Res Publica segons Cosme Bonet

No fa molt, per ventura un any, em regalaren un llibre autobiogràfic de Calvo-Sotelo, "Plàticas de familia". He de dir que de tot d'una no em va resultar especialment atractiu. Ara bé, em vaig animar a llegir-lo i vaig descobrir una persona ben diferent d'aquell polític que jo tenia per "gris", "estirat" fins i tot. El que s'ha dit aquests dies: la ironia, que era una persona culta, europeista, d'arrels monàrquiques, no molt proper al franquisme en els seus inicis en la política... tot ho havia pogut anar descobrint en un llibre amè, que em va resultar de fàcil lectura, i que al final va fer que aquest polític, tan llunyà a l'inici de la lectura, em semblàs molt més humà, proper. Un detall: l'afecte per Ribadeo, poble tan vinculat a la seva joventut, a la seva família materna.

Aquests dies, és inevitable, recordar la lectura del llibre de Calvo-Sotelo, i crec que el millor homenatge que humilment es pot fer des d'aquest blog al desaparegut ex-president pot ser és recomanar aquest llibre, per descobrir darrere la figura política, o la figura històrica que ara es comença a dibuixar, la persona, que en el fons és el que importa.

El PP acapara darrerament l'interès dels mitjans de comunicació no per la seva tasca d'oposició sinó per les conseqüències de la seva derrota electoral, tant a nivell estatal com a les Illes Balears.

A les Illes concretament, l'enfrontament intern entre Rosa Estaràs i José María Rodríguez, amb altres actors polítics de per mig, es veu agravat per l'aparició en portada d'assumptes lligats a pressumpta corrupció, com el cas Rodrigo de Santos o el recent cas Bitel "2", en el qual sembla ser que el gerent de l'empresa s'enriquí irregularment. A tot això sumau-hi el camí que segueixen els casos de corrupció iniciats durant la legislatura anterior: cas Andratx, cas "Cavallistes", cas PTM. no ens ha d'extranyar que el debat ideològic dins aquest guirigai no hi tengui cabuda. No sentim a parlar d'un PP regionalista, o d'un PP lliberal o conservador, sentim a parlar d'aspirants a líder. Per ventura aquesta és l'herència del "matisme", una certa "cultura del pelotazo" que a poc a poc es va destapant (amb totes les reserves, pressumpcions i prudències que hem de tenir), a més d'un lideratge intern indiscutit i indiscutible, cosa que fa encara més complicada la seva substitució.

Al PP estatal la cosa també va així,

 (Segueix)

El president Zapatero ha tornat a sorprendre amb el Govern que ha nomenat, un govern "massa rosa" per en Berlusconi, tanta sort... només faltaria que fóssim com "Il Cavaliere", quina por. Pobre Itàlia.

En fí,

 (Segueix)

Diu Suso del Toro, a un article publicat avui a EL PAÍS: "...cuando nos quejamos de nuestras cuitas debiéramos mirar a los lados: veríamos que Portugal y Francia miran con ansiedad e interés nuestro estado de las autonomías, pues los Estados-nación centralizados están en una crisis profunda." (Segueix)

Un molt bon amic, d'aquests que coneixen les aficions i les curolles (que hem compartit molt sovint) m'envia una imatge que no puc evitar de penjar al blog. Qui no recorda al grandiós Mazinger Z de la nostra infatesa? Les aventures de Koji Kabuto i el titànic robot, lluitant contra el mal, encarnat en el barbut doctor Infern i els seus "Brutos mecánicos".... Doncs aquí en tenim la darrera versió:

 

 

S'ha de ser curt de gambals, un tros de banc o un cap de fava, triau l'opció que mes vos convenci, per fer el que va fer un "joven finlandés": Un finlandés rompe una oreja de una estatua de la isla de Pascua para llevársela a casa. El joven de 25 años se enfrenta a una pena de prisión o a una multa por desfigurar el Moai.

No importa anar a l'illa de Pasqua per contemplar els desastres que fa la ignorància amb el patrimoni històric...

 (Segueix)

Deia ahir que havia tengut uns dies de molt de trui, i que a la fí aquesta darrera setmana (santa) havia tengut temps per navegar per la xarxa, i posar-me al dia del que passa pel món. Avui, seguint amb la sana costum d'estar informat d'un lloc i d'altre, m'he topat amb una notícia que de tot d'una no m'ha cridat molt l'atenció, ja veureu per quin motiu:... (Segueix)

M'he decidit a escriure alguna cosa, un altre cop, al blog, tot i que contràriament al que pensava les setmanes post-electorals m'han retornat al dia a dia amb una forta càrrega de feina. El cert és que després de les dues setmanes de campanya electoral pròpiament dita el còs demanava un cert descans, i aquest no ha arribat fins aquesta Setmana Santa. Descans que sens dubtar-ho he aprofitat per posar-me al dia pel que fa al panorama polític... ja sabeu allò de que els arbres no deixen veure el bosc, i l'arbre del Consell de vegades em tapa bastant el bosc, en fí.

Aquests dies un obria els diaris (en paper o a la xarxa) i es trobava amb un panorama polític apassionant per a qui agradi la matèria, les "quinieles" sobre el nou Govern de l'estat, el procés intern del PP a l'estat, i també a les illes, a on s'hi sumen l'aparició de nous escàndols que lliguen corrupció i política, per a desgràcia de tots. En l'àmbit internacional les primàries demòcrates que mai no acaben, o els fets del Tíbet...

 (Segueix)

ETA ha assassinat a un ex-regidor socialista, Isaías Carrasco. La pitjor notícia que podiem tenir. Que dir? Ho lament profundament, per la família de la víctima, pels seus amics i coneguts. Per tot.

 

 

Aquests darrers dies de campanya tenc sensacions contradictòries. He anat a mercats, participat en mítings, parlat amb molta gent. Alguns creuen que les enquestes ja han decidit qui guanyarà les eleccions, d'altres creuen que hi ha molta gent convençuda pel discurs xenòfob del PP. Curiosament són nombroses (relativament) les persones que m'han fet aquest comentari: el discurs contra els inmigrants del PP hauria estat el que més ha calat.

 

 (Segueix)

La nina d'en Rajoy va ser l'estrella sens dubte del primer debat, basta anar al Youtube per veure com ha triomfat el tema... me qued amb aquest.... (Segueix)

He insistit en els mítings ens els que m'ha correspost intervenir que és important anar a exercir aquest dret constitucional, bàsic, que és el dret a vot. És important perque és la vertadera base de la nostra democràcia, que no tendria cap sentit sense el sufragi universal, lliure, secret... que durant tants d'anys va estar privat a les generacions que ens precediren.

Un vídeo optimista, positiu.... per animar-vos a exercir cívicament el vostre dret a vot el proper 9 de març.

 

 I recordau: no és el mateix. Per molt que diguin.

Seguiu la campanya.

 

Mirau per on això és la traducció al castellà de la famosa editorial del Financial Times, citada al debat d'ahir, un mitjà de comunicació gens sospitós de pro-PSOE, imagin, i que parla clar sobre el PP i la seva campanya:

La campaña de las elecciones generales españolas, que está alcanzando ahora su clímax, ha sido un espectáculo poco estimulante. Ante un trasfondo de una economía debilitada por el fin de los créditos baratos y una aguda corrección del sector inmobiliario, los contendientes parecen estar tratando de sobornar o asustar a los votantes.

Resulta extraño: España se ha convertido en las tres últimas décadas en una democracia confiada y próspera. Por primera vez la riqueza se ha propagado por lo que durante siglos fue un país desigualmente desarrollado, si es que algunas regiones estaban siquiera desarrolladas. Si se limitaron a escuchar a los políticos españoles, probablemente no se hubiesen enterado de ello.

La vida pública española se ha polarizado mucho. El derechista Partido Popular en la oposición, que estuvo ocho años en el poder tras 14 de reinado socialista, sigue sin reconciliarse con la derrota en las pasadas elecciones tras los atentados con bombas contra trenes en Madrid por jihadistas norafricanos.

I segueix -->

 (Segueix)

La primera pregunta de Rajoy durant aquesta legislatura.... NO ANAVA D'ECONOMIA! I aquí hi ha la prova: primera_pregunta_rajoy.pdf

Perquè el candidat del PP s'ha entestat en defensar una cosa que sabia que no era així? Mala estratègia, té els enemics a ca seva? En realitat la pregunta va de la suposada descoordinació del Govern, i fa esment a temes econòmics com l'IVA que res tenen a veure amb el sentit de la seva pregunta.

No ho entenc.

Avui me qued amb el missatge del President i candidat, que he transmés als diferents mítings que he pogut participar, a la meva manera: "La abstención es perder todos, y con cada voto que va a la urna gana España" .

No vos perdeu tampoc, ja que hi som, l'enllaç a la Nota del dia que visità el Palma Arena. Les fotos són impressionants.

Queden menys dies de campanya, i és el moment d'animar als que encara dubten de si anar a votar. El missatge és clar: votar és reforçar la democràcia.

Visitau la web per seguir la campanya dels Socialistes a Mallorca.

Avui ETA ha tornat a donar senyals que vol protagonisme en aquesta campanya electoral, a més del que ja li donen Rajoy i els seus.

Supòs que Alcaraz ja té el seu "gest". Aquest Alcaraz un cop més feia unes declaracions lamentables. Imagin que ara el PP s'afegirà al tema. O no... l'objectiu d'ETA en aquest cas ha estat un local del PSOE. Curiós, no és ver? Pel PP els socialistes som "amics d'ETA", per ETA els socialistes som objectiu. Quan acabarà això?