Res Publica segons Cosme Bonet

Els míssils trenquen la sempre tensa calma de l'Orient Mitjà, des d'Evisissa el President del Govern espanyol fa una crida a Israel, són ja moltes les víctimes dels bombardejos indiscriminats contra la fràgil democràcia libanesa. A Sant Petersburg els poderosos discrepen, mentre França demana moderació, els Estats Units avalen la "guerra contra els terroristes", Rússia discrepa. I mentres segueixen morint innocents a la ribera de la Mediterrània, de la mateixa Mediterrània que banya les platges del migjorn de Formentera, recentment visitats per Zapatero. El PP aprofita per atacar el "pacifisme de disseny", com si per ser "de disseny" els postulats pacifistes perdessin part de la seva raó. Buit argument. Com sempre que s'empra l'insult enlloc de l'argument, és manca d'arguments, necessitat irracional d'oposar-se per oposar-se. Per ventura un acte reflex del PP que duu tota la legislatura oposant-se al pacifisme: primer oposant-se al retorn de les tropes espanyoles d'Iraq, després oposant-se a l'intent de Pau per Euskadi, ara criticant que el President del Govern faci una crida a la Pau a l'Orient Mitjàr. De que va el PP? Perque li molesta el pacifisme? O és que en la seva irracional estratègia de "tot val" ja no saben calibrar les paraules? En tot cas, preferes un "pacifisme de disseny" a una "guerra de disseny."