Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Azaña i Catalunya, vist des d’octubre de 2017.

cosmeb | 04 Octubre, 2017 08:43

Fa alguns dies, ja amb el clima polític encès per l’1 d’octubre, vaig recuperar un llibre de Manuel Azaña “Mi rebelión en Cataluña”, on conta la seva experiència al Principat els mesos previs a l’octubre de 1934 i durant els fets d’aquest mes, vagues revolucionàries a diferents indrets d’Espanya i la proclamació de l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola per part de Lluís Companys el 6 d’octubre. Azaña fa algunes de les consideracions als moments previs que són particularment actuals:
“El alboroto del mundo político repercutía en Barcelona. Allí las opiniones discordaban menos que en Madrid, y en la desastrosa pertinacia con que ambas capitales se desconocen, era temible que cualquiera de ellas tomase por gigantes verdaderos los molinos de viento que braceaban descompasadamente en la otra."

La incomprensió entre els dos bàndols, les amenaces i les pors d’uns i altres, ens poden recordar aquestes setmanes passades. Igualment el 1934 Azaña detecta que no tothom qui s’identifica amb el catalanisme ho fa per una clara ideologia nacionalista, sinó perquè aquesta ideologia representa una ruptura amb el règim anterior, el que a un altre indret d’Espanya el faria ser senzillament republicà a Catalunya el fa ser catalanista i republicà:"Dentro del catalanismo había disidentes del régimen monárquico, no ya por catalanistas, sino pot motivos iguales a los de cualquier español para ser republicano."

D’aquí fa una deducció ben interessant, la incomprensió cap a Catalunya, la desesperança front a un règim que no dóna respostes, els condueix cap al separatisme:
"Oyéndolos, se venía en conocimiento de que los separatistas acérrimos no eran tantos como los separatistas por desesperanza, criados a favor de lo que, con vocablo de fácil abuso, llaman 'incomprensión'."

No estarem revivint una realitat de fa més de 80 anys? Pot ser no hem après res? O hem deixat perdre tota la capacitat d’empatia que semblava que teníem gràcies a aquell notable avanç que va ser l’estat de les autonomies?

Quan Francesc Macià va proclamar la República Catalana el 1931 el Govern provisional de la República Espanyola va córrer a enviar tres ministres: Fernando de los Ríos, Marcelino Domingo i Luis Nicolau d'Olwer a pactar amb ell la integració de Catalunya dins Espanya, d’allà va néixer l’Estatut de Núria i la moderna Generalitat.

Quan es va pactar la Constitució de 1978 es va introduir en el text el concepte de nacionalitats, un eufemisme per no contradir la idea de que Espanya és la única nació, però ja incorporava la idea de la realitat plural que tenim, a més es van preveure règims autonòmics per les nacionalitats “històriques”, era el pacte territorial dins el pacte constituent, la base de la convivència d’aquests darrers 40 anys.

En cada moment clau de la nostra història en comú com a espanyols, quan la qüestió territorial s’ha convertit en element fonamental del futur, hi ha hagut capacitat de diàleg, de pacte i d’arribar a acords satisfatoris per les parts, amb les renúncies que tot acord implica. On són avui els Macià, de los Ríos, Domingo, o els “pares” de la Constitució del 78? On són les persones que entenen que estam davant un d’aquests moments clau de la nostra història, del qual no en pot sortir res de positiu si no són capaços uns i altres de seure a una taula i pensar en el país, en les properes generacions, i no en les properes eleccions?

L'enginyer Arnest Mestre a Ses Salines, octubre de 1921.

cosmeb | 14 Maig, 2017 10:00

El divendres passat, 12 de maig, vaig poder assistir a l'acte pel qual l'edifici de l'Estació Enològica de Felanitx passava a acollir la Denominació d'Origent del ví del Pla i Llevant, així com de la IGP Ví de la Terra de Mallorca. En aquest acte es va posar en valor que amb aquest fet Felanitx tornava a ser el centre de referència del ví que havia estat en el passat, quan es va crear precisament l'Estació Enològica, el 1913, així com més endavant el Celler Cooperatiu, "es Sindicat". Es va destacar, durant els parlaments, la importància d'aquests centres no sols per Felanitx sinó també per tota la contrada, així com el paper de l'enginyer Arnest Mestre, que vengué per ser el primer director de l'Estació i seria impulsor del Sindicat.

Recordava haver llegit una referència que il·lustrava aquesta influència als pobles dels voltants, i la vaig trobar a LA VIDA CAMPESINA de 1921, el periòdic del Sindicat Agrícola Catòlic de Campos, que tenia una secció dedicada al Sindicat Agrícola Catòlic de Ses Salines, en aquesta precisament es referia a una conferència d'Arnesto Mestre ("Ingeniero agrónomo, Jefe de la Estación Enológica de Felanitx y Director de la Gran Bodega Cooperativa de la misma ciudad") que s'anunciava al número de 1 d'octubre de 1921, pel 9 d'octubre de 1921. 

Apareix un article explicant la conferència al següent número de LA VOZ CAMPESINA (Año I. Número 21. 15 d'octubre de 1921), que reproduesc pel seu interès:

En la sala de sesiones del "Sindicato Agrícola Católico de Ses Salines", dió ayer una interesantísima conferencia agrícola, el inteligente y activo Ingeniero y Director de la Estación Enológica de Felanitx, don Arnesto Mestre.

Don Juan Escalas, médico de Santanyí, con expresivas palabras que pusieron de relieve la vasta cultura de dicho señor, hizo la presentación del conferenciante a los socios del Sindicato, que, en crecido número habían concurrido, ávidos de escuchar las enseñanzas de persona tan autorizada en materia agrícola, como es el señor Mestre.

Numeroso aplausos coronaron las hermosas palabras pronunciadas por el señor Escalas.

Fué el tema de la conferencia el modo como deben abonarse las tierras, demostrando, el señor Mestre, con minuciosidad de detalles a conveniencia de intensificar el ganado de Mallorca, con vistas a enriquecer de materia orgánica a nuestras esquilmadas tierras, también trató del empleo de abonos minerales y necesidad de aplicarlos en fórmulas completas. Dió, además, provechosos consejos acerca de la disposición legal que regula el comercio de abonos químicos.

Al terminar, el señor Mestre, su provechosa conferencia, sonó nutrida salva de aplausos de los agricultores allí reunidos, que escucharon con extraordinario interés. (...)

Ses Salines, 10-10-21.

Bibliografia:

LA VOZ CAMPESINA 1921-1923 (Edició Facsímil). Ed. Mancomunitat de Migjorn. Campos, 2000.

Jo no crec en les teories de la conspiració.

cosmeb | 02 Juliol, 2016 23:47

El mes de novembre de 2013 Izquierda Unida presentava un estudi sobre les darreres enquestes del CIS, les quals apuntaven a un dels seus millors resultats històrics. De fet PSOE i IU sumaven gairebé els 176 escons de la majoria absoluta, UPYD aguantava amb força, les relacions amb Catalunya no estaven tan rompudes com ara... s'apuntava a que el PP no mantindria una majoria al final de la legislatura, ja s'apuntava fa 3 anys (tot i que sembla que n'han passat més) que el canvi a l'esquerra era possible, i s'apropaven unes eleccions europees a on pot ser es consolidaria aquesta tendència de canvi. (Segueix)

La República dels valors.

cosmeb | 14 Abril, 2016 22:49

Me sent hereu dels valors que representava la II República espanyola. He tengut la oportunitat d’afirmar-ho així en moltes ocasions en què he intervingut en actes de reconeixement i reivindicació d’aquell ideal que era la República, i d’aquella etapa històrica, que segueix ben viva en la nostra memòria a pesar dels esforços de 40 anys de dictadura feixista i dels intents de pseudo-historiadors de falsificar o ocultar el seu llegat.

 

 (Segueix)

IB3, el salat postís i el ridícul de Bauzá.

cosmeb | 21 Gener, 2015 11:00

El 15 d'abril de l'any passat vaig dir al Parlament: Vostès són els que han degradat la nostra llengua a l’Administració pública, vostès s’han obsessionat a generar conflictes que sols han animat a la crispació de grups situats a l’extrema dreta, han romput totes les normes de convivència ingüística que teníem i tot això, tot això ho fan emprant un salat postís que és capaç de confondre “la mar” amb “sa mà” i que fins i tot serà capaç algun dia de confondre “el bisbe” amb “es bisbe”
 
Si veis la imatge que adjunt al final d'aquest escrit veureu que no me vaig errar: Bauzá acaba de confondre una sobrassada amb el cap de l'Església Catòlica mallorquina, ni més ni menys. Vaig posar l'exemple com a evidència de l'intent d'implantar un determinat model o registre lingüístic inventat pels dirigents polítics del PP i alguns grupuscles que els donen suport, sense cap base científica, i amb un desconeixement del català que realment parlam a les illes, concretament a Mallorca. Els que tenim el català de Mallorca com a llengua materna sabem distingir sense cap dificultat en quins casos mantenim l'article salat i en quins casos el literari, casos com el Rei, la Seu, el Bisbe, el Papa, la mar, l'endemà... resultava evident sentint parlar a Bauzá amb un salat completament postís, que en la seva exagerada supressió dels articles literaris acabaria emprant el salat on un mallorquí no l'empraria mai. I va succeïr a twitter ahir, va confondre el Bisbe amb "es bisbe" i va escriure "sa Seu" en lloc de "La Seu".

Per enmarcar la "profecia" cal dir que estava fent una pregunta al Conseller de Presidència, sobre els primers rumors sobre el canvi en l'ús de la llengua a IB3 i aplicar el que vaig definir com un "salat postís". 

Vaig començar així:
"El mateix govern que va decidir posar un conseller al capdavant de la radiotelevisió pública, el mateix govern que va decidir que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, deixàs de ser la llengua vehicular a IB3, el mateix govern que ha implantat el monolingüisme cinematogràfic a la televisió pública, el mateix govern que va eliminar el servei d’assessorament lingüístic a IB3, aquest mateix govern, aquesta mateixa direcció d’IB3 ara pretén seguir amb la marginació  progressiva de la llengua catalana pròpia de les Illes Balears.Sols així es pot entendre la sorprenent notícia que es vol fer desaparèixer el registre formal dels informatius d’IB3, una decisió que ja ha estat qüestionada per qui té realment autoritat per fer-ho. Hem llegit aquests dies a la premsa que amb aquesta decisió es demostra el desconeixement de la importància de saber diferenciar els registres en cadascuna de les situacions en les quals es fa servir la llengua. S’ha dit també que posar l’article salat en comptes del literari no s és ni tan sols un canvi de registre, no es pot canviar sense que es reflexioni sobre el model que es vol fer, llevat que es pretengui fer un bunyol. 
La nostra pregunta, Sr. Gómez, és amb qui han consultat per implantar aquest bunyol?"

Gómez va defugir la resposta, dient que ell sols sabia el que s'havia publicat i que era una decisió lliure d'un ens autònom, es referia a l'IB3 que dirigia en aquell moment l'actual candidat del PP a la batlia de Calvià.

La meva conclusió va ser:"Vostès volen identificar el mallorquí amb un registre domèstic, degradant així el seu ús. Totes les llengües, totes, l’espanyol també, tenen un registre formal, i el nostre, la nostra llengua utilitza l’article literari des de fa segles, no ho dic jo, ho diuen els filòlegs. Volen reduir la llengua a les Illes Balears al registre menys formal i demostren així el seu profund menyspreu cap al nostre patrimoni, perquè aquest és el model ideològic que els ha duit a vostès a prendre aquesta mesura i totes les mesures anteriors."
 
Bauzá confón ES BISBE amb EL BISBE. 

El debat complet a les pàgines 5739-5740 del Diari de Sessions a que m'he referit, enllaçat aquí,
 

Charlie Hebdo i la defensa de la llibertat

cosmeb | 07 Gener, 2015 18:24

Aquest 2015 comença amb una notícia tràgica, la de l'atemptat contra el setmanari satíric francès "Charlie Hebdo" que ens ha sobtat, deixant 11 o 12 víctimes mortals, un atemptat criminal que tothom ha entès com un atac a la llibertat d'expressió. No podem fer més que expressar la nostra ràbia per la mort d'innocents, víctimes de la intransigència, l'odi, el fanatisme. Senyalats per exercir el més preuat dels valors, la llibertat, en una de les vessants que constitueixen un dels pilars sobre els que s'edifica tota societat democràtica: la llibertat d'expressió.
 
El rebuig a la violència, el rebuig a qui no respecta la llibertat, la indignació que podem mostrar a través de les xarxes socials o participant en concentracions ens fan sentir impotents front a aquests enemics de la llibertat. Però les mostres d'indignació, de justa indignació, no són debades, són necessàries. És més necessari que mai que demostrem, arreu del món, que no ens és igual que s'atempti contra la llibertat, sigui a Paris o sigui a Pakistan, sigui on sigui. És necessari perquè els enemics de la llibertat no creguin que avancen ni un sòl mil·límetre en els seus indignes objectius, ans al contrari, enforteixen als defensors de la llibertat.
 
Són mals temps per la llibertat, perquè es veu atacada arreu. De forma brutal, com ha succeït a París, o de forma més encoberta, amb decrets i lleis que entorpeixen la llibertat de les persones, salvant les distàncies, s'ha de denunciar arreu on succeeixi això.
 
Som socialista perquè crec que cal defensar la llibertat, i que no hi ha llibertat sense igualtat. És una declaració de principis, la que me fa afirmar avui el meu rebuig absolut a l'atemptat contra Charlie Hebdo, i a confiar en que el 2015 sigui un any en que els defensors de les llibertats de les persones triomfin sobre els seus enemics, allà on es mostrin.

Tres eixos ideològics pel socialisme del nostre temps.

cosmeb | 13 Octubre, 2014 16:34

Fa temps que tenc la idea que la manera de millor definir el que ha de ser el projecte socialista, i que per jo constitueixen una referència, uns valors a partir dels quals exercir al meva tasca política, es basa en tres eixos ideològics, que de fet es troben en el nostre bagatge històric: justícia social, radicalisme democràtic i federalisme.

 

 (Segueix)

El canvi possible.

cosmeb | 08 Agost, 2014 14:09

No hi ha dubte que la renúncia de Pérez Rubalcaba i a convocatòria del Congrés extraordinari del PSOE va obrir expectatives entre molts de militants i simpatitzants, i també de votants més o manco decebuts. Va obrir expectatives de que aquest partit centenari fos capaç de presentar una nova política i un nou lideratge per un nou temps, que fins al moment el PSOE liderat per Rubalcaba no havia estat capaç de demostrar.

   (Segueix)

Intervenció a la proposició no de llei de rebuig a la violència feixista.

cosmeb | 04 Març, 2014 18:06

El passat 27 de febrer vaig defensar una proposat del PSIB-PSOE de rebuig a la violència feixista, referida a la condemna dels fet ocorreguts l'11 de setembre passat a la Llibreria Blanquerna de Madrid, on un grup de violents d'ultradreta assaltaren la delegació de la Generalitat de Catalunya. Aquí vos deix la meva intervenció inicial i rèplica, per si és del vostre interès. Val a dir que la Proposició va ser aprovada per assentiment amb un petit afegitó proposat pel PP.

 

Proposició no de llei RGE núm. 9683/13, presentadapel Grup Parlamentari Socialista, relativa a rebuig a la

violència feixista.

 

EL SR. BONET I BONET:

 Gràcies, Sra. Presidenta. Aquesta iniciativa ve motivada pelsfets ocorreguts al centre cultural Blanquerna, de la Generalitatde Catalunya a Madrid, el passat 11 de setembre, quan un grupde violents que exhibien simbologia de caràcter ultradretana ifeixista van irrompre en aquest acte amb motiu de la diada deCatalunya i van agredir físicament i verbalment els assistents aaquest acte, entre ells, representants electes com diputats isenadors.No es pot considerar aquest fet, com deim a l’exposició demotius, un fet aïllat. Els agressors, després d’haver estatdetinguts i en manifestacions a la premsa, varen anunciar quecontinuarien amb actes com aquests contra símbols democràticsde Catalunya. Com deim també en aquesta exposició de motiusno consideram que siguin fets aïllats quan a Espanya hi hapersones que encara defensen la legitimitat del cop d’Estat delsmilitars de 1936, i quan també en el context de la crisieconòmica hi ha grups d’ideologia ultradretana que prediquenpolítiques racistes intolerants i que han anant augmentant ensuport electoral, com ha succeït a diferents països europeus comGrècia o Hongria. Pensam que no es pot demostrar cap tipus detolerància amb les ideologies que inciten a l’odi com aquestesque hem esmentat i que protagonitzaren aquests lamentablesfets a Madrid el passat 11 de setembre. (Segueix)

Intervenció al debat sobre la Llei de Símbols, 19 de desembre de 2013.

cosmeb | 20 Desembre, 2013 00:37

Avui, 19 de desembre del 2013, fa gairebé dos anys des de la formació del Govern CONTRARREFORMISTA de Mariano Rajoy, el Govern que està protagonitzant el pitjor retrocés en drets i llibertats a la democràcia espanyola.

Avui, 19 de desembre de 2013, serà recordat com un dia de la infàmia per les llibertats dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.

Avui el PP perpetrarà el pitjor atac a les llibertats dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears en la nostra història recent.

Perquè aquest debat d’avui, Senyores i Senyors Diputats, aquest debat d’avui és un debat sobre la LLIBERTAT.

És un debat sobre la llibertat, provocat per un Govern que pretén limitar-la.

 

 (Segueix)

Debat sobre memòria històrica al Parlament (extracte, intervenció).

cosmeb | 30 Octubre, 2013 11:52

El passat 24 d'octubre vàrem debatre sobre Memòria Històrica al Parlament, per una Proposició No de Llei presentada pel Grup Parlamentari Més, aquí adjunt la meva intervenció, per si és del vostre interès, el debat complet el podeu trobar aquí: Diari de Sessions. De 24 d'octubre.

Com no pot ser d’una altra manera, anunciam el suport que tendrà aquesta proposició no de llei perquè amb aquesta proposició no de llei, com en l’anterior, continuam parlant de drets humans. Per tant, és de justícia donar suport a aquestes mesures de reparació a diverses iniciatives, com ja hem debatut en altres ocasions en aquesta comissió, relacionades amb la memòria històrica i és de justícia, com deia, donar-hi suport com argumentarem ara.  És cert, s’ha dit ara fa un moment, que cobra nova actualitat aquesta proposició no de llei, tot i haver estat presentada el 30 d’abril, per la notícia que llegíem dia 30 de setembre amb relació al grup de treball de Nacions Unides sobre desaparicions forçoses, que és un grup que actua de canal de comunicació entre famílies de desapareguts i els governs i que elabora un informe definitiu que el 2014 es presentarà davant el Consell de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides. El titular era clar, Nacions Unides reclama a Espanya jutjar les desaparicions del franquisme.En aquest informe, que ja s’ha comunicat a les autoritats espanyoles, es diu que  l’executiu espanyol, el Govern, ha d’assumir la seva responsabilitat elaborant un pla nacional de recerca dels desapareguts, però també incorpora temes que van més enllà del que es proposa avui com és la derogació de la Llei d’amnistia i el judici a Espanya de les desaparicions forçades.

 

 (Segueix)

Pregunta al Parlament: el TIL Party.

cosmeb | 05 Octubre, 2013 08:30

Dimarts passat vaig tenir oportunitat de fer una pregunta a la consellera d'Educació sobre el tema del TIL.

I.4) Pregunta RGE núm. 9946/13, de l'Hble. Diputat Sr.
Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,
relativa a seguretat jurídica del TIL.

LA SRA. PRESIDENTA:
Quarta pregunta, RGE núm. 9946/13, relativa a seguretat
jurídica del TIL, que formula el diputat Sr. Cosme Bonet i
Bonet, del Grup Parlamentari Socialista. Té la paraula.


EL SR. BONET I BONET:
Gràcies, Sra. Presidenta. Sra. Camps, em sorprèn veure-la
avui aquí. Cap conseller, cap govern en la història de les Illes
Balears, no havia rebut un rebuig social tan contundent com el
que es va manifestar diumenge passat. Més de 100.000 persones
varen rebutjar la seva política, i per això, per la contundència de
la resposta social, em pensava que el president ja l’hauria
cessada o, si no, per dignitat, vostè ja hauria d’haver dimitit.

Però és aquí, i li correspon, per tant, respondre’m sobre si
considera que així com ha conduït aquest assumpte del
tractament integrat de llengües creu que és un model de
seguretat jurídica.
Moltes gràcies.
(Alguns aplaudiments)

 (Segueix)

29S: lliçó de dignitat en una jornada històrica.

cosmeb | 30 Setembre, 2013 08:00

Escric això quan ja és 30 de setembre, quan l'històric 29S ha passat, però encara impactat per la jornada històrica que hem viscut. Jornada històrica per molts de motius, i no és el menor la quantitat de gent que s'ha reunit a Palma, igual que a cadascuna de les quatre illes del nostre país, per dir al Govern de les Illes Balears que no vol imposició, que no vol el famós TIL, i moltes més coses, que és el que cal analitzar ara.

 

 (Segueix)

PREGUNTES AL DIRECTOR GENERAL DE IB3

cosmeb | 26 Setembre, 2013 08:15

La setmana passada varem tenir oportunitat de formular diferents preguntes al Director General d'IB3, una d'elles referida a la presència de membres del Govern als informatius, reproduesc aquí la pregunta, tal com la vaig formular, i la resposta del Director General, íntegrament.

Pregunta RGE núm. 9464/13, de l'Hble. Diputat Sr. Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a invasió de membres del Govern a l'EPRTVIB.

 EL SR. BONET I BONET:

Gràcies, Sr. President. Sr. Ruiz, estigui tranquil, si no ho

reduïm tot a un debat econòmic és evident que no hi ha perill

per a IB3; si ho reduïm tot a un debat econòmic i d’austeritat i

de deute i d’estalvi, hi ha perill per a IB3 perquè entrarà tot dins

el sac.

I no ho digui massa això de tancar IB3, perquè el Partit

Popular ja n’ha tancades i ràdios aquesta legislatura, nosaltres

ens hi vàrem oposar. Per tant, els que no tenen manies són la

gent que l’han nomenat.

Aquesta pregunta ve motivada, en primer lloc, per fer un

ordre més o menys cronològic, per l’entrevista que varen fer els

informatius d’IB3 televisió a un diputat del Partit Popular amb

motiu de les jornades parlamentàries del Grup Popular, el

diputat José Ramón Bauzá va explicar les propostes del seu

grup en aquestes jornades. Dies després, s’entrevistava la

consellera del TIL, la Sra. Camps, amb el mateix format. En cap

cas, de moment, no s’ha entrevistat cap representant de la resta

de grups de l’oposició que hagin fer jornades parlamentàries, ni

ningú que pensi diferent del Partit Popular o del Govern en una

setmana que, evidentment, no és una setmana normal.

I per això li demanam, per ventura d’una manera una mica

retòrica, a què respon la invasió de membres del Govern a l’Ens

Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gracias, Sr. Bonet. Le contesta el Sr. Ruiz Rivero.

EL SR. DIRECTOR GENERAL DE L’ENS PÚBLIC DE

RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS (José Manuel

Ruiz i Rivero):

És que, ... gràcies, Sr. President. Sr. Diputat, no acab de

sortir de la meva sorpresa, és a dir, li he de ser absolutament

transparent, com normalment ho som. Aquesta setmana és cert

que va sortir el president d’aquest govern, com a president del

Partit Popular a explicar una notícia important, que era un ERE

parlamentari, jo crec que era una notícia amb calat. Va sortir,

efectivament, l’endemà, la consellera d’Educació a explicar

també els temes que considerà, però hi va haver més convidats

i no em digui que són gent que pensen de manera distinta.

Sap qui és Lorenzo Bravo? Lorenzo Bravo va denunciar el

president, aquest Govern, no crec que sigui dubtós de res;

Lorenzo Bravo va sortir entrevistat amb el mateix format, Sr.

Diputat, i va dir el que considerava ..., o també manipulam el Sr.

Bravo, nosaltres? Va dir el que va considerar en directe en els

informatius. Escolti, hi ha hagut tres entrevistes, el president de

la comunitat; la consellera, a la qual crec que pertoca parlar del

que passa, de l’educació, i el Sr. Bravo, un sindicalista de més

de vint anys d’exercici en aquesta comunitat, que se’n va, una

persona que a fi anar fi, bé, a fi anar fi, no, i més una persona

que acaba de ratificar una denúncia en contra del president. És

que ja som en el mateix exercici, són capaços de confondre una

cosa amb l’altra.

Duim només tres entrevistes d’aquestes, en farem més i

evidentment ja li dic jo que tothom hi participarà, quan hi hagi

una notícia de rellevància i les qüestions i circumstàncies

tècniques ens ho permetin. Però amb això quedi tranquil, que

tothom hi participarà.

Gràcies.

 EL SR. PRESIDENT:

Gracias, Sr. Ruiz. En turno de réplica interviene el Sr.

Bonet.

EL SR. BONET I BONET:

Gràcies, Sr. President. És que les circumstàncies d’aquesta

darrera setmana tampoc no és normal, em pareix molt bé que

entrevisti el Sr. Bravo i li alab el gust; aquest senyor acaba una

trajectòria llarguíssima al capdavant d’un dels principals

sindicats d’aquesta comunitat autònoma, per tant és normal que

es faci això. Jo, clar, vostè sap a qui em referesc, si em vol

entendre, si no em vol entendre i vol prendre per un altre

camí..., jo li parl sobretot d’allò que marca l’actualitat

informativa en aquesta comunitat autònoma des de fa dies.

És més, li diré, li posaré un exemple clar: dues televisions

generalistes d’àmbit de tot l’Estat, no diré els noms per a no...,

no, Cuatro i Tele 5, ja que té dubtes per aquí darrera un diputat

del Grup Popular.

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Bonet.

EL SR. BONET I BONET:

Varen parlar de la vaga indefinida. La segona notícia, una

d’elles, parlam de televisions d’àmbit a tot l’Estat. IB3, el

mateix, és a dir, parlam de l’informatiu de diumenge vespre, va

parlar lamentablement d’un succeït a Palma, d’un cas de

corrupció que s’havia de donar una decisió aquest dijous, una

sèrie de prostitutes detingudes, de la valoració dels turistes de

la temporada, d’un creuer a Alcúdia, d’una setmana de molta

activitat, del Sr. Araujo parlant d’allargar la temporada, del

resultat positiu dels hotelers menorquins, de turisme rus, va

sortir una empresa eivissenca, curiosament del Sr. Matutes, on

destacava el bo que eren els seus projectes com a Platja d'En

Bossa, ib-salut, el Ministeri de Medi Ambient i l’Ajuntament

d’Eivissa, litigis de camins rurals de Formentera, alumnes

d’intercanvi a la UIB, que un forn tancava a Esporles, fires, un

esdeveniment cultural a Palma, un parell de segons de vaga

indefinida i un campionat de póquer. Això és el que varen fer

vostès en comparació amb la segona notícia que donava una

televisió d’àmbit estatal.

 Nosaltres pensam que tot això és fruit del nerviosisme del

Govern, que evidentment es trasllada a l’Ens Públic de

Radiotelevisió, que volen fer desaparèixer les veus crítiques dels

mitjans de comunicació públics; les veus crítiques en aquest

tema concret. Que el Sr. Bravo que ara mateix es retira del

lideratge d’aquest sindicat no, d’acord.

Dilluns, un dia que no és normal, IB3 Ràdio, amb motiu de

la vaga de docents, seguida massivament les seves primeres

hores, en els primers informatius només entrevista el president

Bauzá i l’utilitzen per omplir els informatius després. No varen

donar veu, un cop més, a cap veu crítica. La reacció a les xarxes

socials va ser d’indignació, hi ha el comunicat del sindicat del

periodista al qual s’ha fet referència, que jo no hi tornaré fer

referència.

Amb aquestes actuacions, amb aquesta utilització partidista

crec que fan una ferida mortal al pluralisme i a la credibilitat de

la ràdio i televisió públiques, són fets, són fets, persones a les

quals han entrevistat i persones a les quals han deixat

d’entrevistar. Denúncies de sindicats, protestes de ciutadans,

comparació amb televisions d’àmbit nacional, (...) privades, que

el criteri vostès sempre defensen el criteri de les privades.

Per tant, m’expliquí vostè a què es deu aquest biaix en la

informació que s’ha donat en aquest tema concret de la vaga

indefinida durant aquestes darreres setmanes a IB3 ràdio i

televisió.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gracias, Sr. Bonet. En turno de contraréplica interviene el

Sr. Ruiz Rivero.

EL SR. DIRECTOR GENERAL DE L’ENS PÚBLIC DE

RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS (José Manuel

Ruiz i Rivero):

Gràcies, Sr. President, gràcies, Sr. Diputat. Bé, m’ha

plantejat una qüestió primer, allò dels informatius, li he

contestat evidentment una cosa que és molt evident, que no té

raó. S’ha oblidat, ara ha fet alAlusió a un operador nacional que

s’ha fet ressò de la vaga. Cada dia, Sr. Diputat? Aquests dos

operadors s’han fet ressò de la vaga cada dia? Una vegada, un

dia, s’ha acabat, s’ha acabat la notícia. Nosaltres hem informat

cada dia, absolutament cada dia, ràdio i televisió.

La informació del seguiment de la vaga la va donar el Sr.

Caldentey en directe davant el Consolat, representant sindical,

la va donar ells, segons les seves dades, no el Govern, el vàrem

fer publicar, sense cap problema ni un, en els butlletins

informatius de la ràdio, informació puntual de com anava la

vaga. La televisió, un desplegament important per fer el

seguiment de la vaga, però no un dia, no un dia, Sr. Diputat,

cada dia, mig dia i vespre, informació puntual de com anaven

les coses, amb testimonis, pares, professors, sindicalistes,

Govern.

Tornam confondre desitjos amb la realitat. Podem fer un

escandallo, podem fer una graella, perdoni, del minutatge que

hem dedicat a la vaga; és que quedaria vostè espantat, quedaria

espantat. Això que diuen de la ràdio, jo tenc tots els minutatges

i tot el que s’ha informat, pràcticament cada mitja hora parlant

de la vaga, Sr. Diputat. No torni confondre desitjos amb realitat,

em pareix molt bé que vostè pinti això com a un escenari

absolutament dantesc, però no ho és. A més, em du aquí els

operadors nacionals, un dia parlen els operadors nacionals,

nosaltres, des de dilluns, informam dels temes, des del dilluns,

Sr. Bonet, li agradi o no li agradi. Miri vostè televisió, miri la

televisió; hi ha hagut cridades a la ràdio, però conduïdes per

qualcú, que quan parlaven a la ràdio veim que no han escoltat la

ràdio, que han cridat a la ràdio sense saber el que deien.

Escoltin, volem fer feina amb tranquilAlitat, sé que això és un

impossible, que tenim una responsabilitat i que tenim un paper

fonamental en l’exercici democràtic cada un dels membres

d’aquesta comunitat i societat. Els sindicats han tengut la veu en

els nostres mitjans, li agradi o no li agradi; que els agradaria

més? Sí, probablement al Govern també li agradaria tenir més

ressò i més minuts en els nostres programes.

Torn a insistir, no som el mitjà del Govern, no som tampoc

el mitjà de l’oposició, per tant hem de fer la nostra feina com

l’hem de fer; estam, afortunadament, en mans de professionals

que saben fer la seva feina i a partir d’aquí el tractament que

puguem donar és absolutament correcte, pensam, si no el

canviaríem, és absolutament. A partir d’aquí, deixi de tornar

insistir en el mateix tema perquè, francament, pens que no té

raó.

Gràcies.

Catalunya.

cosmeb | 12 Setembre, 2013 09:51

"Nada dificulta tanto la resolución de un problema como la absoluta ignorancia del mismo, o, lo que es peor aún, una falsa concepción, una visión preñada de prejuicios del asunto que se somete a nuestra deliberación. Tal es el caso de la cuestión catalana." Podriem pensar que la cita anterior té una sorprenent actualitat, però es tracta d'una reflexió del diputat socialista i mallorquí Alexandre Jaume a un article, titulat "La cuestión catalana", un dels que publicà durant la seva etapa com a membre de les Corts Constituent de la II República, recopilats després al llibre "Impresiones de un constituyente (1931-1933)". Els fets de la jornada d'ahir, tant per la banda de la mobilització cívica "Via Catalana" com per la lamentable agressió d'un grup feixista a Madrid, ens han de convidar a tots a la reflexió, a la necessitat de diàleg, a la necessitat de visió d'estat, a la necessitat de seguir el camí que el propi Jaume, al mateix article, recomanava tot referint-se al debat d'aquell primer Estatut d'Autonomia de Catalunya:"...Si los que claman contra el Estatut en vez de provocar y fomentar algaradas callejeras, cruzar telegramas ridículos de protesta y publicar artículos indocumentados e irreflexivos dedicaran esas energías estérilmente perdidas al estudio sereno de la cuestión, tenemos la seguridad de que el problema entraría en vía de franca y cordial resolución". Per ventura un, en aquests moments, no pot ser tan optimista, però certament compartim el sentit, sobretot de la frase final:"Estudiar y comprender una cuestión es, casi, resolverla." 

 

Jaume Rosselló, Alexandre: Impresiones de un constituyente (1931-1933). Edició a cura d'Alexandre Font Jaume. Ed. LLeonard Muntaner, 2011.

 

1 2 3 ... 32 33 34  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS