Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

COVID19: cap a una malaltia de col·lectius amb pocs recursos?

cosmeb | 27 Juliol, 2020 14:00

Es publicava a la premsa local una informació sobre un estudi que afirmava que s’havien fet més proves a persones de classes benestants (classes altes segons l’article) i menys a les que que podem anomenar classes menys afavorides. Es donaria per tant un biaix social en el control del virus, ja que s’haurien fet més proves PCR al que denomina classes “altes”. I perquè succeeix això? A l’article a que ens referim l’expert ho explicava per majors dificultats per accedir a la seva xarxa social, pitjor accés al sistema sanitari, no pel propi sistema, sinó per por de repercusions laborals, o per circumstàncies de com viuen que no entra a valorar.

 

 (Segueix)

En defensa de la democràcia.

cosmeb | 31 Maig, 2020 15:42

Fa dies, després de les primeres cassolades al barri benestant de Salamanca, a Madrid, vaig pensar que era necessària una reflexió sobre la democràcia, sobre la llibertat i els límits que ha de tenir aquesta en tota societat moderna, front al libertarisme conservador, que comparteix arrels amb els defensors del dret a dur armes de foc, tan nombrosos als Estats Units d’Amèrica. Fa dies que pens que cal reflexionar sobre el populisme que pretén aprofitar-se del patiment i la incertesa de la ciutadania, de les famílies, per donar les seves solucions simples i simplistes als complexos problemes que hem d’afrontar com a comunitat. 

 

 (Segueix)

Europa també és Mauthausen.

cosmeb | 09 Maig, 2020 15:48

Ramón Artola, Miguel Azuaga, Rafael Chamena, Juan Gelabert, Manuel Molina, Miguel Oliver, José Roy, Juan Amer, Vicente Martorell, Antoine Oliver... són alguns dels noms dels 34 ciutadans de les Illes Balears morts, assassinats al camp de concentració nazi de Mauthausen. El 5 de maig es commemorava l’alliberament del camp, i pocs dies després, el 8 de maig, actes institucionals poc lluïts a París, Gran Bretanya, Berlín, recordaven el final de la Segona Guerra Mundial, per jo el més senzill i emotiu segurament va ser el discurs de la Reina Isabel II del Regne Unit, a la mateixa hora en que el seu pare 75 anys abans havia anunciat el fí de la guerra, pronunciades per una persona que no deixa de ser, també, testimoni viu d’aquella època.

 (Segueix)

Front a crisis globals, autoritats globals.

cosmeb | 29 Març, 2020 20:39

Tota crisi representa una oportunitat, ens vàrem cansar de sentir aquesta afirmació durant la crisi econòmica del 2008, fins i tot es va dir que en xinès perill o risc i oportunitat formaven part de la paraula crisi, sigui cert o no, així ens ho deien. La pregunta que em faig ara és si l’actual crisi sanitària generada pel COVID-19 és també una oportunitat? Oportunitat per a qui i per a què? No seria més encertat dir que tota crisi és un repte? Un repte que si es supera ens permet aprendre sobre com superar la pròpia crisi, però també sobre què s’estava fent malament i cal corregir.

 

 (Segueix)

Som a l’inici d’un nou cicle.

cosmeb | 31 Desembre, 2019 12:02

El darrers dies de l’any 2019 s’han aclarit els niguls que existien sobre el govern progressista, en breu es donaran les passes institucionals necessàries, el debat i les votacions al Congrés dels Diputats, que permetran l’elecció de Pedro Sánchez com a President del Govern, d’un Govern que serà de coalició progressista, per primera vegada en la democràcia sorgida de la Constitució de 1978, i per primera vegada des dels temps de l’anterior període democràtic, és a dir, la II República.


 (Segueix)

Azaña i Catalunya, vist des d’octubre de 2017.

cosmeb | 04 Octubre, 2017 08:43

Fa alguns dies, ja amb el clima polític encès per l’1 d’octubre, vaig recuperar un llibre de Manuel Azaña “Mi rebelión en Cataluña”, on conta la seva experiència al Principat els mesos previs a l’octubre de 1934 i durant els fets d’aquest mes, vagues revolucionàries a diferents indrets d’Espanya i la proclamació de l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola per part de Lluís Companys el 6 d’octubre. Azaña fa algunes de les consideracions als moments previs que són particularment actuals:
“El alboroto del mundo político repercutía en Barcelona. Allí las opiniones discordaban menos que en Madrid, y en la desastrosa pertinacia con que ambas capitales se desconocen, era temible que cualquiera de ellas tomase por gigantes verdaderos los molinos de viento que braceaban descompasadamente en la otra."

La incomprensió entre els dos bàndols, les amenaces i les pors d’uns i altres, ens poden recordar aquestes setmanes passades. Igualment el 1934 Azaña detecta que no tothom qui s’identifica amb el catalanisme ho fa per una clara ideologia nacionalista, sinó perquè aquesta ideologia representa una ruptura amb el règim anterior, el que a un altre indret d’Espanya el faria ser senzillament republicà a Catalunya el fa ser catalanista i republicà:"Dentro del catalanismo había disidentes del régimen monárquico, no ya por catalanistas, sino pot motivos iguales a los de cualquier español para ser republicano."

D’aquí fa una deducció ben interessant, la incomprensió cap a Catalunya, la desesperança front a un règim que no dóna respostes, els condueix cap al separatisme:
"Oyéndolos, se venía en conocimiento de que los separatistas acérrimos no eran tantos como los separatistas por desesperanza, criados a favor de lo que, con vocablo de fácil abuso, llaman 'incomprensión'."

No estarem revivint una realitat de fa més de 80 anys? Pot ser no hem après res? O hem deixat perdre tota la capacitat d’empatia que semblava que teníem gràcies a aquell notable avanç que va ser l’estat de les autonomies?

Quan Francesc Macià va proclamar la República Catalana el 1931 el Govern provisional de la República Espanyola va córrer a enviar tres ministres: Fernando de los Ríos, Marcelino Domingo i Luis Nicolau d'Olwer a pactar amb ell la integració de Catalunya dins Espanya, d’allà va néixer l’Estatut de Núria i la moderna Generalitat.

Quan es va pactar la Constitució de 1978 es va introduir en el text el concepte de nacionalitats, un eufemisme per no contradir la idea de que Espanya és la única nació, però ja incorporava la idea de la realitat plural que tenim, a més es van preveure règims autonòmics per les nacionalitats “històriques”, era el pacte territorial dins el pacte constituent, la base de la convivència d’aquests darrers 40 anys.

En cada moment clau de la nostra història en comú com a espanyols, quan la qüestió territorial s’ha convertit en element fonamental del futur, hi ha hagut capacitat de diàleg, de pacte i d’arribar a acords satisfatoris per les parts, amb les renúncies que tot acord implica. On són avui els Macià, de los Ríos, Domingo, o els “pares” de la Constitució del 78? On són les persones que entenen que estam davant un d’aquests moments clau de la nostra història, del qual no en pot sortir res de positiu si no són capaços uns i altres de seure a una taula i pensar en el país, en les properes generacions, i no en les properes eleccions?

L'enginyer Arnest Mestre a Ses Salines, octubre de 1921.

cosmeb | 14 Maig, 2017 10:00

El divendres passat, 12 de maig, vaig poder assistir a l'acte pel qual l'edifici de l'Estació Enològica de Felanitx passava a acollir la Denominació d'Origent del ví del Pla i Llevant, així com de la IGP Ví de la Terra de Mallorca. En aquest acte es va posar en valor que amb aquest fet Felanitx tornava a ser el centre de referència del ví que havia estat en el passat, quan es va crear precisament l'Estació Enològica, el 1913, així com més endavant el Celler Cooperatiu, "es Sindicat". Es va destacar, durant els parlaments, la importància d'aquests centres no sols per Felanitx sinó també per tota la contrada, així com el paper de l'enginyer Arnest Mestre, que vengué per ser el primer director de l'Estació i seria impulsor del Sindicat.

Recordava haver llegit una referència que il·lustrava aquesta influència als pobles dels voltants, i la vaig trobar a LA VIDA CAMPESINA de 1921, el periòdic del Sindicat Agrícola Catòlic de Campos, que tenia una secció dedicada al Sindicat Agrícola Catòlic de Ses Salines, en aquesta precisament es referia a una conferència d'Arnesto Mestre ("Ingeniero agrónomo, Jefe de la Estación Enológica de Felanitx y Director de la Gran Bodega Cooperativa de la misma ciudad") que s'anunciava al número de 1 d'octubre de 1921, pel 9 d'octubre de 1921. 

Apareix un article explicant la conferència al següent número de LA VOZ CAMPESINA (Año I. Número 21. 15 d'octubre de 1921), que reproduesc pel seu interès:

En la sala de sesiones del "Sindicato Agrícola Católico de Ses Salines", dió ayer una interesantísima conferencia agrícola, el inteligente y activo Ingeniero y Director de la Estación Enológica de Felanitx, don Arnesto Mestre.

Don Juan Escalas, médico de Santanyí, con expresivas palabras que pusieron de relieve la vasta cultura de dicho señor, hizo la presentación del conferenciante a los socios del Sindicato, que, en crecido número habían concurrido, ávidos de escuchar las enseñanzas de persona tan autorizada en materia agrícola, como es el señor Mestre.

Numeroso aplausos coronaron las hermosas palabras pronunciadas por el señor Escalas.

Fué el tema de la conferencia el modo como deben abonarse las tierras, demostrando, el señor Mestre, con minuciosidad de detalles a conveniencia de intensificar el ganado de Mallorca, con vistas a enriquecer de materia orgánica a nuestras esquilmadas tierras, también trató del empleo de abonos minerales y necesidad de aplicarlos en fórmulas completas. Dió, además, provechosos consejos acerca de la disposición legal que regula el comercio de abonos químicos.

Al terminar, el señor Mestre, su provechosa conferencia, sonó nutrida salva de aplausos de los agricultores allí reunidos, que escucharon con extraordinario interés. (...)

Ses Salines, 10-10-21.

Bibliografia:

LA VOZ CAMPESINA 1921-1923 (Edició Facsímil). Ed. Mancomunitat de Migjorn. Campos, 2000.

Jo no crec en les teories de la conspiració.

cosmeb | 02 Juliol, 2016 23:47

El mes de novembre de 2013 Izquierda Unida presentava un estudi sobre les darreres enquestes del CIS, les quals apuntaven a un dels seus millors resultats històrics. De fet PSOE i IU sumaven gairebé els 176 escons de la majoria absoluta, UPYD aguantava amb força, les relacions amb Catalunya no estaven tan rompudes com ara... s'apuntava a que el PP no mantindria una majoria al final de la legislatura, ja s'apuntava fa 3 anys (tot i que sembla que n'han passat més) que el canvi a l'esquerra era possible, i s'apropaven unes eleccions europees a on pot ser es consolidaria aquesta tendència de canvi. (Segueix)

La República dels valors.

cosmeb | 14 Abril, 2016 22:49

Me sent hereu dels valors que representava la II República espanyola. He tengut la oportunitat d’afirmar-ho així en moltes ocasions en què he intervingut en actes de reconeixement i reivindicació d’aquell ideal que era la República, i d’aquella etapa històrica, que segueix ben viva en la nostra memòria a pesar dels esforços de 40 anys de dictadura feixista i dels intents de pseudo-historiadors de falsificar o ocultar el seu llegat.

 

 (Segueix)

IB3, el salat postís i el ridícul de Bauzá.

cosmeb | 21 Gener, 2015 11:00

El 15 d'abril de l'any passat vaig dir al Parlament: Vostès són els que han degradat la nostra llengua a l’Administració pública, vostès s’han obsessionat a generar conflictes que sols han animat a la crispació de grups situats a l’extrema dreta, han romput totes les normes de convivència ingüística que teníem i tot això, tot això ho fan emprant un salat postís que és capaç de confondre “la mar” amb “sa mà” i que fins i tot serà capaç algun dia de confondre “el bisbe” amb “es bisbe”
 
Si veis la imatge que adjunt al final d'aquest escrit veureu que no me vaig errar: Bauzá acaba de confondre una sobrassada amb el cap de l'Església Catòlica mallorquina, ni més ni menys. Vaig posar l'exemple com a evidència de l'intent d'implantar un determinat model o registre lingüístic inventat pels dirigents polítics del PP i alguns grupuscles que els donen suport, sense cap base científica, i amb un desconeixement del català que realment parlam a les illes, concretament a Mallorca. Els que tenim el català de Mallorca com a llengua materna sabem distingir sense cap dificultat en quins casos mantenim l'article salat i en quins casos el literari, casos com el Rei, la Seu, el Bisbe, el Papa, la mar, l'endemà... resultava evident sentint parlar a Bauzá amb un salat completament postís, que en la seva exagerada supressió dels articles literaris acabaria emprant el salat on un mallorquí no l'empraria mai. I va succeïr a twitter ahir, va confondre el Bisbe amb "es bisbe" i va escriure "sa Seu" en lloc de "La Seu".

Per enmarcar la "profecia" cal dir que estava fent una pregunta al Conseller de Presidència, sobre els primers rumors sobre el canvi en l'ús de la llengua a IB3 i aplicar el que vaig definir com un "salat postís". 

Vaig començar així:
"El mateix govern que va decidir posar un conseller al capdavant de la radiotelevisió pública, el mateix govern que va decidir que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, deixàs de ser la llengua vehicular a IB3, el mateix govern que ha implantat el monolingüisme cinematogràfic a la televisió pública, el mateix govern que va eliminar el servei d’assessorament lingüístic a IB3, aquest mateix govern, aquesta mateixa direcció d’IB3 ara pretén seguir amb la marginació  progressiva de la llengua catalana pròpia de les Illes Balears.Sols així es pot entendre la sorprenent notícia que es vol fer desaparèixer el registre formal dels informatius d’IB3, una decisió que ja ha estat qüestionada per qui té realment autoritat per fer-ho. Hem llegit aquests dies a la premsa que amb aquesta decisió es demostra el desconeixement de la importància de saber diferenciar els registres en cadascuna de les situacions en les quals es fa servir la llengua. S’ha dit també que posar l’article salat en comptes del literari no s és ni tan sols un canvi de registre, no es pot canviar sense que es reflexioni sobre el model que es vol fer, llevat que es pretengui fer un bunyol. 
La nostra pregunta, Sr. Gómez, és amb qui han consultat per implantar aquest bunyol?"

Gómez va defugir la resposta, dient que ell sols sabia el que s'havia publicat i que era una decisió lliure d'un ens autònom, es referia a l'IB3 que dirigia en aquell moment l'actual candidat del PP a la batlia de Calvià.

La meva conclusió va ser:"Vostès volen identificar el mallorquí amb un registre domèstic, degradant així el seu ús. Totes les llengües, totes, l’espanyol també, tenen un registre formal, i el nostre, la nostra llengua utilitza l’article literari des de fa segles, no ho dic jo, ho diuen els filòlegs. Volen reduir la llengua a les Illes Balears al registre menys formal i demostren així el seu profund menyspreu cap al nostre patrimoni, perquè aquest és el model ideològic que els ha duit a vostès a prendre aquesta mesura i totes les mesures anteriors."
 
Bauzá confón ES BISBE amb EL BISBE. 

El debat complet a les pàgines 5739-5740 del Diari de Sessions a que m'he referit, enllaçat aquí,
 

Charlie Hebdo i la defensa de la llibertat

cosmeb | 07 Gener, 2015 18:24

Aquest 2015 comença amb una notícia tràgica, la de l'atemptat contra el setmanari satíric francès "Charlie Hebdo" que ens ha sobtat, deixant 11 o 12 víctimes mortals, un atemptat criminal que tothom ha entès com un atac a la llibertat d'expressió. No podem fer més que expressar la nostra ràbia per la mort d'innocents, víctimes de la intransigència, l'odi, el fanatisme. Senyalats per exercir el més preuat dels valors, la llibertat, en una de les vessants que constitueixen un dels pilars sobre els que s'edifica tota societat democràtica: la llibertat d'expressió.
 
El rebuig a la violència, el rebuig a qui no respecta la llibertat, la indignació que podem mostrar a través de les xarxes socials o participant en concentracions ens fan sentir impotents front a aquests enemics de la llibertat. Però les mostres d'indignació, de justa indignació, no són debades, són necessàries. És més necessari que mai que demostrem, arreu del món, que no ens és igual que s'atempti contra la llibertat, sigui a Paris o sigui a Pakistan, sigui on sigui. És necessari perquè els enemics de la llibertat no creguin que avancen ni un sòl mil·límetre en els seus indignes objectius, ans al contrari, enforteixen als defensors de la llibertat.
 
Són mals temps per la llibertat, perquè es veu atacada arreu. De forma brutal, com ha succeït a París, o de forma més encoberta, amb decrets i lleis que entorpeixen la llibertat de les persones, salvant les distàncies, s'ha de denunciar arreu on succeeixi això.
 
