Res Publica segons Cosme Bonet

Avui ETA ha tornat a donar senyals que vol protagonisme en aquesta campanya electoral, a més del que ja li donen Rajoy i els seus.

Supòs que Alcaraz ja té el seu "gest". Aquest Alcaraz un cop més feia unes declaracions lamentables. Imagin que ara el PP s'afegirà al tema. O no... l'objectiu d'ETA en aquest cas ha estat un local del PSOE. Curiós, no és ver? Pel PP els socialistes som "amics d'ETA", per ETA els socialistes som objectiu. Quan acabarà això?

Acab de llegir un comentari a un diari de les nostres illes, es referia a l'exitós i històric míting del president i candidat Zapatero al Palma Arena. Crec que és prou expressiu del ressentiment, de la mala bava típica del que ja se sent perdedor de les eleccions, i al mateix temps de la mala educació, prepotència i fatxenderia (que no té res a veure amb fatxa... o si) que demostren determinats "anònims" comentaristes de les webs de diaris, digitals, blogs i partits. Gent que no dona la cara, dedicada a crear una imatge falsa de prepotència... aquest és d'antologia del disbarat, de la ignorància, de l'estupidesa humana:

Comentario enviado el día 27-02-2008 a las 14:36:14

intentar convencer a un votante del PSOE de lo malo que es el PSOE es como intentar convencer a un perro de que es una cabra y rebuzne como un asno

Autor: peseteros soplagaitas ocasionalmente estupidos

La intel·ligència del personatget que ha escrit tals paraules és digna de l'ase al que es refereix, ell es pensa ser graciós (ai, beneitó), menysprea directament la majoria d'espanyols, i la meitat (aproximadament) dels ciutadans de Balears. Tan beneitot és que fa una afirmació desmentida per tots els sociòlegs, politòlegs i analistes diversos sobre la fidelitat del votant socialista.

En definitiva, no sé perque li dedic tant de temps... com no sigui per recordar-vos a tots que NO ÉS EL MATEIX EL PSOE QUE EL PP.

I que el 9 de març ens hi jugam molt, entre genteta com en "soplagaitas" aquest... i els polítics que compleixen amb la paraula donada, com el President Zapatero.

Segueix la campanya al Blog dels Socialistes.

Escric aquest "post" amb molta pena, amb una tristesa que em fa difícil expressar-me. Venc d'un funeral. Hem despedit a un company, un militant socialista de fa molts d'anys, un d'aquests que als anys 70 es posaren al capdavant de les primeres candidatures municipals de la democràcia, en l'edat de la jubilació. Víctima d'un desgraciat accident. Em produeix encara més tristesa pensar com ens toparem pel carrer dissabte passat, i parlarem animadament d'aquesta campanya electoral. Ell era optimista. Confiava en el vot dels joves. Sempre m'ho deia.

Estic trist, molt. Les persones senzilles, honradament, humilment socialistes des de sempre són les que em recorden que tenim una responsabilitat molt gran aquells als que el partit ens ha donat una oportunitat de treballar pels nostres ideals. Esper no decebre cap d'aquests socialistes que són, sou, la vertadera sàvia que ha fet progressar Espanya des de fa més d'un segle.

Ho deia Pablo Iglesias, el pare fundador:"Los socialistas no mueren, se siembran."

N'hi ha que ho saben expressar millor que jo, amb més enginy, però és cert que les paraules del candidat i President ens "eixamplaren l'esperit", citant el periodista: "Nunca había habido tantos socialistas en Palma, y el presidente del gobierno se consagró a expandir -o expander, como dice el presidente- sus espíritus".

Era un Zapatero recent arribat de guanyar el primer debat al rival, pels punts segons alguns, sobradament per als més convençuts, i despistats els que no poden enviar-se la derrota que se'ls apropa. Un Zapatero a qui es notava cansat, però en la plenitud del seu verb fàcil, carregat de valors, de compromisos... també per Balears.

Per molt de greu que els sapi als que només empren un argument durant la campanya la força del compromís d'un aspirant a la Presidència que ja ha estat President, aclapara. Ens va aclaparar a tots, que botarem de les cadires, i aclapararà la campanya electoral... avui ja només parlen d'això. Ai.

Però no crec que fos la part més important de tot el que va dir el candidat-president...

Per mi la part més important és la que es refereix a les persones. Quan parla de llei de dependència, tan important que tots tenim un familiar, amic, conegut, veí... que acaba de rebre drets socials nous durant aquesta legislatura gràcies a un President i un Govern que han demostrat COMPLIR AMB LA PARAULA DONADA.

Sí, els socialistes complim, feim tot el possible per no defraudar i complir amb la paraula, més aviat o més lentament, amb el suport dels aliats d'esquerres o sense... però ningú pot negar que Espanya ha avançat, ha crescut. Com ha crescut Zapatero.

Sí, ha crescut, ahir em semblà un gegant, un Tità de la política, que amb una mà toca la mestressa de casa que cuida un familiar malalt d'alhzeimer, per posar un exemple, i amb l'altra mà ens parla de política internacional, i de la pau mundial i l'ajut al desenvolupament. I tot això amb fets, amb realitzacions, amb lleis i doblers públics invertits en fer realitat allò que eren somnis convertits en programa electoral.

Vaig tenir la sort inmensa de compartir una taula molt reduïda amb Zapatero quan era un simple diputat que aspirava a ser el Secretari General del PSOE, erem pocs compartint mantells, quatre o cinc i ell, a un conegut restaurant del Paseig Marítim de Palma. Havia vingut a convèncer de que era el millor candidat. Ho va fer al saló d'actes de la Banca March, que no es va omplir. Ahir, en canvi, davant vuit, deu, dotze mil persones.... que importen les xifres quan superen totes les mobilitzacions que hem fet els Socialistes a Mallorca en la nostra història... deia que davant la multitud que l'aclamava les paraules, els gestos podien ser més durs, més propis del polític bregat, però les idees, l'esperit, la convicció, els valors que transmetia eren els mateixos que aquell vespre primaveral de l'any 2000 amb un plat de pasta al davant.

Els somnis es poden fer realitats, els somnis que toquen de peus a terra. Zapatero és un somniador d'aquests, i ja ens ho ha demostrat. Recordau-ho el 9 de març.

Ahir ho vaig dir... serà històric. Ha estat històric.

Per seguir el dia a dia dels socialistes: Blog de Campanya

El debat d'ahir el va guanyar Zapatero, i totes les enquestes dels diferents mitjans ho posen de manifest, també les enquestes virtuals... quasi unànimement, ja que el PP i el seu entorn mediàtic, sociològic... intenten embullar el resultat.

"Victoria por la mínima de Zapatero. Zapatero ha ganado el primero de los dos debates previstos esta campaña,..."

"Zapatero neutraliza las acometidas de Rajoy y lo supera al contrataque."

"Zapatero gana, Rajoy aprieta"

"Zapatero gana por cuatro décimas . Los comentaristas de 'La Vanguardia' otorgan de nota media un 5,5 a Zapatero y un 5,1 a Rajoy"

El President va estar més segur en les seves intervencions, amb alts i baixos, és clar. L'acusen d'estar a la defensiva... però com havia d'estar davant un Rajoy amb aquell dit acusador continuament assenyalant? Com no havia d'estar a la defensiva davant un Rajoy que el va acusar 16 vegades de mentider, i d'agressor de les víctimes?

Parlaren d'economia, Zapatero esmentant les realitzacions del Govern aquests 4 anys, i Rajoy girant les xifres. En realitat aquest debat era una repetició del que guanyà Solbes la setmana anterior.

En Política Social és on Rajoy estigué més fluix. Només duia un tema preparat: inmigració. Només volia parlar d'inmigració des de la seva perspectiva, que molta gent ha qualificat de xenòfob. Zapatero no caigué en la trampa i intentà parlar d'Educació, de Sanitat, de pensions, de salari mínim interprofessional... qüestions que afecten les persones.

Per seguretat Rajoy entengué atacar al govern emprant com a arma el terrorisme, caigué en el mateix error de tota la legislatura, i quedà en evidència quan digué que ETA estava desfeta... i Zapatero li recordà que el PP atribuí l'atemptat de l'11-M a ETA. Des d'aquest moment Rajoy perdé una mica la compostura.

Zapatero guanyava en credibilitat a mesura que avançaven els minuts, en política exterior va ser inevitable parlar de les Azores, Rajoy no tengué discurs en aquest tema.

En fí, per mi el guanyador va ser Zapatero, clar que jo sóc "seguidor", però entre la meva eufòria i el punt de vista més imparcial reflexat per les enquestes i els internautes està clar que guanyà Zapatero, no per KO, però... algú ho esperava?

I per cert.... ZAPATERO AVUI ÉS A PALMA, pots venir a veure'l al velòdrom Palma-Arena a partir de les 19.30 h.

El President del Govern i candidat socialista, José Luís Rodríguez Zapatero, visita Palma demà.

No t'ho perdis.

Serà a partir de les 19:30 hores al Palma Arena.

De moment tenim autobusos sortint de la pràctica totalitat de municipis de Mallorca.

web dels socialistes

Tret d'un diari d'àmbit estatal: El mejor ejemplo de los últimos días son los ataques de grupos de estudiantes contra María San Gil, Dolors Nadal y Rosa Díez. Sin encomendarse ni a Dios ni al diablo, Rajoy lo atribuyó a la oscura mano de Zapatero, la misma que alentó el 11-M, la crisis económica mundial, los problemas de la familia cristiana, la crispación... A este respecto, sin embargo, Zapatero encontró ayer un apoyo inesperado. El filósofo Fernando Savater, impulsor del partido en que milita Rosa Díez, declaró ayer que los ataques a las candidatas antes citadas "no tienen absolutamente nada que ver" con el clima electoral. Y puso un ejemplo: "No estábamos en periodo electoral ni estaba Mariano Rajoy enfadado y a mí me montaron un número exactamente igual al de María San Gil, con el mismo tipo de carteles, insultos y agresiones a los escoltas". No detalló Savater la fecha exacta en que sufrió el ataque, pero el servicio de documentación de este periódico lo averiguó en 30 segundos: fue el 3 de marzo de 2003, en la universidad de Barcelona. Aznar llevaba siete años justos en el poder.

Ai, Rajoy, Rajoy... «Quousque tándem, Rajoy, abutere patientia nostra?» (Fins quan abusaràs de la nostra paciència, Rajoy?).

Rosa Estaràs ha pronunciat avui, i perdó per l'expressió, una tonteria solemne, per no dir una "solemne tonteria". Segons llegesc a un digital bastant pro-PP: << Estaràs subraya que quienes votaron al PSOE en las últimas elecciones están hoy “más cerca” del PP >>.

Al.lucinant... algú es va perdre un capítol de Barrio Sésamo.

Els seus arguments els del PP més radical: “no quieren que se negocie con terroristas ni que se juegue con su dignidad”. El PP continua emprant durant la campanya el terrorisme, practicant l'alarmisme, amb un tò més moderat, però ficant la por al còs de qui els escolta, sembla ser que també ha advertit: "que se preocupen por la economía frente a la ralentización que se avecina”. Però: no ens havien dit que ja estàvem sumits en una crisi econòmica gravíssima provocada per Solbes? Igual no alarmen tant després de que el Ministre Solbes hagi deixat en evidència el fitxatge Pizarro.

No hem oblidat que el PP, i Rajoy particularment, han estat profetes de les set plagues d'Egipte, algunes perles de la legislatura:

La marcha contra las bodas gays reúne en Madrid a familias, obispos y líderes del PP.

"¡PSOE, terrorista! ¡Zerolo, maricón!".

Rouco le recuerda a Gallardón que la doctrina de la Iglesia sobre las bodas gay «obliga» a los políticos católicos
El secretario del grupo popular en el Congreso dice que la decisión del alcalde de casar a dos homosexuales debe tener consecuencias políticas.

Rajoy convierte su ruptura con Zapatero en una consigna electoral. Asegura que el presidente del Gobierno prefiere a Batasuna que a los "honestos" españoles. Le acusa de sentirse por encima de la ley y de "saltársela a la torera" en el proceso vasco.

 Rajoy acusa a Zapatero de «echar porquería» sobre el pasado y «falsear» la realidad.

Rajoy acusa a los artistas que apoyan al PSOE de vivir a costa de los españoles.

La cúpula policial de Acebes desmiente la teoría del PP sobre la conspiración del 11-M. El PSOE acusa a rajoy de intentar retrasar el proceso por temor a la verdad judicial. Los 'populares' insisten en seguir investigando mientras IU pide al Gobierno que no caiga en "provocaciones partidistas".

La ultraderecha vuelve a las calles de Madrid de la mano de Alcaraz.10 grupos de extrema derecha acudirán a la manifestación convocada por la AVT

Aquest no té pèrdua: Rajoy acusa al Gobierno de alinearse con quienes apoyan la bomba atómica.

Aquesta ha estat la legislatura del PP, a pesar que ara vulguin posar-se una "careta" de falsa moderació.

Senyora Estaràs, lluny, aprop... una lliçó bàsica del "Barrio Sésamo". Els votants socialistes del 2004... com poden votar aquest historial? 

 Avui al Consell de Mallorca hem pogut presentar un programa de Medi Ambient per incentivar que els Ajuntaments millorin els seus sistems de recollida slectiva. Una qüestió en la qual, i contràriament al que pensa Greenpeace, Mallorca n'és pionera, capdavantera en el marc de l'estat espanyol.

També he pogut parlar del conveni de carreteres entre el Govern Antich i el Consell de Mallorca, corolari del Conveni dels Consells amb el Ministeri de Foment. Un conveni que té a veure amb la paraula complida de Zapatero, negociat amb el Govern del PP, amb un Consell controlat pel pacte PP-UM. A on el PSIB-PSOE, i particularment en Francesc Antich tengué un paper exquisit.

La pre-campanya, per tant, pren forma, no tapa la política diària del país, però es van concretant els missatges, el PSIB-PSOE centrat en la defensa dels éxits socials i econòmics del Govern  Zapatero, en explicar els nous drets socials i les noves llibertats que tenim.
El PP en la seva línia, fent acudits sobre el President i presentant conills de la xistera, al més pur estil Matas, que cada any treia un REB diferent, que mai concretava, als debats de política general.
I Unitat, amb el seu tema del finançament. I ESquerra Unida intentant des-centrar el debat polític cap a l'esquerra.
No vull entrar en massa detalls, no m'agrada ficar-me amb les candidatures adversàries a on els candidats són companys de pacte. Tampoc vull parlar (no som tant dolent) dels mitjans... algún s'inventa conspiracions d'opereta dins el PSOE, mentre un altra obvia la poca implicació de determinats integrants d'una coalició, o passen per alt la divisó d'un PP encara ferit per l'enfrontament Ramis-Salom. No ho vull fer.

Pens que la campanya està prenent el seu rumb. Encara lent, sense aconseguir animar les masses. Per mi això començarà el proper 26 de febrer, dimarts vinent, al Palma Arena ple de gom a gom, les masses, en aquest cas socialistes, victorejaran el President Zapatero i l'encaminaran cap a un resultat històric.

Ja ho sabeu: dia 26 de febrer, dimarts vinent, al Palma Arena, amb Zapatero. A partir de les 19.30. Començarà la cursa electoral de bon de veres.

Seguiu la campanya a la web dels socialistes.

No. El portaveu de la crispació durant tota la legislatura ara va de moderat. Rajoy ha estat el portaveu del radicalisme, dels missatges incendiaris. Recordau allò de "España se rompe"? O allò altre de "la familia se rompe"? Recordau la teoria de la conspiració?  REcordau les manifestacions a on es mesclaven les banderes espanyoles pre-constitucionals amb les banderes del PP? Recordau els insults al President del Govern? Recordau les agressions de militants del PP contra un ministre socialista? Recordau a Martínez Pujalte, a Zaplana, a Acebes? Els crispadors professionals que han desaparegut ara durant la campanya. Només en queda un dels crispadors: el propi Rajoy.

Convé fer memòria...

L'estratègia del PP ha estat simple: 3 anys d'alimentar i mantenir mobilitzats els ultres més ultres del seu partit. I els té tan mobilitzats que ara li costa aturar-los. Alcaraz i la seva AVT o els bisbes en són els exemples més evidents...

Ara, a un mes de les eleccions vol ser el partit de la moderació. El PP moderat? Algú s'ho pot creure? O és que el PP pensa que els ciutadans són imbècils, i que tenen memòria de moscard?

Les escenes viscudes al Congrés dels Diputats durant la legislatura han quedat a la retina de molts de ciutadans:

 I el 9 de març volem això?

Diumenge passat recordàvem a la companya Mercedes al sopar anual d'entrega del Premi Maria Plaza. Na Francina Armengol recordava que na Mercedes Buendía formava part d'aquella Comissió Executiva dels Socialistes de Mallorca elegida l'any 2000, la mateixa executiva que passà de 33 candidatures municipals a 50, i que decidí crear un Premi anual per reconéixer els mèrits de les dones i entitats que han lluitat per la igualtat real entre dones i homes.

Jo vaig conéixer na Mercedes en aquella executiva, les seves intervencions "explosives", entusiastes, mogudes per una passió per tot allò que feia, per la seva feina en temes socials, per la seva dedicació al PSOE i al seu municipi, Alcúdia. Era una d'aquestes dones d'empenta que trobam a les bases dels partits polítics i que la història no ha d'oblidar, no pot oblidar. La història de veres, la que parla de les persones que fan possibles els avanços socials té a moltes Mercedes entre les seves pàgines, regidora d'Alcúdia, secretària de Benestar Social i vocal de l'executiva de Mallorca, membre de la Junta del Fons Mallorquí de Solidaritat, lluitadora pro-saharauis... tantes coses que la identifiquen com un exemple de socialista militant, de ciutadana dedicada encara en la malaltia a la societat. Aquest és el mèrit que mereix ser premiat.

A Mercedes li concedirem el Premi Maria Plaza, en la seva vuitena edició, per aclaparadora unanimitat de la Comissió Executiva a la que va pertànyer fins que ens va deixar, sense haver complit encara els 50. L'auditori de sopar, d'unes 300 i pico persones, d'empeus, aplaudí llargs minuts, amb llàgrimes als ulls, perquè negar-ho, minuts eterns que tanmateix no són suficients, no ho poden ser mai, per pair la tristesa que a tots ens tenia corpresos.

L'acte tenia contingut electoral (com Mercedes segurament ens hagués exigit) i comptà amb la presència de Trinidad Jiménez, la líder del socialisme madrileny dedicada ara a les relacions amb Iberoamèrica. Una dona d'empenta també. Mercedes no ho hagués volgut d'altre manera. Si li havíem de fer un homenatge havia de ser amb un escenari ple de dones: les seves filles, la presidenta del Consell, Francina Armengol, Trinidad Jiménez, i la candidata d'Alcúdia, amiga i companya, Melchora Gómez. I al final del recorregut, la millor dedicatoria: el 9 de març guanyarem i ho farem per tu ,per gent com tu, Mercedes. Petons.

La Comissió Executiva de la FSM el 2004, Mercedes, entre na Francina i jo.

Amb Trinidad Jiménez.

Supòs que ja coneixeu el canal psoe a Youtube.

Aquest és el darrer vídeo penjat: una vergonya de manipulació del PP! Al més pur estil Urdaci, el recordau? Només fa 4 anys que els "Telediarios" eren d'aquest estil...

Aquí teniu alguns dels recursos que podeu trobar a la xarxa:

- Podeu seguir la intensa campanya dels candidats mallorquins al Congrés i al Senat a través de la web de la Federació Socialista de Mallorca.

- Podeu seguir el que deim els socialistes als diferents Blogs a través de l'agregador "Blogaires Socialistes". Podeu consultar concretament el blog del candidat al Senat, Xavier Ramis.

- O tenir una visió de conjunt del que fan les Agrupacions Socialistes a través de Xarca Socialista.

- La novetat la posa a nivell federal el PSOE amb el canal de Youtube.

- I sempre teniu les clàssiques webs del PSOE, de les Joventuts Socialistes de les Illes Balears  (que també estan fent una intensíssima campanya) o del PSIB-PSOE.

En fí, que avui en dia qui no està informat és perque no vol.

El pessimisme i l'optimisme deuen ser formes diferents de fer país. Vull dir amb això que un polític, un intel·lectual, un periodista o una persona que perdi un moment en imaginar el país on viu, en fer-se'n una imatge mental i projectar aquesta en el futur, amb perspectiva del passat, pot tenir-ne una percepció positiva o negativa, depenent de la persona i la seva circumstància, percepció a partir de la qual construirà (si és persona constructiva) la seva idea de país, el seu projecte personal del que hauria de ser el país. Perquè dic tot això?

En la voràgine electoral que ens acompanya, i per ventura en tota l'activitat política i en el món que l'enrevolta (periodistes, tertulians de ràdio i de cafè, etc.) un comença a veure com certament alguns partits o coalicions construeixen el seu discurs únicament i exclussiva sobre la visió negativa del país. Sentim o llegim a diari, dimensionades amb excés, afirmacions sobre si estam expoliats, humiliats, sotmesos... o bé tenim una economia enfonsada, deprimida, sense perspectiva de futur... opinions o idees totes elles respectables, totes elles dignes de ser tingudes en consideració, perque en moltes ocasions les sentim per boca (o les llegim) de persones a qui es suposa uns coneixements, una capacitat, una posició privilegiada d'observadors del nostre país.

Clar que si analitzam el marc en el qual es fan tals afirmacions podem sospitar que són fruit de campanyes electorals en boca de polítics, opinions interessades en determinats articles, armes, en defintiva, del dia a dia polític.

És una sensació personal, reforçada per la desconfiança que hi ha actualment de la societat civil envers la política i els polítics, que aquest tipus d'estratègia o de discurs "en negatiu" no contribueix en res de positiu al país, és més, desanima la ciutadania de ser activa i participativa, la duu a tenir una visió negativa de la política, i del futur col·lectiu. En definitiva, a la llarga no és bona per construir el país, per fer-lo progressar. Fer la política a la contra, en negatiu, en permanent estat de desconfiança cap a les institucions i les persones que les ocupen acaba debilitant la pròpia democràcia, i només satisfà als acèrrims de cada facció política.

Convendria algun dia posar-nos d'acord en reivindicar la política en positiu, en aprendre a fer oposició o campanya electoral sense dibuixar en negatiu tot el que és o ha estat el país fins al moment. Confiar o desconfiar en el futur del país, de Mallorca, de les Illes, és del que parlam.

Consensos i unanimitats són difícils, i no en parlem en campanya electoral, però ens haurem de plantejar, sobretot davant unes eleccions, si aquell que sempre ens parla en negatiu està capacitat per liderar o representar el seu país, per molt que s'ompli la boca de pàtria o de país. Una pàtria, un país, uns ciutadans, en els que semblen no confiar.

Aquests darrer cap de setmana alguns mitjans de comunicació d'àmbit estatal han publicat enquestes, en alguns el PSOE rondava el 41,7 % o el 42 %, el PP estava entre el 37 i el 39 %. El resultat no era molt diferent de l'any 2004, les distàncies quasi no es mouen, això sí, la participació prevista rondava el 70 % tirant per avall. I d'entre els votants decidits el 70 i pico % dels votants del PP ja estaven convençuts d'anar a votar i votar el PP, en canvi els votants d'esquerres, com és habitual, només estaven decidits a anar a votar devers el 56 %, i un nombre més ampli estava indecís. Que vol dir tot això?

Per mi les tendències confirmen allò que uns i altres analistes han anunciat, que una baixa participació pot afavorir el PP, una molt baixa participació por aconseguir fins i tot que superi el PSOE en nombre d'escons o de vots totals. Per contra, un agument de la participació, amb les darreres enquestes a la mà, significaria un augment de la distància entre PP i PSOE a partir de les darreres xifres (en torn als 3 punts), i per tant una consolidació i una majoria més clara per les opcions progressistes.

Aquesta és la realitat d'aquestes eleccions. Tot i que com ja sabem, ens podem fiar poc de les enquestes. El 2004 a Balears es va donar per segur el 5-3 o el 4-3-1 durant molt de temps. En el conjunt de l'estat, en canvi, una setmana abans de les eleccions (dies abans del brutal atemptat islàmic del 11M) les enquestes parlaven d'empat tècnic o de victòria del PSOE en vots reals, tot i que probablement no en escons. Per alguns l'11M va fer guanyar el PSOE (els teòrics conspiratius), per mi l'11M va aconseguir una reacció pròpia d'una democràcia madura: va empényer els ciutadans a votar, a exercir el dret suprem a decidir. Un augment de la participació ha volgut dir, històricament, una victòria de les esquerres. En aquestes tornam a estar.