Res Publica segons Cosme Bonet

Igual sembla exagerat: "Un Govern contra l'educació" però qui va contra els educadors va contra l'educació. Un Govern va contra l'educació quan el·labora una llei per impedir que s'expressi pñublicament l'opinió dels claustres de professors, o més ben dit, la pròpia comunitat educativa (perquè pares i alumnes han donat el seu suport als centres"enllaçats"). No és una llei sorgida d'una necessitat de caire general, sinó pensada per "reprimir" una expressió concreta, contra la defensa de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, que va contra els postulats integristes d'una part del Govern i del PP de Bauzá.

Els expedients, totalment desproporcionats, als directors de centres educatius de Menorca, demostren, encara més a les clares, l'actitud repressiva, autoritària, del Govern contra una comunitat educativa amb criteri propi. I dic comunitat educativa ben conscientment, ja que el que van fer els directors menorquins, simplement, va ser transmetre l'opinió del Consell Escolar, és a dir, la representació de la comunitat educativa, protegida per la LOE, i que rebutja una determinada interpretació que fa el Secretari Autonòmic (autèntic "visir" de la Conselleria) sobre com s'ha d'aplicar el polèmic TIL. S'interpreta que la instrucció en el segon sentit que trobam a l'Alcover-Moll: "2. pl. Ordes o explicacions que es donen per a informar algú sobre el que cal que faci." Limitant-se a considerar-ho Ordres. I, curiosament, la primera definició que es dona al diccionari, resulta molt adequada per expressar el que que estan defensant els directors repressaliats, el que pretenen fer en condicions és justament instrucció:"Acció i efecte d'instruir. (Instruir: 1.Ensenyar; donar coneixements sobre alguna matèria.)."

Parlàvem ahir de que proposarem modificar el Reglament del Parlament, i moltes de les coses que plantejam fan referència a dotar a l'oposició de millors instruments de control de l'acció del Govern, una necessitat evidenciada per la forma de funcionar de l'actual executiu.

Proposarem també alguns canvis en el propi Reglament del Parlament que permetin fer de la institució que més fidelment representa la pluralitat i diversitat de la societat balear, una institució permeable a l'opinió ciutadana, que no resta inamovible durant quatre anys (com pretenen alguns) sinó que de cada dia vol ser més present en les decisions que es prenen durant les legislatures, i no reservar-se l'opinó per expresar-la només a través d'una urna cada convocatòria electoral.

Aquests canvis passarien per dotar de major contingut alguns elements que ja existeixen, però sobretot, són propostes genèriques obertes a debat, i que hauran de treballar-se fins arribar a una concreció satisfactòria. Una d'elles seria donar major pes, i un funcionament més transparent, a la Comissió de Peticions, un organisme del Parlament poc conegut, a on es reben les peticions o demandes dels ciutadans, preveu remetre la petició a diferents òrgans de la Comunitat Autònoma, o també escoltar al peticionari a iniciativa del president de la Comissió. Pensam que aquesta Comissió podria evolucionar a una Comissió de Participació i també a una mena de Comissió de Garanties Estatutàries, és a dir, a on els ciutadans poguéssin defensar els drets reconeguts per l'Estatut, dirigint-se al Parlament, i aquest se'n fes portaveu davant l'Administració que pressumptament vunleràs aquests drets.

Un altra via per donar participació als ciutadans és la tramitació legislativa, cert que ja existeixen mecanismes, com una prèvia en que es donen 15 dies per a que els Grups Parlamentaris recaptin opinions, aquest tràmit podria convertir-se en una fase d'al·legacions ciutadanse, que en canvi sí que està rpevist que ho faci el Govern a al Llei de Bon Govern. Tot i que l'accessibilitat a aquest procediment podria millorar-se.

En definitiva, algunes idees que pensam que podem seguir evolucionant per fer del Parlament una institució encara més representativa de la ciutadania, incorporant un concepte de participació que alguns han denominat democràcia participativa.

ANNEX: La Comissió de Peticions.  

Regulació actual al Reglament del Parlament:

 Article 51

1. Serà aplicable a la Comissió de Peticions l'establert a l'apartat1 de l'article anterior.

2. La Comissió de Peticions examinarà cada petició, individuali col·lectiva, que rebi el Parlament i podrà acordar-ne latramesa, segons procedeixi, per conducte de la Presidència dela cambra:

1r. A la institució a què es refereix l'article 51 de l'Estatutd'Autonomia de les Illes Balears.

2n. A la comissió del Parlament que estigués coneixent de l'assumpte de què es tracti.

3r. Al Govern de l’Estat, al Govern de les Illes Balears, alstribunals, al Ministeri Fiscal, als consells insulars, als ajuntaments o, en general, a l'òrgan administratiu competenta què correspongui per raó de la matèria.

3. La Comissió de Peticions també podrà acordar, si no procedia la tramesa a què es refereix l'apartat anterior, l'arxiu de lapetició sense més tràmit.

4. A iniciativa de la presidència de la comissió o d'un grup parlamentari es podrà sol·licitar la compareixença de la personapeticionària a l'objecte d'explicar-ne o concretar-ne la petició.

5. En tot cas, s'acusarà rebut de la petició i es comunicarà a la persona peticionària l'acord adoptat.

6. La comissió elaborarà un informe anual sobre les peticions rebudes, la tramitació, la resolució i els resultats que, aprovatpel Ple, serà publicat oficialment.  

La regulació a que es refereix sobre la seva composició és la següent:

La Comissió de l'Estatut dels Diputats i les Diputades serà formada per un membre de cadascun dels grups parlamentaris.Tendrà un president o una presidenta, un vicepresident o una vicepresidenta i un secretari o una secretària, quecorrespondran, per aquest ordre, als representants dels tres grups parlamentaris de major importància numèrica al començament de la legislatura. 

L’article 51 de l’Estatut d’Autonomia es refereix a la Sindicatura de Greuges, institució encara no nomenada a la nostra Comunitat Autònoma.

Ahir férem pública una proposta del Grup Parlamentari Socialista sobre la necessitat de modificar el Reglametn del Parlament de les Illes Balears, i tot seguit algun diputat del PP ja em parlava d'oportunisme i de que haviem de respectar l'actual reglament, pactat durant la legislatura passada. Certament les regles del joc podrien semblar vàlides, segurament ho són, però per començar el Govern ja no compleix amb el que regula l'actual Reglament: l'article 15.2 del Resglament estableix entre els drets dels Diputats i Diputades el dret a rebre la informació que requereixin del Govern en un termini no superior a 20 dies, i val a dir, a tall d'exemple, que a hores d'ara encara hi ha rpeguntes presentades el juliol de 2011 sense contestar per part del Govern.

Però no és aquest incompliment el que ens duu a pensar en la necessitat de modificar el Reglament, és sobretot una dada: durant aquests dos primers anys de legislatura s'han presentat, per part de l'oposició, fins a 18 sol·licituds de compareixença del President del Govern, i a TOTES la resposta ha estat negativa. Sempre negatiu, sempre negant-se a comparéixer per explicar qüestions relacionades amb l'economia, els retalls socials, la remodelació del Govern... temes "insignificants" des del punt de vista del PP i del President.

Entre d'altres coses, per tant, proposarem que s'estableixi l'obligació del President del Govern de comparéixer a petició de l'oposició un mínim de vegades per període de sessions, el que consideram un avanç.

Anirem explicant altres de les mesures que proposam.

Vàrem començar el mes de juliol demanant la celebració de plens del PArlament extraordinaris, amb les mesures de control del Govern corresponents, com són les preguntes o itnerpel·lacions a les que té dret l'oposició parlamentària en període ordinari. Res vàrem aconseguir, novament el PP es manté com a fidel escolanet del Govern i dedicà el juliol parlamentari només a aprovar algunes lleis i decrets llei del Govern de Bauzá, ni la més mínima concessió a l'acció i control del Govern per part de l'oposició, tota una declaració d'una forma de fer política.

Entre les lleis que motivaren aquests plens extraordinaris la Llei de Caça, nascuda de l'interés del Consell de Mallorca i, s'ha de dir, amb moltes modificacions que actualitzaven la noramtiva del 2006. De totes formes no va ser una llei exempta de la seva polèmica, a partir de l'aprovació d'aquesta llei els infants de 8 anys a les nostres illes poden anar a caçar, sense arma de foc, però poden matar l'animaló si s'escau. Tenim dubtes raonables sobre si això és la regulació més adient per tal de donar cobertura als nins o nines que acompanyen als seus pares o padrins o concos a caçar, hagués bastat crear la figura de l'acompanyant, però no volgueren negociar això, els nins havíen de ser considerats caçadors o sí o sí.