Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Agost de tragèdia i olimpíades.

cosmeb | 30 Agost, 2008 23:11

Possiblement l'estiu de 2008, especialment el mes d'agost, serà recordat per dos grans aconteixements que ens han impactat a tots, en major o menor mesura. En primer lloc per la catàstrofe aèria del 20-A. Un Sant Bernat tràgic.

Tragèdia. 

Ens costarà anys superar l'impacte de l'accident de l'avió de Spanair, no tenc paraules per descriure la impressió el mateix dia de la notícia, supòs que com molts altres quedarem davant el televisor astorats, talment aquell fatídic 11-S o el 11-M.Tenc la sensació que aquests tipus de catàstrofes mouen una gran onada d'estupefacció i de solidaritat, possiblement una solidaritat fruit de la identificació amb les víctimes.

Per sort o per desgràcia quan més propera la desgràcia més fàcilment ens ficam en la pell de les víctimes, major és l'empatia.No és sempre així, quan més llunyana és la catàstrofe més difícil resulta sentir-se corprès per la desgràcia aliena, a pesar que a l'aldea global tot és proper, inmediat, com si passàs a la vora.En tot cas, estic content que no s'hagi caigut en el parany d'utilitzar les víctimes d'aquest terrible accident per fer demagògia, tot i que algun intent si que hi ha hagut.Des d’aquí la meva solidaritat amb les famílies desfetes per un desastre que ens costarà oblidar a tots. 

Olímpics. 

Les Olimpíades han estat el segon tema de l'agost, i les "medalles mallorquines" sens dubte han contribuït a que tots els que ens sentim aquesta terra ens haguem considerat una mica més partíceps dels bons resultats del conjunt dels atletes olímpics espanyols, no debades no hi havia hagut tantes medalles d'or d'ençà el 1992.Des del Consell hem pensat (i molt particularment la presidenta) que aquest paper històric dels esportistes mallorquins, siguin de plata o d'or, s'ha de reconèixer, i així ho farem en el marc de la propera Diada de Mallorca.Tot i així, per mi és motiu de reflexió el comentari que vaig sentir a un conegut, que deia que tant Llaneras com Nadal si bé efectivament són mallorquins, en el moment que vàren començar a destacar varen prendre cap a Barcelona. Certament, motiu de reflexió sí que ho és, de ser realment així. 

Corrupció. 

Volia evitar parlar de Turisme Jove, però llegesc als diaris del 30 d'agost que els familiars d'un dels imputats en el cas ha agredit als periodistes que cubrien la notícia. Resulta lamentable, i recorda altres agressions que es feren a periodistes que cobrien altres casos de corrupció durant la legislatura passada. Vull expressar aquí el meu suport als soferts informadors, que pateixen l'agressivitat dels mancats de raó i sobrats de prepotència, una prepotència que segurament va induïr a més d'un a propassar-se en la seva gestió, confonent el benefici personal amb el que hauria de ser una gestió en favor dels interessos generals.Record agressions semblants en els casos "cintes" de Santa Margalida i "cavallistes" a Ses Salines, de la qual en una segona ocasió en vaig ser tristament protagonista. Hi ha gent que hauria d'entendre que els Fiscals actuen perque hi ha alguna cosa a investigar, i no cercar culpables i enemics, sinó fer examen de consciència i si troben que tenen raó esperar a que el temps posi a cadascú al seu lloc.

La violència, i més en aquests casos, l'únic que ens fa pensar és que no hi ha raons amb força, i per tant cerquen tenir la raó a la força. PEr sort aquests temps funestos ja han passat... Lamentable el paper del portaveu del PP, Simarro com a digne successor del defenestrat Ramis, surt a fer rodes de premsa per crear cortines de fum, amollar el ventilador, i vendre allò tan típic del PP del "tots som iguals". Idò no, l'actitud correcta foren les disculpes de les setmanes anteriors, no un contraatac que vist el que hem vist fins ara els rebotarà com un boomerang. 

Fí d’agost. 

Acab els meus dies de relax, intermitents, a la Colònia de Sant Jordi, recentment arribat de sentir un magnífic concert de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, al Teatre Principal. Magnífic programa, del qual destacaria la Suite Simfònica MAllorca de Baltasar Samper, interpretada molt encertadament per uns músics molt joves de totes les terres de parla catalana, i sota la batuta de Salvador Brotons.

Arrib a la Colònia de Sant Jordi, lloc d'estiueig de personatges de tot color i condició (de tot!), i aniré a dormir sentint de lluny la musiqueta estiuenca dels "madrilenyos" que celebren la fi de l'estiu a la platja, a un xibiu. Esper que almenys la deixin neta. La setmana que ve noltros seguirem aquí.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS