de nous moviments socials com el 15M o solucions innovadores com pot ser el cas d'Islàndia. Pens que sense dubte el primer debat ha de ser ideològic, d'ampli espectre, i després pensar a nivell local i regional les implicacions que té aquesta reflexió tant en el camp de la praxis política, com en el de l'organització no sols dels partits polítics de l'esquerra sinó de la societat civil progressista en general.
 (Segueix)

Des de fa un temps sentim a parlar molt de l'eufòria desfermada que ens diuen que hi ha dins el PP de Balears. Cert és que les darreres enquestes, possiblement d'un any ençà o menys, els donen la majoria absoluta al Parlament de les Illes Balears, una majoria que depenent de l'enquesta en qüestió s'obté de la recuperació de qualque diputat a Menorca, o no, però sobretot per l'absorció de un o dos diputats que fins ara havíen estat de la desapareguda o abandonada Unió Mallorquina.

La desaparició d'aquest espai de centre de caire nacionalista o regionalista, per tant, sembla contribuïr sensiblement a les expectatives del PP. Però les enquestes són enquestes, i no record cap convocatòria electoral en la que les enquestes no plantejàssin una possible majoria absoluta del PP. Majoria absoluta, almenys a Mallorca, que hem de recordar que només va obtenir en Gabriel Cañellas el 1995 amb uan coalició pre-electoral amb Unió Mallorquina.

 (Segueix)

No entrarem en consideracions sobre la legalitat de l'encàrrec que feu la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Matas, això tocarà dir-ho a la justícia, però en presumirem la innocència, és possible que fos un encàrrec legal. Però fins i tot si ens trobàssim en aquest cas el tema de l'Òpera de la Badia de Palma no deixa de ser l'exemple màxim de la ineficiència i tendències les megalomaníaques del Govern Matas.

 

 (Segueix)

El topònim Tucson m'evoca el "wild wild west", Tucson sóna a pel·lícula de John Wayne, d'indis, de rostres pàl·lids, de duels mentre el vent aixeca la pols del carrer de la ciutat sense llei, evoca pistolers. Aquest dret individual i que no hi ha manera de derogar, el dret a tenir una arma, part de les essències de la democràcia més antiga del món, els Estats Units d'Amèrica, ens sorprèn o corpren cada vegada que provoca una matança indiscriminada, sempre o quasi sempre a mans d'un boig amb una arma. Però Tucson ara també ha fet que el poble nord-americà s'aturi a pensar si és bona l'espiral folla de desqualificació política, radicalisme verbal, que té el seu principal exemple en allò que s'ha denominat Tea Party.

 

 (Segueix)

Resulta que les declaracions de Leire Pajín són falses (manipulació), me referesc a aquelles que diuen que va fer animant a la gent a denunciar aquelles persones que incomplissin la nova llei anti-tabac. Així doncs les barrabassades amollades per aquella espècie de vàndal o Atila que tenen per batle els del PP devers Castilla y León no només són una animalada pròpia el poc cervell que ha demostrat fins ara, sinó que a més no tenen cap fonament.

 

 (Segueix)

El 2009 Michael Moore estrenava el seu documental "Capitalisme, una història d'amor", en ell devetllava un informe intern de Citigroup, de l'any 2005, en el qual es feien afirmacions com aquesta: "The World is dividing into two blocs - the Plutonomy and the rest. The U.S.,UK, and Canada are the key Plutonomies - economies powered by the wealthy. Continental Europe (ex-Italy) and Japan are in the egalitarian bloc." (Segueix)

Me qued amb algunes reflexions llegides a El País d'avui, la primer aquesta: "el Gobierno está acosado en muchos frentes y, en esas condiciones, ya no trabaja con cálculos electorales, que los tiene muy negativos, ni con paños calientes." Resumeix tres temes del dia: la vaga salvatge dels controladors, les darreres mesures contra la crisi i la caiguda en picat de la valoració del Govern amb les seves conseqüències electorals. I em duu a pensar: estic segur que en Rajoy és la persona a qui menys interessa un avançament electoral, és molt còmode poder ser de vacances a Canàries i veure els bous des de la barrera, amb la convicció que la fruita està madura i caura tota sola.

Seguim amb l'editorial de El País, alguns fragments il·lustradors de la jornada d'ahir i abans d'ahir:

"La reforma de febrero devolvía la organización del trabajo a AENA (los controladores se la habían apropiado con Álvarez Cascos de ministro de Fomento), preveía la concurrencia de empresas privadas para el control aéreo y facilitaba la formación de nuevos controladores -350 con carácter inmediato, dijo entonces el ministro Blanco-. Solo un nuevo y urgente marco laboral será capaz de arrebatar a los 2.300 trabajadores del sector la capacidad de tomar como rehenes a centenares de miles de personas para hacer valer algunas de sus extravagantes reivindicaciones. Una capacidad que presumiblemente recuperarán si el Gobierno no corta por lo sano cuando, en 15 días, el servicio deje de estar militarizado.

Resulta posible discutir, como hace el PP, si el decreto que cuantificaba las obligaciones horarias de los controladores tenía que aprobarse el mismo día en que se iniciaba el largo y esperado puente de diciembre, o debía haberse hecho antes. Argumentos que en ningún caso justifican la virulencia de su portavoz, González Pons, al arremeter contra el único Gobierno que ha intentado hasta ahora organizar de manera razonable un sector tan crucial y con tal potencial para dañar los intereses colectivos. Una capacidad de intimidación adquirida en parte con la anuencia de Gobiernos del partido del señor Pons que prefirieron mirar hacia otro lado y eludir sus responsabilidades en este ámbito. El PP, una vez más, ha sido incapaz de renunciar a sus bajunas tácticas electoralistas mientras más de medio millón de personas permanecían atrapadas en los aeropuertos españoles.

En su perfil actual, este colectivo no es de fiar, como crudamente ha quedado demostrado."

Acabam com hem començat, amb la totalitat del paràgraf del que extreia la primera cita:

Probablemente, los controladores han calculado mal. Ya hace un año, el ministro de Fomento empezó a recortar sus privilegios. Si ahora pensaban en tomarse la revancha se han equivocado porque el Gobierno está acosado en muchos frentes y, en esas condiciones, ya no trabaja con cálculos electorales, que los tiene muy negativos, ni con paños calientes. "No miramos a corto plazo. Nuestra política es firmeza y determinación. Nos cueste lo que nos cueste. Esa firmeza nos ha servido para que España salga reforzada de la última convulsión financiera y nos servirá con los controladores", decían ayer en la cúpula del Gobierno.