Som socialista perquè crec que cal defensar la llibertat, i que no hi ha llibertat sense igualtat. És una declaració de principis, la que me fa afirmar avui el meu rebuig absolut a l'atemptat contra Charlie Hebdo, i a confiar en que el 2015 sigui un any en que els defensors de les llibertats de les persones triomfin sobre els seus enemics, allà on es mostrin.

Tres eixos ideològics pel socialisme del nostre temps.

cosmeb | 13 Octubre, 2014 16:34

Fa temps que tenc la idea que la manera de millor definir el que ha de ser el projecte socialista, i que per jo constitueixen una referència, uns valors a partir dels quals exercir al meva tasca política, es basa en tres eixos ideològics, que de fet es troben en el nostre bagatge històric: justícia social, radicalisme democràtic i federalisme.

 

 (Segueix)

El canvi possible.

cosmeb | 08 Agost, 2014 14:09

No hi ha dubte que la renúncia de Pérez Rubalcaba i a convocatòria del Congrés extraordinari del PSOE va obrir expectatives entre molts de militants i simpatitzants, i també de votants més o manco decebuts. Va obrir expectatives de que aquest partit centenari fos capaç de presentar una nova política i un nou lideratge per un nou temps, que fins al moment el PSOE liderat per Rubalcaba no havia estat capaç de demostrar.

   (Segueix)

Intervenció a la proposició no de llei de rebuig a la violència feixista.

cosmeb | 04 Març, 2014 18:06

El passat 27 de febrer vaig defensar una proposat del PSIB-PSOE de rebuig a la violència feixista, referida a la condemna dels fet ocorreguts l'11 de setembre passat a la Llibreria Blanquerna de Madrid, on un grup de violents d'ultradreta assaltaren la delegació de la Generalitat de Catalunya. Aquí vos deix la meva intervenció inicial i rèplica, per si és del vostre interès. Val a dir que la Proposició va ser aprovada per assentiment amb un petit afegitó proposat pel PP.

 

Proposició no de llei RGE núm. 9683/13, presentadapel Grup Parlamentari Socialista, relativa a rebuig a la

violència feixista.

 

EL SR. BONET I BONET:

 Gràcies, Sra. Presidenta. Aquesta iniciativa ve motivada pelsfets ocorreguts al centre cultural Blanquerna, de la Generalitatde Catalunya a Madrid, el passat 11 de setembre, quan un grupde violents que exhibien simbologia de caràcter ultradretana ifeixista van irrompre en aquest acte amb motiu de la diada deCatalunya i van agredir físicament i verbalment els assistents aaquest acte, entre ells, representants electes com diputats isenadors.No es pot considerar aquest fet, com deim a l’exposició demotius, un fet aïllat. Els agressors, després d’haver estatdetinguts i en manifestacions a la premsa, varen anunciar quecontinuarien amb actes com aquests contra símbols democràticsde Catalunya. Com deim també en aquesta exposició de motiusno consideram que siguin fets aïllats quan a Espanya hi hapersones que encara defensen la legitimitat del cop d’Estat delsmilitars de 1936, i quan també en el context de la crisieconòmica hi ha grups d’ideologia ultradretana que prediquenpolítiques racistes intolerants i que han anant augmentant ensuport electoral, com ha succeït a diferents països europeus comGrècia o Hongria. Pensam que no es pot demostrar cap tipus detolerància amb les ideologies que inciten a l’odi com aquestesque hem esmentat i que protagonitzaren aquests lamentablesfets a Madrid el passat 11 de setembre. (Segueix)

Intervenció al debat sobre la Llei de Símbols, 19 de desembre de 2013.

cosmeb | 20 Desembre, 2013 00:37

Avui, 19 de desembre del 2013, fa gairebé dos anys des de la formació del Govern CONTRARREFORMISTA de Mariano Rajoy, el Govern que està protagonitzant el pitjor retrocés en drets i llibertats a la democràcia espanyola.

Avui, 19 de desembre de 2013, serà recordat com un dia de la infàmia per les llibertats dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.

Avui el PP perpetrarà el pitjor atac a les llibertats dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears en la nostra història recent.

Perquè aquest debat d’avui, Senyores i Senyors Diputats, aquest debat d’avui és un debat sobre la LLIBERTAT.

És un debat sobre la llibertat, provocat per un Govern que pretén limitar-la.

 

 (Segueix)
1 2 3 ... 32 33 34  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS