Res Publica segons Cosme Bonet

Quan un reflexiona sobre la legislatura que s'acaba, i pensa en quines coses deixarà per a la posteritat tenc una impressió que ja he manifestat en altres "posts": tenim més drets, tenim més llibertat.

Algú recorda els darrers anys de l'aznarisme? Va ser una etapa emocionant, el país ficat en la Guerra d'Irak, desastres ecològics mentre els ministres eren de caça major, els "Telediarios" de l'Urdaci, dient allò dels C-C-O-O obligat pels Tribunals, el "Decretazo", la LOCE, la LOU... amb els estudiants al carrer, la persecució mediàtica sistemàtica de tot allò que fes "olor" de nacionalisme (nota: no entenc com els de Unitat es poden plantejar votar en Rajoy de president...). Quatre anys després l'aire que podem respirar és de més llibertat. Així de clar. Mires TVE i veus pluralitat.

 (Segueix)

Per poc que es deixin anar els del PP ens deixen veure la poteta del llop per sota de la pell del xotet, quin millor exemple que les paraules del senyor Arias Cañete, capitost del PP, sobre la immigració: "La mano de obra inmigrante no es cualificada. Ya no hay camareros como los de antes" o aquest altre titular, que no té pèrdua: Arias Cañete achaca a los extranjeros el colapso en las urgencias.

Tota la polèmica sorgeix per la idea "brillant" de Mariano Rajoy de fer signar un contracte als que arribin per comprometre'ls a respectar les costums d'Espanya. I té raó en Rubalcaba quan es demana: qui decidirà quines són les bones costums? 

Seran anar a missa cada diumenge, a una manifestació mensual, no tenir relacions abans del matrimoni, ni acceptar els matrimonis homosexuals,... ?

En fí, molt perdut veig el PP. Sinó quedau-vos amb la proposta d'avui: si el PP guanya sembrarà 1500 arbres per minut durant els propers 4 anys.

Espantats? Jo també, perque tal exageració només demostra que el compromís de Mariano d'avui és una xifra buida de contingut. Així no anam, senyors del PP. 

I els deixareu governar? En fi, amb barbaritats com les que proposen cada dia esper que arribem al famós 80 % per mantenir el país pel camí del progrés... i del seny. 

Resultarà que el president Zapatero és més bon cristià que en Rouco, en Martínez Camino i demés "defensors de la fe". Posa "l'altra galta", i els reconeix que poden demanar el vot pel PP, però que no haurien de parlar de terrorisme en campanya electoral. No sé si és exercici de tarannà ("Talante" en bon català) o una elegant manera de contestar a la famosa pastoral. En tot cas tenc la sensació que la cosa de posar l'altra galta els bisbes no ho practiquen. Supòs que no resultarà sorprenent que la intervenció dels bisbes en la campanya electoral m'hagi fet pensar precisament en la Bíblia, no debades, i com quasi tothom, he rebut una educació impregnada de catolicisme. Idò bé, he recordat aquell famós passatge: (Segueix)

... que naixia a Montpeller el Rei En Jaume, a qui deim "El Conqueridor". Enguany serà any de cel·lebracions amb aquest motiu, el primer acte a les 11 d'aquest matí al Consell de Mallorca. Des d'aquest bloc m'afegesc a la idea de recordar aquest dia publicant un fragment del "Libre dels Fets", i quin fragment més adeqat que aquell en el que el propi Rei conta com va néixer i com va ser escollit el seu nom:

E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ' la uespra de nostra dona sancta Maria Candaler. E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces, e deyen matines en la esglesia de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel portal cantaren: ¶ Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas, entram quant cantauen aquel cantich. E puys leuaren nos a sent Fermi e quant aquels quins portauen entraren per la esglesia de sent Fermi, cantauen: ¶ Benedictus Dominus Deus Israel.E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes. E feu fer ·XII· candeles totes de ·I· pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus duraria, que aquel nom auriem nos. E dura mes la de sent Jacme be ·III· dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme.